
Voldria començar per deixar clar que soc barcelonista i membre de la junta d’una penya d’aquest club. Dit això, m’agradaria fer cinc cèntims del que representa el cas CR9 per als que formem part d’aquest mon que és el futbol i dirigim una escola de futbol.
Ja tenim el teatre ple, només ens queden unes poquetes entrades per vendre. Així amb el Principal a vessar rebrem demà a Alcoi al Botifarra. I mai us podreu imaginar la il·lusió que ens fa.
Radio Alcoi, entrevista a la glorieta del dimecres.
Referència al nou diari digital: Pàgina 66
El 28 de gener del 1918, Trotski va organitzar l'Exèrcit Roig per afrontar la guerra civil desfermada arran de la Revolució soviètica de l'octubre del 1917. Trotski era jueu, amb una marcada animadversió vers la seva identitat nacional originària, i un violent antisionista com el retrata Paul Johnson en la seva obra "La historia de los judíos" (Javier Vergara Editor, Buenos Aires, 1991), -a la pàgina 454- que reprodueixo a continuació.
Doncs sí, el passat
dilluns vaig entregar el Treball de Recerca, va ser un dia de felicitat, i de
satisfacció. Ara miro i ser que totes les
hores invertides, tots els viatges fets pel Baix Maresme, ha fet el seu efecte,
han valgut la pena.
El proper dimecres, ja s’acabarà
aquesta historia, tot aquest temps dedicat passarà enrere, a un segon pla, i la
vida i el curs segueix, però per un moment em paro a pensar i estem en un món
on els èxits és disfruten poc, massa poc. Però així són les regles del joc,
seguir estudiant, en un curs, que reconec, que es estressant.
Ara toca prepara la
presentació, encara que no sé d’on treure el temps, per preparar-la,
segurament per culpa meva per no haver-la fet abans.
El pròxim dilluns, torno
a informar-vos, de com avança!

Deia l'escriptor neo-avanguardista Giorgio Manganelli que les centrals nuclears són una solució ideal per quatre raons: Generen angoixa, prosperitat, fertilitat i catàstrofe.
I és aquest un còctel ideal pels polítics populistes, i al nostre país n'anem farcits per les dues bandes. Si els diputats regionals no tenen capacitat per legislar ni executar res, cal crear angoixa, la proximitat d'una catàstrofe possible els converteix en el centre. En cas contrari ningú els faria cas. I així anem acumulant forats del Carmel, a les vies de l'AVE, tremolors a la Sagrada Família, sequeres, apagades a la gran ciutat i en el futur qui sap si vindran tsunamis, katrines i terratrèmols. I els del país veí ho tenen ben clar que faran tot el possible per què ens bufin vents ben huracanats. No cal que els preguntem on els agraden els cementiris nuclears, això és un tema que ja està decidit, per alguna cosa serveixen les colònies. El que importa de veritat és la sanció a en Cristiano Ronaldo.

Els pobles ocupats sempre han patit l'estigma de la divisió. Sembla una condició prèvia per alliberar-se. No és estrany doncs que els prohoms més conscients del nostre poble ens advertissin sobre aquest perill i de la unitat en facin bandera. Un d'ells, l'escriptor Agustí Calvet (que va passar a la història amb el pseudònim deGaziel), en un dels moments més difícils de la nostra història com era el començament del franquisme, escrivia: «A hores d'ara, ho sacrificaria tot, absolutament tot, a la unió dels catalans. No és que aquesta sigui una tasca indispensable: és l'única.»
Afortunadament no vivim pas en els temps tenebrosos del dictador, però som en una època on cada dia som més els que veiem que el nostre futur serà ben negre si no assolim la independència. És, doncs, un dels instants més cabdals de la nostra història, tot i que som conscients que arribar a l'objectiu no serà fàcil, i per aquest motiu es va imposant entre nosaltres l'esperit d'aquella unió que defensava Gaziel.
Aquest és l'ànim que ha impulsat el manifest Suma Independència que es va presentar el 17 de desembre a Barcelona i del qual sóc uns dels més de 1.900 signants el dia d'avui. Algunes veus ho han volgut presentar com la competència a d'altres opcions independentistes més o menys consolidades a ulls de l'opinió pública. És més, hi ha qui ho veu com una maniobra fosca per dividir el vot independentista quan, de fet, aquest vot està ja repartit de fa anys entre diverses forces amb representació parlamentària. Mireu si no els independentistes que hi ha entre els votants de CiU, ERC o Iniciativa. Fins i tot, els podem veure entre les files del PSC, on alguns dels seus militants han col·laborat de forma entusiasta en l'organització de les consultes del passat 13-D. I no podem oblidar la gran bossa de vots independentistes que es queda a l'abstenció a cada convocatòria. Voleu una divisió més gran del vot independentista que l'actual?
Aglutinar aquest vot per fer-lo efectiu amb vista a la nostra independència no és fàcil. Entre d'altres coses perquè el poble sap perfectament que, en unes eleccions autonòmiques, únicament podem escollir aquells que han d'administrar les engrunes que ens deixa el poder espanyol.
Capgirar aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en un plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una coalició electoral on l'únic comú denominador entre tots els seus integrants sigui l'objectiu de la proclamació d'un Estat català. La procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i representar totes les sensibilitats del país. No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de». Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb un fi comú, i res millor que això per representar l'anhel d'unitat que reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a aglutinar-se amb un sol d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta.
Per arribar a fer cristal·litzar aquesta iniciativa caldrà veure-hi més enllà de les pròpies files i ser capaç de construir aliances i teixir complicitats. No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va molt més enllà d'un simple nombre de militants. En aquestes hores determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i les enveges de pati de col·legi.
Catalunya ens exigeix deixar
de banda els interessos personals i tenir una visió que vagi més enllà
de la dels nostres propis convençuts. Els signants de Suma Independència estem disposats a fer aquest gest. Qui ens acompanya a sumar per la llibertat?
Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya
-----------------------------------------

"La majoria de les meves pel·lícules només les passen a la televisió a altes hores de la matinada. Ha de ser per aquesta raó que molta gent es pensa que sóc mort"
Michael Caine, en una entrevista d'Anthony Stanton
Més consideracions prèvies. La Història


FAURA, Jordi: Natura morta. Edicions Bromera. III Premi de Teatre Ciutat d’Alz
(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)