Feia massa temps que no jugava a bàsquet. Aquest estiu a Llívia un dia vaig recordar-ne les sensacions.



"La identitat corsa, una realitat dins d'Europa", de Catalina Maroselli-Matteoli, Pagès Editors, Lleida, 2000.

El dia 30 d’agost de 1910, ara fa exactament 100 anys, va néixer a Lleida Màrius Torres (1910-1942), un dels grans poetes catalans del segle XX i, en opinió meva, el més meritori i singular. El “poeta de la nova Catalunya”, tal com el va definir Raimon Galí, va morir de tuberculosi als 32 anys d’edat, després de 6 anys de llarga i penosa lluita contra la malaltia al sanatori del Puig d’Olena. Màrius Torres (a la foto amb la seva estimada Mercè Figueras) fou un poeta del qual el canonge Carles Cardó, secretari del cardenal Vidal i Barraquer, va escriure que “sens dubte, hauria superat tots els poetes catalans anteriors si li haguessin estat doblats els seus anys de vida”. La poesia de Màrius Torres és deliberadament noble i la seva constància en la recerca d’un sentit a la seva vida, destil·lada en paraules profundes i emocionants, és reflex d’una admirable salut espiritual i d’una joia molt fonda, que brollen sorprenentment d’un home físicament tan malalt i limitat. Per a Pere Gimferrer aquest fet atorga a la seva poesia una intemporalitat i una universalitat excepcionals i per això Carles Riba li adreçà unes paraules prou significatives: “Els poemes de Vostè són els d’una solitud on Déu i la Seva acció i les Seves criatures són presents. Cap màgia d’artista no pretén d’omplir-la ni d’organitzar-la. Un home s’entén amb la Realitat última per una mena de pacte de confiança i acceptació, d’una banda, cap abús de força per l’altra; d’on el to, entre l’oració i la meravella, és sempre tant estrany a tot virtuosisme, és tan a mitja veu…” .

La secció Horitzons de la Mostra de Venècia es redefineix enguany i és l'àmbit del certamen on hi haurà més novetats.
Creada el 2004 i dedicada tot seguit a les "noves tendències" del cinema mundial, ara s'enforteix obrint-se a totes les obres "fora de format" (incloent-hi fins i tot els curtmetratges), amb una mirada més àmplia i dinàmica als nous camins dels llenguatges que conflueixen en el cinema. Horitzons, doncs, para especial atenció a les experiències de directors formats en diferents àrees d'expressió. Així, aquesta secció ocupa un nou espai, convertint-se en un "laboratori" dels diversos llenguatges artístics, dins del "laboratori" més gran, que és la Biennal de Venècia. Venècia es confirma d'aquesta manera com un punt de referència per al coneixement i la recerca sobre les tendències en l'art cinematogràfic (Nota oficial de la Mostra de Venècia)
La secció Horitzons té la seva pròpia competició i, per tant, un jurat específic, que atorga el Premi Orizzonti (a un llargmetratge), el Premi Especial del Jurat Orizzonti (a un llargmetratge), el Premi Orizzonti Cortometraggio i el Premi Orizzonti Mediometraggio. Esclar, així les coses, alguns dels films seleccionats en aquest apartat de la Mostra també es projecten "fora de competició".
Mostre de Venècia 2010 · Horitzons
House, de Doug AITKEN -curtmetratge de recerca-
The Nine muses, de John AKOMFRAH -documental-
Slabyj Rot Front (Weak Rot Front), de Victor ALIMPIEV -curtmetratge de recerca-
Il capo, de Yuri ANCARANI -curtmetratge documental-
En el futuro, de Mauro ANDRIZI -migmetratge-
Shadow Cuts, de Martin ARNOLD -curtmetratge de recerca-
El pozo, de Guillermo ARRIAGA -curtmetratge-
Un anno dopo. Progetto Memory Hunters, de diversos autors italians -curt-
La bella dorment (La Belle endormie), de Catherine BREILLAT -inauguració-
The Forgotten Space, de Noel BURCH i Allan SEKULA -documental-
Woman I, de Nuntanat DUANGTISARN -curtmetratge-
Nainsukh, d' Amit DUTTA
Non si può nulla contra il vento, de FLATFORM -curtmetratge de recerca-
The Agent, de Vincent GALLO -curtmetratge-
Caracremada, de Lluís GALTER
Per questi stretti morire -Cartografia di una passione-, de Giuseppe GAUDINO i Isabella SANDRI -documental-
K.364 A journey by train, de Douglas GORDON -documental fora de competició-
Guest, de Jose Luís GUERÍN -documental-
Jean Gentil, de Laura Amelia GUZMÁN i Israel CÁRDENAS
Ok-hui-ui yeonghwa (Oki's Movie ), de HONG Sangsoo -cloenda-
Xifang qu ci bu yuan (Reconstrcting Faith), de Wenhai HUANG -documental-
Qiao (Crust), de Wenhai HUANG -curtmetratge documental-
Mouse Palace, de Harald HUND i Paul HORN -curtmetratge de recerca-
A Loft, de Ken Jacobs -curtmetratge fora de competició- [Vídeo]
Nok Ka Mhin (Four Seasons), de Chaisiri JIWARANGSAN -curtmetratge-
Better Life, d' Isaac JULIEN -migmetratge-
The Leopard, d' Isaac JULIEN -curtmetratge fora de competició-
Robinson in ruins, de Patrick KEILLER -documental-
Brilianty (Diamonds), de Rustam KHAMDAMOV -curtmetratge-
Zelal, de Marianne KHOURY i Mustapha HASNAOUI -documental-
Bangdokpi (Anti Gas Skin), de Gok KIM i KIM Sun
Chi Di (Red Earth), de Clara LAW -curtmetratge-
Future Archaeology, d' Armin LINKE i Francesco MATUZZI -curt documental-
Atom, de Markus LÖFFLER i Andrée KORPYS -curtmetratge de recerca-
Lif og Daudi Henry Darger (The Life and Death of Henry Darger), de Bertrand MANDICO -curtmetratge-
Magic for beginners, de Jesse MCLEAN -curtmetratge de recerca-
News from Nowhere, de Paul MORRISEY
Voodhushevlenie (Inspiration), de Galina MYZNIKOVA i Sergey PROVOROV -migmetratge de recerca-
A espada e a rosa, de João NICOLAU
Painéis de São Vicente de Fora, Visão Poética, de Manoel de OLIVEIRA -curt-
The External World, de David OREILLY -curtmetratge d'animació-
Dharma Guns (La Succession Starkhov ) de Francois-Jacques OSSANG
Pa Rubika Celu (On Rubik's Road), de Laila PAKALNINA -migmetratge documental-
Man in a room, de Rafael PALACIO ILLINGWORTH -curtmetratge-
Diane Wellington, d'Arnaud des PALLIÈRES -curtmetratge de recerca-
Verano de Goliat, de Nicolás PEREDA
Les barbares, de Jean-Gabriel PÉRIOT -curtmetratge de recerca-
The Future Will Not Be Capitalist, de Sasha PIRKER -curt documental-
O mundo è bello, de Luiz PRETTI -curtmetratge de recerca-
Stardust, de Nicolas PROVOST -curtmetratge de recerca-
Cold Clay, Emptiness, de S.J. RAMIR -curtmetratge de recerca-
The Futurist, d'Emily RICHARDSON -curtmetratge de recerca-
Tse (Out), de Roee ROSEN -migmetratge-
El sicario room 164, de Gianfranco ROSI -documental-
John's Gone, de Josh SAFDIE i Benny SAFDIE -curtmetratge-
Sheoeyin kenna (When We Were Communists), de Maher Abi SAMRA -documental-
Els Malànima (I Malavoglia), de Pasquale SCIMECA
Indefatigable, de SEMICONDUCTOR (Ruth JARMAN i Joe GERHARDT) -curt documental-
Cold Fish, de Sion SONO
21 KE (21 grams), de Xun SUN -curtmetratge d'animació-
Miten Marjoja Poimitaan (How to Pick Berries), d' Elina TALVENSAARI -curt documental-
La linea generale, d' Oleg TCHERNY -curtmetratge de recerca-
Coming Attractions, de Peter TSCHERKASSKY -curtmetratge de recerca-
Erään Hyönteisen Tuho (The Death of an insect), de Hannes VARTIAINEN i Pekka VEIKKOLAINEN -curtmetratge de recerca-
Haru No Shikumi (The Mechanism of Spring), d'Atsushi WADA -curt d'animació-
Fading, d' Olivier ZABAT -migmetratge documental de recerca-
720 Degrees, d' Ishtiaque ZICO -curtmetratge de recerca-
Casus Belli, de Georgios ZOIS -curtmetratge-
***
FOTO © Mallerich Caracremada, de Lluís Galter

Demà passat es complirà el termini legal perquè José Montilla dissolgui el Parlament i convoqui eleccions, si és que aquestes han de celebrar-se el 24 d'octubre. Tot són especulacions i ben poca gent sap, hores d'ara, quines són les cabòries del Molt Honorable Montilla i Aguilera, alhora de fixar la data de les eleccions. Ni tan sols els seus socis de Tripartit en tenen, sembla ser, la més mínima idea, circumstància que confirma la lleialtat entre els membres de l'engendre Tripartit, després que aquesta lleialtat quedés corroborada fa poques dates amb la presentació a bombo i plateret de la campanya propagandística amb la que el PSC-PSOE intenta atribuir tota l'acció de govern dels dos tripartits a José Montilla.
Aquests darrers dies corre la brama que les eleccions podrien ser el 28 de novembre, possibilitat que abono personalment, per tres raons principals, entre d'altres d'accessòries.

Un dels llocs més bònics per fer una inmersió és per les cales que hi han a la platja de Sant Pol de Sant Feliu i a S'Agaró. La foto és de fan uns anys, i encara podia posar-me dins del tratge de neopré. Ara el tinc una mica oblidat.
Més exemples de consciència animal

De darrere el tasser d’aquest bar de Can Calet, la gent es veu com des d’una llotja privilegiada. Aquesta idea t’havia vengut al cap, Jordi Miralda, aquest matí fred i humit de finals de gener, quan miraves amb atenció com Bernat Clar, aquell cambrer jove que havies llogat feia dos mesos, servia amb rara delicadesa un cafè amb llet amb una ensaïmada a Riteta Soler, una fadrinanga que tota la vida havia despatxat a l’única merceria d’Esporles, Ca ses Ratetes, de la seva tia Bel. Hi havia una claror de festa estranya i lluent dins els ullons blavissos de Riteta, que de petita deien que no hi era tota, i que tu amb els anys apreciaves com un paisatge insubstuïble del poble.

Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat