Els teus llavis nodridors són una mar de desitjos incomplerts, nafra absurda, dolça saliva. Em temptegen la boca. Com les runes, es llancen més enllà d'aquest ara sobtat. Són aventures atzaroses on glatix la nostra fam. Sobre ells, un escamot de besades enmudix el futur:els signes que enfonsen la senyera de la teua boca. Vull desgranar-me a la vora dels teus llavis, pel bell mig del seu silenci.