
Fa alguns anys vaig passar per Aarhus, Dinamarca. Hi vaig comprar un cassette d'un grup danès de música popular, en una botiga de discs al centre de la ciutat. L'ordre, la seguretat i la tranquil·litat d'Aarhus i de les altres ciutats i pobles del país és, o era, un signe d'identitat danès.
Ara la premsa informa que un somalí, convertit en assassí frustrat, amb una destral i un ganivet volia matar a casa seva el dibuixant i autor de les caricatures de Mahoma, Kurt Westergaard que viu a Aarhus. L'individu pertany, segons la policía danesa, al grup islamista somalí Al-Shabaad relacionat amb Al-Qaida. No és pas el primer cop que volen matar Westergaard.
La permeabilitat de les fronteres europees és, en aquests casos, preocupant. I Europa és al punt de mira dels islamistes. Estem en guerra contra el terror.

VEIG CÓRRER EL TEMPS. HI PENS.
Faig veta amb els cinc sentits antics i amb tots els altres.
Passatemps.
Vaig pel camí de Passatemps de Santa Maria del Camí (Pla de Mallorca), i em tem que aquest nom de tota la vida d'una camada és un bon mirador per veure passar la vida.
Escriure: un travelling de tessel·les.
[Foto de l'amic Joan Manresa, gràcies!]
Fa unes setmanes lamentava la desaparició de Soitu i em preguntava què volia dir i si el diaris en paper no haurien guanyat la batalla de la marca a la xarxa. Ara amb el cap d'any arriba una notícia pitjor com és el tancament de la redacció de NetZeitung. Dic de la redacció perquè els seus propietaris han decidit fer fora els periodistes i deixar un agregador informàtic en el lloc on es va construir un dels primer diaris electrònics de debò d'Europa. Mal senyal.
Amb la gent de NetZeitung vam tenir una certa relació fa anys. El seu director Michael Maier va participar en el congrés que vam organitzar a Barcelona en ocasió dels deu anys de VilaWeb i després vam mantenir una certa correspondència. Fa uns anys els van comprar una empresa sueca, si no ho recorde malament i les coses es van complicar. Fins ara.

Hem eixit plovent dels Masos d'Albentosa, a la ratlla de l'Aragó, que és com vam arribar, fa quatre dies. Havíem apuntat algunes frases, per fer conserva dels moments que hem passat durant el cap d'any. La conserva és una cosa que va anar desapareixent de les nostres cases fa temps, així que ara els apunts del bloc ens serviran per recordar que va passant, cada any que ens trobem els amics. L'objectiu és ser tothom el cap d'any del 2010, i si faltés algú, que no fem broma, ens comprometíem a ballar-li davant la foto sense tristesa, amb bon vi i bona joia. Sembla que havíem begut, per això, per recordar-ho ho anava apuntant en un paper:
-L'any que ve passarem la prova del cotó.
-És un goig acabar l'any fent colla (fer colla com els de Bétera que deia Sanchis Guarner).
-Sort que 2009 s'ha acabat, pegueu-li foc.
-Com cada cap d'any, el present és allò més important. Ja veurem què passa l'any que ve.
-Cada cap d'any els grans més infants, i els infants més grans.
A Bétera també plovia quan hem arribat. Buidem maletes, omplim les paneres de la roba bruta i comencem a enllestir tants propòsits com ens hem fet: ens mirem a l'espill, ens girem de gaidó, ens pesem, tornem a mirar la bàscula… Ui, el primer dels propòsits no serà fàcil.
Els partits actuals del Parlament davant el creixement de l’independentisme, i la cada cop més probable ruptura amb el marc legal espanyol, ens sorprenen cada dia amb noves propostes que tenen un denominador comú, no voler que la situació catalana es desmarqui de

Per Joan LLadó

Per Martí Montserrat
Sens dubte, una de les pujades més dures.


La vida
és molt estreta però l’esperança és més àmplia. Amb aquesta expressió, els
iraquians i les iraquianes comencem el dia, amb una gran esperança perquè
millori la situació tot i les dificultats de la vida.
més...

Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat