En el trist dia que hem rebut la fatídica notícia de la mort per atropellament d'una ciclista a la ciutat de Barcelona, convé recordar que a Holanda i Dinamarca és on hi ha més desplaçaments en bici i menys accidents per km recorregut en bici. I això és així perquè també és on hi ha més quilòmetres de carril bici. I parlem de carrils bici seriosos, ben fets i avaluats, com mostren aquests dos vídeos:






Vídeos vistos a l'imprescindible bloc A view from the cycle path..., web de referència.

Sobre la mort a Barcelona, convé recordar sempre que les cruïlles són perilloses per a tothom. Recordo la rotonda d'entrada a la UAB. Anava tan tranquil assegut a l'autobús, amb un cotxe al costat de la meva finestra. El bus va girar a la rotonda i es va endur el cotxe. Clar, al conductor no li va passar res (cosa que no es podia dir del cotxe). Si ets ciclista és molt diferent.

A Dinamarca es fan campanyes sobre l'angle mort dels retrovisors, cosa que sabem tots els conductors de cotxes. Com a ciclista convé està molt atent i sempre mirar cap enrera a totes les cruïlles, es tingui la prioritat de pas o no, es tingui el teu semàfor en verd i l'altre en vermell. Malauradament veig massa vegades que la gent no mira als costats a les cruïlles, i això es pot pagar amb la mort, com hem vist avui.

Jo em vaig trobar en una situació idèntica a Meridiana amb Pintor Alsamora, on no hi ha carril bici (pels que diuen que circulant per calçada això no passa). Vaig mirar de costat mirant enrere de reüll, vaig veure un camió al costat. Vaig reduir la velocitat estant molt atent, i efectivament, va girar sense veure'm. Vaig haver de rectificar immediatament la meva trajectòria girant com el camió i frenar completament la bici. Va anar de poc. Em va salvar l'atenció.

La D. va veure fa uns mesos una situació semblant a la d'avui pel carrer Tànger (amb Llacuna o Roc Boronat). Una dona a terra a un metre i mig d'un camió, el qual havia esclafat la bici on anava. Recordo que fa pocs anys una membre d'una associació ciclista va resultar greuement ferida en un accident idèntic amb un camió a, si no recordo malament (i dubto) el carril bici de Consell de Cent.

Cal fer una infrastructura ciclista que minimitzi els accidents com fan a Holanda i Dinamarca, i cal educació vial seriosa com també fan a Holanda i Dinamarca. 

L'anunciaven quan Emili era bebè, i ara que continua sent-ho (ho són fins als 2 anys!), per fi l'han passada pel plus. Bébés és una producció francesa de l'any 2010  que no necessita subtítols ni doblatge, perquè sincerament no necessita paraules. El documental és una finestra a les vides paral·leles de quatre bebès: un de Japó, Namíbia, Estats Units i Monglòlia. Les condicions de vida, els recursos i la cultura de cadascuna de les mares marca la manera de criar-los. Supose que en una primera ullada criden l'atenció les diferents maneres de criar a un xiquet -cosa que ens hauria de fer relativitzar els grans problemes existencials de les mares primerenques com que si és millor introduir primer la papilla de cereals i després la de fruites o viceversa-. Però un segon visionat atent ens hauria de convidar a comprovar, sobretot, que l'essència és la mateixa. Brillant.