Cercador per data
LA VALL DEL MADRIU.
Ahir, amb l' Aina, la Berta, la Núria, l' Eva i jo mateix, vam anar a conèixer la vall andorrana del Madriu, que declarada patrimoni de la humanitat per l' Unesco a l'any 2009, forma l'espai natural del Madriu-Perafita-Claror. Es tracta d'una vall d’origen glacial que porta el nom del riu que la travessa de dalt a baix i del seu afluent més important, el Perafita. Com que hem sortit des de Llívia, hem entrat al Principat pel Pas de la Casa, deixant el cotxe a l' aparcament de Grau Roig. Són les vuit del matí en punt, quant començem a enfilar-nos cap el circ de Pessons, recorrent un per un tots els seus llacs ( Primer, Rodó, Forcat, Meligar, Cap dels Pessons) fins assolir la collada del mateix nom (2.775 m). Des d'aquí i a partir d'ara sempre de baixada anem cap a l'estany d'Encamp on fem un mos, per tot seguit en només deu minuts vorejar l'estany de l'Illa, on seguirem les marques del GR-11 que trobem al costat del Refugi de l'Illa (2.445 m.). En només mitja hora arribem als Plans de l'Orri (2.230 m.) amb el refugi lliure del mateix nom. Trenta minuts més i travessem la sensacional i agradable " catifa verda" del Pla de l'Ingla (2.180 m.) i en una hora més el Refugi del Fontverd (1.875 m). Deixarem el GR-11 abans de les bordes deshabitades del nucli de Ramio (1.610 m) i seguirem ara el GR-7, fins als cortals d'Entremesaigües (1.470 m.) per un camí ombrívol que ens porta a Escaldes-Engordany on arribem a les quatre de la tarda i des d'on agafem un taxi que ens deixa a l' estació d' esquí de Grau Roig, on de bon matí hem deixat el cotxe.
- Comentaris: 1
258. El rescat d'Alemanya: els plans Dawes i Young
Avui 3 d'octubre de 2010 venç el pagament de reparacions de guerra que Alemanya ha estat fent als EUA. El pagament de les reparacions al Regne Unit i França continuaran fins al 2020. I no estem parlant de la Segona Guerra Mundial, no. Estem parlant de la Primera. De la Gran Guerra.
La guerra que havia d'acabar amb totes les guerres va acabar amb un rar sentit de l'humor ja que l'alto el foc va entrar en vigor el dia 11 del mes 11 a les 11 del matí. El canadenc George Lawrence Price va ser l'últim soldat en morir, mort a Mons per un tret d'un franctirador alemany a les 10.58 quan treia el cap de la trinxera per saludar una noia.
Aquest rar sentit de l'humor es va acabar de sobte en les condicions que l'Entente va imposar a Alemanya, empesos per la por que França sentia envers els alemanys. Quina por? Els Poders Centrals, bàsicament gent ètnicament alemanya, havien hagut de rendir-se pel bloqueig econòmic i material sobre els ports alemanys i les rutes turques, sense patir greus derrotes militars. I havia calgut la intervenció de França, el Regne Unit, Itàlia, Rússia, Sèrbia, Romania, Grècia, Portugal, Brasil, Montenegro, Japó i els EUA per aconseguir estrangular l'economia d'Alemanya. I els alemanys, abans de caure fins i tot havien pogut fer fora Rússia de la guerra. Una capacitat militar d'aquest volum espantava molt a França, que per això van proposar unes mesures draconianes que acabarien enfonsant Alemanya.
Recordem que aquestes reparacions no provenien de cap càlcul de destrucció material ni de resolucions jurídiques de culpabilitat sinó que era un acord entre vencedors imposat a un vençut que s'havia declarat perdedor de la guerra, ja que de fet la guerra no havia acabat per amb la victòria militar de l'Entente sinó amb la signatura d'un armistici entre totes les parts.
El Tractat de Versalles preveia un pagament a l'Entente de 226 mil milons de marcs, una quantitat tan desorbitada que va provocar que el 1923, cinc anys més tard d'acabada la guerra, Alemanya es declarés en suspensió de pagaments. Com a resposta, tropes franceses i belgues van ocupar militarment la zona del Ruhr, dins les fronteres legals d'Alemanya (recordem que amb la pau França ja s'havia annexionat l'Alsàcia i la Lorena). El Ruhr és el motor econòmic d'Alemanya i la seva ocupació per les tropes francòfones va suposar un cop tan fort a l'economia que va dur a l'hiperinflació: els preus es duplicaven cada 49 hores.
Els EUA es van alarmar per la situació. El president Wilson havia creat la Societat de Nacions el 1919 per evitar que tornés a passar un conflicte d'aquesta escala. Una crisi econòmica a Alemanya podia ser el detonant per a una nova guerra. La Comissió per a les Reparacions als Aliats va decidir modificar les condicions del pagament. Aquesta comissió tenia representants de Bèlgica, França, el Regne Unit, Itàlia i els EUA. Els representants dels EUA eren Charles G. Dawes i Owen D. Young. Ells van proposar els dos plans que haurien hagut de salvar Alemanya i Europa.
Primer es va aplicar el Pla Dawes: retirar les tropes franceses i belgues del Ruhr, decrementar les quotes del deute alemany, reorganitzar el Reichsbank i proveir Alemanya amb diners cedits pels EUA, que haurien de servir per pagar el deute a França i el Regne Unit. Dawes va arribar a vicepresident dels EUA amb Calvin Coolidge i va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1925.
Tot i que el pla es va implementar el 1924 amb èxit, l'economia alemanya no es recuperava amb promptitud i el 1929 el Pla Dawes es va substituir pel Pla Young: es va crear a Basilea el Banc pels Pagaments Internacionals (per facilitar les transferències de diner entre països), es va reduir el deute alemany a 112 mil milions de marcs i es va fraccionar en parts incondicionals i parts renegociables. Dawes es va presentar a les primàries demòcrates de 1932 però va perdre davant Roosevelt.
El 1929, però, va venir la caiguda de les borses internacionals i el Pla Young no funcionava bé. L'atur a Alemanya va escalar fins arribar a un 40% el 1932. El president dels EUA, Herbert Hoover, va decidir posposar el deute Alemany envers els EUA i va pressionar la resta d'aliats per alleugerir la pressió. La idea era reduir les reparacions de guerra en un 90% (pràcticament cancel·lar-les) i a canvi els EUA eliminarien el deute que França i el Regne Unit havien contret amb els EUA durant la guerra. Però la proposta de Hoover va ser tombada el desembre de 1932 pel Congrés dels EUA i els aliats es van negar a condonar la reparació moral que Alemanya havia de pagar com a perdedora de la guerra si a ells no se'ls condonava el deute comercial que tenien amb els americans per tot el material que havien comprat durant el conflicte.
El 1933 Alemanya ja havia escollit a Hitler per dirigir el país i el nou dirigent va suspendre definitivament el pagament de reparacions. El camí cap a una nova guerra havia començat.
El 1953, acabada la segona guerra i amb Alemanya partida en dos, es va decidir que quan Alemanya tornés a ser un sol país, continuaria pagant les reparacions de guerra. Tot i això, la RFA (la part oest) va continuar pagant i el 1980 quasi havia liquidat el deute. La RDA, controlada pels comunistes, no va pagar mai res. I encara quedava l'interès acumulat durant els anys que els nazis no havien volgut pagar. El 1995, amb Alemanya reunificada, es va decidir liquidar l'interès acumulat.
Avui s'ha fet l'últim pagament d'aquest interès a la part del deute que correspon als EUA. La part del deute que correspon als altres aliats s'acabarà de pagar el 2020. En una dels insòlits fets de la història, el dret de conquesta haurà perdurat 102 anys, sense haver arribat a guanyar mai la guerra.
"PASSEJADA" D'HAVENT DINAT: EL COLLFORMIC 03.10.2010
Per Joan LLadó
He marxat d'hora, a dos quarts de quatre, per no tornar fosc. Ara a les vuit ja ho és. I com que el meu objectiu no era pas un passeig curt, no volia patir per tornar. Tanmateix, m'he endut el llum de posició i un frontal d'emergència.
- Comentaris: 1
LA CHAMPIONS CASTELLERA CONFIRMA LA TEMPORADA
Com a casteller de
- Comentaris: 2
SONET DE XÈCSPIR TRADUÏT PER JOAN TRIADÚ
Fa poc, en una llibreria de vell de Barcelona, vaig descobrir per una casualitat bellíssima una edició de 40 Sonets de Xècspir,(Edicions Proa, 1970) traduïts per Joan Triadú. La lectura em va sorprendre i meravellà.
Ara, després de la mort recent de Triadú copiaré un dels sonets en la seva memòria.
CIV
Per a mi, bell amic, sou com l'etern:
éreu, quan us vaig veure els ulls de la cara,
igual com sou avui. Tres freds d'hivern,
han tret tres cops l'estiu que el bosc empara.
Tres vives primaveres fetes groc
de tardor, amb el temps es van desprendre.
Tres fins abrils cremats en junys de foc!
I vós, llavors gemat, bé seguiu tendre!
Ah, la bellesa! és com un quadrant:
fuig d'ella amb pas que no veu ni perdona.
El vostre llis color perdura tant...
i es mou, però el meu ull no se n'adona.
I abans de vós —vós, que no sou a port!—
l'estiu de la bellesa ja era mort.
- Comentaris: 1
Menú del menjador del mes d’octubre de 2010
Ja hi ha disponible el menú del menjador corresponent al mes d’octubre. Podeu despenjar-lo des del blog . Com sempre els menús especials els ha repartit la Imma ja que son personalitzats per al nen o nena.
Junt amb el menú normal al blog hi trobàreu també la proposta de sopars.
Post núm 1297 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
Els d'Èxit Blaugrana amb la majoria social
Fa un any, un nombrós grup de socis joves, emprenedors i culers fins la
medul·la, vam crear la plataforma Èxit Blaugrana. Volíem i volem un
Barça pioner. Teníem i tenim la voluntat inequívoca d'impulsar el
triangle ètic al Club: més transparència, democràcia i participació. Ho
vam fer i ho seguim fent de forma independent, tant bé com sabem,
intentant a cada passa generar idees i propostes positives.
Certament,
a tot arreu i també a l'entorn que genera el Barça hi ha persones que
sumen i intenten posar el seu gra de sorra. Són els barcelonistes que
gaudeixen amb l'equip, que estan atents a l'actualitat, que tenen
opinió -pròpia i lliure-, i ja siguin més o menys crítics, sempre
actuen a favor del Club. Sortosament, són l'àmplia majoria.
Ara
bé, hi ha grupuscles que posen pals a les rodes, contraris a la unitat
i a la bona entesa de l'entorn, s'alimenten de filtracions i es
dediquen a escampar rumors falsos, a la mentida. Sortosament són una
minoria escarransida, però disparen contra tot allò que consideren
enemic (altres culers, que pensen d'una forma diferent).
Des
d'Èxit Blaugrana seguirem sumant i pensant lliurement, continuarem
donant la nostra opinió i endegant projectes a favor del Barça,
acompanyats de la gran majoria social, de les persones que sumen i no
confronten. De ben segur, que ho farem honestament, amb il·lusió i
fermesa.
(Publicat a Èxit Blaugrana, el 30 de setembre de 2010)
Pessimisme sense sortida?
Camin per Ciutat amb en J i n'O, amics de la vida sencera, que sempre m'ho donen tot, i amb qui he compartit des de fa anys alegries i tristeses, moments de gran intensitat i algun sotrac emocional, i ho faig amb la melancolia de la innocencia pervertida: la mirada encara innocent, tot i els anys, pero amb l'experiencia de la lluita com una pedra que hem de transportar de la millor manera que puguem. El teclat no vol posar els accents, m'es impossible configurar-lo, la sensacio no es mes que la que sentim quan no entenem algun vessant de la tecnologia. Un diumenge qualsevol pot ser una invitacio a reflexionar i un desig de reflexionar. Parlam dels fills i del futur tan dificil que els espera. No hi ha cap expectativa de futur, el pais sembla completament dissolt en un pessimisme sense sortida, la veritat no surt gairebe mai a la superficie, i els politics son incapaços de projectar una il·lusio als ciutadans. Pero els ciutadans d'aquest pais sempre hem esperat en lloc d'actuar, sempre hem volgut ser espectadors passius de la realitat. I la realitat es tan dura que no podem entendre-la sense una reflexio la base de la qual sia la veritat. Durant anys i anys hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, i ara ho pagam. En el nostre petit pais ja no hi ha ningu que sapiga qui governa. Fins i tot no sabem si algu duu el timo de la comunitat. Que fan els politics? Quines son les seves expectatives? Quina feina poden presentar als ciutadans? L'educacio pateix i pateix. Una amiga em deia ahir que tots els seus amics estan profundament decebuts per mor de la seva activitat laboral. No hi ha cap debat que meresqui la pena d'esser considerat com a motiu de controversia, com una possibilitat de reflexio.
- Comentaris: 1
Cardús també ho diu, doncs (i falten 56 dies)
- Comentaris: 7
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s
Roger Cremades Rodeja
<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
