Cercador per data
El fracà s social i polÃtic amenaça l'escola
M'acaben d'enviar un grapat de notícies sobre educació publicades en diversos diaris. Quan l'escola ix als diaris, ai, el titular que ens acompanya els darrers setanta anys ja el coneixem, en la major part dels casos. L'escola és un fracàs, no sabem fer res, som al furgó de cua, dels mestres ja ho sabeu, no podem esperar-ne gaire…
Les estadístiques que acompanyen les notícies tampoc no enganyen: València és a la cua dels resultats. Pel que fa a Europa, encara som més a la cua. L'abandonament escolar, el fracàs, la no entensa política, la manca de recursos, raons que no expliquen res de nou, però que tampoc no contribueixen a deixar treballar, si és que volem continuar treballant. Perquè llegits en fred, tots aquests titulars aplegats en un pdf, fan feredat més que no aquell volcà tan difícil de llegir-li el nom.
Però, què proposen per sargir el forat, polítics, govern, oposició, bisbes i afebrats de la notícia fàcil? Més uniformitat, menys autonomia a les escoles, menys autogestió econòmica i pedagògica, més programes iguals per tothom, i tot el serial d'una escola tradicional com fa setanta anys que patim (si és que no la sabem driblar). Vaja, que per adobar el seu fracàs polític i social, ens recomanen de fer el contrari que fan els finlandesos. Exactament el contrari. I ves que són aquells que van apostar pel coneixement fa molts anys; dic jo, que n'han de saber, al nord, que els estudis i els resultats no enganyen.
Ací, com si sentírem ploure. Més retalls per a l'autonomia dels centres, menys atendre la diversitat, menys autonomia als equips directius, menys d'això i més d'allò: que és més espanya, més programes comuns, més unificats, més uniformats i catòlics: per ells, o tots idiotes i espanyols o tots fracassats. Que no n'aprenen, ni volen aprendre.
Què els fa por, realment?, la llibertat. Aquests del PP i del PSOE encara no han superat l'Eric From dels vuitanta, i a curt termini, les seues decisions empitjoraran més les coses.
[encara sort que hi ha aquell tòpic que diu que, les estadístiques, són més falses encara que no les mentides pures. Mentrestant, l'escola a tremolar.]
Canes 2010 · Sessions Especials: "Countdown to zero", de Lucy Walker
Countdown to zero (Countdown to zero)
Director Lucy Walker. Producció Lawrence Bender Productions (EUA), Participant Media (EUA). Durada 1h30.
Amb la intervenció de Graham Allison, James Baker III, Jimmy Carter, Bruce Blair, Zbigniew Brzezinski, Mikhail Gorbachev, F.W. de Klerk, Robert McNamara, Roger Molander, Pervez Musharraf, Valerie Plame Wilson, Richard Burt, Thomas D'Agostin, Ira Helfand, R. Scott Kemp, Andrew Koch, Zia Mian, Ahmed Rashid, Scott Sagan
Nota Documental sobre la cursa armamentística nuclear. Nota Dels productors d' Una veritat incòmoda (An Inconveninet Truth)
Sinopsi Durant la Guerra Freda, la consciència del perill se centrava en la bomba atòmica. Un cop hem deixat enrere la Guerra Freda, hem abaixat la guàrdia. Però el perill de destrucció per la força nuclear ni s'ha esvaït, ni mai no ha minvat; ben al contrari, ha augmentat. Aquest documental ens du a un viatge roent i hipnòtic pel nostre planeta amb l'objectiu de desemmascarar les possibilitats reals de desastre nuclear. Exposa l'ample vetall d'amenaces actuals i les idees d'una sèrie d'experts internacionals i líders del món que aposten pel desarmament mundial total.
Festival de Canes 2010 [Sessions Especials: Countdown to zero (fr / ang /esp)] Festival de Sundance 2010 [Spotlight: "Countdown to zero" (ang)]
Articles en aquest blog [Tot Canes 2010]
Webs oficials [countdowntozero (ang)]
Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Vendes internacionals [x] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]
***
FOTO Countdown to zero, de Lucy Walker
El paternalisme semafòric
Una de les crítiques que fan els liberals a les esquerres és el paternalisme de l’Estat envers els ciutadans. Les esquerres, davant el ‘trade off’ eficiència-equitat prefereixen la segona. Com que tendir a l’equitat és lluitar contra inèrcies naturals, cal una intervenció pública que modifiqui els comportaments per convergir cap una major igualtat entre els ciutadans.
LA RESOLUCIÓ UNITARIA CAP AL NO RES
El Parlament català segueix fent el ridícul, i insistint amb una via com es l’autonòmica totalment agonitzant, una presidenta del TC amb queixes per la campanya de desprestigi catalana, un president Català que sembla ha acabat acceptant l’exigència de CIU de reforma de la llei del TC, una CIU que veu amb sorpresa com desprès d’arribar a un acord amb una sèrie de punts a presentar al Senat i al Congrés, finalment una Esquerra que ara diu que això no servirà de res, ho votarà per responsabilitat, però no ho signarà. Tot una comèdia que hauria de fer avergonyir a tota la ciutadania per la covardia, i mediocritat dels seus representants electes.
- Comentaris: 8
Canes 2010 · Sessions Especials: "5 x Favela, agora por nós mesmos", film col·lectiu
5 x Favela, agora por nós mesmos (5 x Favela, agora por nós mesmos)
Director Manaira Carnero, Wagner Novais, Rodrigo Felha, Cacau Amaral, Luciano Vidigal, Cadu Barcelos, Luciana Becerra. Producció Luz Magica (Brasil), Globo Filmes (Brasil), Columbia (Brasil). Durada 1h36.
Nota Programa de 5 curtmetratges filmats per joves cineastes eixits de les faveles i formats pel director brasiler Carlos Diegues.
Arròs amb fesols (Arroz com Feijão), de Cacau Amaral i Rodrigo Felha. Guió José Antônio Silva. Sinopsi Per poder construir una habitació per al seu fill únic, els pares de Wesley, de 12 anys, es veuen obligats a reduir el menú diari a arròs amb fesols. En l'aniversari del seu pare, el noi s'uneix al seu amic de l'oïda i per fora, sense gaire èxit, a la recerca de fons per comprar un pollastre com un regal per a ell.
Deixa volar (Deixa Voar), de Cadu Barcellos. Guió Cadu Barcellos. Sinopsi Flavio té 17 anys i viu en una favela carioca. Ha deixat que l'estel d'un amic "voli" i ara ha d'anar a buscar-la a la favela d'una facció rival a la seva, on l'estel ha caigutt. Malgrat la por, se n'hi en va a bucar l'estel i descobreix que la gent de la favela rival no són pas diferents de les que viuen a la seva.
Concert per a violí (Concerto para violino), de Luciano Vidigal. Guió Rodrigo Cardozo. Sinopsi Quan eren encara canalles, Marcia, Jota i Ademir es van jurar amistat eterna. Ara ja ganganassos, rondant els 20 anys d'edat, Jota s'ha embolicat en el tràfic de drogues i Ademir s'ha fet policia. L atopada entre ells dos pot impedir que Márcia, ara violinista, visqui el somni de gaudir d'una beca per a estudiar música a Europa.
Font de calés (Fonte de renda), de Manaira Carneiro i Wavá Novais. Guió Vilson Almeida. Sinopsi Jovem aconsegueix superar l'examen d'ingrés i entrar a la Facultat de Dret, però li resulta difícil assumir les despeses en llibres, menjar i transport. Se sent atret per la possibilitat de vendre drogues als companys de la universitat, traient-ne prou calés per finançar-se els estudis.
Acende a luz, de Luciana Bezerra. Guió Luciana Bezerra. Sinopsi És la Nit de Nadal i fa tres dies que no hi ha corrent elèctric. Els tècnics enviats per la companyia no poden resoldre el problema i la gent de la favela en segresten un, fins que torni la llum. L'empleat s'integra en la comunitat i acaba convertint-se en l'heroi d'aquella Nit de Nadal.
Festival de Canes 2010 [Sessions Especials: "5 x Favela, agora por nós mesmos" (fr / ang / esp)]
Articles en aquest blog [Tot Canes 2010]
Webs oficials [5xfavela (port.)] Reportatge video [5xfavela (port.)]
Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Vendes internacionals [x] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]
***
FOTO 5xFavela, agora por nós mesmos, col·lectiu
Ara mateix em vindria de gust ser a Lisboa
Aquestes coses em passen de vegades, deu ser cosa de l'edat i dels neguits que m'han portat a reprendre la lectura del Llibre del desassossec, de Fernando Pessoa. Fa uns dies el llegia, baixant en tren a Barcelona i, m'imagino que vaig emetre un sospir exagerat, induit per la lectura, perquè la cara d'interrogant de la senyora que estava asseguda al davant meu als catalans va ser descomunal.
Aquestes passejades lisboetes de Pessoa, em fan tornar a recórrer algunes places, cantonades, els carrers del Chiado o d'Alfama... Rossio... Suposo que la saudade s'encomana.
Un virus de campionat
El meu ordinador ha estat uns dies inactiu per culpa d'un virus. Un missatge en anglès d'un amic de Facebook, molt sospitós tenint en compte que és de La Secuita, i un "clic" inoportú per la meva part, van fer que s'instal·lés al sistema una indesitjable bestiola. Al principi tot es va reduir a molestes pantalles que havia d'anar eliminant com qui mata mosques amb una pala quan apareixen; després l'acarnissament va pujar un grau quan m'era impossible obrir determinades webs; però l'alarma es va activar quan la pantalla se'm va tornar verda, amb un missatge que m'advertia warning!
El meu informàtic de guàrdia, quan avui he recollit el portàtil net i pulit, ha definit el virus com "de campionat". No es pot abaixar la guàrdia i tota precaució és poca. Les noves tecnologies han acabat essent tan molestes i perilloses com les antigues. Progrés, en diran alguns.
Un sol vot útil! Una sola Llei! Un sol PaÃs! Una sola Llengua! Tot el poder i tots els recursos! __ EA 1584
Independentistes
no us deixeu enganyar, no sigueu il·lusos:
El dilema no és MAS-TRIPARTIT sinó Independència!
--------------------------
Catalans !!!
tots els que heu votat «Sí» en les Consultes o us espereu per fer-ho,
tots els que viviu i treballeu en aquesta nostra terra
i esteu cridats a estimar i defensar aquest racó de món ...
Només un sol vot útil:
Solament votar els partits que defensin la Independència de Catalunya, sense falses promeses ni ajornaments, ni paraules estovades i enganyoses.
Només una sola llei:
La Constitució Catalana.
Només un sol país:
Tota la Nació des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó.
Només una sola llengua oficial:
a Catalunya el Català i a l’Aran l’Aranès.
Només unes eines efectives per encarar positivament el present i el futur de Catalunya:
Tot el poder i tots els recursos dels catalans pels catalans.
------------------------------
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Simulacre
Pel que jo tinc entés, els simulacres, son assajos de situacions d'emergència en que es crea una situació possible, però programada, en que tots els elements que hi participen saben per endavant el paper que hi tenen, l'actitud que han de prendre i l'acció que han de portar a terme, en cas d'emergència. La seva finalitat no es mes que la d'instruïr al personal perquè sàpiguen que cal fer en el cas de que es produeixi una emergència.
Llavors, jo em pregunto, quan arribi el dia en que s'hagi de fer el referendum vinculant d'autodeterminació a tot Catalunya, s'haurà de fer igual com s'estan fent les consultes, i amb els mateixos elements implicats? Serà la societat civil, i les diverses associacions ciutadanes, i sense la implicació de les administracions, qui l'haurà de portar a terme? Es evident que no, la consellera va dir que s'havia abstingut perquè fer-ho es una opció legítima com qualsevol altra, i jo ho respecto, però la realitat es que no va anar a votar perquè ella i el seu partit han boicotejat les consultes per perjudicar la seva legitimitat.
Després d'això, jo només demanaria a la senyora Tura que el dia en que hi hagi el referèndum d'autodeterminació a Catalunya, recordin el seu paper en aquest "simulacre" i facin el mateix que han fet ara, abstenir-se. Aquest paper no ha vingut imposat per ningú, l'han triat ells, i l'hauran d'aplicar el seu dia, igual com han fet ara.
Però això no serà així, perquè això no es un simulacre, aquestes consultes no poden tenir valor legal, però tenen un gran valor legítim, i el paper que hi ha tingut cada u es el que ha triat, no hi ha hagut un guió previ que digués que tenia de fer cadascú, sinó que des de qui l'ha organitzat, qui hi ha ajudat, qui ha anat a votar i qui l'ha boicotejat, ha sigut lliure de fer el que ha volgut
"El nord de la nostra polÃtica" per Santiago Espot. BIC 1790
Allunyem-nos d'Espanya ja!
Això que diu en Renyer:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166384
"Els països on l'autoritat judicial perd l'autoritat
moral, el sentit de
l'equitat, la credibilitat social, com s'esdevé actualment a l'Estat
espanyol, estan abocats a no resoldre els conflictes interns (socials,
econòmics, religiosos o nacionals) mitjançant procedeminets democràtics.
I el Regne d'Espanya té una llarga tradició de guerres civils, cops
d'estat i fraus institucionals ben acreditada -tràgicament- pels
esdeveniments històrics."
és l'exacte definició de "la morta", la
perfecta definició permanent de "la morta".
Allunyem-nos d'Espanya
ja! Que sigui un clam continuat!
"Força Catalunya"!
SaLVADOR
mOLINS (BIC i Catalunya Acció)
-----------------------------------
Trenquem amb Espanya, trenquem amb tot el que faci olor d'Espanya.
Dia a dia, moment a moment ... PROU !!!
La "morta" no fa més que fer la punyeta, oblidem-la d'una punyetera vegada.
"treballem única i exclusivament per l'estat català, i amb organitzacions catalanes"
----------------------
25 abril 2005
El nord de la nostra política
L'abril del 2004 l'actual president espanyol, Rodríguez Zapatero, afirmava que el nord de la seva política seria el de la solidaritat entre les diverses “regiones” espanyoles. Molt bé. Si el rumb de la seva acció de govern és aquest, caldrà contraposar-hi el nostre. Quin? És fàcil: el nostre nord ha de ser trencar amb Espanya deixant de banda els possibilismes d'entesa que sempre ens han portat a la ruïna.
Potser ja és l'hora de dir que no podem acceptar cap fórmula per encarar la regeneració política que ha de viure Catalunya que no tingui com a element imprescindible, repeteixo, el “trencar” amb Espanya. Abandonem els sentimentalismes ridículs i les “coses” que diuen que ens uneixen perquè, sincerament, tenim un tarannà més proper a la gent de Ginebra o de Milà que no pas amb un tipus de Toledo. Tot i no oblidant que amb una gent que ens roba els que ens estan robant no podem anar enlloc.
I això que dic no és intransigència, és sentit comú. Ni és arrauxament o radicalisme, és moderació i, si m'apureu, conservadurisme. Senzillament perquè volem conservar allò que és nostre. Ens cal començar a ignorar i menysprear qualsevol cant de sirena “imperial” amb música de sobirania compartida, solidaritat o federalisme.
El nord de la nostra política ha de quedar perfectament concentrat, per inversemblant que pugui semblar, en unes frases d'un home que no era precisament independentista però tenia seny. L'autor dels mots que segueixen és Joan Estalrich, secretari personal i mà dreta del que fou líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó:
«Català, per molt que et costi, caldrà ser algun dia insensible, i dur, i venjatiu. Si no sents la venjança (la venjança depurada d'odi, restablidora de l'equilibri romput) si no sents la missió de castigar, estàs perdut per sempre. No oblidis, confien en la teva manca de memòria. No t'entendreixis, confien en el teu sentimentalisme fàcil. No t'apiadis, confien en la teva compassió, ells, els botxins».
Santiago Espot, 41 anys (2005)
Barcelona (Barcelonès)
President Executiu de Catalunya Acció
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
