Cercador per data

Cercador per data

« Març 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  


David Harvey (materials per entendre les crisis del capitalisme)

Harvey sovint parla de la relació entre geografia i capital, per la qual cosa posa al descobert el caràcter sistèmic de les crisis i les seves concrecions en el terreny de l’ecologia i de la lluita de classes (conceptes bàsics a l’hora de pensar una proposta ecosocialista en el sentit literal del terme i no pas com a etiqueta-reclam d’un ecologisme de gestió contemporitzador amb el capitalisme) ...

Un cafenet al Bàltic (4)

Sopar a la ciutat vella de Tallin amb vells i nous amics estonians. Periodistes sobretot però també polítics.

Els expresse la meua preocupació per l'actitud de Rússia les darreres sermanes posant pressió a favor de la minoria russofona. És un mal precedent per a nosaltres. Abans quan et feies independent l'antic estat simplement respectavs el teu nou estatus. Però Rússia està pressionant molt Estònia i sobretot Letònia per la llengua russa i la minoria que la parla.

M'eixamplen la visió. En primer lloc perquè la situació d'Estònia i Letònia no és comparable. És molt pitjor a Letònia. A Estònia en canvi el tema no és tan la minoria russa com els forats en la seguretat del nou estat.

Hi ha molta preocupació perquè els darrers mesos han estat desarticulats dos grups d'espies russos infiltrats al màxim nivell. Un d'ells, de fet, controlava l'intercanvi d'informació entre Estònia i l'OTAN, un afer particularment greu. El retorn de Putin al poder, en aquest context és vist com una amenaça de més nacionalisme rus però a la vegada sense arribar mai al final, car Putin sap perfectament que no pot amenaçar un país membre de l'OTAN i la Unió Europea.

Em fa gràcia, per dir-ho d'alguna manera, que un país tan jove aplique tan ràpid aquella màxima de la diplomàcia segons la qual més val un veí controlat qur no un veí democràtic. Què hi farem? Quan esdevens independent deu ser que et tornes cínic. Més val que ho tinguem en compte...

Husaberg celebra la victòria de Renet i el doblet de Bellino


Tres primers llocs i un tercer són els resultats més destacats de la participació dels pilots Husaberg al GP de Xile del Campionat del Món d'Enduro Maxxix FIM (EWC 2012).
La marca austro-sueca celebra els bons resultats de Pierre-Alexandre Renet (un primer a E2), Oriol Mena (un tercer a E3), Joakim Ljunggren (un quart a E3) i Mathias Bellino (doble victòria a EJúnior). Però també lamenta la mala sort en forma de pols i de gos.
Pols,pols,pols,... i un gos
La pols omnipresent al primer GP de la temporada i que va tenir a veure amb les caigudes dels seus pilots. A Pela Renet la pols li va tapar la visió d'una part del recorregut que va acabar en caiguda i li va treure de lluitar, el primer dia, per la victòria.
En canvi a Joakim Ljunggren el va obstaculitzar en una pujada de l'especial que el va obligar a tornar a baixar i pujar amb la perdua de temps que li va originar. 
Val a dir, però, que la pols no va ser obstacle perquè Mathias Bellino se'n portés les dues victòries en Júnior. O que el català Oriol Mena puges al pòdiume el primer dia. Qui es va endur la pitjor part fou, però, la jove promesa de la Illa de Man, Jamie McCanney, al qui se li va creuar un gos i no va poder evitar la caiguda que li va ocasionar diverses lesions. Podeu llegir una entrevista (traducció automàtica al català i versió original) a www.enduro21.com on parla del fets... que el van allunyar d'una possible victòria.
Font: Husaberg (Traducció automàtica al català i versió original)
Foto: (dalt) Oriol Mena (©husaberg).
Foto: (baix) Pela Renet (©husaberg) 

La pedra fluorescent (Take, 11/15)

En Take estava a punt d’aconseguir-ho. Tenia el terra ben a prop. Estava molt concentrat en evitar el xoc amb les molècules de gas de l’atmosfera, però tot i amb això va reconèixer cap on anava. Va veure el mar, i una serralada de muntanyetes que anava més o menys paral·lela a la costa. Cauria entre el mar i les muntanyes...

Joan Margarit: "La llibertat"

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.

La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.

És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.

Volem un requisit lingüístic com el del castellà

En reconeixement i agraïment a Jaume Bonet

Jaime havia acabat la carrera a la seua ciutat natal de Madrid feia ja anys, i tot i que havia estudiat anglès, ara que s’havia quedat sense faena aprofitava el temps per millorar els seus coneixements de l’idioma. Sabia que en la majoria de llocs on anara a presentar el currículum li’n demanarien un molt bon nivell, i volia estar ben preparat. Si dominava la seua especialitat com pocs, que no fóra la llengua de Shakespeare que li impedira trobar un lloc de treball.

Lourenço no era una persona a qui agradara viatjar, ni molt menys viure lluny de Porto, on havia nascut i viscut sempre. Però tal i com li anaven les coses, no tenia més remei que picar sola i buscar treball on fóra. Per això va pensar que a l’altra banda de la frontera amb Espanya en podria trobar. Allà les coses tampoc no anaven gens bé (pitjor ho tenia ell), però sabia que el seu anglés heretat directament via materna li podia servir de molt.

Vosaltres a Roma, nosaltres a Reykjavík

Ha criticat el president de l'Asociación Española de Banca que la vaga ens acosta a Grècia i ens allunya d'Alemanya. Tanmateix, la reforma laboral contra la que es fa la vaga, i que segurament ell i la seua associació aplaudeixen i recolzen, ens acosta a Roma i ens allunya de Reykjavík. La reforma del PP ens fa retrocedir fins a la Roma imperial, aquella dels esclaus.

Tanmateix, nosaltres no volem anar al passat, sinó al present. Al present que representa Islàndia, país on segurament alguns membres d'aqueixa Asociación Española de Banca haurien hagut de retre comptes davant un tribunal per la seua actuació «professional», igual que molts dels polítics del partit que ha impulsat aquesta reforma pensada per degenerats socials haurien d'estar a hores d'ara davant un jutge honrat -si a l'Estat espanyol n'hi haguera cap- explicant com alguns s'han fet rics.

Patim la fèrria dictadura del capitalisme, avui més sotmesos que mai. El capitalisme, que tracta l'ésser humà una mercaderia. El capitalisme, que es mou precisament per un pecat capital: la cobdícia. La cobdícia que fa rics banquers, empresaris i polítics. Mangantes de collons!

EL PENSAMENT MÀGIC
















El pensament
màgic és una forma de pensar basada en la fe, la imaginació, els desitjos, les emocions o les tradicions que genera opinions mancades de fonamentació lògica estricta. Una creença en què els propis pensaments, paraules o actes causaran o evitaran un fet concret de tal manera que desafia les lleis de causa i efecte generalment aceptades.


Les imatges de dalt es fan servir en un test per demostrar que l'ésser humà no assigna els sons als objectes arbitràriament. El test és el següent: imagini que una tribu remota anomena a una d'aquestes dues formes Booba i a l'altra Kiki. Intenta endevinar quin és quin (la resposta està en aquest enllaç
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:BoobaKiki.png )



http://es.wikipedia.org/wiki/Pensamiento_m%C3%A1gico
http://en.wikipedia.org/wiki/Magical_thinking


(Deu ser pensament màgic -i no lògic- no ser del PP o del PSOE en aquest moment. Per cert, felicitats al PSOE ara que està a l'oposició i recolza la vaga general d'una llei que haurien hagut de fer ells, tot i que més moderada!)


EL PEN CATALÀ LLUITA PER LA LLENGUA CATALANA

Som un membre del PEN CATALÀ que sempre he sabut que aquesta organització viva en tot el món per defensar les llengües, les cultures i, especialment, els escriptors perseguits i empresonats era una ONG de primer ordre. Per això vaig acceptar un càrrec de feina durant sis anys i vaig poder comprovar que si es lluita cada dia en la trinxera de la cultura s'aconsegueixen resultats engrescadors. Ajudàrem a escriptors perseguits i amenaçats de mort, Barcelona es va convertir en ciutat refugi, Palma també, i férem una feina de vitalització i sensibilització literària que ha donat molt de fruits.
Ara, davant les envestides i persecucions de la llengua catalana, el PEN CATALÀ s'ha posat a filar activitats de denúncia mundial que pasen pel PEN INTERNACIONAL per l'ONU. Vet aquí un resum de la feta que em fa veure que som molts els amadors de la llengua i la cultura que no deixam de lluitar.
LLUITAR, LLUITAR I LLUITAR! CATALÀ, CATALÀ I CATALÀ!

El PEN instarà l'ONU que investigui els atacs contra la llengua catalana

Portaran la denúncia a la comissió de drets humans

La presidenta del PEN català, Carme Arenas, i el president del comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN internacional, Josep Maria Terricabras, han anunciat que, a instàncies del PEN Internacional, demanaran a la comissió de drets humans de l'ONU que investigui els atacs a la llengua en tot el territori lingüístic (denúncia). El document parla de genocidi lingüístic i de vulneracions de drets humans fonamentals.

La denuncia especifica: 'El recent accés al poder del PP al govern d’Espanya ha exacerbat aquesta situació: a Catalunya es pretén acabar amb un model lingüístic escolar que ha estat reconegut i aplaudit per tothom, també pel Parlament Europeu, durant trenta anys; a les escoles del País Valencià i de les Illes Balears el català és una matèria absolutament residual i anecdòtica. Especialment en aquests territoris es fa cada dia més impossible de viure en català, de tenir una escola catalana, algun mitjà de comunicació en català, i ja no diguem una policia o unes institucions que reconeguin al català el caràcter de llengua pròpia del país que li correspon. A les Illes s’està començant a produir fins i tot la substitució lingüística de la toponímia tradicional. De fet, doncs, l’àrea lingüística catalana –de més de deu milions de ciutadans– està vivint des de fa temps, i amb diferents matisos segons el territori, un autèntic genocidi lingüístic, emparat en una legalitat que esclafa la diversitat i imposa una falsa unitat espanyola.'

La denúncia acaba amb una demanda explícita al PEN Internacional que, 'com a membre consultiu de l’ONU, es faci càrrec de la denúncia i la faci arribar a la comissió corresponent del màxim organisme internacional, a fi que aquest investigui les vulneracions dels drets humans fonamentals denunciades i hi actuï en conseqüència.'

Els membres del PEN han empreat la frase 'vulneració dels drets humans fonamentals', per vincular la denúncia amb el 'Manifest de Girona sobre els drets lingüístics' (vídeo), que en el punt desè parla del 'dret a l'ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per la Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals.'

Si el PEN internacional accepta fer-se càrrec de la denúncia (es podria aprovar al juny), aquesta es farà arribar a la comissió de drets humans de l'ONU amb seu a Ginebra, on el PEN Internacional té en el plenari una delegada permanent.

No és la primera vegada que el PEN Català insta el PEN Internacional perquè porti a un plenari de l'ONU els problemes lingüístics. Fa dos anys, el PEN Català va entrar a tràmit una pregunta  en relació al poc us del català en l'àmbit de la justícia.

"MOSSATGE" DE JERONI SALOM

































Vaig conèixer en Jeroni Salom arran de l'estada que vaig fer a Binissalem pel "1er. Premi de Narrativa Bearn", on hi vaig quedar finalista l'any 1997.

Em va semblar un paio divertit, molt culte i franc-tirador. Era molt conscient de tot allò que deia i les seves crítiques eren viperines, però molt encertades. Va deixar el personatge -no l'escriptor- Baltasar Porcel a caure d'un burro. I tenia raó.

Acabo de rellegir el seu llibre
Mossatge (1996) on m'ha tornat a convèncer amb la seva fina ironia crítica. Salom és un crític secret -que no amagat- igual que el meu mestre Sergi Beser.

Ens deixa entreveure que la literatura catalana és caïnita. Per exemple, ni Carles Riba, ni Gabriel Ferrater ni tampoc Joan Ferraté suportaven la poesia de Salvador Espriu. En canvi, Maria Aurèlia Campmany, Jaume Vidal Alcover, Valentí Puig i Pere Gimferrer la defensaven aferrissadament (pàg. 15). És per això que hem de lluitar -dic jo- contra aquella afirmació tan certa que escrivia Enrique Vila-Matas (pàg. 87):

"porque en España no interesa mucho lo que escriban los catalanes."

Entesos: deixem-nos de capelletes literàries i ensenyem la nostra literatura al món. I no fem cas als que no ens fan cas: és la postura més intel·ligent.

Salut, Jeroni.


http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?LL=10248&
NRegistre=0&idregistre=9068&idautor=&nolist=1

(Feu el fotut favor de no confondre el nostre Jeroni amb l'actual batlle del PP, Jeroni Salom Munar.)

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Elisenda Soriguera

Poc-moderna

Elisenda Soriguera

Ja hi som: #LlachCampNou

Xavier Mercadé

ROCKVIU

Xavier Mercadé

A la panxa de la balena

Pere Meroño

Pere Meroño

Pere Meroño

La revista CANIGÓ em va ajudar a estimar la política

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.