

De cap a l'infern, aquells del rosari i missa diària, i militants d'aquella secta de corruptes, d'imputació i malversació, còmplices de jutges, d'una democràcia que desfan a la mesura dels vestits que es posen i es regalen, i paguem els innocents i els sants.
Aquest Cupons per anar a l'infern és de mestre, de crac que em diu la dona i m'exigeix d'escoltar-li'l en veu alta mentre faig el sopar i la carn se'm crema, com ja se m'havia cremat la paella, quina fumerada, amb la introducció d'aquell parit que baixa la finestreta del vidre i et demana un numeret. És bo i molt bo, i és un goig tenir aquest home que ens escriu un bloc i els Mails Obets, perquè els valencians anem fent un tou de bona molla, ací i enllà, malgrat les circumstàncies, els polítics, les lleis, les dependències… Aquests de l'Olleria i de la Vall, què voleu, són capaços d'ordir un Congrés i capaços de carregar l'Atzeneta que es planten en un grapat a Benaguasil, a Llíria, a Barcelona si fa el cas, a Perpinyà, on calga, són capaços del sarau i d'amotinar una gernació a favor del país. Què no seríem capaços de fer, uns quants valencians, si teníem una paetita infrastructura i un calaix a favor, com els altres tenen tots els calaixos al seu favor, els públics, els particulars, els declarats, els negres, tot de calaixos plens a favor d'ells i en contra del benefici públic.
Aquell desgraciat de la finestreta no en té la culpa, però ves que igual apunta on acabarem molts valencians, amb aquests fills de puta de polítics, abans no caiguem de cap a l'infern. No m'estranyaria que acabaren pagant-se la butla, tants refillets.

Aquesta nit ens estafen una hora. Quan ens la van regalar, a finals d'octubre, ja vaig dedicar-hi un apunt proposant activitats per omplir els seixanta minuts. Ara toca el contrari: decidir per a què servirà no tenir aquest lapse de temps.
Durant seixanta minuts podem deixar de sentir notícies sobre la maleïda tuneladora de Barcelona. Tot en lletres ben grosses, com si hi anés la vida i tots els edificis dels voltants haguessin de caure a terra a la mínima. Que si arriba a trossos, que si es munta, que si la visiten les autoritats, que si comença a foradar... Però no havia començat a funcionar ja aquesta maquinota?
Durant seixanta minuts deixarem també de parlar de vegueries i baralletes territorials. Que si vull ser vegueria, que si vull seguir sent capital ("de província", haurien d'afegir, però no ho fan), que si vull canviar de comarca... Un debat, com s'ha vist, complicat, que fereix susceptibilitats quan no trepitja ulls de poll... i pretenen despatxar-lo en vint-i-quatre hores! (vint-i-tres, si les compareixences parlamentàries s'haguessin fet demà).
També durant seixanta minuts, i això és un descans, no tindrem notícies d'atemptats a l'Irak, de regatejos germano-grecs o de reformes sanitàries nord-americanes. Tot és informació, ho sé, però sembla que la fotocopiïn cada dia.
I com va passar fa sis mesos, l'hora que ens treuen la dormirem igualment després, o sigui que bona nit a tothom!

Benvolgut Joan (Puigcercós);
Fa mesos que el partit que dirigeixes ha perdut el nord, i el que és pitjor, la credibilitat per a bona part del vostre electorat. Totes les enquestes coincideixen a projectar un escenari que, en cas de confirmar-se t'obligarà, de la mà de tota la Direcció d'Esquerra, a presentar la dimissió irrevocable la mateixa nit electoral. Tots els sondejos projecten una davallada més que significativa. La pèrdua de gaire bé el 50% del vostre electorat us podria situar per sota dels quinze diputats, entre els 11 i els 14, segons les enquestes. Aquestes xifres us podrien condemnar a ser la cinquena força política al Parlament de Catalunya, per darrera del PP i dels vostres amics d'ICV.
Aquests magres resultats difícilment poden ser capgirats, en els escasos set mesos que resten per a les eleccions, si no modifiqueu substancialment les vostres estratègies, el vostre capteniment i la vostra acció política. Per a un nacionalista com el que subscriu, i em coneixes prou bé des que vam compartir l'experiència de la legislatura 2000-2003 al Congrés dels Diputats, és més important el futur del país que no pas la conjuntura político-electoral a curt termini. Per als interessos de CDC i de CiU, una davallada electoral d'Esquerra pot ser la garantia definitiva de l'avortament de l'operació del Tripartit 3.0. La família nacionalista (i la no nacionalista, també), estem convençuts que si els tres partits del govern Montilla sumen 68 escons, es reeditarà l'artefacte inestable. Per tant, el vostre desgast electoral , que us heu guanyat a pols, és la garantia de la derrota d'una opció de govern que ha estat un pèssim experiment pel país i que més del 70% dels catalans valoren negativament.
No podem oblidar que els 48 escons de CiU, sumats als 21 d'Esquerra, sumen un escó per sobre de la majoria absoluta. Per tant, durant més de tres anys, al Parlament de Catalunya ha existit una majoria parlamentària alternativa a l'engendre creat al voltant de José Montilla. Heu fet tard i ara haureu d'assumir les conseqüències d'una decisió estratègica equivocada que us arrossegarà a posicions testimonials dins l'arc parlamentari català. Certament, hi ha factors endògens a l'acció de govern que us han desgastat, com la crisi econòmica global. Però també és cert que heu comès grans errors polítics que han contribuit a projectar una imatge d'Esquerra poc recomanable per a un segment important d'electors que havien dipositat en vosaltres una esperança de regeneració. Us heu desagnat amb escissions internes i amb purgues que us han exposat al major dels descrèdits.
No us escarrasseu amb l'equidistància. Deixeu de fer el ridícul proposant un referèndum per la independència la propera legislatura, com a condició de govern al partit que guanyi les eleccions; senzillament perquè podieu haver-ho exigit a José Montilla ja fa més de tres anys i no ho heu fet. Estalvieu-vos el tràngol d'acusar a CiU, a aquestes alçades de la pel.lícula, de dividir el país i de donar carnets de catalanitat. CiU fa set anys que és a l'oposició. I deixeu de recriminar a José Montilla que no hagi exigit a Rodríguez Zapatero el manteniment dels ajuts a la integració dels immigrants, anunci que acaba de fer la vostra amiga Anna Terron, Secretària d'Estat d'Immigració i militant del PSC-PSOE. Ho teniu fàcil: retireu la confiança al PSC-PSOE i provoqueu eleccions anticipades. La resta són gesticulacions que encara us perjudiquen més i contribueixen a allunyar-vos del vostre electorat.
Resumint; si voleu recuperar una part de la credibilitat perduda només teniu una opció: fer autocrítica, acceptar la fallida de la vostra opció estratègica de donar suport a una opció governamental que ha estat un gran fiasco per a Catalunya i provocar l'avançament electoral. Continuar pel camí que sembla que heu decidit, només us portarà al desastre global. I un darrer consell: deixeu que el Conseller Castells expliqui els rèdits del súpermegaguai acord de finançament. Sempre és millor que recaigui sobre el PSC-PSOE la penitència que implicarà explicar la presa de pèl que ha significat aquell acord que et vas encarregar de vendre com si fos la gran victòria que ens havia de permetre reduir significativament el dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros l'any.

• Sexe, edat, estudis, hàbitat i ocupació són determinants en l'hàbit lector • Per primera vegada la mitjana d'hores setmanals dedicades a la lectura supera les 6 hores entre els lectors freqüents • L'índex de lectura se situa en el 55% de la població major de 14 anys, percentatge que es manté estable amb oscil·lacions en els últims cinc anys • Els que més lligen són els xiquets entre 10 i 13 anys (91,2%) i els jóvens entre 14 i 24 anys (70,5%) i els majors de 65 els que menys (29,8%) • Quasi un 25% de la població llig en Internet i el 28% va acudir a una biblioteca • La novel·la històrica és el gènere preferit entre els lectors, però els hòmens fugen de les romàntiques i les dones de les de ciència-ficció i fantàstiques • El perfil del lector espanyol continua sent el de dona, universitària, jove i urbana que prefereix la novel·la, llig en castellà i a casa, per entreteniment • El 26% dels lectors tria llibres de butxaca, el 45% llig més en vacacions i més d'un 40% dels lectors va comprar llibres no de text en l'últim any • El xiquet amb el pijama de ratlles de John Boyne ha sigut el llibre més llegit en 2009, però Larsson va ser l'autor més llegit i comprat La taxa de lectors de llibres a Espanya es va situar en el 55% de la població major de 14 anys en 2009, dels que el 41,3% assegura llegir llibres diària o setmanalment - són el que anomena lectors freqüents- i un altre 13,7% - són els denominats lectors ocasionals- que declaren llegir alguna vegada al mes o al trimestre, segons els resultats del Baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres de la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), patrocinat per la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura.Aquesta dada posa en relleu que el percentatge de lectors s'ha mantingut, si bé amb algunes oscil·lacions, en els últims cinc anys. Per comunitats autònomes, Madrid es manté com la Comunitat amb població més lectora (64,4%) i supera en quasi deu punts la mitjana nacional, mentres que Castella – La Manxa (50,5%), Andalusia (50,2%) i Extremadura (49,4%) tanquen la part baixa de la taula. A més de Madrid, altres huit comunitats, tenen índexs de lectura per damunt de la mitjana espanyola: La Rioja (58,4%), Aragó (58,3%), Cantàbria (57,8%), Navarra (57,7%), Canàries (56,9%), Comunitat Autònoma Basca (56,8%), Catalunya (55,6%) i Balears (55,3%). Huit comunitats no aconsegueixen aconseguir l'índex de lectura mitjà. A més de les mencionades Castella – La Manxa, Andalusia i Extremadura-, Castella i Lleó (55,0%), Galícia (54,9%), Comunitat Valenciana (54,6%), Múrcia (54,3%) i Astúries (52,9%). La grandària de l'hàbitat també influeix enormement en la lectura i així, són les poblacions de més d'un milió d'habitants les que concentren el nombre més gran de lectors (66,6%) i les de fins a 10.000 habitants les que menys (45,7%) Segons l'ocupació, els estudiants (73,7%), els que tenen treball (60,7%) i els parats (59,3%) són els que acaparen el major percentatge de lectors, mentres que els jubilats (35,4%) i les ames de casa (44,5%) són els que menys lligen. Cal destacar respecte a altres anys l'augment de lectors entre els parats. L'informe 2009 fa referència a la intensitat lectora dels espanyols i destaca que el 58,2% dels entrevistats major de 14 anys declara haver llegit algun llibre en l'últim any. Entre els lectors freqüents, el 41% dels entrevistats, el nombre d'hores que lligen generalment en una setmana és de 6,2 hores. Per primera vegada se superen les 6 hores setmanals de lectura. En analitzar l'idioma habitual de lectura, l'informe assenyala que el 93,3% dels entrevistats lligen habitualment en castellà, seguit per un 4% de lectors que lligen habitualment en català, un 0,5% en gallec, un 0,3% en èuscar i un 0,1% en valencià. A més, l'1,1% llig en anglés i el 0,2% en francés. Per comunitats autònomes, a Catalunya el 22,1% dels lectors llig habitualment en català i el 12,4% en Balears; a Galícia el 7,4% dels lectors llig en gallec habitualment. En el País Basc, el 4,3% té a l'èuscar com a idioma habitual de lectura i a la Comunitat Valenciana l'1,2% llig en valencià. I el recull de premsa: Los valencianos, poco amigos de los libros (Las Provincias) El índice de lectura cae por debajo de la media nacional (El País, Comunitat Valenciana) Los españoles se decantan por la novela histórica (Levante-emv)
EL BARÒMETRE EVIDENCIA EL MAPA DE LA DESIGUALTAT DE LA LECTURA A ESPANYA.
Baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres 2009
FGEE
Arxius adjunts
NPRLectura2009.pdf

He tingut l'oportunitat de participar en aquest seminari que s'ha fet els dies 18 i 19 de març proppassats a Bogotà, organitzat pel Ministeri de Cultura de Colòmbia i l'Institut Ramon Llull, i que ha estat un acte paral·lel al XII Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotá, en el qual el convidat d'honor han estat Catalunya i Balears. Compartir aquests dies amb responsables de pobles amerindis com el wayuu, arhuac, totoró, achagua... o afroamericans com el poble raizal de San Andrés, que parlen un crioll de base anglesa, ha estat un autèntic privilegi, d'enriquiment mutu entre cultures, i que posa en evidència que, malgrat les diferències entre els nostres Països Catalans i aquestes altres comunitats lingüístiques, la lluita per la igualtat de les llengües -que en el fons vol dir la igualtat de les persones- i la dignitat dels seus parlants és universal.
(...)
En la imatge adjunt: fotografia del programa

Us recordem que durant la matinada del diumenge, 28 de març, s'haurà d'avançar el rellotge una hora per optimitzar l'aprofitament de les hores de sol del matí i allargar el temps de llum natural a les tardes, tot reduint la despesa energètica relacionada amb la il·luminació artificial.
A les 2h de la matinada de diumenge seran les 3h.
L'horari d'estiu, que té una durada de set mesos, entra en vigor a les dues de la matinada, que passaran a ser les tres, i s'aplica de manera harmonitzada a tota la UE. Segons l'Institut Català d'Energia (ICAEN) l'estalvi de cada llar degut al canvi horari se situa en uns 8 euros, ja que permet reduir un 10,3% el consum en il·luminació. En total, aquesta mesura suposa un estalvi de 21 milions d'euros a Catalunya.
NOTA: imatge i notícia estreta de la web de la Generalitat de Catalunya.
Post núm 1148 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat

Jordi Porta, Catalonia Today, Cristóbal Colón representant La Fageda, la Fundació Ared i, ex aequo, Rosa Calafat i Oriol Illa, han estat els grans protagonistes de la Nit Irla 2010, que convoca cada any la Fundació Josep Irla. Per a ells han estat els premis Memorial Lluís Companys, concedits a qui destaca en la seva acció social en favor de l’emancipació de les classes populars o en la lluita contra la marginació dels sectors menys afavorits; el Memorial Francesc Macià, a l’acció social en favor de la llengua, la cultura o la nació catalanes; i el Premi d'Assaig Breu Irla, a l’estímul de l’estudi de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans, així com el desenvolupament del seu pensament.

AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
Endesa diu que no és culpable de l'apagada

LA SALA DE LES CARIÀTIDES. He començat a llegir En la ciudad sumergida (RBA) de l’amic José Carlos Llop al llit de l’habitació 317 de l’Hotel Royal Rambla de Barcelona a la mala hora de la nit després d’haver passat tot un dia de feina enfollidor i magnífic. La fotografia en blanc i negre de Català-Roca de la portada amb aquells pailebots de la Transmediterrània, que engronsaren els meus viatges d’estudiant de biològiques, al moll Vell, en primer pla, i la Seu de Mallorca, grisosa, al fons, és un excel·lent paisatge per a un llibre personal, subjectivíssim, sobre la Palma dels seixanta i dels setanta.
[Imatge de Michael Kenna]