Cercador per data

Cercador per data

« Desembre 2011 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

"L'espera", de Remo Binosi

Sé que vaig tard, que els qui llegiu aquesta ressenya i vulgueu veure aquesta obra a Barcelona ja no hi podreu anar, però si hi esteu interessats, podreu veure-la en algun altre punt del Principat, puix que en una entrevista que li van fer a Clara Segura, va dir que quan acabessin al Lliure de Gràcia, anirien de gira per Catalunya. Realment, és una obra que val molt la pena.

No coneixia el nom de Remo Binosi, i ha estat un gran descobriment. No cauré en aquell tòpic -en el qual no crec gens- que diu que encara que l'obra se situï al segle XVIII, planteja uns temes que són actuals. Penso que hi ha temes intemporals, per tant, que no són ni de la nostra època ni de cap època passada, i, d'altra banda, el context de l'obra és estrictament de l'Antic Règim, on les classes socials estaven definides per unes línies molt gruixudes, infranquejables.

“Tienen miedo y no gastan. A ver si este gobierno lo soluciona”

I què, com han anat les vacances? “pues mal. La gente no gasta. Lógico, tiene miedo. Los que mandan, han gestionado mal el asunto. Yo creo. Mira mi caso. Llevo 7 años trabajando en este supermercado. Hace 8 que tengo novio. Y sigo viviendo en casa de mis padres (...)

2006-2011: creixement del sobiranisme cívic i estancament del polític

Els cinc anys que van des de l'aprovació del projecte d'Estatut d'autonomia del 30 de setembre del 2005 a les passades eleccions espanyoles del 20-N conformen un període històric que  es pot analitzar prenent com a referents dos fenòmens aparentment contradictoris: el creixement del sobiranisme cívic i l'estancament electoral de l'independentisme polític.  

Presentación del nº 10 de la revista SIN PERMISO

“Lectora, lector, La sección de Ensayos arranca con un largo artículo editorial –firmado por Domènech, Búster, Pisarello y Raventós— sobre la coyuntura política y económica del Reino de España tras las elecciones generales del 20 de noviembre. El grueso de la sección está compuesto por un Dossier monográfico sobre teoría económica, ecologismo y política de izquierda. Se abre con una crítica de Alejandro Nadal –miembro del Consejo Editorial de SinPermiso— a las insuficiencias teórico-analíticas de la llamada “economía ecológica” (…)

Per al Cala: "Farts de traïdors!"

Érem al Fossar de les Moreres, més precisament davant de la porta principal de Santa Maria del Mar, tot a Barcelona, al barri de Ribera. Tots dos darrera l'escenari on es van fer els diferents parlaments d'aquell engrescador i esperançador primer aplec independentista, i d'esquerres, i unitari, de la nova època. La seva veu trencadissa es feia pas entre l'ambient enardit de la jornada. Parlava Jordi Carbonell, posant seny a l'acte. Aquell dia vaig saber del Josep de Calassanç Serra i Puig, el Cala. Aquell dia vaig saber moltes coses i avui encara les recordo.
Després van ser els moments o estones a Prada, per la Universitat Catalana d'Estiu.
Al cap dels anys, i amb contactes a través de les seves germanes i altres companys de viatge, van ser els moments més intensos i clarificadors al voltant de la CAL, el Correllengua, actes a Perpinyà, tastos de vins... Més temps, i les seves filles. Més temps, i la cultura popular.
Trobades delicades per intentar redreçar coses tortes. Moments de gran sintonia. I amb el temps que tot ho posa a lloc, respecte, proximitat, companyonia...
Amb el Cala s'han obert les portes al país. De la Catalunya nord a Alacant. Una visió nacional de la realitat, una visió local de la realitat, entroncades. Un passat i un present, encarrilats cap al futur.
Un cos indomable, una veu esquerdant paus romanes, uns ulls infinitament penetrants i lluents, una encaixada sacsejadora i emotiva, una personalitat esclatant i sempre en marxa.
Aquests dies he llegit alguns textos d'amics, d'altres de coneguts obligats, d'altres de companys de feina per al país, ahir i avui, i en tots hi he trobat l'alè de la victòria que desprenia -que desprèn i desprendrà en tothom qui l'hagi conegut- el Cala.
No hi ha dubte que s'ha tancat el llum, el del domini de tots, però romandrà obert el de la gent que, com ell, hem fet l'opció de seguir i seguir, malgrat el silenci, la negació i la pèrdua de dignitat fins la independència, sense claudicacions, d'uns Països Catalans justos i solidaris.
Cala, de tu vaig aprendre la il·lusió de trobar-te, l'emoció de l'encaixada, i la convicció que el compromís obre les portes fins i tot d'aquest país tan invisible.
En la persona de les dones que acompanyaven el teu cor -Dolors, Joana, Marta, Blanca, Eva- vull fer sentir aquest sentiment i aquesta decisió.
I vull fer meves les paraules de les teves germanes, crec que de la manera més sentida i ferma, per definir-te: "germà estimat, amic de l'ànima, company de lluita incansable".
Per tu, Cala, el nostre cos sempre estarà en primavera. Visca la terra!

"Terra Lliure. Punt i final"

FERVOR

Unes paraules de Philippe Jaccottet em fan companyia:

Hölderlin amoureux de la lumière a vu la forme qu'elle prenait dans le monde de l'homme, ce feu frais dans les herbes, ce feu brûlant sur le ciel, ces passages éblouissants à quoi, finalement, peuvent admirablement s'assimiler ses propres poèmes. Ici, la poésie surgit donc au moment où le monde extérieur est reconnu comme le miroir de ce qu'il y a en nous de plus caché et de plus personnel, le révélateur d'une réalité invisible


Tant se me'n dóna quanta gent parla català

Sento un anunci de la Plataforma per la Llengua -feu-vos-en socis!- i veig que hi defensen la presència del català als passaports amb l'argument, entre d'altres, que llengües com el feroès o el romanx, amb només un grapat de milers de parlants, sí que hi surten. És un argument que es fa servir sovint -la Plataforma i molta altra gent- per defensar l'ús del català ací i allà. La diferència de nombre de parlants de vegades és molt grossa i la comparació causa impacte. Però l'argument és espuri.

Antonio Vivaldi: RV 312 / Concerto fragment for flautino, strings & b.c. in G major / La Serenissima




126a carta. A qui devem, també, el Pla Cerdà? 1a par

Amics i amigues: en aquests dies de pau, amor i benaurança, en cops de parlar de la rabiosa actualitat, parlaré d'un fet del que penso que sols que jo se n'ha adonat. De a qui es deu en bona part l'Eixample de Barcelona. És una història curiosa. De debò.

La marededéu trobada

Ahir a casa va passar un succés que, ben explicat, podria donar lloc a un bonic conte nadalenc. La mare, com cada any, havia muntat fa dies un pessebre format per figures molt petites, de la mida d'un didal. Ahir, amb gran consternació, va notar a faltar la figura de la Mare de Déu. Encara que no tingui cap importància, no deixa de saber greu. No era el seu dia: es va passar bullint els canelons i la pasta li va quedar tota desfeta. No va tenir altre remei que recórrer a un pla B: un producte que venen, similar al caneló, que es posa en aigua calenta fins que queda prou dúctil com per embolicar el farcit.

Tornem a la figureta del pessebre. Tot dinant, de sobte va notar una nosa entre la catifa i la sola del calçat. Doncs sí: era la marededéu que, miraculosament, "apareixia" amb gran alegria de tots plegats. La vam batejar com "la Verge de la Catifa". Festivitat: el 8 de setembre (dia de les marededéus trobades).

I els canelons li van sortir boníssims.

[A la imatge, figures del pessebre de la també vigatana Pilarín Bayés]

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Experiments casolans

Toni Cucarella

Toni Cucarella

L'altra ràdio

L'Altra Ràdio

L'altra ràdio

Participa al Concurs de microrelats CAS TIC 2012

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.