

Recull de crítiques publicades entre el 26 d'agost i l'1 de setembre de 2010
***
44 polzades al pit (44 inch chest / La medida de la venganza), de Malcolm Venville:
Crítiques - Curiosa, però molt teatral (Quim Casas, El Periódico)
***
Depredadors (Predators), de Nimród Antal:
Crítiques - Agradable diversió (Carlos Losilla, Avui+ElPunt) | Predators (Antonio José Navarro, Time Out Barcelona) | Festival al vedat de caça alienígena (Quim Casas, El Periódico)
***
El refugi (Le refuge / Mi refugio / Il rifugio), de François Ozon:
Crítiques - "Le refuge" o la complexitat de fer petites pel·lícules (Roger Morales, blog La Llanterna Màgica))
Més crítiques - Setmana 12-18 d'agost 2010.
***
Free Rainer: el televisor menteix (Free Rainer: Dein fernseher lügt / Free Rainer / Un juego de inteligencia), de Hans Weingartner:
Crítiques - Un juego de inteligencia (Xavier Sáez, Time Out Barcelona) | Tornem-hi, amb la teleporqueria (Quim Casas, El Periódico)
***
Porta-me'l al Greek Theatre (Get him to the Greek / Todo sobre mi desmadre / American Trip / In viaggio con una rock star), de Nicholas Stoller:
Crítiques - Todo sobre mi desmadre (Joshua Rothkopf, Time Out Barcelona) | Travestisme canalla (Nando Salvà, El Periódico)
***
The Hole 3D (The Hole 3D / Miedos 3D / The Hole in 3D), de Joe Dante:
Crítiques - The Hole 3D (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona) | El forat sense fons (Quim Casas, El Periódico)
***
The Karate Kid (The Karate Kid / The Karate Kid - La leggenda continua), de Harald Zwart:
Crítiques - Kung-Fu familar (Judith Vives, blog Espai Isidor) | The Karate Kid 3D (Antonio José Navarro, Time Out Barcelona) | Comparació odiosa (Nando Salvà, El Periódico)
***
Trobaràs un desconegut alt i moreno (You Will Meet A Tall Dark Stranger / Conocerás al hombre de tus sueños / Vous allez rencontrer un bel et sombre inconnu / Incontrerai uno sconosciuto alto e bruno), de Woody Allen:
Crítiques - Les il·lusions perdudes (Àngel Quintana, Avui+ElPunt) | Un altre Woody europeu (Carlos Losilla, Avui+ElPunt) | Coneixeràs l'home dels teus somnis (Nuria Vidal, Time Out Barcelona) | El mateix, però pitjor (Nando Salvà, El Periódico)
Més crítiques - Setmana 2-8 setembre 2010.
***
Visions. De la vida de Hildegard Von Bingen (Vision. Aus dem leben der Hildegard Von Bingen / Visión: La historia de Hildegard Von Bingen / Vision), de Margarethe Von Trotta:
Crítiques - La monja emprenedora (Judith Vives, blog Espai Isidor) | Visión: La Historia de Hildegard Von Bingen (Nuria Vidal, Time Out Barcelona)
Més crítiques - setmana del 2 al 8 setembre 2010.
***
FOTO © Alta Films Naomi Watts, a Trobaràs un desconegut alt i moreno, de Woody Allen

Fa uns dies vaig rebre de David la darrera poesia que ha trobat de Lacomba. Es tracta de “Visión de otoño” publicada el 22 de setembre de 1928 pel diari “

POETRY by Adinda Gosal
No hi ha ni cap poeta penedit.
Si n’hi ha, està tan profundament amagat en el seu penediment que els versos fingixen no conéixer-lo i continuen caminant sobre la senda de la rima.

El dimarts passat vaig formalitzar la meva candidatura a les eleccions primàries de Solidaritat Catalana. Aquestes tindran lloc el proper 4 de setembre i serviran per confegir les llistes definitives a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Amb aquest procés de primàries, Solidaritat Catalana predica amb l'exemple i compleix ja el primer dels seus compromisos: que els seus representants a la cambra siguin elegits per i entre els associats, decidint noms i llocs d'ordre a una llista que, per imperatius legals, és tancada. Democràticament, de dalt a baix. Serà l'única de les opcions polítiques que haurà utilitzat aquest sistema de selecció: un factor important a tenir en compte el dia de les eleccions parlamentàries.
Som molts els companys i companyes de Solidaritat Catalana que competirem lleialment, amistosament, per un lloc a les llistes. Cadascú ho farà amb les seves millors armes: la paraula convincent, l'argumentació raonada, les propostes atractives, l'ús intel·ligent de les noves tecnologies... El que cap de nosaltres farà és demostrar fidelitat canina a cap cúpula de partit, ni lleparà el cul al seu cap de files.
Pel que fa a mi, tant si és un èxit com un sonor fracàs, la petita aventura i la gran experiència haurà valgut la pena.
AGENDA SOLIDARITAT CATALANA
Dimecres, 1 de setembre, 20 hores. Presentació de SC a Reus, amb la presència de Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran. Al Teatre Bartrina.

Trobaràs un desconegut alt i moreno (You Will Meet A Tall Dark Stranger / Conocerás al hombre de tus sueños / Vous allez rencontrer un bel et sombre inconnu / Incontrerai uno sconosciuto alto e bruno)
Director Woody Allen. Guió Woody Allen. Fotografia Vilmos Zsigmond. Muntatge Alisa Lepselter. Producció Dippermouth Productions (Nova York, EUA), Gravier Productions (EUA), Mediapro (Catalunya). Durada 1h38.
Repartiment Josh Brolin (Roy), Naomi Watts (Sally), Anthony Hopkins (Alfie), Freida Pinto (Dia), Antonio Banderas (Greg), Lucy Punch (Charmaine).
Nota sinòptica Una mica d'amor, un xic de sexe, alguna traïció... Les ambicions, les passions i les obsessions d'una colla de gent desemboquen en tota mena de situacions, algunes de ben absurdes, d'altres... ben perilloses!
Sinopsi Dos matrimonis. D'una banda, Alfie (Anthony Hopkins) i Helena (Gemma Jones); per altre cantó, la filla d'aquests, Sally (Naomi Watts) i el seu marit, Roy (Josh Brolin). Efectivament, les seves passions, dèries i ambicions els duen tot de problemes i per aventures més aviat galdoses. Alfie té aquella edat en què sí... n'hi ha que busquen la joventut que els queda enrere ja fa molt i molt de temps. Deixa Helena per una mossa anomenada Charmaine (Lucy Punch) i de maneres diguem-ne poc ortodoxes. Esclar, Helena queda que no se'n sap avenir i cau a les mans d'una endevinaire engatussadora. Quant a Sally, no es pot pas dir que meni una feliç vida matrimonial amb Roy, novel·lista neguitós pel nou llibre que el pot retornar al camí de l'èxit, alhora que s'embadaleix amb Dia (Freida Pinto), la xicota desconeguda que veu per una finestra ben indiscreta. De manera que Sally va enamorant-se de Greg (Antonio Banderas), el galerista per a qui treballa. I sí, certament, tot i que miraran d'esquivar els problemes amb quimeres i plans inversemblants, tots plegats el que en treuran serà només dolor, dificultats i disbarats.
Vídeos [Tràiler VO] [Tràiler VC] [Tràiler VOSE] [Tràiler VOSF] [Tràiler VOSI] [Retalls del film, roda de premsa i actes diversos de l'equip del film, al Festival de Canes 2010]
Webs oficials [youwillmeetatalldarkstranger (ang)]
*
Articles en aquest blog [Comentari] [A cop calent] [Altres veus] [L'home dels seus somnis es veu que és alt i moreno...] [Canes 2010 · Fora de Competició: "Trobaràs un desconegut alt i moreno"] [Des de Canes, dia 15]
*
Crítiques publicades [AV7D·Crítiques: 26 agost - 1 setembre 2010] [AV7D · Crítiques: 2-8 setembre 2010]
*
Més informació [AV7D·Estrenes: 25 agost - 1 setembre 2010] [Totcinema (cat)] [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Festivals i premis [Festival de Canes 2010 · Fora de Competició (fr / ang / esp)] [Festival de Toronto 2010 · Special Presentation (ang)]
Dist. cat. [x] Dist. esp. [Alta] Dist. fr. [WB] Dist. it. [Medusa]
FOTO © Alta Films Freida Pinto i Josh Brolin, a Trobaràs un desconegut alt i moreno, de Woody Allen

Els treballadors d'un hospital comarcal disposaven d'un pàrquing exclusiu. Era un estalvi de temps, tenint en compte que les línies d'uns autobusos insuficients, impedien cobrir el torn de nit, o arribar a temps a les consultes a metges i infermeres. Tanmateix, i en la febra privatitzadora que s'expandeix com un virus agressiu, els executius de l'hospital, nomenats a dit pels polítics locals, i el municipi, van decidir posar una barrera, i atorgar de la nit al dia, la concessió de les places d'aparcament a una coneguda empresa privada, amb una llarga experiència per fer pagar per aparcar.
Objectivament, aquest és un clar exemple de creixement econòmic. Una determinada empresa, a partir dels contactes privilegiats, aconsegueix un monopoli a la pràctica, i s'alimenta monetàriament d'un conjunt d'assalariats, als quals els pot acabar cobrant al voltant de vint euros per cada jornada de treball, talment un impost revolucionari (pagar per treballar). Els qui s'oposen, probablement perdran el temps buscant un llunyà espai per deixar el seu cotxe, la qual cosa, comporta un impost en temps, encara més onerós.

Tres notícies seguides en menys de 5 minuts a una cadena estatal que demostren el grau "d'humanitat" i evolució de la nostra societat occidental "avançada". Per reflexionar-hi i fer-hi alguna cosa de debò d'una vegada.
I need you so much closer - Death cab for cutie, de la B. S. O. de Six feet under (A dos metros bajo tierra)

Les Illes, els comunistes (OEC) de tendència trotskista i la lluita per la República, l’Autodeterminació i el Socialisme (I)
   Per Miquel López Crespí, escriptor     En el Diccionari vermell de Llorenç Capellà (Moll, 1989) podeu veure (pàg. 102) una famosa fotografia d'esquerrans mallorquins a punt de partir d'excursió. És, segurament, un Primer de Maig dels anys trenta. A part de la famosa dirigent comunista Aurora Picornell (assassinada a Porreres el dissabte de Reis del trenta-set), la fotografia ens mostra el conegut activista Ateu Martí (primer director del setmanari comunista Nuestra Palabra), en Jaume Campomar i en Gabriel Picornell, tots tres afusellats igualment pel feixisme en temps de la guerra. Si ens hi fixam bé comprovàrem com alguns dels militants que hi surten retratats porten, obert, un famós setmanari. Es tracta de La Batalla, revista obrera d'orientació comunista (no estalinista) que prengué nom del grup polític del mateix nom. La Batalla s'imprimia a Barcelona i es venia al preu de 15 cèntims. Els articles editorials eren generalment de Joaquim Maurín. Els col× laboradors més assidus eren Hilari Arlandis, Pere Bonet i Jordi Arquer. A la tardor de 1923 es constitueix a Ciutat de Mallorca la Federació Comunista Catalano-Balear (el primer nucli comunista mallorquí data de l'any 1921). Ignasi Ferretjans, des de El Obrero Balear, afirma que a primers de març del 1926 ell formava part del comitè de la FCCB. La Federació té, doncs, un fort nucli de militants a Palma de Mallorca (¿els lectors de La Batalla de la fotografia abans esmentada?). Els revolucionaris reunits al voltant de La Batalla estaven en desacord amb la passivitat de la direcció del Partit Comunista (que feia poca cosa contra la dictadura de Primo de Rivera). Hem parlat abans de Joaquim Maurín, que era el dirigent de la Federació Comunista Catalano-Balear. Pel novembre del 1930, aquesta s'unificà amb el Partit Comunista Català per donar origen al BOC (Bloc Obrer i Camperol). [Continuar]

Quin plaer conversar amb un amic,
passen les hores i no m’esgoto,
es fon l’espai temps i flueixen les idees.
Arribem a un punt en el qual ja no ens
jutgem i aflora la comprensió.
No necessitem ser ànimes bessones,
ni haver viscut les mateixes
experiències, ens mou la complicitat,
el respecte, la senzillesa i la sinceritat,
i com més vulnerabilitats compartim
més avancem en amistat.
Tenir un amic és tenir un tresor.
I aquest tresor no ha de romandre
tancat en una caixa forta, l’hem de
llustrar, regar,mimar, i així creix
i es fa fort, com aquell arbre que
amb les seves branques quasi arriba
a tocar el cel, dons té l’aliment que
li cal per avançar.
No sempre serà fàcil, hi haurà moments
que sentirem defallir, igual que l’arbre perd
la fulla a la tardor per després tornar a brotar,
forma part del cicle de la vida i del creixement
personal, si l’amistat és sincera no ens hem
de preocupar romandrà fidel i perdurarà en
el temps.