Dodecafònica ment i altres disidències

• Victoria
• enllaç permanent
• Mínimes
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 23:59h

A l’hora foscana,

blanca la lluna,

la fredor vespertina,

se sent el clam dels grills

clapejant el silenci,

la veu de la duna,

dodecafònica ment,

a l’illa de la calma.

• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

Tres dies "vivint" a l'Hospital de Sant Pau

• joanvilaitriadu
• enllaç permanent
• Personal i intransferible
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 23:46h

Fa tres dies que "visc" al nou Hospital de Sant Pau. La meva filla gran hi està ingressada per una malaltia lleu (no patiu) i això implica passar-hi moltes hores, de dia i de nit, per fer-li companyia. Els recintes assistencials no són sant de la meva devoció. No m'han agradat mai, de fet dubto que agradin a ningú, perquè s'associen a les malalties i a estats anormals de salut, que no desitgem. Però he de reconèixer que el nou Hospital de Sant Pau, aixecat a la part nord del recinte històric de l'antic centre modernista de Domènech i Montaner, és un bon hospital, modern, funcional, ben acabat, del segle XXI, que se sol dir ara. Les habitacions són amples i assolellades, la gent que hi treballa és, per norma general, agradable i professionalment eficient, hi ha algunes comoditats que s'agraeixen, com ara disposar de butaques completament reclinables per passar-hi la nit com a acompanyant d'un pacient (sol ser una de les necessitats més desateses de la majoria d'hospitals, la comoditat dels familiars dels ingressats a les llargues nits), hi ha amples zones de descans o de distracció, i suposo que, quan acabin els treballs d'ajardinament dels exteriors, encara serà més agradable mirar per la finestra de l'habitació on s'hi han de passar per força tantes hores. Al fons veig l'antic recinte, amb els seus pavellons separats però homogenis arquitectònicament, i me'n faig creus que durant un parell de segles hagin pogut servir com a centre hospitalari. Espero que els restaurin com cal i que serveixin per a d'altres finalitats més adequades a la seva qualitat artística. Penso que el conjunt format per l'antic Hospital, l'avinguda de Gaudí i la Sagrada Família formen un continu modernista al cor de la ciutat que pot ser una ruta turística de primer ordre.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

28-N: els sindicats entre la protesta i la inhibició

• jrenyer
• enllaç permanent
• Cròniques d'una ocupació
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 23:24h

Els sindicats hegemònics al nostre país s'inhibeixen quan es tracta de plantejar la qüestió del poder polític per resoldre els problemes socials de Catalunya.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

La voluntat i el destí

• elsaaforges
• enllaç permanent
• Filosofia
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 23:23h

Dilluns proppassat vaig anar al Palau de la Música Catalana a sentir-hi l'Orquestra Simfònica de la Radiodifusió de Baviera, dirigida per Adam Fischer, que va interpretar obres de Ligeti, Haydn i Beethoven. D'aquest últim, concretament la cinquena simfonia, anomenada "simfonia del destí". És precisament d'aquest tema que vull parlar, perquè, bo i escoltant la simfonia atentament, vaig copsar-hi una evolució en el missatge que transmet, que va del destí (determinisme) a la voluntat (capacitat de l'home per autodeterminar-se).

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Guanyar unes eleccions sense arguments

• xaviermir
• enllaç permanent
• CiU (segon front)
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 22:55h

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

ARA és l'hora dels valents

• sargantana
• enllaç permanent
• Activitats realitzades
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 22:52h

Tant bon punt vam saber la creació d'un nou diari, des de La Sargantana vam decidir que calia presentar-lo a Badalona, una idea compartida amb el Círcol Catòlic.

L'Aratour s'ha aturat al teatre del Círcol, que ha quedat petit de tanta gent interessada en aquest nou mitjà de comunicació. Ens diuen que "Neix un món nou" i segons sembla molts som els interessats en descobrir aquest nou món. Aquest nou mitjà que vol marcar un abans i un després, que vol diferenciar-se del periodisme actual, que vol explicar l'actualitat més enllà del que ja sabem.

Diuen que ara és l'hora dels valents, que davant d'una crisi una bona opció és reinventar-se. Que davant d'una adversitat cal canviar la manera de fer o de veure el món per tirar endavant. I Badalona dóna suport a aquesta nova iniciativa.

Ara volem que arribi el dia 28. I el 29 i el 30 i l'1 i el 2 i el 3 i el 4 i el 5 i el 6 i el 7 i el 8 i el 9 i el 10 i l'11 i el 12...

• Vull llegir la resta de l'article

Les dones i les candidatures a la presidència de la Generalitat

• joanvilaitriadu
• enllaç permanent
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 22:40h

Avui ha sortit publicat el meu segon article quinzenal al diari Nació Digital. Es titula "Política massa masculina" i analitza la presència de les dones en la primera fila de les candidatures principals en les pròximes eleccions. Si el llegiu, veureu que, en aquest punt, estem avançant a un ritme molt més lent que en la majoria de les democràcies europees consolidades. El podeu llegir aquí. Per cert que algú ha apuntat que he oblidat mencionar la presència de Rut Carandell com a número 1 per Barcelona en la llista de Reagrupament. No és cert, no l'he oblidat, però en l'article dic que em cenyeixo només als partits que ara tenen representació parlamentària, és a dir, només sis llistes i per tant, no incloc en els meus càlculs ni Solidaritat per la Independència ni Reagrupament ni tampoc una altra llista encapçalada per una altra exdiputada, l'anomenada Alternativa de Govern, que lidera Montserrat Nebrera.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

MAR I MUNTANYA: EL NIU

• jaumefabrega
• enllaç permanent
• PLATS
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 22:08h

No totes les ciutats tenen un palt propi: Palafrugelll, al Baix Empordà, en té diversos, entre ells l´astorador "NIU, sens dubte el plat més barroc de la cuina catalana.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Mistra (Peloponès)

• vicentmontesinos
• enllaç permanent
• racons
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 21:42h

Quan un recorre en cotxe un país troba coses que les agències de viatge ni nomenen. Així ens va passar quan conduíem la Himmer pel Peloponès. En eixir del port de Patràs, anàrem cap a Olímpia (Grècia clàssica), però després vas descobrint les restes de l'imperi bizantí o descobreixes com són els grecs actuals. Un dels llocs que visitàrem va ser la ciutat de Mistra (al costat d'Esparta). Aquesta ciutat va ser capital d'un Despotat, el de Morea i va arribar a ser la segona en impotància després de la capital, Constantinoble. Curiosa casualitat, Esparta va ser molt important abans de Crist i Mistra ho va ser a l'edat mitjana i les dues ciutats estan separades per pocs quilómetres. Ara, tots recordem Esparta, amb Leonida i els altres i pocs recorden Bizanci, Morea i els Paleòlegs, no heu llegit Tirant lo Blanch?

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

La sentència contra el català i el pensament de Joan Solà

• cbort
• enllaç permanent
• dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 21:14h

La sentència del TSJC contra els reglaments de l'ús del català de l'Ajuntament de BCN i de la Diputació de Lleida posa de nou en evidència l'existència permanent i combativa d'enemics de la llengua dins del país, per no parlar dels nombrosos que té a fora.
Vull recordar ara unes paraules del malaguanyat Joan Solà que ens va deixar ahir i que exemplifiquen perfectament el meu pensament i el de molts altres quan patim acarnissadament atacs contra la nostra llengua, deien així:

"... una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure i viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil."

La llengua catalana ha mantingut una plenitud i una dignitat notòries malgrat la seva situació de llengua atacada durant segles. La dignitat l'hi hem confegit els parlants, que no hi hem renunciat, que l'hem transmesa als nostres descendents i que la reivindiquem dia a dia escrivint-hi, parlant-hi fins i tot quan no ens trobem en contextos fàcils, posant-la al lloc que li correspon. Però tots aquests esforços poden ser debades si mai no arribem a tenir un Estat propi. Sols un Estat propi pot garantir le defensa plena de la llengua i evitar els atacs permanents per causa de pertànyer a un Estat que com deia Joan Solà, sempre ens ha sigut hostil.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article