
MARXEM: BERGA-MONTSEGUR EN QUATRE DIES
Ens plantegem fer el camí dels Bonshomes en quatre dies del més de juliol, que són del que disposem, sabent que normalment la ruta es fa en més dies. La mateixa web oficial del camí i la moderadora del forum que allí hi ha recomana fer-ho amb un 6 dies http://www.camidelsbonshomes.com/. Som en Jaume, en Sergi i jo mateix en Petraki. Ens acompanya en esperit en Marc, que finalment no ha pogut venir perquè s'està refent del seu primer Ironman. La ruta seguida pels càtars fa un munt de segles òbviament no és circular i això planteja el problema logístic de com anar a Berga i com tornar de Montsegur en un país com el nostre on les comunicacions són complicades. Dos som de l'Alt Empordà i un de Barcelona, però comptem amb la inestimable ajuda dels amics Pere i Herrera que no només ens acompanyen amb cotxe a la sortida sinó que es comprometen a venir-nos a recollir a Montsegur al cap de quatre dies. També comptem amb el llibre del Camí dels Bonshomes en Bicicleta, editat per Altaïr, on es diu que hi ha trams no ciclables però potser no es remarca prou que aquests trams són molts i a cops força llargs, com l'etern coll del Pendís. Sigui com sigui, la ruta és preciosa, gens transitada i passa per boscos impressionants que fan oblidar els trams que cal arrosegar la bici. És una experiència dura però del tot recomenable. Seguirem amb la descripció de les quatre etapes per si pot ser útil a qui tingui al cap fer aquesta travessa.

Entre els diversos indicadors que ens mostren de manera objectiva fins a quin punt l'opció independentista ha assolit els darrers anys una rellevància inaudita a la societat catalana n'hi ha de dos tipus especialment prominents. En primer lloc, és clar, hi ha els indicadors electorals, sobretot el nombre de diputats al Parlament de l'única llista declaradament independentista, ERC, que fins ara hi ha tingut representació. Aquest nombre ha augmentat considerablement els darrers anys: dels 12 diputats del 1999, als 23 del 2003 i els 21 del 2006. De totes maneres, és raonable pensar que aquesta dada no exhaureix tota la realitat d'aquesta opció, ja que és perfectament possible que un nombre substancial d'electors que podrien estar-hi d'acord, a l'hora de votar en aquestes darreres conteses electorals, per diversos motius, s'inclinessin per altres llistes. Per això cal mirar-nos també amb atenció els indicadors de la segona espècie: les enquestes específiques sobre la qüestió.

La secció oficial per antonomàsia del Festival de Sitges, l' Oficial Fantàstic Competició (24 films a concurs) la completa l'Oficial Fantàstic Gales (9 films més, fora de competició).
Per cert, després d'haver anunciat a bombo i plateret que l'estrenarien, és en aquest apartat que Sitges 2010 ha programat L'oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors, la Palma d'Or de Canes 2010 que, dirigida per Apichatpong Weerasethakul, ha produït el català Lluís Miñarro. Actualització 13.10.2010: ara la passen a Secció Oficial Competitiva - Sitges 43!
Secció Oficial Fantàstic Gales [Sitges 2010]
Agnosia, d'Eugenio Mira # 08.10.2010
Carne de neón, de Paco Cabezas # 09.10.2010
Easy Money (Snabba Cash), de Daniél Espinosa Actualització 13.10.2010: passa a Secció Oficial Competitiva - Sitges 43.
I Want To Be A Soldier (De mayor quiero ser soldado), de Christian Molina # 12.10.2010
Deixa'm entrar (Let me in / Déjame entrar), de Matt Reeves # 15.10.2010
Notre jour viendra (Redheads), de Romain Gavras # 09.10.2010
Super, de James Gunn # 11.10.2010
L'oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors (Long Boonmee raluek chat / Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives / Tio Boonmee recuerda sus vidas pasadas), d'Apichatpong Weerasethakul [Sitges 2010] Actualització 13.10.2010: passa a Secció Oficial Competitiva - Sitges 43.
Vanishing on 7th Street, de Brad Anderson # 11.10.2010
***
FOTO © Kick The Machine Films L'oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors, d'Apichatpong Weerasethakul
A 2/4 de 4 de la matinada, sense haver-m'ho proposat, vaig haver d'anar a Granollers. Sol a la carretera, sense trànsit, vaig moure el dial fins que em vaig aturar quan vaig sentir la veu inconfusible de Stuart Staples. A Radio 3 oferien un concert dels Tindersticks. No recordo haver-los sentit mai abans per ràdio i ara fa temps que no n'escolto els CDs que tinc. I el que havia de ser un trajecte difícil se'm fa fàcil mentre les cançons del grup van sonant creant una atmosfera especial i particular a aquella hora.
">My Oblivion

Dins de la secció Oficial Fantàstic Panorama hi ha 18 títols que no entren en competició. És a dir, tantes pel·lícules com les que alguns certamens de primera categoria programen a concurs, a Sitges, fora de competició: quina bulímia cinefàgica!
Aquests són els 18 films fora de competició, a la secció Panorama, que ja era fora de concurs, fins que l'han ampliada amb els altres 16 títols de la Panorama Competició:
Secció Oficial Fantàstic Panorama Especials [Sitges 2010]
14 Blades (Gam Yee Wai), de Daniel Lee (Lee Yan-kong) # 12.10.2010
After.Life, d'Agnieszka Wojtowicz-Vosloo # 09.10.2010
Besouro, de João Daniel Tikhomiroff # 14.10.2010
Black Lightning (Chernaya Molniya), de Dmitriy Kiselev, Alexandr Voytinskiy # 09.10.2010
Bodyguards and Assassins (Shi Yue Wei Cheng), de Teddy Chen # 12.10.2010
Frozen, d' Adam Green # 09.10.2010
I saw the Devil, de Kim Jee-woon # 16.10.2010
Jonah Hex, de Jimmy Hayward # 09.10.2010
La Doppia Ora (The Double Hour), de Giuseppe Capotondi # 13.10.2010
La posesión de Emma Evans, de Manuel Carballo # 13.10.2010
La sombra prohibida, de José Luis Alemán # 07.10.2010
Monga (Mengjia), de Doze (Niu Chen-zer) # 07.10.2010
Prowl, de Patrick Syversen # 11.10.2010
Suck, de Rob Stefaniuk # 11.10.2010
La Meute (The Pack), de Franck Richard # 14.10.2010
The Storm Warriors (Fung Wan II), de Danny & Oxide Pang # 15.10.2010
The Ward, de John Carpenter [web oficial (ang)] # 10.10.2010
Zebraman: Attack on Zebra City (Zebraman: Zebra City no Gyakushu), de Takashi Miike [Venècia 2010 · Fora de Compeció - Mitjanit] # 10.10.2010
***
FOTO Frozen, D'Adam Green

Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat