Cercador per data
(PsicoDiccionari) Dominació
Fotografia: Kanika, per ailatan (2005)
CC Alguns drets reservats
"Tota relació interindividual dissimètrica, establerta sobre recursos desiguals dels companys o que s'exerceix a través de pressions i de sancions que conviden a la submissió, caracteritza una relació de dominació. La dominació pot estar legitimada i referida a un estatus d'autoritat, de competència o de prestigi. Pot tenir efectes diferents segons el seu caràcter públic o privat i segons les modalitats coercitives que utilitza. Lligada a un estatus d'autoritat institucionalitzat pot conduir a una obediència desmesurada. Dins de les relacions interpersonals, la dominació pot buscar-se en una manera masoquista o soferta a través de l'odi, la violència i l'agressió en un tipus de relació que busca la seva satisfacció en la derrota de l'altre."
J. Selosse
Diccionario Akal de Psicología (2004)
ISBN: 84-460-1258-8
El primer any del govern dels millors
- Comentaris: 1
El receptari fracassat d’en Cambó i les dèries del petit Napoleó" __ EA 1904
Madrid no paga traïdors
Això, per activa, els independentistes ja ho hem aconseguit. La dialèctica de la idea i el seu artífex cultural ja són a la centralitat del debat polític: l’“Espanya ens roba” en seria la seva divisa i Solidaritat Catalana per la Independència la seva escenificació políticocultural. S’està creant un nou marc de referència que està covant la seva oportunitat. El foll espanyolisme autonomista de CiU, per passiva, hi està ajudant molt. El triomf electoral en les darreres eleccions autonòmiques, municipals i estatals del triumvirat Mas-Trias-Duran no és més que la constatació que la seva victòria és una victòria pírrica, el cant del cigne; el seu ocàs! Malgrat la lenta agonia i la sensació que els de sempre encara guanyen, el cert és que la partitocràcia autonomista ha perdut la batalla cultural, ha perdut la batalla de les idees i d’antuvi ja ha perdut la batalla política. La desferra de la seva argamassa ideològica és, a hores d’ara, descomunal i el seu esfondrament qüestió de pocs semestres.
Els símptomes són clars i en els darrers dies són d’una gravetat extrema:
1 - obtenció d’un crèdit d’urgència del Banc de Sabadell per pagar les pagues extres dels funcionaris,
2 - “amenaçar” Espanya amb un tancament de caixes…temporal! i
3 - confeccionar una llei de “consultes populars no refrendatàries (no vinculants)”.
Aquests són els “actius”, en només una setmana, que acumula el govern autonòmic català i que traduïts a la política de carrer és que Catalunya està a punt d’entrar en un “corralito” econòmic d’aires argentins i que si el parlament de la Ciutadella és de fireta; la capacitat executiva del govern autonòmic és de tómbola d’escopeta d’aire comprimit.
L’ensorrament de l’autogovern és un fet sense pal·liatius i des de Madrid ja frisen a fer públic el desitjat ban d’imperial vencedor: “Cautivo y desarmado el ejército rojo-separatista…”, però Artur Mas i els seus segueixen amb el receptari d’en Cambó i les dèries de petit Napoleó d’en Pujol: abans fer de cornut i vilipendiat Bismarck espanyol, que de coratjós i patriòtic Bolívar català. Un receptari enderiat, basat a veure si el nou Gil-Robles espanyol: en Rajoy, de la CEDA del segle XXI: el PP, ens valora la vinclada d’esquena i ens fa arribar el crostonet del barrot de pa que ens roben els espanyols “por solidaridad”…
I mentre els espanyols proposen, i voten massivament, de nou la vella divisa gil-roblista de 1933: “Dadme la mayoría absoluta y os daré una España grande”; a Catalunya es tornen a posar en marxa els desgraciats esquemes de la desunió i el frontpopulisme mental que tan mal ens han fet. Els sociates (per sociatistes) del PSOE regional, mantenint-se a redós dels “señoritos” de Ferraz “para lo que manden”…i a empassar amb el “careto” de la “renovació” d’un segon Montilla catalanoparlant, això sí: Pere Navarro. A l’Esquerra esguerrada només queda el tacticisme per salvar els mobles abans no vinguin els creditors a reclamar la immensa factura. Només resta mostrar-se com la més disposada a tot perquè li salvin el piset. Ja ho està fent i veurem si el “maromo” convergent li llança la floreta. I què dir dels anarcosindicalistes d’Iniciativa? Ells pensant a muntar la barricada biodegradable; producte de les seves degeneracions marxistes-leninistes de saló…
Així, un entorn de fracàs polític permanent ens sotja i on l’índex de malestar està assolint cotes molt perilloses a resultes del context d’extrema crisi econòmica en la que estem immersos. Un còctel realment explosiu que només l’independentisme desacomplexat pot gestionar, amb ajuda dels demòcrates europeus, sense que tota la hispana maquinació esclati als nassos dels catalans i de rebot a tota la Unió Europea. El 1936 ja vam ser la prèvia del que vingué el 1939-40 a tot Europa…i Madrid no paga traïdors. Restem advertits.
Francesc Castany
Conseller nacional de l’organització patriòtica Catalunya Acció i membre del consell d’enllaç de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, SCI.
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2824/madrid/paga/traidors
Dona
Amb tota una colla d'amics i coneguts per allà...
Bessonada il·lustrada
Steve Jobs, els Mercats i els Reis Mags
De vegades em sobta descobrir com l'existència de certs personatges de ficció condiciona la nostra manera de raonar i alhora el món que construïm entre tots. Poques coses hi ha més efectives per enganyar algú que ser capaç d'introduir errors de partida. Els "Inversors" i el "Inventors", com els Reis Mags, són dos exemples ben clars.
Els Inversors són homes que tenen uns pocs estalvis dels quals depenen i que per tant tenen molta por de perdre'ls. Inverteixen els seus diners on més rendibilitat hi troben però, sobre tot, on més seguretat senten. Això és en essència el que molta gent creu que composa els Mercats, una suma d'Inversors. Res més lluny de la realitat, no cal dir-ho. La figura mítica de l'Inversor si no del tot irreal és certament menyspreable per entendre el món actual. Un ornitorinc de les finances en un ecosistema dominat per una veritable aristocràcia econòmica de cocodrils. Però, és clar, sempre és més còmode explicar que "cal tranquil·litzar els Inversors" que afirmar que "cal cedir davant l'avarícia del centenar de principals fortunes personals".
Per la seva banda, els Inventors són altre personatge de ficció que darrerament s'ha vist reforçat per la mort de Steve Jobs. Un Inventor és un geni que treballa en el garatge de sa casa, gairebé en hores lliures i passant son, fins que no només concep un invent formidable sinó que és capaç d'implementar-lo tot sol. Aquest invent és converteix en la seva única manera de guanyar-se la vida i no té més remei que construir un imperi comercial. És, sense dubte, la versió més elevada del personatge del Creador, que té altres facetes com la de l'autor o l'artista.
És així com la gent diu, i sovint pense que no poèticament, que Steve Jobs ha inventat açò o allò, tot obviant el que suposa el treball d'innovació i recerca als nostres dies, gairebé com si en Apple només treballés ell (i deixem de banda ara el tema dels préstecs). Però, és més senzill seguir mantenint aquesta ficció i dir que les patents són per "protegir els inventors" que explicar que en el nostre món de fet només serveixen per perpetuar monopolis, que també podríem anomenar totalitarismes corporatius.
A la fi, l'operació és la mateixa que amb Melcior, Gaspar i Baltasar. Els Reis Mags ho saben tot i només porten regals als qui són bons. A ningú li agrada el carbó i, per tant, cal fer bondat. Igualment, a partir de l'Inversor, es pot arribar a raonar que són necessaris uns "ajustos estructurals per donar confiança" que d'altra forma tindríem la temptació de qualificar senzillament de saqueig. I de la mateixa manera, el personatge de l'Inventor ens fa creure que calen les lleis de censura i control d'internet que emanen de l'ACTA, com la Llei Sinde, que d'altra manera només podríem considerar d'estalinistes. Màgia!
Los consejeros cobran 260.000 euros
260.000 euros de media al año es lo que cobran los consejeros de empresas que cotizan en las bolsas españolas. Los consejeros ejecutivos cobran un poquitín más que los anteriores: 1.02 millones. Como se ve, estos señores se lo pasan en grande en medio de la contención o el apuro de la mayoría de la sociedad. Ver para creer (...)
Superwoman
Bromes a banda, és una llàstima que, segons com i on, el valencià recupere terreny en àmbits comunicatius, però alhora perda qualitat. Hi ha un fum de mitjans nous que opten desacomplexadament pel valencià, alguns per militància i altres perquè els és la manera més natural de comunicar-se. L'escola en valencià hi ha fet molt a favor, per això l'ex-conseller forense volia fer-li l'autòpisa.
És una llàstima, però, que trobem sovint un ús de la llengua que esmussa, amb castellanismes dolorosos i més difícils d'eradicar que els lèxics. No hi ha mala intenció, però sí que hi ha un desconeixement de base. I també una gran interferència del castellà: a voltes sembla que s'escriu pensant en castellà i es tradueix sobre la marxa. A pèl.
No és això, però la presència asfixiant de la llengua veïna interfereix decisivament. Què és, si no, això de 'm'he caigut', o 'els Nadals'? O el ja omnipresent 'plenar'? Fa dos anys observava com el futur immediat anava apareixent sense necessitat entre nosaltres: 'què vas a fer enguany?', o pitjor encara: 'vas a acudir?'. En aquest cas fins i tot és difícil d'entendre el significat de la pregunta si te la fan oralment: sona pràcticament igual 'vas a acudir' i 'vas acudir', però el sentit és ben diferent.
Fa només dos anys ho comentava, i ara comença a ser d'ús habitual. Fins i tot en persones que diríem curoses.
Em deia un amic relacionat amb la comunicació, comentant aquestes coses, que jo filava molt prim. Efectivament. Però és que és el que s'ha de fer. Els mitjans de comunicació han d'usar un registre 'correcte', han d'utilitzar la llengua de manera polida, esmolada. Al cap i a la fi, és l'instrument que tenen de treball, i per a treballar bé s'ha d'usar la ferramenta que toca.
És relativament senzil: llegir hi fa molt.
- Comentaris: 2
Festa Major de Sant Antoni 2012 (Ateneu Layret)
Un any més, des de l’ Ateneu Layret participem activament de la Festa Major del barri de Sant Antoni, que tindrà lloc del 13 al 22 de gener del 2012.
Podeu consultar la programació definitiva de la Comissió de Festa Major de Sant Antoni i seguir l’actualitat jove al nou Portal Sant Antoni.
A continuació podeu consultar les activitats que us proposem des de l’ Ateneu Layret .
Divendres 13 de gener
Acollida del Correbars que organitza l’Assemblea de Joves de Sant Antoni a partir de les 20 h.
Inici a les 20:00h a Can Conesa (Casanova/Sepúlveda). 5 birres i una tapa per 5€. Activitat per a majors de 18 anys. Es compren els tickets (limitats) allà mateix a l’hora d’inici.
Dissabte 14 de gener
Escacs a l’Envelat d’Avinguda Mistral
10:00 – 11:30 h. Torneig de ràpides d’escacs – Sub-18.
10:30 – 12:00 h. Torneig de ràpides d’escacs – Adults.
12:00 – 13:00 h. Simultànies d’escacs
Organitzem conjuntament amb Escacs Comtal Club i Bar Prize
Triangular/ demostració de Bèlit
A les 10:00 als Jardins Maria Matilde Almendros (c/ Calàbria, 90), amb la presència deCaneshnikov (L’Hospitalet del Llobregat), el Bèlit Nord (Sagrada Família-Fort Pienc) i la Porca Belitaire (Sant Antoni – Esquerra de l’Eixample). Finalment, doncs, serà la ocasió per veure debutar el nou equip del barri.
Organitzem amb la col·laboració de Tot Bèlit , que tindrà una parada informativa sobre aquest joc i un taller infantil, així com de la resta d’equips de Barcelona.
Dinar popular a l’Envelat d’Avinguda Mistral
A partir de les 14.30h, i oberta la gana amb el bèlit i els escacs, és hora de dinar. Amanida, butifarra amb mongetes, aigua, vi i postres. Actuació de sobretaula amb Oriol Foll.
Preu del tiquet 10 €. Venda anticipada a l’ Ateneu Layret (c/ Villarroel, 49) i el mateix dia a l’envelat.
Dissabte 21 de gener
Xocolatada popular a les 11:30h a l’ Ateneu Layret (c/ Villarroel 49). Posteriorment, taller de Castells a les 12:00h amb els Castellers del Poble Sec i vermut
Amb la col·laboració dels Castellers de Poble Sec
Des de l’Ateneu Layret participarem també del torneig de futbol sala Tribut Amunike i tancarem les festes amb la rifa de la nostra fantàstica panera de productes de la terra el dilluns 23 de gener.
Cartell de l' Ateneu Layret per la Festa Major de Sant Antoni:
Cala Foradada. Palamós
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
