Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Agost 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

Retrobant Berlín (i 9)

vicent
enllaç permanent
Viatges
dissabte, 28 d'agost de 2010 | 20:59h

De retorn a casa contraste fotografies. La de dalt és dels anys vuitanta. Unter den Linden s'acabava en arribar al que ara és Pariser Platz. Hi havia una barrera i més enllà només el buit més gran d'Europa, ni edificis ni vianants. Res, tret dels soldats. La torre de Brandenburg s'alçava aleshores al bell mig d'un descampat tens on s'acabava el món soviètic i començava occident. Em vaig fer la fotografia un dia d'hivern molt fred quan ningú, i jo encara menys, no podia ni imaginar que aquell mur que s'intueix al final de la fotografia cauria pocs anys després com un torròs de sucre.

Ara he intentat fer-me una fotografia aproximadament en el mateix lloc per a no oblidar que el temps és el mestre més savi. Quantes coses sé avui que ignorava aquell dia...

Retrobant Berlín (8)

vicent
enllaç permanent
Viatges
dissabte, 28 d'agost de 2010 | 20:46h

A la novíssima estació central de Berlín deixe caure una ampolla d'aigua dins una paperera. Tot d'una un xicot s'alça del banc on era assegut i va a buscar-la. Ací el retorn de les ampolles, i dels gots àdhuc, és una costum estesa. Quan compres una beguda si tornes l'ampolla et tornen diners i als supermercats hi ha màquines on pots deixar les ampolles i et treuen un tiquet que després pots gastar dins la botiga.

L'eficàcia del reciclatge és impressionant i culturalment magnífica. No sé això perquè no es pot fer a casa nostra. Abans ho fèiem: jo recorde haver tornat ampolles de sarsa i llimonada.

El model berlinés és senzill però eficaç. Les ampolles arriben al destí en condicions ideals i fins i tot hi ha qui es pot treure un xicotet sou tornant-ne. He vist que hi ha qui les deixa en terra a la vora de les papereres per a que altres les aprofiten. Tot senzill i clar.

Retrobant Berlín (7)

vicent
enllaç permanent
Viatges
dissabte, 28 d'agost de 2010 | 15:19h

Abans la Galeria Nacional de Mies van der Rohe era el final. Si entraves per la banda occidental aquest monument racionalista i bell era la darrera espurna d'occident. Al seu davant ja hi havia la violada Potsdamer i aquella extensió immensa de terra de ningú que tots imaginàvem plena de perill.

Ara he fet el camí al revés. Des dels edificis de la plaça -uff, quin pastís per favor...- he anat passejant a buscar la Galeria, fent una corba on s'alcen nous edificis i des d'on es divisa allà al final la cúpula del Reichstag.

En arribant a la galeria, ja de lluny, he divisat banderes a la porta. Aviat me n'he adonat que eren banderes africanes. La vexil·lologia és un dels meus vicis més antics així que he quedat de pedra quan n'he vist una que no coneixia. Inquiet he descobert una segona i he començat a témer que el món havia canviat en una nit. Quan la tercera tampoc no l'he reconeguda encara m'he posat més nerviós. Sortosament aviat he vist que en realitat era una trampa. Es tractava de les banderes africanes lleugerament modificades, com a part d'una exposició. Cada bandera tenia un petit detall canviat. Per això l'alteració era mínima però torbadora.

La meua menuda afirma que he fet un bot d'alegria i he començat a cridar 'Art!, és art!'. No en sóc conscient però és possible perquè l'alleujament ha estat gran en veure que no he perdut de vista el món ni les banderes han canviat de la nit al matí...