El Patí Vic guanya al Barça i jugarà la final de la Copa amb el Vilanova

• pvilarrasat
• enllaç permanent
• Hoquei patins 2009-2010
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 23:21h

El Roncato Patí Vic ha guanyat, a la tanda de penals, al FCB en el segon partit de semifinals que s'ha disputat aquest vespre a Lloret de Mar. Egurrola, el porter del FCB, ha estat expulsat a la meitat de la tanda i el seu substitut, Octavi Tarrés, no ha pogut parar els llançaments de Carbó i Roca. El temps reglamentari s'ha acabat amb empat a 1, ambdós gols marcats de penal, i en la pròrroga, amb possibilitat de gol d'or, el marcador no s'ha mogut.  Un partit jugat com si fos la final, amb molt respecte mutu i amb moltes ganes de control per part dels dos equips. Sobretot pel Barça i l'ultraconservador Ferran Pujalte, el seu entrenador. Poc vistós, doncs, per l'espectador neutral. El Barça ha set lleugerament superior a la primera part i la segona ha set igualada amb alguna oportunitat per ambdós equips. El Patí Vic ha començat molt fred però s'ha anat entonant. Els àrbitres en general han afavorit el FCB. A la graderia hi havia molt public vigatà i pocs barcelonistes. A l'inici del partit el públic assistent al Pavelló ha esbroncat al President de la FEP, Paniagua, al crit de "Una nació, una selecció".
En l'altre partit de semifinals el C.P. Vilanova ha remuntat el partit que perdia per 3 a 2 davant el H.C. Coinasa Liceo. Ha passat a l'últim minut amb un gol de penal i un altre de jugada quan faltaven 4 segons per acabar el partit. Resultat final de 3 a 4. El deliri dels aficionats i jugadors vilanovins feia impressió dins del Pavelló Municipal de Lloret.
Demà a 2/4 de 5 Vic i Vilanova jugaran la final.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Projecte "SARAU"

• mfilella
• enllaç permanent
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 22:55h

Aquest dilluns, a "Singulars", Jaume Barberà entrevista Edgar Vinyals, un jove integrador social que amb només 24 anys treballa per la integració de les persones amb trastorns mentals o amb discapacitats físiques o mentals
. Tot i la seva joventut, Edgar Vinyals és un dels fundadors i el motor de Sarau, una associació sense ànim de lucre que organitza activitats lúdiques i d'oci per a persones amb malalties o trastorns mentals, tot i que ell insisteix que són obertes a tothom i que vol esborrar les etiquetes mèdiques i de qualsevol altre tipus. Aquesta és una de les batalles personals d'Edgar Vinyals, una de les qüestions que defensa amb més vehemència: que posar etiquetes acaba limitant totes les persones. Afirma que prefereix parlar de sentiments i emocions, que són comunes a tothom. Sarau és un projecte pioner format per un equip interdisciplinari on hi ha integradors socials, psicoterapeutes i altres professionals en psicoeducació i psiquiatria.
L'objectiu és que persones amb alteracions mentals puguin gaudir d'unes hores de festa i música el dissabte a la tarda. És a dir, la diversió i l'oci com a teràpia i com a manera de fer amics i de comunicar-se amb els altres. Per això, ell parla d'oci "integrador", perquè aquests moments de lleure ajuden a trencar barreres. Però Edgar Vinyals, a part d'explicar com va néixer Sarau, explicarà el perquè de la seva implicació personal en aquest projecte: ell mateix va tenir als 15 anys un trastorn bipolar que el va portar a estar internat en un sanatori mental. D'aquesta etapa neix la seva negativa a deixar-se etiquetar i la seva lluita perquè a les persones no se'ls pengin rètols que les determinin simplement com a "malalts".

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

NO COMMENT 30. Terratremol de 8,8º a Xile, a la ciutat de Concepcion

• albertbadia
• enllaç permanent
• NO COMMENT
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 22:55h

Noticia vilaweb

(segueix...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Llibres (LXXIX)

• jrenyer
• enllaç permanent
• Llibres
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 22:36h

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

PRESIDENT LAPORTA

• Ecanet
• enllaç permanent
• Potser em deixin les paraules
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 22:02h

Benvolgut President:

Em permeto enviar-vos una carta que faig pública en el meu bloc (és a dir, no passarà a la història; estigueu tranquil).

En primer lloc, voldria felicitar-vos per la vostra tasca al capdavant del Barça. La gestió del club, en línies generals, ha estat impecable. La gestió econòmica, de màrqueting, la imatge i la comunicació del club i, finalment, els èxits esportius són inqüestionables. Possiblement, quan vós abandoneu la presidència deixareu el club en el millor moment de la seva història i només els gestors del futur podran igualar les vostres fites.

Sembla ser que en els propers dies voleu engegar una nova etapa de la vostra vida que us durà a la difícil professió de gestionar el bé públic, de representació de la ciutadania en la més alta institució d’un poble: el seu parlament escollit democràticament. No és fàcil l’escomesa. I per fer-ho calen molts arguments, moltes renúncies i una formació el més acurada possible. Estic segur que vós sabeu a on us poseu. Però tanmateix...

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

5 anys de blog

• vador
• enllaç permanent
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 21:13h

L' 1 de març de 2005 vaig penjar el primer apunt del blog: La noia del milió de dòlars. Dilluns, doncs, farà cinc anys que va començar aquesta aventura, primer ben tímidament, a la qual m'he acabat dedicant molt més del que mai m'hauria pogut imaginar.

Aquestes són les xifres, al moment d'escriure aquest "post":

General

Aquestes darreres setmanes, he retrobat una relació dinàmica amb el blog, com a eina per a seguir l'actualitat, reflexionar sobre el cinema, dir-ne el que penso, seguir el que se'n publica, reivindicar el paper de la crítica cinematogràfica, bregar per la normalització del català en el terreny del cinema... En alguns moments, al decurs d'aquests cinc anys, el lligam amb el blog no ha estat ben bé així (de fet, com saben alguns amics, poc ha faltat als darrers mesos, perquè m'ho deixés córrer). Els primers mesos, a penes el feia servir com una manera més de difondre el que escrivia. Fins que un bon dia, l'amic Paco em va punxar: aquest blog -digué-, s'ha d'actualitzar més sovint! I, per acabar d'adobar, un altre bon dia, els de Mésvilaweb van decidir que podíem veure les estadístiques: des de la modèstia, constatar que se'm llegia, m'acabà d'engrescar a posar-m'hi més i de manera més comunicativa. Va començar aleshores la progressiva estructuració del blog en apartats, en vaig optimitzar els enllaços, vaig intentar mantenir un cert ritme de publicació d'apunts, vaig anar repensant el que feia... I com hi xalo! Fins al punt que "l'escriure amb feia perdre el llegir", és a dir, havia arribat a aquell punt en què l'atenció al blog em distreia de veure pel·lícules. Per acabar d'adobar-ho, l'oferta cinematogràfica a vora casa anava empitjorant cada vegada més; les circumstàncies personals, familiars i professionals m'impedien força de fer (com abans) sistemàtics desplaçaments a Barcelona i Girona, etc. Afortunadament, tinc amics dels que t'ajuden, dient-te les coses que se t'han de dir i al moment que cal. "Vador, t'has de replantejar el blog de dalt a baix!" (..) "el blog és sobretot personal", em va deixar anar l'amic Joan aquest Nadal. Com podeu veure, no li he acabat de fer cas en el sentit literal de la frase, perquè tot just hi he fet alguns retocs formals; però la seva intervenció ha estat clau perquè no hagués de deixar el blog. N'he esquivat prou "l'addicció", retrobant-lo com a eina personal per seguir el cinema, havent-me imposat reeixidament la recuperació de l'hàbit de veure pel·lícules. He recuperat una altra proposta de l'amic Paco, que fa un parell d'anys em va dir "hauries de posar-hi comentaris prou immediats a la visió de les pel·lícules, sense esperar a escriure'ls més elaboradament": d'allà neix el flamant apartat del blog "A cop calent", sense tanmateix renunciar al comentari més llarg quan s'escaigui. Com que, per altra banda, ara no puc garantir tantes "fitxes" com feia, he potenciat els resums setmanals dels articles i els he incorporat també a les fitxes que pengi. Igualment, l'apartat "Altres veus" és ara una manera que tinc de llegir el que s'ha publicat sobre un film concret i ha deixat de ser un recull d'enllaços i referències (que es tenen perfectament localitzats als reculls setmanals). Ran de Berlín 2010, he redefinit les "fitxes" dels films que participen en festivals, fent-les més específiques i, per tant, diferenciant-les del que són les "fitxes" normals i he començat a reestructurar els apartats dedicats als festivals,  fent més fàcil la localització dels apunts i facilitant-me la feina.

I ara, amb la dona i per celebrar aquests cinc anys, veurem La dolce vita, de Federico Fellini, asseguts als mobles que ens hem comprat per a poder estar més còmodes veient (també) pel·lícules al televisor que acabem de canviar.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Vehicle polivalent municipal AUSA, triple compromís amb el país

• carlesbassaganya
• enllaç permanent
• 946 governs locals
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 20:59h

Avui amb el Conseller Ausàs, amb elsdirectors dels serveis territorials de Governació, els propietaris i directiusde l’empresa  manresana AUSA, aixícom els alcaldes i representants dels municipis seleccionats en aquesta primeraconvocatòria, 43 alcaldies, hem visitat l’empresa i assistit a la demostracióque han fet del vehicle multitasca.  El vehicle polivalent que es lliurarà als municipis, estàfabricat per l’empresa AUSA, que va ser resultar escollida en el concurs públicconvocat pel departament per aconseguir un vehicle polivalent destinat a donarservei a municipis fins a cinc mil habitants. ////seguiu////

• Arxius: Arxiu llistat - Descripció d'ajuntaments beneficiats
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Un gronxador de somnis fa planetes (Elegia de Barnavila IX)

• Victoria
• enllaç permanent
• Mirades
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 20:49h

Bimbolles de sabó

s’enduen la mirada dels infants

i la meva

cap un miratge de colors,

molt fràgil.

Segueixo els meandres grocs,

solcats per venes glauques,

al paradís uterí,

i em deixo dur

dins de la càpsula plaent,

com una vida que comença,
nova.

Un gronxador de somnis

oscil·la i fa planetes,

sorgits d’un bell alè

que es vol guanyar la vida

inventant móns,

una finestra oberta

a esperances possibles.

• Arxius: *Nom Barques al Parc
• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

HE VIST EL FUTUR EN 4D

• ricard99
• enllaç permanent
• diaris
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 20:33h

DAVID CAÑO

He vist el futur en 4D

Palma, 2009

Editorial Moll

LA CIUTAT DE LA PLUJA I DELS MIRALLS

Des de la por i el desig de veure néixer el primer fill, des de l’oposició a la racionalitat uniformadora i estantissa, David Caño (Olot, 1980) escriu el seu segon llibre de poemes: He vist el futur en 4D. És un poemari que assaja el viure en present, en temps, moviment i volum real; com en l’ecografia 4D a què al·ludeix el títol de llibre. Aquesta ecografia permet observar el fetus dintre de la panxa de la mare en tres dimensions i en temps real. Aquesta imatge tan ben planejada per l’autor li permet la construcció efectiva d’un itinerari vital que fa possible i ubica l’expressió del seu discurs particular sobre la realitat comuna. D’aquesta manera, ens trobem en una visió en tres dimensions sobre l’entorn immediat del jo poètic: la ciutat que viu en ell (Barcelona) la parella amb qui viu (la Laia) i el fill que arriba (el Blai està a punt de néixer). David Caño explora en aquesta obra la interiorització més íntima, recorre l’impuls viu de l’instint, de la irracionalitat que tot ho amara i que alhora tot ho engendra. Donar vida és un dels actes més lliures, més plens i més complets que pot arribar a tenir l’ésser humà. I un dels més bells miralls d’un mateix és observar com és el nostre fill. Si al seu primer llibre la ciutat comtal era el motiu principal dels seus poemes (Barcelona, Editorial Galerada, 2007), ara la ciutat és el paisatge, l’espai geogràfic on se situa “la seva poesia de combat, aspra i innovadora, allunyada de les avantguardes oficioses i oficials” –com escriu Lluís Calvo al pròleg d’He vist el futur en 4D.

Cal destacar que aquest llibre és escrit en prosa poètica, amb constants aclucades d’ull als lectors i conciutadans, amb versos que despullen la banalitat i la perversitat de les transaccions comercials barcelonines habituals. Hi trobem l’escriptura depurada de qui sap contenir la crítica social en l’expressió poètica neta, particular, de sentiments i conviccions. La vida de cadascú és indestriable de l’alteritat, dels qui conformen el nostre viure emocional i compromès. Caño escriu des de la maduresa de qui es coneix i ha après a participar en alguna cosa més que en protestes de “xiulets i banderoles”. Al poema IX el poeta aconsegueix expressar la síntesi perfecta que observa entre els efectes externs i socials –la vanitat ciutadana- i la construcció d’una ànima mesella i sotmesa a la competència capitalista interioritzada: “Deixa’t d’autoconviccions i benestar, la culpa és de la competència, i tu l’has interioritzada fins a les entranyes que veus sagnar (...) Tu també vas acceptar, de grat, la violació de la ingenuïtat”. I contra aquesta racionalitat uniformadora de la societat contemporània, capitalista, el jo poètic escriu aquest llibre i relata la gestació del seu fill; com una aposta pel que de nou vindrà a conformar una nova vida, una nova manera de relacionar-nos els uns amb els altres... com una prova física i emocional del nostre desig de vida i de transformació. A la ciutat del llibre -a la Barcelona dels desfalcs morals- la pluja és constant, com una bella metàfora de la destrucció caduca, repetida, anorreadora, dels enderrocs i de la perversió urbanística i alhora social.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Si Bausset no està cansat...

• vicent
• enllaç permanent
• dissabte, 27 de febrer de 2010 | 20:27h

Baixem a l'Octubre a sumar-nos als centenars de persones que volen retre el seu homenatge a Josep Lluís Bausset en ocasió dels cent anys d'aquest històric valencianista, independentista i partidari dels Països Catalans ja en plena dictadura de Primo de Rivera. L'acte ha estat molt notable. Des de l'alcalde de L'Alcúdia a l'ex-president Pujol els parlaments han estat al nivell de qualitat, de rigor que mereix un home com ell. El vaig conèixer fa molts anys quan em va portar a fer una conferència al seu poble i intercanvie amb freqüència correus amb el seu fill Josep. La seua trajectòria honora tot el nostre poble i ens anima. Em sembla que ha estat el rector de la Universitat de València que ha dit el que molts pensàvem: 'si Bausset, als cent anys, no està cansat com anem a estar cansats nosaltres?'

Dit i fet: quan han anunciat que se sumava a l'homenatge un grup de dolçainers de la Ribera, la seua comarca, Bausset als seus cent anys ha estat el primer en posar-se dempeus per a escoltar l'himne. Com si l'hagueren punxat. Amb el rigor i la valentia que ha demostrat durant cent anys. He sentit enveja d'ell i m'he sentit confortat de saber que està sempre disposat i que no es cansa mai. Per sort de tots nosaltres, que tenim en ell un model de vida a seguir.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article