Cercador per data
“TRES DIES AMB LA FAMÍLIA” de Mar Coll
La millor pel·lícula del cinema català de 2009 va ser premiada al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga amb tres premis importants: millor director (Mar Coll), Millor Actor (Eduard Fernández) i Millor Actriu (Nausicaa Bonnín) i als Premis Gaudí. L'argument pot semblar ja molt vist, però la Mar Coll el porta d’una manera eficaç i interessant, sense concessions. La Léa, una adolescent que estudia Enginyeria a Tolosa (França), torna cap a Barcelona pel funeral del seu avi. El seu pare, en Josep Maria (Eduard Fernández, “Ficció”), està separat de la seva dona, la Joëlle (la francesa Philippine Leroy-Boileau), i s’hi retroben amb la família, de tendències conservadores, de la qual la Léa es va distanciar per la seva hipocresia i falsedat. A més a més, ella va malament, sentimentalment parlant, perquè la relació amorosa amb el seu xicot francès Sébastien no travessa pas un bon moment, encara que ella té plans de futur. Interessant visió de les relacions humanes i la família vista sense aquesta obsessió conservadora de presentar-la com a l'única cosa vàlida per a la vida, a més de les frustracions i ambicions fallides de qualsevol persona. En especial, la jove Nausicaa Bonnín s'enduu la funció, amb el seu personatge amargat i de tornada de tot, malgrat la seva joventut. L’Eduard Fernández també fa una bona feina com un pare igualment amargat, que li agrada escoltar música d'òpera, i la francesa Philippine Leroy-Boileau com la mare, madura de molt bon veure que demostra estar farta de tot i de tothom. Aires d'Ingmar Bergman per a una història que tots/totes hem viscut, amb personatges de carn i os, la primera pel·lícula de la Mar Coll com a directora i l’“opera prima” de la qual va ser produïda per Escàndol Films. Bonics paisatges de Girona, on s’hi desenvolupa gairebé tota l'acció.
“LA LLISTA D’EN SCHINDLER” de Steven Spielberg
L’any 1993, Steven Spielberg va sorprendre a tothom amb una pel·lícula ambiciosa, totalment allunyada d'aquesta carrincloneria a la Frank Capra de la majoria de la seva filmografia, amb aquella obsessiva i antiquada apologia sigui com sigui de la família tradicional, com si fóra l'única cosa vàlida per a la vida, que li havia fet antipàtic davant molts, a mi també, i que li va portar fins i tot a maltractar la història del Peter Pan i el Capità Garfi en “Hook, el Capità Garfi” amb una beneita història d'un pare, en aquest cas en Peter Pan ja adult, que no té temps d'anar-se a veure al seu repel·lent fill jugar al bèisbol i només pot redimir-se al Mai Més contra el malvat Capità Garfi (gran Dustin Hoffman, que es menjava viu al Robin Williams com un improbable Peter Pan adult). Al que anem: després de conèixer la història real de l'industrial alemany Oskar Schindler, que va contractar a un miler de jueus a la seva fàbrica i així els va salvar d'una mort segura als camps de concentració, decideix portar-la al cinema, però sense cap espectacularitat ni melodramatismes fàcils. Això li va honorar, ja que va fer una gran pel·lícula que fuig sempre d’allò comercial a l'ús. Primer de tot, una extraordinària fotografia en blanc i negre, moltes vegades feta cambra en mà, que li fa més realisme, del polonès Janusz Kaminsky, que va tornar a col·laborar amb Spielberg després en la igualment ambiciosa “Salvar el soldat Ryan”, una descarnada visió de la II Guerra Mundial i el desembarcament de Normandia. Després, en John Williams redueix la seva banda sonora a favor de cançons alemanyes de l'època, per mostrar la deshumanització que s’hi vivia als camps de concentració sense cap dissimul, però per mostrar així amb tota cruesa les atrocitats, desgraciadament quotidianes, en aquells llocs. A més, la pel·lícula comença amb una cançó tradicional jueva d'oració del Sabbath, en yiddish, i en color, per passar al blanc-i-negre. Això sí, en Williams va compondre un tema principal molt emotiu que s’esdevè tot un clàssic, amb variants en tota la pel·lícula, sigui tocada pel gran violinista Isaac Perlman o arreglat d'altres maneres. En Spielberg va optar per actors pocs coneguts, que es van tornar famosos des de llavors: l'irlandès Liam Nelson (“Rob Roy”) com l’Oskar Schindler i el britànic Ralph Fiennes (“El jardiner fidel”) com el despietat nazi Amon Goeth. En un paper secundari, el gran Ben Kingsley (“Gandhi”) com el jueu Isaac Stern, subaltern tant d’en Schindler com d’en Goeth. Destacaria moltes escenes, extraordinàriament resoltes i sense embellir-les gens, com les de la massacre al gueto o les bogeries del Goeth, però és millor que la vegin. Com anècdota, va haver-hi gent que protestava pel tractament d'heroi que es li dóna al Schindler, que no ho va ser de debò, entre ells la seva dona, resident ara a l'Argentina. Tant se val, calia mostrar-hi el que pot fer l'ésser humà pels altres, encara que no fos cap angelet. Hi ha al final de la pel·lícula una escena, ja en color, en què diversos supervivents jueus, els seus descendents i alguns dels actors del film hi visiten la tomba d'Oskar Schindler, que va morir el 1974. “La llista d’en Schindler” va guanyar molts Òscars, entre ells Millor Pel·lícula i Millor Director, aquest últim el primer que en Spielberg guanyava, que se li resistia. El cineasta va decidir poc després fundar a Jerusalem (Israel) el Museu de l'Holocaust, perquè ningú oblidi d’aquelles atrocitats, justament guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries fa poc de temps.
LA LLISTA D’EN SCHINDLER: * * * * *
http://www.imdb.com/title/tt0108052/
http://www.youtube.com/watch?v=SIIpwfUpEKE&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=TAH3RTRlCHY&feature=player_embedded
Visiteu l'obra de la Fina Veciana a l'11è Saló d'Art i Antiquari's, aquest cap de setmana
El proper cap de setmana 5, 6 i 7 de febrer tornarà el Saló Antiquari's a la Fira de Reus,
Es tracta d'una fira d’antiquaris i brocanters que se celebra conjuntament amb el Saló d’Art de Reus. És una de les cites del calendari d’activitats dels aficionats a les antiguitats i a l’art.
Entre els expositors d'Antiquari's es poden trobar peces d’antiquari (més de 100 anys d’antiguitat), de brocanter (50 anys d’antiguitat, com a mínim), restauradors (recuperen peces d’antiquari) i numismàtics (negocien amb tot tipus de monedes, noves o antigues).
En el 11è Saló de l'Art a més de pintura, també hi ha escultura, ceràmica i joieria, entre d’altres. Entre els molts artistes, en total 44, que hi participen en aquest 11è Salò d'Art hi podeu trobar part de l'obra de la Fina Veciana .
Com sempre ja sàbeu que ens agrada "fardar del nostre monitoratge" i la Fina es una gran artista, si aneu a al Saló d'Art no deixeu de visitar la seva obra.
Post núm 1055 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
VERGONYA, BATLESSA DE PALMA, VERGONYA! DEMOLICIÓ DEL MONUMENT FEIXISTA DE LA FEIXINA, JA!
NO M'HAURIA PENSAT MAI QUE UN AJUNTAMENT, PRESSUMPTAMENT DEMÒCRATA I D'ESQUERRES, DEIXÀS EL FAL·LUS FEIXISTA DE LA FEIXINA AMB UN MAQUILLATGE PER A LES VICTIMES DE LA GUERRA EN CINC IDIOMES. ÉS UNA VERGONYA, AINA CALVO I NANDA RAMON, UNA VERGONYA ANTIDEMOCRÀTICA I CONTRA LA MEMÒRIA HISTÒRICA! PER QUÈ HEU CAIGUT EN AQUEST PARANY? PER ELECTORALISME? PER NO OBRIR FERIDES?
TREUREU LA CREU? TREUREU ELS MILITARS QUE FAN GUÀRDIA? TREUREU EL "VIVA ESPAÑA"?
POBRES REPUBLICANS QUE HAN DE VEURE COM AQUESTA INFÀMIA DELS TERRORISTES CONTRA LA REPÚBLICA ES CONSERVIA RECONVERTIDA PELS DITS DEMÒCRATES.
EM FA PLORERA, EM FA RÀBIA, EM FA PENA, EM FA OI!
AMB DECISIONS AIXÍ NO ANIREM ENLLOC!
Memòria Històrica de les Illes Balears
On són els nostres desapareguts de la dictadura franquista? On és la justícia pels 2.000 o 3.000 assassinats impunement a mans dels feixistes? On són les comissions de la veritat?
COMUNICAT DE MEMÒRIA DE MALLORCA
La
decisió de mantenir el monument de Sa Feixina i el silenci de Cort és
un menyspreu més a les víctimes de la guerra civil i de la dictadura
franquista. Amb aquesta decisió es perpetua el sentit primigeni del
monument: honorar al feixisme i recordar a les víctimes la victòria del
feixisme sobre la democràcia.
(...)
- Comentaris: 3
Oberta la preinscripció a una nova edició del programa "Vacances en família"
El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha presentat la nova edició del programa "Vacances en família". En aquesta edició s'ofereix un total de 40.104 places.
Vacances en família és un programa adreçat a aquelles famílies catalanes amb infants de fins a tres anys d'edat al seu càrrec, i que han percebut la prestació econòmica per infant a càrrec del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya durant l'any 2009. També hi opten famílies nombroses, monoparentals o amb fills amb alguna disminució de fins a 6 anys d'edat, i que també hagin estat beneficiades amb aquesta prestació, que és de caràcter universal.
L'allotjament és en diferents albergs de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya (Xanascat) i amb una oferta diversificada en els períodes clàssics de vacances de Setmana Santa, estiu, alguns ponts i caps de setmana.
Les famílies interessades es poden preinscriure fins al 22 de febrer. Amb la formalització de la preinscripció s'obté un número per participar en un sorteig públic, el 25 de febrer, davant notari i que servirà de referència per assignar definitivament les places.
Podeu anar a la web de Vacances en família on trobàreu tota la informació en relació amb aquesta oferta de lleure en família"
Post núm 1054 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
Ple?
Si no vaig errat, la primera volta que vaig sentir a dir 'plenar' deu fer ara uns set anys. No ho juraria perquè el temps corre com un gambo, però em sembla que fa això més o menys. Doncs en aquests pocs anys, el mot s'ha apoderat de la jovenalla d'una manera bàrbara i ara claret és el jove que diu 'omplir'.
El procés de substitució ha sigut veloç. L'altre pas és convertir 'omplir' en "mon pare deia omplir...". I el darrer és afirmar que 'omplir' és català i 'plenar' és valencià.
Tot arribarà, però mentrestant fa mal a les orelles sentir això de 'plenar'.
- Comentaris: 7
Aquest dissabte 6 de febrer aneu al teatre. Cicle CAER Familiar WIMOWEH
Dins el cicle d'activitats programades del CAER Familiar, dissabte 6 de febrer a les 12:00 al teatre Bartrina de Reus representació de l'obra Wimoweh.
Winoweh és un espectacle més del cicle "L'Auditori Educa" de l'Auditori de Barcelona. En el projecte l'Auditori Educa hi ha com diuen ells programació per a totes les edats des de 0 fins a 99 anys.
Els objectius pedagògics del projecte l'Auditori Educa que son:
- Impactar per a interessar
- Experimentar per a sentir
- Aprendre per a estimar
Presentació de l'obra:
Us proposem una estona màgica envoltada de sons que apareixen i desapareixen buscant complicitats i omplint l’espai. Es tracta d’un viatge sonor amb dotze cantants de diferents indrets i moments, amb diverses formes de cantar, des de la música africana fins al cant gregorià, passant per una coral de Bach, òpera i cançons populars catalanes i d’arreu del món. Són formes de sentir, comunicar i viure; és la possibilitat de cantar tots junts gaudint de l’harmonia, i també d’experimentar i expressar-se amb la veu, i compartir-la.
La durada de l'espectacle és de 45 minuts.
Podeu descarregar del blog el dossier pedagògic de l'acte en aquest enllaç, i el programa en mà. Aquests corresponen a les representacions que es fan a Barcelona però que tambè ens serveixen.
Menú del menjador del mes de febrer de 2010
Ja hi ha disponible el menú del menjador corresponent al mes de febrer. Podeu despenjar-lo des del blog i de l'expositor de l'AMPA.
Junt amb el menú normal al blog hi trobàreu tambè la proposta de sopars.
Post núm 1052 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
El Govern negocia arribar a un acord amb el Fons ZP, sinó recurs
En aquest mateix bloc he escrit, en més d’una ocasió, quina visió tinc del fons extraordinari de l’estat, que amb el “malnom” de fons ZP, el FEIL o FEOSL és conegut per
- pels criteris de distribució, lineal per habitant, que no tenen cap altra visió que la de tant per cap o persona
- perquè són diners generats via endeutament públic (per tant, no provinents de l’estalvi o reenfocament d’una altra política pública) distribuïts de forma massiva als ens locals del país
- per l’agressió competencial que suposa a les competències exclusives en matèria de règim local i en especial amb la funció de cooperació
- per la poca estratègia, nul·la, d’ajudar a crear un nou model econòmic, lluny de les debilitats que han portat Catalunya a sobrepassar de llarg els 400 mil aturats ////segueix////
Motí
S'ha fet motí per al sopar de dissabte, el dels moros i moriscos que fem a Ca les Senyoretes, i ja hem posat l'avís de complet. Si no se'n torna arrere ningú, ja no queden places.
I em sembla que la sorpresa cada volta és més probable.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
El pèndol de petites oscil·lacions
Victòria
Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
