Cercador per data

Cercador per data

« Novembre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930          

28-N: canvi de cicle al món independentista

Dins del conjunt de l'independentisme polític es desenvolupa una campanya pròpia, paral·lela a la cursa electoral del comú de candidatures participants a les eleccions del proper diumenge 28.

Albert Fibla a TV3



Gran Albert Fibla actuant en directe amb el també badaloní Joan Aymerich al piano a Els matins de TV3. És quan es canta gairebé a pèl que s'aprecia la qualitat d'una bona veu i l'Albert la té. Us recomano que, si no heu comprat el disc, aneu a l'Spotify a sentir-lo, és realment un molt bon treball; malgrat que els cantautors no estiguin tan de moda com els redescobridors del folk català.

Un poble unit, alegre i combatiu...

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu

Vicent Andrés Estellés

Fa temps que una alenada d'aire fresc ha entrat a casa nostra. L'horitzó de la independència es dibuixa d'una manera cada cop més clara als ulls de molts ciutadans. Declarar-se independentista ha deixat de ser, fins i tot, mal vist en determinats cercles on havia predominat la lògica de la por, el pragmatisme, del peix al cove, de la tolerància mal entesa o d'un fals civisme cultural progressista que volia allunyar-se de discursos suposadament radicals.
Avui dia ser independentista ja no implica caure en la radicalitat, ni en la necessitat d'articular un discurs incendiari... La independència ja no és només una pretensió legítima sinó legitimada amb arguments transversals que s'extenen entre un gruix important de catalans. Aquesta és la nostra força, el nostre orgull. El lipdub és un exemple fantàstic, festiu, alegre, positiu, optimista, combatiu i mobilitzador... reivindicatiu però sense bronca... De la mateixa manera que s'ha produit una onada de consultes sobiranistes, per què no una onada de lipdubs per la independència? Porrera, Vic,.... Tot un poble en moviment, aquest és el camí a seguir.


L'impost de successions, Esquerra compleix compromisos

Us recomano aquest vídeo editat per Esquerra Republicana de Catalunya, que forma part d’una sèrie, que il·lustra alguns canvis dels quals el partit n’ha estat protagonista i responsable en aquests 7 anys de govern. Són dues persones, o avatars, on un d’ells representa l’any 2003, i l’altra, és l’any 2010. Aquest va sobre la supressió de l'impost de successions pel 94% de casos a partir de la seva aplicació.




 

Esquerra havia defensat, d’una forma general i global, l’impost de successions per raons d’equitat. Sobretot perquè era un impost que tenia relació amb la capacitat de pagament i per permetre tenir un rol o factor redistributiu. Malgrat tot, l’evolució i modificacions d’aquest impost havien anat mutant una part substancial d’aquests objectius, i sobretot desvirtuant el principi d’equitat. És així com Esquerra va promoure una revisió d’aquest impost, lluny de la seva supressió però també molt pròxim a fer-lo “més just”. Entenc perfectament que una part de la nostra societat està lluny, encara, de la defensa de la fiscalitat com a binomi de tenir uns bons serveis públics i el manteniment d’un estat del benestar òptim. Per tant, sóc conscient que encara falta molta pedagogia de la contribució, via fiscalitat, per tal de ser més madurs i musculats com a societat. La pregunta és malhauradament recurrent a la nostra societat: “a qui li agrada pagar impostos?”. Per tant, aquest pedagogia contributiva, és encara més necessària en aquests moments de crisi i d’enfonsament del ingressos a les administracions. Per aquest motiu, Esquerra va proposar i liderar una reforma en profunditat de l’impost. Per exemple, fixant un mínim exempt que deixés fora els patrimonis més baixos, un factor que beneficiés sobretot als familiars directes, exhimir la transmissió per als patrimonis familiars, o inclús la modificació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per evitar la doble tributació.

 

Bàsicament, corregir injustícies del passat i retornar aquest impost a la naturalesa pel qual havia estat estipulat i creat, fent-lo més equitatiu.

El meu silenci sobre la visita del papa

Seria d'esperar que un bloc com aquest estiguera traient fel pels queixals davant la visita del papa.

Però és que ja no tinc forces. El missatge seria el mateix que ja hem dit tantes vegades que, de repetir-lo, no sé si fins i tot perd consistència.

Que se li rendisca pleitesia a una persona a qui se li hauria de prohibir l'entrada al país és una cosa que no puc arribar a entendre de cap de les maneres.

Demà aniré a la concentració de la plaça Sant Jaume. Però no cridaré.
No tinc prou veu.

Una lectura cultural positiva del territori valencià







Els conflictes societat-ordenació del territori dels darrers anys ens han fet adonar-nos de la importància del paisatge. Tal com va succeir a Alemanya als 80 en arribar els problemes massius amb la pluja àcida, hem pres consciència del que passa al nostre voltant.

No obstant això, sense voler-ho hem popularitzat una visió catastròfica del territori valencià. Un caos, un desastre, una aberració, comenten alguns. I en alguns casos és així. De fet no menys que al Maresme, la costa Francesa o altres punts de la mediterrània, podria puntualitzar algú.

La qüestió és que enfocar els problemes ha estat una bona tasca. Ara, que ja no urgeix prestar tanta atenció als problemes, és moment de centrar-se en allò positiu que tenim al territori!

Des del moment que percibim el territori aquest es converteix en paisatge, a través de mecanismes culturals, a casa nostra propis de la cosmovisió del poble valencià, o de les cultures del mediterrani en general. Quines són les bases d’aquests mecanismes culturals?

Com llegeix la nostra mirada els castells que presideixen les nostres comarques, com valora la pedra en sec, o els aqüeductes històrics que tan sovint ens salven de l'eixutor de la nostra terra? Com ha modelat la ma de l’ésser humà els paisatges que tenim? Com ens han arribat les petjades culturals que hi trobem?

JAVIER SOLANA I LES SEVES AMENACES

L’exministre del PSOE, i exsecretari general de l’OTAN Javier Solana, considera que l’estat propi  no seria bo per a ningú, ni per Catalunya, ni per Espanya, ni per Europa, i assegura que una Catalunya independent no tindria lloc a Europa, i s’ha quedat tant ample. Per part de l’altre partit, en Rajoy ens diu que el concert econòmic faria inviable l’Estat, i que no ens ho podem permetre.   Es a dir tant per una banda com per l’altra ens condemnen a una cadena perpetua sense rehabilitació possible, ni perdó, seriem tractats una mica com son els paries a la India, però amb versió europea.

El cel de novembre de 2010

Com qui no vol la cosa, ja ens trobem en la meitat de la tardor, de camí directe a l'hivern. Les constel·lacions hivernals com Orió, Ca Minor i Major i Taure acompanyat de les Plèiades ja apareixen per l'orient cap a la mitjanit aquests primers dies de novembre.

Júpiter, rei de la nit, és el planeta més visible. Allà el teniu a la constel·lació de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. Prop d'ell es troba Urà però necessitareu un telescopi per veure el seu petit disc.

Saturn en la constel·lació de la Verge es veu a la matinada poc abans de l'eixida del Sol mentre que Venus només serà visible en les primeres lluentors solars a primeria de novembre.

Però l'objecte que és i serà l'atenció mediàtica dels pròxims dies serà el cometa Hartley que en bones condicions d'observació pot ja veure's a ull nu o ajudats per uns prismàtics.

A més a més demà, 4 de novembre, la sonda EPOXI s'hi aproximarà de valent fins que es situe a 700 km del nucli cometari. Les imatges poden ser molt interessants ja que tindrem una nova visió de prop d'un altre cometa.

Novembre és també el mes de les Leònides, pluja d'estels associades al cometa Tempel-Tuttle cap al dia 17. Aquest any, però, no seran tan espectaculars, com altres voltes, em sembla.

Segueix...

Aqüeducte del castell de Sant Ferran (AP-7)

Moltes vegades he passat per l'AP-7 en el tram de Figueres, i sempre m'havia fixat amb aquest estrany aqüeducte destrossat per les obres de l'autopista. Ara aquesta última vegada ha estat especial, estranya.... ja que fa uns mesos vaig llegir la novel·la de Vicenç Pagès Jordà "Els jugadors de whist". Un dels protagonistes mor tràgicament en aquest aqüeducte, com relata l'autor en un article en El Periódico:
En Biel Matas Madison va morir el 16 d'agost de 1977. La mort es va produir per traumatisme cranial quan es va precipitar daltabaix de l'aqüeducte del castell de Figueres. Va caure a l'autopista i poc després li va passar per damunt un camió carregat de roques ornamentals.
Ara cada vegada que passe li tinc una mica més de respecte, però també em recorda una gran novel·la que recomane llegir. Tant aquesta com "La felicitat no és completa".

el LipDub independència , de Vic al Cel, la Consulta dels joves canta la Independència


MIREU  i escolteu el video   a Yootube  clicant ací  . Gaudiu-ne. Feu-lo correr

http://www.youtube.com/v/muTMLuGWrp8?version=3">

http://www.youtube.com/v/muTMLuGWrp8?version=3"

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Josepmiquel Servià

Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D?UN OUTSIDER

Josepmiquel Servià

CATALÀ DE L'ANY!

Ricard Garcia

Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Retallar el futur

Victòria

El pèndol de petites oscil·lacions

Victòria

Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.