Cercador per data

« Octubre 2009 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

Directe.cat diu que és un èxit que a Andorra només quatre de cada deu nens vagin a l'escola en català

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dissabte, 3 d'octubre de 2009 | 23:41h

Això el vaig llegir a “Català Sempre”. Us ho reprodueixo:

He quedat astorat de la bestiesa que acabo de llegir a Directe.cat
Comproveu-la vosaltres mateixos. La seva notícia diu això:

N.898 ! Dimecres, 30 de setembre de 2009 ! 20.20h
A Andorra els creix més
! ! !
Avui tenim una bona notícia per explicar-vos. Tot just ara fa 15 dies
que als
Països Catalans ha començat el curs escolar i a Andorra podem estar
contents. Tot just ahir es van publicar les dades sobre les
inscripcions a les
escoles andorranes.
El Govern del Principat va explicar que les inscripcions al sistema
escolar en
català han tornat a créixer, prop d’un 4%, mentre que el nombre
d’alumnes
matriculats als altres dos sistemes educatius ha davallat. Així, els
alumnes del
sistema andorrà han passat de 4.002 a 4.160, amb un increment del
3,95%;
els del sistema francès han passat de 3.468 a 3.450, amb una caiguda
del
0.5% i el sistema espanyol ha passat de 3.326 a 3.279 alumnes, amb una
davallada de l’1,41%.
El Govern va fer públiques ahir aquestes dades (provisionals d’aquest
setembre), que suposen un creixement global
del 0,86%, ja que s’ha passat dels 10.796 matriculats el curs
2008-2009 als 10.889 alumnes que hi ha en l’actualitat
entre els tres sistemes educatius.
Els he escrit el següent comentari: 01.10.2009 ! 01.06h

#1 humbert roma ! barcelona

http://dietarihumbert.wordpress.com/

NO HI ESTIC D'ACORD. Són dades terribles per al futur de la llengua i
de la cohesió social i nacional a Andorra. Les dades són pitjor encara
del que em pensava. És un autèntic drama que l'únic Estat independent
del món, on el català és l'única llengua oficial, tingui aquestes tres
línies que segreguen els nens en funció de la llengua vehicular a
l'escola. ¿És que el Govern d'Andorra és incapaç de fer una cosa tan
senzilla com ha fet la Generalitat de Catalunya; una sola línia, amb
immersió lingüística en català? ¿De quin Tribunal Constitucional depèn
això?¿Quins interessos dominen la política andorrana que impedeixen
que un govern sobirà organitzi l'escola en funció de la seva nació i
no dels poderosos estats veïns? Amb aquest sistema tan poc nacional
d'educació, resulta que només quatre de cada deu nens i nenes
andorrans va a una escola en l'única llengua oficial del país. Si això
no és pur i dur colonialisme lingüístic i cultural, i deixadesa del
propi govern i autoodi dels mateixos andorrans...

Més sobre això llegint:

http://groups.google.com/group/catala-sempre/browse_thread/thread/df9abd7d9c8312bc?hl=ca

La meva opinió en:

http://blogs.que.es/6527/2009/10/3/directe-cat-diu-es-exit-a-andorra-nomes-quatre-de

El Maremàgnum tanca els dos últims locals nocturns

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dissabte, 3 d'octubre de 2009 | 23:24h

3/10/2009 FINAL D’UNA ÈPOCA

El Maremàgnum tanca els dos últims locals nocturns

EL PERIÓDICO
BARCELONA

La discoteca Sunset, l’última supervivent del Maremàgnum, va tancar dimecres definitivament, posant punt final al passat noctàmbul del complex marítim, que es vol reconvertir en un centre d’oci familiar i diürn, segons el gerent Carlos Casanovas. El mateix dia també va plegar el bar The Green Room.
D’ençà que el 2006 va començar la reorientació del seu model d’oci, la discoteca Sunset era l’única que resistia a la segona planta de l’equipament, ara buida, que al seu dia va arribar a aplegar 25 locals nocturns. El Maremàgnum ha arribat així a un acord amb els arrendataris de l’última sala de ball per a la resolució del contracte, com un pas més en el reposicionament de la seva zona de terrasses.
La Sunset era l’última discoteca, però no estava sola. Amb ella resistia The Green Room, que també va tancar el dia 30. Casanovas espera omplir ara la zona que han deixat les discos amb una nova oferta de restauració de tipus mitjà o mitjà alt, però encara no avança detalls.

MÉS CULTURA / Segons Casanovas, «l’eliminació de l’oci nocturn forma part de l’estratègia d’una oferta comercial jove completada amb una nova orientació que recolzi activitats relacionades amb la cultura, la moda, la música i l’art».
El Maremàgnum es va inaugurar el 1995 i va experimentar un èxit molt ràpid per la seva gran oferta nocturna, fins que van començar a transcendir incidents vinculats al seu ús de nit. El 2002, la mort d’un jove en una baralla amb un porter va marcar un abans i un després. Després de l’incident, i a petició expressa de l’Autoritat Portuària de Barcelona, els gestors del recinte van començar un canvi d’enfocament, que va culminar dimecres amb la clausura dels dos locals.

Amb la meva ex núvia, i jo pel meu compte, vaig anar diverses vegades al Maremàgnum, pel dia i per la nit. Llàstima que la crisi i el canvi de costums en vagi tancant els locals amb més marxa de la zona, potser.

ALEMANYA, IMPOSTOS I ECONOMIA

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dissabte, 3 d'octubre de 2009 | 02:13h

Es va confirmar el que s'esperava: Angela Merkel seguirà sent cancellera d'Alemanya, encara que ningú esperava tant que ara tindria un altre soci de Govern, el Partit Liberal, ja que fa mesos semblava que tenia assegurada la majoria absoluta.
Per sort, és una líder conservadora europea diferent dels conservadors del PP espanyol, no se li veurà mai simpatitzant amb l'extrema dreta (si escau, amb els nazis), ni li riu les gràcies al Nicolas Sarkozy ni al Silvio Berlusconi, amb els quals ha tingut diversos frecs a causa de la poca educació de tots dos.

I ha sabut actuar amb sensatesa, després de patir allò que li va retreure en Zapatero, el de ser una “fracassada”. Ell es referia que ella, amb la seva poca experiència en política, hi creia que les eleccions del 2005, les primeres que va guanyar, les guanyaria per golejada, i finalment es va trobar amb empat tècnic amb els socialdemòcrates, amb els que va haver de fer una coalició de mala gana.

Ara que la coalició serà amb els liberals, esperem que no s'aburguesi ni caigui en la temptació de tornar-se més radical, una cosa en que la dreta europea sembla haver caigut després de l'arribada al poder dels Sarkozy i Berlusconi als seus països, sobretot el segon, que sembla haver animat al capitalisme implacable a actuar sense escrúpols.

I sort que no tenen per a res aquesta supèrbia dels colpistes d'Hondures, que es creuen que Déu no només els perdonarà, beneirà i presentarà com a herois i perseguits, sinó que els nomenaria els seus successors si Ell es jubilés (va fer bé la Unió Europea, Alemanya inclosa, de trencar relacions diplomàtiques amb la dictadura centreamericana, una cosa al que s'oposa el PP, ves per on).

Per una altra banda, una de les promeses de la Merkel, baixar els impostos (que per cert no podrà fer fins a després de dos anys), és el que promet el PP aquí, tot i que parlant de la pujada de la mateixa proposta pel Govern d’en Zapatero, he de dir que hauria de fer-se a les classes més altes, als que els sobra els diners, no pas a les baixes, que no els és fàcil arribar a fi de mes sense dificultats. Clar que com les empreses privades no volen aportar res a ningú que no sigui a elles mateixes, els diners per a programes d'ajudes públiques (pagar el subsidi d'atur, per exemple) ha de sortir d'alguna part.

Després, en queda que la crisi ha sobrepassat a tots, però la dreta, hàbil a girar el mitjó per mostrar només el que en vol mostrar, vol fer creure que la culpa no va ser pas d’en Bush amb la seva nefasta política “neocon”, que quan a l'economia americana li ve un refredat, Europa té pulmonia, com va passar quan el “crac” del 1929. Ni es recorden gens de que la mateixa Merkel (i en Sarkozy també) va haver d'aportar moltíssim diners públics per ajudar als Bancs alemanys a no caure en la fallida, que anaven irremeiablement cap a això.