L’exprimer ministre britànic, Tony Blair, ha comparegut davant la comissió que investiga la invasió de l’Iraq, per part del país que representa junt USA i els seus aliats, i membre de la famosa foto de Les Azores amb Bush i Aznar, un trident sense escrúpols, i amb tarannàs força feixistes, ha dit sense cap rubor que tornaria a prendre la mateixa decisió de fer la guerra, ja què Sadam Hussein era una amenaça per la seguretat mundial.
Copio una entrevista d'avui del Diari de Girona de la que vull destacar tres detalls:
1) Important tenir clar el què diu sobre terrorisme.
2) Sobre nacionalisme català, a parer de l'entrevistat: "El català no només no és violent, sinó que busca la negociació. Ho han fet molt bé."
3) I que en general de la entrevista caldria preguntar-nos:
Creu
que l'Estat espanyol està disposat a canviar el model de constitució?
Més aviat és prou visible que el seu problema és de dogmatisme a la
seva del 78 i lectures interessades. Ho diu com a idea o hi ha
converses i treballs al respecte?
Penso que calen esclariments per a entendre el sentit, i que en tot cas
no justifica la idea de Johan Galtung de que és la constitució la que
ha de tenir la darrera paraula. Té la darrera paraula i alhora hem de
dir que això passaria perquè la constitució s'ha canviat (de model o
simple actualització, entenc que seria el mateix problema).
Si resulta que ha de tenir la darrera paraula, però ha de canviar: què li
provoca la necessitat de canvi? El poble, la dignitat política, la exigència de respecte, etc. I diria que si treballem per
la pau no podem negar ni inventar pobles i nacions com ho fa l'Estat espanyol.
Vull dir que, i lligant amb el què assenyala sobre Espanya i la nació, el terrorisme i del
terrorisme d'estat que l'Estat espanyol pretén amagar, té present les
legislacions i accions de persecució política que ha fet i fa l'Estat
espanyol amb la excusa de la violència d'ETA?
Entenc que ens falten detalls sobre el què pensa i opina Johan Galtung, i per això ens hem de preguntar aquestes
coses i alguna altra que suggereixen les afirmacions de l'entrevistat.
Sobre l'afirmació que els catalans ho hem fet molt bé afegiria que ho estem fent molt bé,
encara. Vull dir que no s'ha acabat, i que els catalans tenim clar que
el projecte és l'estat propi, i no que la constitució espanyola que
sigui ens comenci a respectar. Cal afegir que són molts anys i molts mals. Suposo que
si no en té notícia Johan Galtung li ho hem de fer saber.
"ENTREVISTA DE ÁNGEL FIDALGO El noruec Johan Galtung (Oslo) va
fundar el primer institut d'investigació sobre la pau el 1959,
l'International Peace Research Institute. Ha intercedit en uns 40
conflictes internacionals i ha rebut el Premi Nobel alternatiu (1987) i
el premi Gandhi (1993).

És l'única sortida, em diu l'amic R. S.
Un combat de diari polític i moral. I subratlla amb l'entonació el camp semàntic de l`ètica.
Cal viure una forma d'integritat, acaba.
I li don les desraons.

Això mateix m'ha exclamat un que anava en ciclomotor pel carrer de sant Pau. Un estret carrer de vianants del Raval de Barcelona que anava ple de gent aquesta mateixa vesprada. Jo sentia la moto al darrere, amb un soroll nerviós, impacient per avançar. Però, la mateixa gentada impedia que m'apartara per deixar-lo passar. Tampoc ho hauria fet. Per què ho havia de fer? Per algun motiu, el ciclomotorista no volia seguir el ritme d'una bicicleta, i tampoc reconeixia que transitava per un carrer ple de vianants amb preferència.

En aquest post, amb la ràbia que em surt pels caixals, adjunto una foto muntatge de Catalunya Acció -no és cap secret- que expressa el que mereixen els enemics de la nostra llengua disfressats de malparits espanyols.
Catalunya no perdona! Catalunya necessita castigar amb lleis dures aquests ignorants i malfactors enemics de la nostra Pàtria i de la seva ànima.
Malparits tots! els que odieu la nostra llengua! foteu el camp de Catalunya, bords desnaturlitzats!
Espanya és gran i bella! aneu-hi ! agafeu el TGV i les vostres pertinences i aneu a ser-hi feliços! Res millor us puc desitjar.
Comença la batalla del Català -en aquest cas al Cinema-
La millor sortida per foragitar l'odi a Catalunya és la RUPTURA amb tot el que faci pudor d'expanya!
Si no volen que anem al cinema no hi anirem!
I menys als cinemes que tanquin per pressions o sense pressions.
Quan esdevinguem independents, tots aquests colonitzadors de merda hauran de canviar la pell com les serps o anar a muntar els seus cinemes arreu de les terres de la seva estimada Espanya.
CATALUNYA NO PERDONA !!!
Malparits tots! els que odieu la nostra llengua! foteu el camp de Catalunya, bords desnaturlitzats.
Salvador Molins, President del BIC

Els diaris espanyols han estat prou amables amb Zapatero. Cap d'ells, em sembla, s'ha fet ressó de la buidor de la cambra en el moment en què va intervenir, davant un centenar escàs de diputats, la majoria espanyols. Zapatero no té crèdit, ni gràcia. Ho lamento, sincerament. Em sap greu que Espanya tingui un president que s'ha demostrat, que demostra cada dia, que no pot portar les regnes del seu país. Ja sé que el pitjor és a l'altra banda, però això no treu raons al fet que a l'Estat hi ha un govern que no va, que nega la realitat, i que passa dies enlloc d'empényer.
No es creien la crisi, i no es creuen ara l'FMI, que els diu que seran els darrers a sortir del forat. No sembla que s'atabalin quan els experts assenyalen que cal intervenir l'economia espanyola o, directament, quan es diu que potser hauria de quedar fora de la Unió.
Ara ens proposen jubilacions als 67 anys, enlloc de prohibir les pre-jubilacions escandaloses. Fan propostes en un marc que no existeix, perquè les empreses no volen gent de tanta edat. La jubilació ha d'estar regulada, en topalls mínims i màxims d'edat, i ha de ser universal en tota la població activa. Si enlloc de voler augmentar dos anys la cotització, limitessin les pre-jubilacions, ja ho tindrien resolt. I sobretot, el que els hauria d'importar, no és quan ens jubilarem, sinó si podrem jubilar-nos en estar ocupats.
Crear ocupació, doncs, esdevé o hauria d'esdevenir la única prioritat d'un govern perdut que no dóna confiança.

Ja tenim els fonaments de la nova seu a mig fer. Els obrers de Construccions Vilella, porten ja uns quants dies treballant-hi, i ara ja han fet una mena de cinturó de formigó, que assegura les cases veïnes i que serà el marc de la graella de formigó que seràn els fonaments.
Ja veieu que estem assabentats del tema, i es que, tenim un seguit de membres del casal que s'ocupen de seguir les obres al més pur estil jubilat. :)
Us anirem informat pas a pas de totes les fases de la construcció.

Un parell de notícies quasi seguides del diari Las Provincias (1 i 2) han aconseguit tornar a alarmar-nos amb el possible trasllat o inclús la desaparició del Bàsquet Llíria per problemes econòmics. Queden encara al banc 25.000 euros per tal de garantir els drets d'inscripció en la lliga EBA, però això ni es pot ni es deu tocar. Tan cert com que aquest bloc gaudeix d'un cor groc i negre és l'afirmació que l'ajuntament edetà no vol saber res i només li dona a un dels clubs més emblemàtics del País Valencià 18.000 euros. Molts diners té l'alcalde per a despeses de representació i protocol, motls, inversament proporcionals als que inverteixen a la ciutat que diu representar...
El Pamesa (ara Power Electronics) i el Dorna (ara Ros Casares) s'ha oferit a tirar una maneta, però no es tracta d'això. No és qüestió de salvar la temporada (de moment sí, és clar) i ja veurem. El Llíria és més que tot això. No desapareixerà mai, segur, encara que haja de ser a costa de jugar en categories inferiors a l'actual. I no passarà perquè aquestes imatges, delvídeo que es va projectar al 2007 en la commemorió el 60 aniversari, així ho demostren. I perquè som els de la fava lluenta i els de la fava pelà:
60 aniversari Bàsquet Llíria 2007 from Vicent Galduf on Vimeo.
+ L'històric Bàsquet Llíria baralla el trasllat per a evitar la desaparició
+ El bàsquet valencià es bolca per a evitar la desaparició del CB Llíria
+ Bàsquet: Llíria, la llosa de la crisi i el pes de la història

Aquest diumenge, la plataforma Salvem el Cabanyal ha convocat una manifestació per seguir reclamant que s'aturin els projectes que volen destruir el barri, la història, la vida i la identitat d'aquesta part vora mar de València. Allà hi serem, un cop més, per gaudir del sentiment col·lectiu i per expressar la voluntat de garantir el futur al país des d'aquesta part de la ciutat.
Crec que les millors paraules estan escrites i que val la pena de llegir-les. Xavi Sarrià, avui a Vilaweb, i Feliu Ventura, avui també, al seu blog.