Deia anit que s'havia fet motí per al sopar dels moriscos, però no: s'ha fet tropoll. I la sorpresa s'ha confirmat, i ampliat.
Al·là és gran, i no sé si cabrà.
Si no vaig errat, la primera volta que vaig sentir a dir 'plenar' deu fer ara uns set anys. No ho juraria perquè el temps corre com un gambo, però em sembla que fa això més o menys. Doncs en aquests pocs anys, el mot s'ha apoderat de la jovenalla d'una manera bàrbara i ara claret és el jove que diu 'omplir'.
El procés de substitució ha sigut veloç. L'altre pas és convertir 'omplir' en "mon pare deia omplir...". I el darrer és afirmar que 'omplir' és català i 'plenar' és valencià.
Tot arribarà, però mentrestant fa mal a les orelles sentir això de 'plenar'.
S'ha fet motí per al sopar de dissabte, el dels moros i moriscos que fem a Ca les Senyoretes, i ja hem posat l'avís de complet. Si no se'n torna arrere ningú, ja no queden places.
I em sembla que la sorpresa cada volta és més probable.

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema