Aquest text és de prova.
Quan introduïu el primer missatge l'heu d'esborrar.
Gràcies
Cercador per data
Volem TV3 al PaÃs ValenciÃ
Com diu una cançò de Raimon, la lluita per reivindicar poder veure la TV3 al País Valencià és llarga, sorda i constant. Llarga perquè portem ja quasi 30 anys . Va ser l'any 1985 quan Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va engegar la campanya Amics de TV3. Una campanya que tenia com a objectiu recollir, mitjançant un bons, els diners suficients per instal·lar tota una xarxa de repetidors que haurien de portar el senyal a la majoria de les comarques valencianes. Sorda perquè cap dels presidents valencians ( Joan Lerma, Eduardo Zaplana, José Luís Olivas, Francisco Camps i Alberto Fabra) han volgut sentir a parlar d'aquest tema i, a més a més, han fet el possible i l'impossible perquè no s'hi pogués veure. I, darrerament, constant perquè una part de la societat valenciana, convençuts que ningú ens pot impedir veure les televisions que ens done la gana, tossudament mai hem parat de reivindicar-la: manifestant-nos, recollint signatures, publicant articles, recollint diners per pagar injustes multes, denunciant la manca de llibertat d'expressió... Per tot això, una vegada més el dissabte 18 de febrer hem d'anar tots plegat a Castelló per cridar ben alt que VOLEM LA TV3 AL PAÍS VALENCIÀ!!!
- Comentaris: 4
Imaginación para superar la crisis
La crisis financiera casi ha acabado con los recursos de Europa. Y –lo que es peor- ha evidenciado una peligrosa falta de imaginación y hasta de conocimiento. Desde el primer momento, las mentes más lúcidas diagnosticaron que era una crisis sistémica. E incluso hubo alguna mente no tan lúcida, como la de Sarkozy, que propugnó la necesaria “refundación” del capitalismo. Pero nadie ha movido un dedo para hacer frente al problema de un modo diverso al que puede dictar una mentalidad de meros contables; nadie ha acometido una acción de tomar la iniciativa para lograr medidas de reactivación (...)
Impostos, crisi i retallades (2): Comparativa Catalunya, Extremadura i Euskadi
A l'estat espanyol hi ha quatre menes de comunitats autònomes: les que paguen impostos que se'n van i no tornen (Catalunya, País Valencià, Balears), les que reben més serveis que impostos paguen (Extremadura i unes quantes més...), les que paguen impostos i fan d'ells el que en volen (Euskadi i Nafarroa) i la Comunidad de Madrid, que no se sap quan paga (*) però rep més que ningú.
(*) No se sap quan paga perquè si consulteu els "Impuestos tributarios líquidos del Estado", resulta que els madrilenys paguen un 44% ( !!!) del total de l'IRPF, IVA i Impost de Societats, i fins a un 70% (!!!) dels impostos especials recaptats a l'estat espanyol. Cal tenir en compte que Madrid representa només un 20% del PIB total de l'estat espanyol.
Aquesta disparitat entre pes econòmic i recaptatori només té una explicació que no és altra que la enorme concentració a Madrid de les seus de les grans empreses estatals (un 60% de les de més de 5.000 treballadors). Aquestes empreses liquiden tots els seus impostos allà on tenen el domicili social, obviant que la seva activitat es reparteix per tota la geografia peninsular.
D'aquesta manera, segons el model de finançament en vigor aquest IRPF, IVA i impostos especials pagats per molts ciutadans d'altres CCAA (entre ells molts de catalans) és ingressat a les delegacions d'Hisenda de Madrid i se'l reparteixen el govern de l'estat i el de la Sra. Esperanza Aguirre.
Això, entre d'altres raons és el que fa que els següents quadres comparatius entre CCAA només siguin orientatius atès que no podem saber (si no es fa el càlcul de les balances fiscals) quin són realment els impostos pagats pels catalans - evidentment molt superiors a les xifres que proporciona l'Agència Tributària espanyola - per la qual cosa les xifres obtingudes del dèficit fiscal català es queden molt curtes en relació al veritable espoli que patim. Tanmateix, la comparació entre el que paga i rep un català, un extremeny i un basc és esfereïdora.
La resta de dades: inversió directa de l'estat, impostos revertits, transferències, "cupo" pagat a l'estat (pels bascos) són dades que no estan viciades i per tant ajuden a donar aquesta xifra orientativa de benefici o dèficit fiscal.
Amb aquestes dades, afegint-hi les altres fonts d'ingressos i les xifres de l'endeutament obtenim les disponibilitats per CCAA i així podem comparar impostos amb serveis rebuts: el segon bloc de quadres és expressat també en euros per habitant i el darrer són dues comparatives directes entre Catalunya i Extremadura i Catalunya i Euskadi.
Només fer notar que l'any 2010 vàrem pagar quasi 3,5 vegades més impostos que els extremenys, tot i això només (per obra i gràcia del meravellós sistema de finançament de les CCAA) arribàrem al 68% de recursos del que disposaven a Extremadura, i vàrem necessitar endeutar-nos quasi 2,5 vegades més per aconseguir només un 84% dels serveis.
Fonts:
(*) No se sap quan paga perquè si consulteu els "Impuestos tributarios líquidos del Estado", resulta que els madrilenys paguen un 44% ( !!!) del total de l'IRPF, IVA i Impost de Societats, i fins a un 70% (!!!) dels impostos especials recaptats a l'estat espanyol. Cal tenir en compte que Madrid representa només un 20% del PIB total de l'estat espanyol.
Aquesta disparitat entre pes econòmic i recaptatori només té una explicació que no és altra que la enorme concentració a Madrid de les seus de les grans empreses estatals (un 60% de les de més de 5.000 treballadors). Aquestes empreses liquiden tots els seus impostos allà on tenen el domicili social, obviant que la seva activitat es reparteix per tota la geografia peninsular.
D'aquesta manera, segons el model de finançament en vigor aquest IRPF, IVA i impostos especials pagats per molts ciutadans d'altres CCAA (entre ells molts de catalans) és ingressat a les delegacions d'Hisenda de Madrid i se'l reparteixen el govern de l'estat i el de la Sra. Esperanza Aguirre.
Això, entre d'altres raons és el que fa que els següents quadres comparatius entre CCAA només siguin orientatius atès que no podem saber (si no es fa el càlcul de les balances fiscals) quin són realment els impostos pagats pels catalans - evidentment molt superiors a les xifres que proporciona l'Agència Tributària espanyola - per la qual cosa les xifres obtingudes del dèficit fiscal català es queden molt curtes en relació al veritable espoli que patim. Tanmateix, la comparació entre el que paga i rep un català, un extremeny i un basc és esfereïdora.
La resta de dades: inversió directa de l'estat, impostos revertits, transferències, "cupo" pagat a l'estat (pels bascos) són dades que no estan viciades i per tant ajuden a donar aquesta xifra orientativa de benefici o dèficit fiscal.
Amb aquestes dades, afegint-hi les altres fonts d'ingressos i les xifres de l'endeutament obtenim les disponibilitats per CCAA i així podem comparar impostos amb serveis rebuts: el segon bloc de quadres és expressat també en euros per habitant i el darrer són dues comparatives directes entre Catalunya i Extremadura i Catalunya i Euskadi.
Només fer notar que l'any 2010 vàrem pagar quasi 3,5 vegades més impostos que els extremenys, tot i això només (per obra i gràcia del meravellós sistema de finançament de les CCAA) arribàrem al 68% de recursos del que disposaven a Extremadura, i vàrem necessitar endeutar-nos quasi 2,5 vegades més per aconseguir només un 84% dels serveis.
Fonts:
| http://www.aeat.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/La_Agencia_Tributaria/Memorias_y_estadisticas_tributarias/Estadisticas_tributarias/Informes_estadisticos/Informes_Anuales_de_Recaudacion_Tributaria/Informes_Anuales_de_Recaudacion_Tributaria.shtml |
| http://www.sgpg.pap.meh.es/sitios/sgpg/es-ES/Presupuestos/InformeEconomicoFinanciero/Paginas/InformeEconomicoFinanciero.aspx |
| http://serviciosweb.meh.es/apps/publicacionpresupuestos/aspx/SeldescargaDC.aspx |
| http://www.ogasun.ejgv.euskadi.net/r51-341/es/contenidos/informacion/7021/es_2321/es_12225.html |
| http://www.ogasun.ejgv.euskadi.net/r51-341/es/contenidos/informacion/7119/es_2335/es_12253.html |
Amb Hèctor López Bofill
Avui Hèctor fa trenta-nou anys, encara jove està entrant en l'etapa de maduresa com a poeta, assagista, novel·lista i jurista, a més de ser un dels referents polítics de l'independentisme català contemporani.
- Comentaris: 1
J. Edgar (Clint Eastwood)
En un context d’intensa lluita social i política liderat per l’esquerra, inclosos els atemptats, un jove nord-americà viu un intents sentiment de què ja n’hi ha prou d’aquest color. El xicot es postula per fer una feina en el camp de la seguretat, de la persecució del que ell considera una marea roja. Anys després, el fiscal general li proposa que accepti la direcció de l’Oficina d’Informació Federal que s’acaba de crear (...)
Nervis a Espanya
A Espanya, pel què sembla, están una mica nerviosos. Contràriament al què pugueu pensar aquests nervis no tenen res a veure amb l'enèssim clàssic entre Barça i Madrid. O potser sí; més del què ens pensem.
A Postcard to Henry Purcell - De la B. S. O. de Pride & Prejudice, de Dario Marianelli. Interpretada per Jean Yves-Thibaudet.
A Postcard to Henry Purcell - De la B. S. O. de Pride & Prejudice, de Dario Marianelli. Interpretada per Jean Yves-Thibaudet.
Els corruptes i l'androna
No seré jo qui diga que hi ha exageracions en les denúncies per casos de corrupció, nepotisme i destrellat al País Valencià. Els casos són reals, gravíssims, però no endèmics. No és el País Valencià l'únic territori administrativament espanyol on s'han construït aeroports fantasmes, edificis impossibles d'omplir o trens de via morta. No som els únics que hem vist fer transvasaments de comptes públics a butxaques privades i més o menys agraïdes.
Que no siguem els únics, i no tinc clar que siguem els que més, no vol dir que no siguem els més assenyalats. I això? Potser és que com que els nostres dirigents no han tingut prou de dedicar-se al lladrocini a escala industrial i han volgut ser el centre d'atenció (pensaven que d'enveja), ara el contrast amb la realitat ací és dramàticament tot un bac. Però també, diria jo, potser és que ens usen com a carnassa.
Sembla que hi ha una certa unanimitat a seleccionar el País Valencià com a model de desficaci. Algú ha de 'pagar el pato', i nosaltres, els valencians hi tenim la mà trencada. Però no caiguem en la trampa: la culpa no és només dels nostres governants, sinó també (i sobretot) de la fuita legal i contínua de capital cap a la Hacienda espanyola, un desequilibri que cada any ens fa ser uns milers de milions d'euros més pobres.
Com al principi, no discutiré els casos de corrupcions i despropòsits amb què governants valencians i amistançats ens han obsequiat. Però això no lleva que dirigim alhora les queixes, i les protestes, cap a l'androna que s'engul els diners.
Que no siguem els únics, i no tinc clar que siguem els que més, no vol dir que no siguem els més assenyalats. I això? Potser és que com que els nostres dirigents no han tingut prou de dedicar-se al lladrocini a escala industrial i han volgut ser el centre d'atenció (pensaven que d'enveja), ara el contrast amb la realitat ací és dramàticament tot un bac. Però també, diria jo, potser és que ens usen com a carnassa.
Sembla que hi ha una certa unanimitat a seleccionar el País Valencià com a model de desficaci. Algú ha de 'pagar el pato', i nosaltres, els valencians hi tenim la mà trencada. Però no caiguem en la trampa: la culpa no és només dels nostres governants, sinó també (i sobretot) de la fuita legal i contínua de capital cap a la Hacienda espanyola, un desequilibri que cada any ens fa ser uns milers de milions d'euros més pobres.
Com al principi, no discutiré els casos de corrupcions i despropòsits amb què governants valencians i amistançats ens han obsequiat. Però això no lleva que dirigim alhora les queixes, i les protestes, cap a l'androna que s'engul els diners.
- Comentaris: 5
A Campdevà nol.
Aquest matí ha calgut anar fins al Ripollès. L’equip de bàsquet on juga la meva filla s’ha enfrontat amb el Campdevànol i han sofert una derrota que ha fet època. Tal dia farà un any: de tot se n’aprèn i segur que el següent partit sortirà millor. Feia molts i molts anys que no feia parada en aquella industriosa població.
EL TAGAMANENT I VERALS. CRÒNICA D'UNA MALASTRUGA - 2ª PART
Per Adrià Triquell
Donada l’evidència que en Mamalló, un dels destacats de la sortida, passa olímpicament de l’encàrrec de fer la crònica, un servidor s’engresca a fer-la, això si, a l’estil concís i esquemàtic que la meva professió, que no devoció, em té acostumat.
Donada l’evidència que en Mamalló, un dels destacats de la sortida, passa olímpicament de l’encàrrec de fer la crònica, un servidor s’engresca a fer-la, això si, a l’estil concís i esquemàtic que la meva professió, que no devoció, em té acostumat.
- Comentaris: 5
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
