Cercador per data

Cercador per data

« Octubre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Lipdub per un tub, avui que falten 30 dies

Sense més, un gran aplaudiment i un sincer agraïment als autors i als protagonistes del lipdub de Vic, que és una excel·lent campanya ciutadana per la independència, una altra bona iniciativa per fer que tot l'independentisme vagi a votar i que ningú no es quedi a casa. Malgrat la política de llocs web com eleccionsdosmildeu.cat, que només té en compte els partits, a les properes eleccions seran iniciatives com aquesta les que condicionaran el resultat.

L’AUTISME DE LA CAMPANYA ELECTORAL

La campanya electoral catalana ha posat la maquinaria de tots els partits catalans a ple rendiment, el curiós del cas, es que desprès de veure la humiliant retallada estatutària, la croada contra la nostra llengua, el nou finançament, que simplement ens condemna a l’espoli fins a l’infinit, i uns ponts amb l’estat espanyol trencats i esmicolats, els partits segueixen fent-se l’orni, mirant a un altra banda, i fent veure que poden oferir propostes dins el mateix sistema actual, que saben ben be que son una fantasia sense cap sentit, i més quan veiem que les poques decisions del nostre Parlament son paper mullat, i per tant la sobirania popular ha quedat qüestionada i anul·lada davant la justícia espanyola.

Lipdub per la Independència

Quan ens unim, sorprenem. Unim-nos per la independència definitiva!


A la Nit del Llibre de l'Associació Catalana d'Oratòria

Josep Maria Vall, amic i editor, em va suggerir assistir a l'onzena Nit del Llibre organitzada per l'Associació Catalana d'Oratòria que va tenir lloc ahir a l'Hotel Duques de Bergara, a Barcelona.

Construint la República dels Països Catalans

Un cop demostrada la inutilitat del model autonòmic des de la perspectiva dels Països Catalans i demostrada definitivament la impossibilitat d'assolir democràticament la normalitat nacional del nostre país en el si dels sistemes polítics espanyol i francès, la independència esdevé l'únic camí per assolir la reconstrucció política dels Països Catalans com a nació lliure i democràtica i la seva plenitud nacional i social, tal com al llarg dels anys ha posat de manifest l'esquerra independentista.

(Continua)

CANVIS AL GOVERN

En José Luis Rodríguez Zapatero no volia fer-ho, però finalment ho va haver de fer: remodelar el seu Govern a un any i mig de les properes eleccions generals (el 2012), caient en les enquestes tant ell com el PSOE. Ha hagut de suprimir el Ministeri d'Igualtat, una bona idea, però que podia ser portat això des de Cultura o Interior. El que és curiós és com la gent ha canviat d'opinió en temes que abans semblaven afalagats per tothom, no sé si l'enorme crisi econòmica mundial ha encegat a tots i només hi veuen l’atur o fer el que sigui per conservar el seu lloc de treball, malgrat que en ell només guanyin una misèria…

El que cal criticar ben clar és que en Zapatero, els seus errors com a governant els esmentaré després, ha estat atacat amb crueltat des que va arribar al poder, tots els 12-O als quals ha assistit sempre ha hagut de suportar atacs dels mateixos, primer de tot perquè l'acusaven d'haver fet un cop d'Estat amb l'11-M i ara per un munt de coses. Hi ha llibertat d'expressió, és clar, però certa gent poderosa de la dreta i periodistes que es creuen Déu han usat i abusat d'això, fins i tot quan en Zapatero demostrava la seva simpatia per França (la de Chirac, no pas la de Sarkozy) davant els EUA de Bush, arribant a dir d’incoherències com que (“amb ZP) Som venuts a França, tot just al quart centenari d’el ‘Quixot’, que ni tant sols és traduït al francès”… Els mateixos que posaven al José María Aznar com a un incomprès, aquest que tracta desesperadament de que el món sencer miri el Bush com al Messies que va venir a salvar el món, fins i tot comparant-ho amb els que van portar endavant la Revolució Francesa en un article seu en “Le Figaro” (l'aristocràcia gal.la no mirarà això gens bé, ja que per a ells, la Revolució del seu país segueix sent la rebel•lió d'uns assassins).

Els errors d’en Zapatero com a governant han sigut que moltes vegades ha anat més per pura intuïció que per sentit comú, encara que ha tingut de decisions valentes i que van ser afalagades fins i tot per gent de dretes d’arreu del món (Llei Contra la Violència de Gènere, Llei Antitabac…). La crisi i la seva inexperiencia en portar-la bé l’ha fet molt mal, a més d’improvisar massa les respostes a la mateixa. Fins i tot el fallit Ministeri d'Igualtat calia, encara que no com un Ministeri en si mateix. El masclisme d'aquest país fins i tot segueix causant estralls, no ho oblidem. Les ridícules paraules de l'alcalde conservador de Valladolid demostren que continua havent-hi gent ancorada al passat.

Faldillers declarats com el cineasta francès François Truffaut (1932-84), quan parlava de dones, ho feia amb més elegància, com a bon francès sabia seduir-les amb la seva conversa, culta, amena i res pagesa, una cosa que molts homes, incapaços de parlar d'alguna cosa més que no sigui de futbol, dones i sexe, no poden igualar. En Truffaut mai no hi hauria presumit de lligues com ha fet en Fernando Sánchez Dragó de manera lamentable, l’episodi del qual és millor no esmentar-ho pas. El cineasta va lligar amb diverses actrius de les seves pròpies pel.lícules, però mai no va dir detalls d’allò a l’estil relat porno.

Aquesta dreta qualifica de “feminazis” a les feministes que defensen els seus drets, els passa com als blancs dels EUA que miren Barack Obama com a un “racista antiblanc” i que es consideren discriminats. Quin ridícul. Diguin-me llavors quants afroamericans, a part d'Obama, hi ha al seu Govern. A no ser, és clar, que la Hillary Clinton sigui negra i s'hagi posat blanca de tant prendre el sol…

Diverses coses que en Zapatero ha fet als seus sis anys de Govern m'han semblat encertades, d’altres no, segur que quan hi hagi passat dues dècades les veurem així, encertades, com hi veu la dreta a diverses dels que va fer en Felipe González, com jo hi veig algunes encertades de l'època de José María Aznar o la UCD d'Adolfo Suárez o Leopoldo Calvo Sotelo. Però així és la política: encara que l'altre ho faci bé, això és com qui ven un detergent o una enciclopèdia, el millor és el nostre i el pitjor és sempre el dels altres.

Això sí, la seva més gran equivocació va ser no tenir cura amb que l’Estatut de Catalunya fóra manllevat, tallat i humiliat d’aquella manera, i ara tractar de tranquilitzar amb això de que tenim que acceptar les Lleis. Només espero que en això que resta de legislatura, es recuperi el seny i el sentit comú, tant des del Govern com els altres partits, i si és el PP qui gana les properes eleccions, que no caigui en el rancor, Aznar va ser més sensat i va intentar guanyar-se el suport fins i tot des de la pròpia esquerra o la dreta nacionalista catalana a quins tant hi havia atacat al moment oportú.

Circ “Arlequín” a Llíria

Els dies 5, 6 i 7 de novembre, els menuts i majors de la localitat tenen l’oportunitat d’assistir a una activitat festiva com és anar a gaudir de l'espectacle circense. La companyia del Circ “Arlequín”, vinculada a la nostra localitat, ja que part dels seus components són veïns de Llíria, realitzarà tres funcions durant estos dies en horari de 18:30 hores. Estarà ubicat a la zona del Pla de l'Arc on s'ubica habitualment la fira.

IV aplec de la Joventut del País Valencià: l'aplec prohibit

Feia temps que no escrivia i ,en bona part, ara tampoc vaig a fer-ho. Aprofitant que aquest diumenge és l'Aplec del Puig vos pose un treball que vaig realitzar l'any passat a una assignatura de la Llicenciatura d'Història. El treball tracta sobre el IV Aplec del 1963 a Bocairent.

El IV Aplec de Joves del País Valencià celebrat a Bocairent el 27 d'Octubre del 1963, és presentat per molts com un dels esdeveniments que marcaren el punt d'inflexió en la història del valencianisme contemporani. Un valencianisme que va començar a configurar-se durant els seixanta en plena dictadura franquista. L'esdeveniment, té diferents lectures al voltant de la seva importància o de quin va ser el motiu per a la prohibició de l'Aplec per part de les autoritats franquistes. Tindrem com a referents les vivències dels protagonistes de l'època, tant en un sentit local (els veïns de Bocairent) com nacional. No obstant, cal afegir, que prèviament mostrarem un viatge pels anteriors Aplecs de Joves del País Valencià, sense perdre de vista als Centres Excursionistes al País Valencià. Aquestos últims, juntament amb Lo Rat Penat i el jovent universitari (amb el Partit Socialista Valencià), tingueren un pes clau en el naixement del valencianisme cultural i polític modern. Abans de les conclusions finals, es repassarà de manera breu el que va passar després del IV Aplec tant a l'àmbit nacional ( el moviment com es quedà) com del propi Bocairent.

Vos deixe ací l'enllaç per a que el pugau llegir. Si finalment es decidiu i teniu algun comentari no dubteu en comentar-ho. Ah! I si volieu haver anat o sabeu de gent que volia haver anat, no dubteu tampoc en dir-meu!  

PS: Notícia que van fer a Vilaweb Ontinyent 

Causes de la reculada econòmica (a Catalunya), per Jordi Pujol

L'ex-president de la Generalitat acaba d'escriure un article molt interessant sobre les causes del retrocés econòmic de Catalunya i en posa uns quants exemples reals.
Aquest és l'enllaç: http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/8978

Admirable

A mitja vesprada la pantalla de la CNN es posa a fer lletres enormes de les que acostuma a usar quan passa una cosa grossa. Ep! alerta. Diu que hi ha una cadena de possibles bombes en avions als Estats Units i Gran Bretanya. Ostres. Al cap d'uns instants la BBC també fa les lletres grosses i la notícia va baixant esglaó a esglaó fins arribar als informatius locals. I arriba el moment 'must'. El moment 'must' és aquell quan totes les pantalles de televisió del mur que tenim a la taula central de la redacció tenen la mateixa imatge: avions. És curiós anar posant veu a les diverses cadenes i veure com els locutors s'esforcen a omplir unes imatges que no diuen res. Avions d'UPS apartats en diversos aeroports. Una càmera enfoca un d'aquells policies que desactiva bombes amb el seu sofisticat vestit i això provoca una excitació més gran encara.

Finalment després d'hores i més hores de vore morros d'avió decidisc anar-me'n a casa. No sabem encara què passa ni si de fet passara alguna cosa però he assistit a una admirable lliçó de com es pot parlar per parlar durant hores i fent-se els interessants.

PD. Obama diu que havien trobat dos explosius, un a Dubai i un altre a Anglaterra. Els avions que han fet aterrar a Amèrica estaven nets. 

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Toni Cucarella

Toni Cucarella

Xavi Sarrià

Lluitar, crear, construir!

Xavi Sarrià

Aquest preciós encant

Jordi Mayoral

Jordi Mayoral

Jordi Mayoral

Els genis es reiventen

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.