Cercador per data

Cercador per data

« Agost 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          


Volta pel cap i no posa preu a les nostres cares



Fa uns anys, no sortir un dissabte a la nit era sinònim o signe de malaltia. Qui es trobava bé de salut tenia l'obligació de sortir i omplir-se de substàncies tòxiques i plaents alhora que abuidava butxaques i cartera a ritmes forçats. Ara, sincerament, quan no em ve de gust sortir, com avui, no ho faig. Avui que sembla com si la fosca estigués instal·ladaal davant dels meus ulls i convertís tot el que  veuen en més fosc del que realment és.
A algunes i alguns de la meva edat la impossibilitat de treure el nas per bars, discoteques i forats insans els va arribar amb la descendència. A altres, la prohibició els la va portar el mateix cos. A mi, l'edat?, el cos?, la vellesa sobrevinguda? Seria un tema d'estudi, que fàcilment podria omplir pàgines i pàgines d'una tesi de sociologia. El títol podria ser fins i tot literari, per cobrir la parcel·la d'incertesa que deixa oberta l'obligació sentida d'aplicar el mètode positivista a qualsevol tema d'estudi. Així, encara que una cosa i l'altra no lliguessin sempre podríem dir que la tesi la salvava el títol.
Maneres de desbarrar per passar l'estona mentre teranyines enfosquidores amb quilos de fragilitat es construeixen dins del cap i com si fossin serps dins de l'ou noves formes de vida comencen a treure el nas entre velles maneres de ser. I si ens renovem? I si la pell de fardatxo la fem fora ara que s'acaba l'estiu? Fa dies que em volta pel cap. Fa mesos que em recorre el cos.

Primàries a Solidaritat Catalana per la Independència

Fets i no paraules, primàries i no llistes tancades. Solidaritat Catalana per la Independència mira de bastir un sistema d'elecció de candidats el més aproximat possible a la lliure tria individual dels integrants de les seves candidatures.

Retrobant Berlín (i 9)

De retorn a casa contraste fotografies. La de dalt és dels anys vuitanta. Unter den Linden s'acabava en arribar al que ara és Pariser Platz. Hi havia una barrera i més enllà només el buit més gran d'Europa, ni edificis ni vianants. Res, tret dels soldats. La torre de Brandenburg s'alçava aleshores al bell mig d'un descampat tens on s'acabava el món soviètic i començava occident. Em vaig fer la fotografia un dia d'hivern molt fred quan ningú, i jo encara menys, no podia ni imaginar que aquell mur que s'intueix al final de la fotografia cauria pocs anys després com un torròs de sucre.

Ara he intentat fer-me una fotografia aproximadament en el mateix lloc per a no oblidar que el temps és el mestre més savi. Quantes coses sé avui que ignorava aquell dia...

Retrobant Berlín (8)

A la novíssima estació central de Berlín deixe caure una ampolla d'aigua dins una paperera. Tot d'una un xicot s'alça del banc on era assegut i va a buscar-la. Ací el retorn de les ampolles, i dels gots àdhuc, és una costum estesa. Quan compres una beguda si tornes l'ampolla et tornen diners i als supermercats hi ha màquines on pots deixar les ampolles i et treuen un tiquet que després pots gastar dins la botiga.

L'eficàcia del reciclatge és impressionant i culturalment magnífica. No sé això perquè no es pot fer a casa nostra. Abans ho fèiem: jo recorde haver tornat ampolles de sarsa i llimonada.

El model berlinés és senzill però eficaç. Les ampolles arriben al destí en condicions ideals i fins i tot hi ha qui es pot treure un xicotet sou tornant-ne. He vist que hi ha qui les deixa en terra a la vora de les papereres per a que altres les aprofiten. Tot senzill i clar.

Pèrdues i guanys

Cada passa que fas,  cada decisió que prens suposa també haver de renunciar a alguna cosa. I així, dia a dia t’has adonat que construir una vida és fer un camí ple de pèrdues i és, també, deixar enrere el llast de tot allò que t’emboira els sentits quan, en lloc de ser fidel a les emocions que et lliguen amb el món, proves de ser qui els altres diuen que ets. D’alguna manera has entès que les pèrdues són el preu de la llibertat de pensar sense haver de pagar peatges ni impostos afegits, que les pèrdues són el preu de deixar de ser allò que de tu s’espera per enfrontar-te amb qui de debò ets en cada circumstància i en cada moment.

Potser és per això –tot i que no saps si te’n sortiràs- que has decidit ser més valent del que has estat fins ara i anar a l’encontre de qui ets, del que penses i del que sents, sense por a la soledat, com si tot sol volguessis aprendre el camí de la mort sense haver-te traït, amb la tranquil·litat de no haver estat l’instrument d’idees ni de voluntats alienes. Tot sol, sense condicionants i complet més enllà del judici dels altres, com si la pèrdua fos una manera d’acostar-te més i més a tu, al teu ésser més mineral.

Amb Jan Laporta i Anna Arqué

Aquest matí he assistit a una sessió organitzativa interna de Solidaritat Catalana. En el transcurs de l'acte, he tingut l'oportunitat de saludar i conversar de manera distesa amb Joan Laporta. Lluint bronzejat ressaltat per una camisa blanca i un somriure marca de la casa, Laporta ha trencat el gel interessant-se per les polèmiques territorials Tarragona-Reus, per entrar després en temes més importants i que no revelaré aquí, per acabar donant ànims a la feina que se'ns gira a tots plegats. M'ha transmès optimisme i vitalitat.

Optimisme i vitalitat que han continuat unes hores després, quan hem tingut l'oportunitat també de tenir un ampli canvi d'impressions amb Anna Arqué, peça bàsica del procés de consultes populars i ara decidida apostant pel projecte Solidaritat Catalana. Ens ha fet cinc cèntims del pa que s'hi dóna en el complicat món de l'independentisme. És una perfecta public relations (s'ocupa de les relacions institucionals de la coalició), mirada lluminosa i somriure franc. Una mena de Judit Mascó amb algun quilet de menys, que ja recuperarà.

A Catalunya fa massa anys que semblem pamploniques el darrer dia de Sant Fermí (pobre de mi, pobre de mi...). És hora de posar una altra cara al futur del país. Jan, Anna i molts més ens ensenyen com.


AGENDA SOLIDARITAT CATALANA

Dimecres, 1 de setembre, 20 hores. Presentació de SC a Reus, amb la presència de Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran. Al Teatre Bartrina.

Venècia 2010 · Fora de competició: la selecció

Dimecres, 1 de setembre de 2010, comença la 67a edicíó de la Mostra de Venècia. Als 23 títols que competiran pel Lleó d'Or, a la Secció Competitiva, s'hi ha d'afegir els 34 llargmetratges i 1 curtmetratge que s'han programat fora de concurs (a més, esclar, els de la resta de seccions). Autèntica bulímia cinematogràfica, en què numèricament preval l'honor i l'oportunitat de ser a la Mostra per davant del risc de competir.

Fora de competició trobem films de vocació comercial, com la nova pel·lícula que ha dirigit l'actor Ben Affleck o l'homenatge a Bruce Lee orquestrat per Andy Lau. Hi ha els inevitables films de gènere -sobretot, orientals-, que dominen totalment les escasses sessions de mitjanit i que han dirigit cineastes tan coneguts com Roberto Rodriguez, els germans Pang, i els dos Takashi: Takashi Shimizu i Takashi Miike. Tanmateix, hi destaquen també les últimes de Marco Bellocchio i Jan Svanmajer, Stanley Kwan i Michele Placido, i hi crida poderosament l'atenció el film de Mani Ratnam, que es projecta en dues versions (la tamil i la hindi). Però cal remarcar molt l'apartat dedicat als documentals.

Més enllà del documental que Casey Affleck ha dedicat a l'estrambòtica experiència del seu amic i cunyat Joaquin Phoenix, Fora de Competició a Venècia 2010 trobem la reaparició d'Amos Poe (amb una obra inspirada en La Divida Comèdia, de Dante Alighieri, i en The Horse in Motion, d' Eadweard Muybridge, i amb la participació de Francis Ford Coppola i Isabelle Huppert, entre d'altres). També, Martin Scorsese i Kent Jones hi presenten la seva carta a Elia Kazan; John Turturro, un viatge per la música napolitana; Carlo Mazzacuratti, una aproximació a la gent de Venècia...

I no passéssim de llarg dels homenatges...

***

Mostra de Venècia 2010 · Fora de Competició

La ciutat (The Town), de Ben AFFLECK

Germanes, mai (Sorelle mai), de Marco BELLOCCHIO

Notícies de les excavacions (Notizie degli scavi), d' Emidio GRECO

Gorbatxov (Gorbaciof - Il cassiere col vizio del gioco), de Stefano INCERTI

Aquesta noia amb botes grogues (That Girl in Yellow Boots), d'Anurag KASHYAP

Yongxin tiao (Showtime). de Stanley KWAN

Jingwu fengyun – Chen Zen (Legend of the Fist: The Return of Chen Zhen), d' Andrew LAU -nit inaugural- [Homenatge a Bruce Lee, en la inauguració de Venècia 2010]

Wanda, de Barbara LODEN -1970-  -còpia "restaurada"-

Vallanzasca. Els àngels del mal (Vallanzasca. Gli angeli del male), de Michele PLACIDO

Tot inclòs (All Inclusive 3D), de Nadia RANOCCHI i David ZAMAGNI

Raavanan, de Mani RATNAM -versió tamil-

Raavan, de Mani RATNAM -versió hindi-

1960, de Gabriele SALVATORES

Senritsu Mzikyu 3D (The Shock Labyrinth 3D), de Takashi SHIMIZU

Prezít svuj zivot (Surviving Life), de Jan SVANMAJER

La tempestat (The Tempest), de Julie TAYMOR -film de cloenda-

Lope, d' Andrucha WADDINGTON

Taikong Xia 3D (Space Guy), de YUAN Zhang  -curtmetratge d'animació-

***

Mostra de Venècia 2010 · Fora de Competició - Documentals i documents

I'm Still Here (I'm Still Here), de Casey AFFLECK

Niente paura - Come siamo come eravamo e le canzoni du Luciano Ligabue, de Piergiorgio GAY

Dante Ferretti: production designer, de Gianfranco GIAGNI

Dai nostri invitati. La RAI racconta la Mostra del Cinema 1954-1967, de Giuseppe GIANNOTTI, Enrico SALVATORI

Sis Venècia (Sei Venezia), de Carlo MAZZACURATI

La Commedia, d' Amos POE

El primer cop a Venècia (La Prima Volta a Venezia), d' Antonello SARNO

Carta a Elia (A Letter to Elia),  de Martin SCORSESE i Kent JONES

Passione, de John TURTURRO

***

Mostra de Venècia 2010 · Fora de Competició - Sessions de Mitjanit

Zebraman 2 (Zeburâman: Zebura Shiti no gyakushû / Zebraman 2: Attack on Zebra City), de Takashi MIIKE

Zebraman, de Takashi MIIKE -2004-

Tungngaan 3D (Child's Eye 3D), de Danny PANG i Oxide PANG

Machete, de Robert RODRIGUEZ -mitjanit de la jornada inaugural-

***

Mostra de Venècia 2010 · Fora de Competició - Homenatges i Projeccions Especials

L'última pel·lícula (The Last Movie), de Dennis HOPPER -1971-

Vittorio racconta Gassman - Una vita da mattatore, de Giancarlo SCARCHILLI -homenatge a Vittorio Gassman-

L'ultimo Gattopardo: Ritratto di Goffredo Lombardo, de Giuseppe TORNATORE
-homenatge a Goffredo Lombardo, històric president de Titanus-

Jianyu (Reign of Assassins), de John WOO i SU Chao-pin  -Woo, Lleó d'Or a la carrera-, -2010-

***

FOTO La Commedia, d'Amos Poe

Fent balanç de l'estiu... Conclusió: Guau!

Ha estat el nostre segon estiu presentant les cançons del nostre primer disc i, si l'estiu passat ja va ser increïble a nivell de concerts i bona acollida, aquest ha estat espectacular!

Ha estat l'estiu en que hem sortit de Catalunya per anar a tocar, ha estat l'estiu en que hem tocat en llocs increïbles i únics (com el Monestir de Santes Creus que veieu a la foto), ha estat l'estiu en que hem telonejat a Marlango en un dels festivals amb més renom del país, ha estat l'estiu en que un concert nostre ha estat interpretat en llengua de signes, ha estat l'estiu en que hem vist platees plenes a vessar, en que hem sentit cantar les nostres cançons entre el públic, en que ens hem divertit cantant sota una Alzina, en un jardí, davant una piscina, en un pati interior, al costat d'un monestir, en un local mític del centre de Barcelona, en un cicle entre cantautors amb molta història...

Ha estat un estiu per recordar amb concerts molt diversos, però amb un denominador comú: la bona acollida per part del públic!

I ara que s'acaba aquest estiu, volem donar les gràcies a totes les persones que ens han acompanyat en aquestes aventures! Gràcies!

Ah, i tot i que l'estiu s'acaba, nosaltres no ens aturem, ja tenim força concerts programats per aquesta tardor (www.myspace.com/annaroigilombredetonchien), esperem poder compartir amb vosaltres aquestes properes aventures!

Guuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuau! 

Sopar homenatge del Camp de Túria a Vicent Andrés Estellés el 4 de setembre en Consolat de Mar a Benaguasil

“Benvolguts amics, unint-nos a la convocatòria dels Sopars Estellés, l'Institut d'Estudis del Camp de Túria us convoca el dissabte 4 de setembre, a les 9 de la nit, a Consolat de Mar (Benaguasil). Heu de portar l'entrepà i nosaltres tindrem a punt la beguda i la picadeta. O també podeu vindre directament a l'acte literari en acabant de sopar. Amics estudiosos de la història i de la literatura ens resumiran l'època, la figura i l'obra del nostre poeta. Comptarem amb músics que acompanyaran la recitació d'alguns dels seus versos més emblemàtics. I també us animem perquè intervingueu donant la vostra opinió sobre Vicent Andrés Estellés, llegint alguns versos, contant alguna anècdota... Volem una vetllada oberta i participativa. Estaria molt bé que confirmàreu l'assistència per tindre una idea aproximada del que hem de preparar (des d’ací accedireu al correu o telefoneu al 96 273 73 75). No falteu!”

Institut d'Estudis del Camp de Túria

El Galduf i el Vicent ens sumem a la convocatòria oferint-vos aquests tres poemes del mestre de Burjassot: “Història ciutadana”, “M'aclame a tu” i “Un bolero (a l'Alcudia)”



+ Festa Vicent Andrés Estellés: Carta-convit de Josep Lozano



+ Homenatge del Camp de Túria a Vicent Andrés Estellés

10/07/2010 (amb el peu dret)

Ja fa més d'un mes de la manifestació que va omplir centre de Barcelona amb més o menys un milió i mig de persones.  Per tant potser ja és hora de començar a analitzar-la un xic en fred.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Toni Cucarella

Toni Cucarella

Xavi Sarrià

Lluitar, crear, construir!

Xavi Sarrià

Aquest preciós encant

Jordi Mayoral

Jordi Mayoral

Jordi Mayoral

Els genis es reiventen

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.