Cercador per data
neva a telloc
he sortit, m'he banyat de neu, m'he amarat de neu
Flocs i flocs i flocs en confeti festiu
he ballat, he cantat, m'he posat a dir la neu
Flocs i flocs i flocs en celebració dels pètals
he vist com volaven tots els ametlers en flor
i l'ombra d'aina cohen reia com una orada
- Comentaris: 2
la imatge suggerent … (2)
Un altre de façanes, amb la majestat del cavall i del comte que el munta, enfilant-se per les parets ...Què us suggereix?
- Comentaris: 2
Josep Andreu: per una Esquerra forta, renovadora i plural
- Comentaris: 4
Congrés número cinc d'escolavalenciana
Sari, Rosa, Empar i Eugènia han preparat una nova exposició que fa un repàs al feminisme dels últims setanta anys. És una exposició de CCOO amb cartells d'època, sobre el dret a decidir, el dret a l'avortament, mobilitzacions, sindicalisme… Un quants panells que caldrà estduiar a fons. N'hi ha per entrentenir-nos, i per fer història, la pròpia, i encara després de tot plegat, en el segle XXI, comparar les reculades i atacs a les dones, especialment, d'aquell carcamal del pp de madrit… I aqueix era el progre, el que podia enraonar des de la dreta. Una llufa!
Demà començà el VCongrés d'escolvalenciana a València. Són més de 25 anys d'història, d'una escola que es reivindica cada dia, amb entusiasme i unes ganes renovades cada curs. En concret, la federació escola valenciana és de les poques institucions que poden donar la cara, per l'ètica, pels valors, per la qualitat, en aquest país valencià del sud. Potser que no n'hi haja cap més, ni de privada, ni de pública, que puga representar res de net, si no és que parlem d'escolavalenciana. Així és com ens han deixat el pati el govern del pp, de Camps, Rita i companyia, entre més els bancs, malgrat els exabruptes del policàntrop Botín, un corrupte mentider com pocs, que ara diu que ells, els banquers, no han provocat ni han sigut protagonsites de la crisi. En tornar a casa passaré pel caixer a traure els diners, i demà, i despús-demà, fins que no els en queden, dels nostres, per continuar porgant-nos.
Demà comença un congrés extraordinari, que anirà intermitent al llarg del 2012, amb diferents encontres i jornades, arreu del país. [Fotre, s'ha girat un vent que ho fa trontollar tot, finestrals, portes, teulades: la casa vella de l'ateneu cruix, com si fos viva. Caguendell, si em passa alguna cosa, veniu a cercar-me].
Sí, una de les poques institucions que treballa èticament, pels valors, per la qualitat, pel futur del país, comença demà una altra de les fites, a la manera d'un congrés, amb una conferència marc d'un home de Tortosa i un debat entre mestres, alumnes i uns quants enamorats de l'escola.
Escola valenciana basteix ara mateix el futur país que serem. I ara ens demana de fer-nos amics, perquè malgrat l'entusiasme, el coratge i la il·lusió que posen, uns quants homes valents, unes quantes dones valentes, també necessiten del caliu econòmic de tothom. Abans de deixar-ho en mans dels fills de puta de Botín i companyia, paga la pena de desviar les nostres inversions.
Ui, quin vent, ara!
LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, ARRIBARÀ MAI?
El discurs independentista, és voluntarista, autista, moralista i irredentista?
Resposta de la CUP davant la campanya per al pacte fiscal catalunyès
L'acte a favor del pacte fiscal celebrat el passat dimarts a l'Ateneu Barcelonès ha dut a la CUP a emetre les següents consideracions:
En primer lloc considerem que aquest acte respon a laa voluntat de construir un consens social al voltant d'una reivindicació, la del pacte fiscal, que marca una clara línia de continuïtat amb l'estratègia autonomista compartida per un cert catalanisme durant les darreres dècades. Així, aquestes manifestacions coïncideixen en el temps amb les declaracions de l'Artur Mas en un diari alemany, on explicitava que la seva proposta "sobiranista" no anava més enllà de nous lligams federals amb Espanya. Aquesta estratègia s'ha vist impugnada pel fracàs del procés de reforma estatutària, que ha demostrat que l'estat espanyol no té intenció de respectar la voluntat popular; i també per les consultes independentistes, que han demostrat que amplis sectors del nostre poble estan disposats a mobilitzar-se per decidir sobre el futur d'aquest país.
(Continua)
Scheiße! Fa un cold que pela! Bien sûr!
I així el name (name) alemany se'm confon amb el name (neim) anglès, i impulsivament se'm va el dit al front per dir-ho en llenguatge callat (o LSC). Si afegim les meves hores com a profe particular de català... El cacau meravellau és monumental.
Havia pensat a més, fer una repassada al meu francès, però no estic ara per pornografies lingüístiques, i a la llengua de Voltaire de moment li poden dir aurrevoire, que diria l'ídem (i el "voire" ja voirem pa cuando)
En aquestes cabòrium linguae estava jo, quan ahir em trucà mi señora madre per donar-me un notición periodístic d'última hora: estem en hivern i fa fred!!! (també em va avançar una primícia en exclusiva: a l'estiu segur farà calor!)
Ella, previsora qual el govern quan ens recomana que ens abriguem que fa fred (ja té nassos!), em va trucar per saber si aquí, tant lluny, tenia prou roba d'abric, com si la distància fos consubstancial a la posesió o no dels draps hivernals. Amoïnada, em deia que ja estaven veient els experts com entrava el fred (per la porta? no, por allí arriba..!!!)
I volen creure que no l'entenia? Ni ella a mi! Mama, què hi ha? Cómo, hija? Que què vols? Qué? Ai! Perdona, que qué dices? No sé, qué dices tú? Hija, que no te entiendo, que me hablas en catalán.... Nada, mama, que... eso, que qué quieres. Saber si ya te ha llegado el frío; que dice la tele que por allí es siberiano. Sí, mama, ha venido en persona a visitarme a casa. Qué graciosa que eres hija, abrígate bien que luego vienen los sustos. All right, mama. Cómo? Que very good, gut, sehr gut! Ah! Quieres decir trésbien! Megüí! Of course! (ma mare li dóna més al francès... que a l'anglès) Oh! Yes. Ah! Yah, ya... ya si eso
- Comentaris: 1
Per què les classes populars voten Marine Le Pen
Hi ha un divorci entre les classes populars i l'esquerra. Aquest divorci és geogràfic i cultural. L'esquerra universalista ha oblidat la qüestió social.
Després de vint anys de mundialització, la divisió ja no és entre dreta i esquerra, sinó entre classes populars i classes dominants.
Els habitants de les grans ciutats que voten esquerra poden erigir barreres i fronteres culturals davant la immigració: es veu en la tria de les escoles i dels blocs de cases on viure. Els obrers no tenen manera de fer això, i demanen a l'estat que ho faci.
La percepció del multiculturalisme és diferent segons si es guanyen 800 o 10000 euros al mes.
Fa vint anys que les classes populars tenen una imatge cultural desvaloritzada, deteriorada. El terra electoral del Front Nacional és la classe treballadora.
El PSF sempre ha estat burgès i defensa qüestions que també les pot enarborar la dreta: l'elecció de la bicicleta en lloc del cotxe, etc.
Perché le classi popolari votano Marie Le Pen
- Comentaris: 2
BerlÃn 2012 · Competició: "Grà cia", de Matthias Glasner
Gràcia (Gnade | Mercy)
Matthias Glasner (Hamburg, Alemanya, 20.01.1965) ha treballat a l' Hamburgische Staatsoper i també de projeccionista de cinema i ha viscut alguna temporada fora del seu país, en llocs tan diferents com Rússia o Texas. Músic de la banda Homesweethome, el 1993 va crear la "Jack Film and Music Production" i més endavant, amb el seu amic i actor Jürgen Vogel, la "Schwarzweiss Filmproduktion". Al cinema, però, hi havia debutat el 1987, amb Rèquiem (1987), en què treballà amb la polifacètica Birgit Staudt, amb qui el 1990 codirigiria Schicksal und Zufall. La seva estrena a la Berlinale fou a la secció Panorama de 1995, amb Die Mediocren. L'any següent, a Sexy Sadie, convertiria Jürgen Vogel en un assassí en sèrie condemnat a presó a qui diagnostiquen un tumor cerebral que li deixa pocs dies de vida. A continuació, dirigí alguns episodis de sèries policíaques per a la televisió i tot seguit signà els films Fandango (2000), una panoràmica de la vida nocturna no precisament tranquil·la a Alemanya, i The Free Will (Der freie Wille), que participà a la competició de la Berlinale 2006, on guanyà el premi de l'associació alemanya de sales de cinema d'art i assaig i Vogel, com a protagonista, un Ós d'Argent per la contribució artística, pel seu paper de l'home que surt de la presó en haver complert la condemna de nou anys per violació múltiple. El 2009, Matthias Glasner va presentar This is love a competició al Festival de Sant Sebastià, en què novament una història d'amor brolla entre personatges que voregen o traspassen els límits de la llei. Ara, Glasner torna a la competició del Festival de Berlín, acompanyat com sempre per Vogel i amb l'amor, que du una parella d'alemanys fins a una de les poblacions més al nord del nostre planeta, i topen amb un incident inesperat.
Gràcia (Gnade | Mercy)
Director: Matthias Glasner. Guió: Kim Fupz Aakeson. Producció: Knudsen & Streuber Medienmanufaktur (Berlín, Alemanya), Schwarzweiss Filmproduktion (Berlín, Alemanya), Ophir Film- und Fernsehproduktion (Berlín, Alemanya). Coproducció: Neofilm AS (Bekkestua, Noruega), ZDF (Alemanya), Arte (Alemanya) Durada: 2h12.
Repartiment: Jürgen Vogel (Niels), Birgit Minichmayr (Maria), Henry Stange (Markus), Ane Dahl Torp (Linda), Maria Bock (Wenche).
Sinopsi: Una parella alemanya i el seu fill han anat a viure a Hammerfest. En Niels treballa d'enginyer en una planta de liqüefacció de gas natural situada en una illeta al davant d'aquesta petita ciutat extremadament nòrdica. La Maria, infermera en un centre de malalts terminals, ha decidit fer costat al marit en aquest important canvi a la seva carrera professional i l'ha seguit fins aquí. La parella sembla que s'hi ha adaptat prou bé, sobretot tenint en compte que, en aquella època de l'any, el sol a penes s'enlaira mai de l'horitzó i, per tant, estan visquent en una fosca de vegades surreal. Però un dia passa que, de camí cap a casa des de la feina, la Maria es veu involucrada en un accident i està convençuda que ha atropellat algú o alguna cosa. No es veu en cor d'encarar la situació, s'acovardeix i se'n va corrent cap a casa...
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: GRÀCIA (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
***
Webs oficials: Pendent. Facebook oficial: Pendent. Twiter oficial: Pendent.
Més informació: Imdb (ang) | Cineuropa (ang/esp/fr/it) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).
AP: x. Vendes internacionals: Beta Cinema. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercat italià, pendent | mercat alemany Alamode Film.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Altres festivals: pendent. Premis: pendent.
***
FOTO © Alamode Films Gràcia, de Matthias Glasner
Concert econòmic o presa de pel? __ BIC 2134
Recorden la data del 21 de gener del 2006, és la data de la claudicació de CiU. El Sr. Artur Mas va pactar amb el Sr. Zapatero una retallada de l’Estatut, del Parlament Català, especialment significativa en l’ àmbit del finançament , ja que l’ Estatut del Parlament, contenia un pacte fiscal molt semblant al concert econòmic . Ara, CiU i el President Sr. Mas, tornen a reivindicar el que ells mateixos es van carregar. Pels motius esmentats, estic d’acord i trobo molt encertat el comunicat de la CUP on entre altres deia ...
J. Vilalta ( BIC; BxI; CAT.ACCIÓ; ANC; i SCI. )
Berga 03-02-2012
La CUP crida a «no malbaratar esforços amb el pacte fiscal»
“... Així el comunicat remès aquesta tarda, considera que el pacte fiscal "marca una clara línia de continuïtat amb l'estratègia autonomista compartida per un cert catalanisme durant les darreres dècades". Una conclusió que la CUP considera "antagònica" amb la voluntat del dret a decidir expressada pel poble català els darrers anys i amb les mobilitzacions contra les retallades.
En aquest sentit, la CUP emplaça "partits, sindicats i moviments populars a rebutjar les crides al consens que pretenen malgastar esforços en reivindicar el pacte fiscal". "Aquestes crides considerem que són una cortina de fum per justificar polítiques que van clarament en contra del poble català", afegeix el comunicat. Tanmateix fa una "crida a dedicar aquests esforços a denunciar un marc constitucional espanyol que ens nega el dret a decidir, que nega la possibilitat de vertebració de la nostra nació i que impossibilita la nostra sobirania econòmica ...
www.naciodigital.cat 03-02-2012
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
El pèndol de petites oscil·lacions
Victòria
Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
