Ara, si puc, seguiré el camí que du a l'esperança.
Aniré amb peus de plom, de bracet amb els somnis
que em faran de motxilla.
I hi arribaré nou, tan fresc com l'aigua
que acaba de néixer o renéixer
per enèsima vegada.
Tot serà refugiar-me sota una ombra d'estiu,
admirar la pell de les teves galtes
i sentir que em dius: t'esperava.

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea