Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Octubre 2006 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

Catosfera política

sgordillo
enllaç permanent
Eleccions 2006
diumenge, 29 d'octubre de 2006 | 10:23h

És el títol de l'article de Laia Reventós, aquest diumenge a El País.

Gràcies per la cita.

[Tomàs Delclós segueix la cibercampanya a El País]

[Mike Ibáñez duu la campanya virtual al paper]

Els "petits" mengen terreny a PSC i CiU en la recta final

sgordillo
enllaç permanent
Eleccions 2006
diumenge, 29 d'octubre de 2006 | 02:59h

Cada dia que passa fa la impressió que CiU perd pistonada respecte l'inici de la campanya, mentre que els partits d'esquerres van a l'alça (alguns més que d'altres). Si la campanya durés una setmana més, ja veuríem quins recursos o trampes hauria de fer servir David Madí per sortir-se'n. El DVD i el debat a TV3 no crec que hagin ajudat Artur Mas. L'última és quedar per esmorzar amb algú a soles i convocar una legió de càmeres per deixar-ne testimoni.

Aquest dissabte llegia l'Avui Aprenent de bruixot, d'Oriol Bartomeus. Ho feia en una cafeteria de Ripoll, on hem pujat a passar el dia (fins al Many). Allà veus que la pugna electoral és entre CiU i ERC. Entre Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira, en clau nacional, mentre que en clau local és entre Eduald Casadesús (CiU) i Joan Puigcercós (ERC), ambdós fills de Ripoll. La batalla sobiranista és aquesta, desenganyem-nos.

A Mas, l'irreverent Josep Piqué li fa la guitza. Amb Carod, això seria impensable. En la disputa pel vot sobiranista, hi ha un estira-i-arronsa pujadet de to. No obstant, la gesticulació a l'entorn d'un possible pacte CiU-ERC va fent via. Mas descarta un govern de coalició amb el PSC. El convergelisme pot ser dissimulat: CiU en minoria al govern, amb suports externs del PSC, a canvi de la sociovergència de la crossa nacionalista al PSOE al Congrés. No és "govern de coalició", però el poder quedaria repartit entre tots dos igualment.

[Joan Puigcercós (ERC): Ara és l'hora d'Esquerra]

En l'àmbit aliè al nacionalisme, les batalles van per un altre costat. José Montilla lluita contra l'abstenció, bàsicament. Com que la campanya tampoc li acaba de funcionar del tot, el PSC pretén aturar la fuita de vots cap a ICV-EUiA. Maragallistes decebuts que faran l'opció ecosocialista o republicana com a mal menor, descontents amb el presidenciable socialista, el sucursalisme del PSC i el sacrifici públic del President Maragall. A la Catalunya metropolitana, segurament l'opció Joan Saura serà més seguida entre els socialistes desenganyats, i per això treuen la figura d'un exdiputat d'Iniciativa, José Luis López Bulla. Al rerepaís, a la Catalunya rural, per simplificar-ho, l'opció Carod-Puigcercós pot recollir vots del maragallisme orfe. Deu ser per això que l'ambiciós Carod afirma: "Les grans víctimes hem estat Maragall, jo i l'Estatut"

Conec més d'un, de dos i de tres votants del PSC que agafaran la papereta ecosocialista. És un vot de càstig, però a mitges. No voten Montilla, però tampoc no es queden a casa. La fórmula és, doncs, anar a votar l'anomenada marca blanca del PSC, una idea que irrita els amics d'Iniciativa però que ha arrelat en un cert imaginari col·lectiu. Els ecologistes només poden manar i influir al costat dels socialistes. En resum: si tot va a parar al mateix pot, a la llarga, més val expressar el teu rebuig al soldat Montilla, el dolç, per la via del suport a un Saura envalentonat, que s'inspira en Fraga. Tard o d'hora sumaran, ve a dir la gent. Però de moment salten guspires.

Montilla lluita contra l'abstenció, deia. Doncs això explica el tàndem Montilla-Zapatero, que aquest dissabte ha fet el míting a Tarragona. L'últim amb el president espanyol i secretari general del PSOE. El Montilla candidat del PSC al Congrés combat contra si mateix amb el Montilla candidat del PSC a la Generalitat. ¿Despertarà el votant del PSOE abans de dimecres? El pitonisso Zapatero (más chulo que un ocho) respon que sí: el PSC guanyarà àmpliament. En el doble joc zapatista, ara entra l'atac a l'arrogància del rival convergent. Rival ara i aquí. Però fidel aliat a Madrid ahir, avui i demà. Si tu fas tremendisme perillós, amic, jo t'acuso de poc democràtic.

[Miquel Iceta (PSC): Mas perd els papers]

[Josep Martorell (UDC): "El PSC ha mort, llarga vida al PSOE"]

Falten poques hores perquè això s'acabi, i els grans apel·len al vot útil.

A la desesperada.

Anotacions relacionades als blocs (o no)

[Antoni Soy (ERC): Les entrevistes de Sala i Martín]

[Ferran Falcó (CDC): Xavier Sala i Martín a La Vanguardia]

[Carles Sala (UDC): L'incident Benach-Sabaté-Sala a Catalunya Ràdio]
_______________________

Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006

Esmorzar trampa

sgordillo
enllaç permanent
Eleccions 2006
diumenge, 29 d'octubre de 2006 | 02:21h

Joan Laporta havia quedat per esmorzar amb Artur Mas, aquest dissabte a la Rambla de Catalunya, de Barcelona. Quan ja estaven entaulats, a la terrassa, l'equip de campanya del candidat de CiU hi ha conduït la tropa de càmeres i periodistes que aquests dies segueixen amunt i avall Artur Mas. David Madí, responsable de campanya de CiU i ànima del famós DVD ConfidencialCAT, ha aconseguit la foto que volia. El seu candidat esmorzant amb el president del Futbol Club Barcelona, l'entitat d'èxit més potent que té avui el país. Una foto que vincula políticament Mas amb Laporta.

¿Però era una foto consentida o hi ha hagut engany? La resposta no la sabem, però la reacció del Barça, que s'ha afanyat a muntar una altra foto per aquest diumenge, en aquest cas amb José Montilla, convida a la sospita. O Laporta és un ingenu, i queda amb Mas en plena campanya pensant-se que serà un esmorzar innofensiu, o la jugada se li ha escapat de les mans per l'excés efectista de la David Madí Productions.

CiU ja ha demostrat que aposta pel tot o res, en aquesta campanya. I tot s'hi val. Polititzar i comprometre la figura del president de la principal entitat de Catalunya és el mitjà per aconseguir la fi d'esgarrapar vots d'allà on faci falta i a qualsevol preu. Una campanya així té conseqüències.

[Juan Varela: Campaña de gestos y poca política]

Laporta s'ho hauria de fer mirar, també. Perquè ara no n'hi ha prou amb compensar la relliscada amb una segona foto amb Montilla. L'àlbum, Jan, estarà incomplet. Hi falten, almenys, els altres tres candidats de partits parlamentaris. Tractant-se d'un independentista exmilitant del PI, a qui ERC va donar suport en la seva sorprenent lluita per l'accés a la presidència del Barça, seria molt lleig que l'àlbum quedés reduït al bipartidisme fotogràfic.

Que un president catalanista com ell es presti a aquests jocs a tres dies de les eleccions és decebedor.

[Vilaweb: Joan Laporta irromp en la campanya electoral]

[e-notícies: El president del Barça flirteja amb CiU i Laporta també es reunirà amb Montilla]

[Nació digital: Joan Laporta esmorza amb Artur Mas tres dies abans de les eleccions]

[La Vanguardia: Joan Laporta sale en apoyo de Artur Mas con un desayuno "sorpresa" i El Barça niega que el encuentro entre Laporta y Mas implique un apoyo a CiU]

[El Periódico: Laporta también se reunirá con Montilla tras hacerlo con Mas]

[El Mundo: Joan Laporta sale en apoyo de Artur Mas con un desayuno "sorpresa" en Barcelona]

[ABC: Laporta se verá mañana con Montilla tras el desayuno "sorpresa" con Artur Mas]

[Sa Palomera, bloc confidencial: 1-N: Joan Laporta votarà ERC]

________________________________

Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006

Miquel Iceta (PSC): "Valoro la fidelitat del lector"

sgordillo
enllaç permanent
Entrevistes
diumenge, 29 d'octubre de 2006 | 00:24h

Entrevista a Miquel Iceta [bloc], viceprimer secretari i portaveu del PSC, el partit amb més blocaires a Catalunya. Iceta és pioner i referent de la bloquesfera socialista. Aquests dies escriu un diari de campanya amb actualitzacions diàries, mentre que la resta de l'any ho fa setmanalment.

-Des de quan té bloc i per què el va obrir?

-Vaig obrir el meu bloc el 31 d’agost de 2003 per comentar diàriament la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. Ja tenia pàgina web des de 1997.

-Amb quina periodicitat l’actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?

-Quan el vaig obrir i fins a finals de desembre d’aquell any l’actualitzava diàriament, ara l’actualització és setmanal. Li dedico sis hores per setmana, que inclouen el temps dedicat a respondre el correu electrònic que genera.

-De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?

-Fonamentalment qüestiones relatives a l’actualitat política catalana, també hi trobarà referències a la política espanyola i europea i alguna reflexió de caire més personal.

-Admet comentaris dels lectors?

-No, però habitualment recullo en els meus post comentaris o referències a textos o suggeriments dels meus lectors.

-Per què? No creu que és limitar una de les potencialitats dels blocs?

-Depèn. Jo prefereixo l’intercanvi i la bidireccionalitat amb els visitants que m’aporten idees, crítiques o propostes. Els contesto tots. Dels insults, passo.

-Explica tot el que vol al seu bloc o s’autocensura?

-Tot i que sóc portaveu d’un partit i molta gent utilitza el meu bloc com a referència “oficial” també hi ha molt de visió pròpia. No trobareu en el bloc missatges “xifrats” o “críptics”. Valoro molt la fidelitat dels meus lectors i el sentit pràctic i útil dels meus post. Per això, malgrat la dificultat d’escriure cada setmana un post amb referències i documents, no fallo. S’ho mereixien.

-Com veu la bloquesfera política de parla catalana?

-El PSC ha consolidat una presència a la xarxa i en xarxa de gran activitat que comparteix força continguts a través de diverses fórmules de sindicació de continguts. Diuen que el PSC és el partit amb més blocaires a la xarxa espanyola... però el que és important per nosaltres, és la acció política constant a través de la xarxa i dels seus instruments. Espero també que, poc a poc, anem travant xarxes més transversals en el conjunt de l’esquerra que desbordin les fronteres de partit. Hem de construir un activisme en xarxa i transversal de l’esquerra catalanista.

-Si disposés de més temps per al seu bloc, què hi faria que ara no pot fer?

-Escriure més sovint, incorporar encara més referències i estar més al cas del debat progressista mundial.

-Recomani’m cinc blocs d’altres polítics.

-Citaria els blocs de:

Dominique Strauss-Kahn [bloc], un exemple francès a seguir.

Josep Maria Àlvarez [bloc], un sindicalista.

Eduardo Madina [bloc], un jove amb futur.

Jéssica Fillol [bloc], activista de les més preparades...

Ramon Bassas [bloc], blocaire mataroní.

I més enllà de l’espai dels “polítics”, però a l’entorn de la política... trobo imprescindibles:

Juan Varela [bloc]

Ignacio Escolar [bloc]