Cercador per data
Rajoll de xifres i lletres
[El líder más o menos máximo del PP, don Mariano Rajoy Brey, por fin se destapa y presenta ante la opinión pública su enigmático programa económico, tan enigmático que algunos ya sospechaban que no existía. De una vez por todas se pone así fin al infundio]
—Y ahora mismo, en un minuto, el señor Rajoy les va a explicar el programa económico del Partido... Andelante, señor presidente!
—Sí, vamos a ver.... GJÀOJNN OIOAFAN EODNO ND004N90NN LODAO OHJMIEGTIWKO-PFIOSJ KIF KJKLA68 04359 HUBGFNQ`L%$&"&B KJJAJNDFIQHPFUHQWE...
—¿Cómol?!
—Estoo..., tendrán que disculparme, pero es que me ha ocurrido algo realmente notable, y es que no entiendo mi propia letra...!
Guió i dibus: Min
- Comentaris: 3
DES DE GUADALAJARA ESTANT
Vaig arribar a Guadalajara a les set de l matí del dia següent diumenge 27.
Després de deixar els bagatges a l0'hotel anàrem en Borja Bagunyà i aquest cronista a la festa d'inauguració dels XXV anys de la Fira Internacional de Llibre (FIL): una meravella amb un conjunt espaterrant i margaritas a rompre. Mitja hora, saludàrem Laura Niembro i d'altres amistats, i a dormir.
Avui a les dotze hem escoltat el mà a mà entre Herta Müller i Vargas Llosa. Una hora i mita ben plena d'idees en primera persona. Ha guanyat per punts l'Herta. Després hem dinat amb ells, al costat d'ells. M'ha entusiasmat el batlle de Ciudad de Méjico que ha fet una llei a favor de l'avortament i una altra de les parelles de fet. Li he donat l'enhorabona. Enaquest país tan de dretes un home així val l'alegria.
Fa un sol que crema el cul a les llebres.
Estric cansat, de gent, especialment.
- Comentaris: 3
Deconstruint la tramuntana (II)
Premis Jaume I edició2011
L'acte el va cloure el grup La douche. Una escenografia senzilla, sopar, lliurament, discursos breus, i música. En temps de crisi, la nit dels premis Jaume I del Camp de Túria manté un rigor i una solidesa que la senzillesa d'anit no treu de convertir-la en una de les nits especials de l'any a la comarca.
Podeu seguir ací algunes imatges de la festa 2011
Les vaques del Faraó.
»En el meu segon somni vaig veure set espigues plenes de gra madur que creixien en una sola tija. Aleshores vaig veure set espigues primes i resseques. I les espigues primes es van empassar les set espigues bones».
Josep li va dir a Faraó: «Els dos somnis signifiquen el mateix. Les set vaques grasses i les set espigues plenes de gra signifiquen set anys, i les set vaques esquifides i les set espigues primes signifiquen set anys més. Hi haurà set anys en què creixerà molt aliment a Egipte. I després vindran set anys amb molt poc menjar».
Donat el que han fet molts dels que havien d'aministrar els nostres impostos sembla ser que molts no varen anar a missa de xicotets, o si ho varen fer no varen treure gaire profit.
- Comentaris: 1
Un terreny adobat (per què hi ha atemptats al Iemen)
El Iemen és notícia per la renúncia d'Ali Abdul·lah Sàleh a la presidència, després de 33 anys de dirigir els destins del país àrab més pobre i desconegut. El Iemen havia estat pràcticament absent dels mitjans fins els atemptats de les Torres Bessones de Nova York i, al nostre país, no se n'havia parlat gaire fins l'atemptat de 2007 en què van morir set turistes catalans i bascos. Amb tot, durant anys, el diari Avui i el setmanari El Temps havien dedicat periòdicament espais a aquest racó de la península Aràbiga. De fet, van ser els únics mitjans del país, i uns dels pocs d'Occident, que van informar in situ de les darreres eleccions presidencials.
Com a conseqüència de la creixent consciència a Occident que els comandos d'Al-Qaida establerts al Iemen són una amenaça a tenir en compte, un dels temes que més s'ha tractat en parlar d'aquest país és el de la seguretat i la violència. Coincidint amb els darrers episodis de violència i la incertesa que crea la marxa de Sàleh, recupero un reportatge aparegut a l'Avui l'endemà de l'atemptat contra els catalans a Marib, que resumeix i explica els nombrosos fronts oberts al Iemen. [+]
Sumar dues potents voluntats, la del Poble lliure i la dels polÃtics catalans lliures. __ BIC 2091
Per fer avançar el procés d'independència hem de sumar voluntats.
Primer cal la voluntat popular. La voluntat popular ara mateix l'encarna l'ANC.
Segon, cal la voluntat política -cap poble pot anar més enllà d'on volen anar els seus capdavanters, els seus polítics- ens cal la voluntat política encarnada en algú. Aquest algú, en aquests moments és SI, és Tena. Si Esquerra compleix a Madrid i sobretot a Catalunya ja seran dues les voluntats polítiques que se sumaran de fet per a la Independència de tota la nostra nació.
Dins l'ANC hi cabria "Objectiu Independència" com assemblea sectorial, però no sé si serem capaços de tirar endavant "O.I:"
Sí que serem capaços de tirar endavant les dues voluntats: La voluntat popular "ANC" i la voluntat política.
Salvador Molins (BIC, CA, OI, BxI, ANC, SI)
Palestina als nostres ulls al Casal Despertaferro
Dissabte vàrem visitar per primera vegada el Casal Despertaferro de Reus, un local auto-gestionat per l’esquerra independentista de la ciutat que fa realment goig. L’Ajuntament els hi va cedir l’espai i ells, mica en mica, se l’han anat arranjant amb, per exemple, iniciatives com la del micro-mecenatge de Verkami. Aquí teniu l’enllaç perquè encara queda un dia per fer-hi aportacions.
El motiu de baixar a la capital del Baix Camp fou que la Montse Solà, companya de viatge d’aquest estiu a Palestina, va organitzar una xerrada per compartir les vivències d’aquest viatge. L’acte, titulat "Palestina als nostres ulls" (viatge a un territori ocupat) el va iniciar ella amb un passi de fotografies i explicant en primera persona les contradiccions d’un viatge com aquest de la mà de Sodepau. Amb les il·lustracions a la paret ens va parlar de les curiositats, anècdotes i moments divertits d’un viatge en grup per un país ric, divers i complex, on vàrem poder gaudir d’unes vacances visitant llocs d’alt interès turístic, com la ciutat de Jerusalem, Betlem, Hebron, Natzaret, Haifa, Acre, el Mar Mort, etc...
També ens va parlar de les diverses associacions que vàrem poder visitar i on ens van explicar els diferents projectes on estan treballant per tal d’intentar canviar la realitat tant cura que els envolta. Vàrem poder veure les contradiccions d’un país on per poder entrar a la capital has de flanquejar el mur de la vergonya, per entrar a Hebron has de creuar nombrosos check-points i on ets interrogat a l’aeroport de Tel-Aviv tant al entrar com al sortir, per posar només 3 exemples.
Després, Aritz Nafarroa, membre de Sodepau i expert en el Mashrek (ponent en àrab) ens va oferir una classe magistral d’història del mal anomenat Pròxim Orient, des de la fi de l’Imperi Otomà fins als nostres dies. A continuació, en Josep Maria Navarro, president de l’ONG Sodepau, ens va parlar del conflicte Arabo-Palestí, on entre moltes altres coses ens va voler remarcar que tot i les noticies que rebem, el conflicte no és pas religiós, sinó de colonialisme, on un estat aplica l’apartheid a tot un poble. També ens va explicar que tot i que els pro-israelians acusen a tots els pro-palestins d’antisemites, el problema que cal combatre no és en contra cap religió, sinó en contra d’un nacionalisme mal entès i del tot equivocat com és el sionisme.
L’acte va acabar amb una actuació del cantautor Navil, on ens va cantar en català, castellà, àrab, anglès i èuscar cançons pròpies i versions. El concert també va contar amb la col·laboració improvisada de Mercè Subirachs. L’acte va acabar amb tots els assistents cantant l’Estaca de Lluís Llach mig en català mig en àrab i entonant el biladi, biladi.
Cal tornar a felicitar de nou a la Montse Solà per la iniciativa i al Casal Despertaferro per la feina feta durant tots aquests anys.
A continuació us deixo les fotos de l'acte fetes per Safae El Hmidi. [n'hi ha més]
Anuncis que em posen nerviós (42: el de Movistar, és clar)
Un nombrós grup de persones, de la més variada tipologia, decideixen en assemblea les millores que volen demanar-li a la companyia telefònica: SMS gratis, tarifes horàries, etc.
El missatge.
És una companyia tan i tan democràtica que fa cas del que la gent li demana. Fantàstic.
Per què em posa nerviós?
Per què ens posa nerviosos a tots? L'estètica 15-M passada pel colador xinès de la publicitat dóna com a resultat aquests penosos anuncis. Jo, que no sóc precisament un "indignat" m'he indignat realment veient-los. O sigui, una companyia que fa i desfa, que té uns bons beneficis mentre redueix plantilles i que té el servei d'atenció al client que tots hem patit alguna vegada, es permet banalitzar unes assemblees que, per imperfectes que siguin, no deixen de ser uns processos democràtics de presa de decisió. Algú creu que, a la realitat, ferien el més mínim cas a la petició d'algú de nosaltres? No sabríem ni on adreçar el correu, d'opac que és el seu sistema d'atenció als usuaris.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
