Em llevo també amb l'anotació Un Pulsómetro d'infart, del viceprimer secretari i portaveu del PSC, el blocaire Miquel Iceta. L'enquesta del Pulsómetro, de la cadena Ser [pdf, de 7 planes], coincideix amb la de La Vanguardia en què CiU guanya les eleccions. [Julián Santamaría: La batalla de Barcelona, en pdf] Però mentre el Grup Godó situa a Mas molt per davant, el Grupo Prisa apunta un resultat ajustadíssim que aixeca la moral dels partidaris de Montilla. Tot encaixa.

Abans de sortir de casa també faig un cop d'ull al bloc de l'economista i alcalde d'Argentona, Antoni Soy (ERC), que escriu sobre L'enquesta del CIS, i aprofito per llegir l'anterior, Ni Mas ni Montilla: Catalunya i progrés. (Gràcies, per cert, per aquest elogiós apunt sobre aquest bloc.)

Navegant, detecto que encara cueja el debat sobiranista que ha provocat el blocaire Carles Puigdemont, candidat de CiU al Parlament per Girona. [Carta oberta a Carles Puigdemont.] L'Octavi Fornés, de l'Olla de grills, m'envia un correu al cap d'una estona agraint-me l'anotació. En Puigdemont flaira Aires de tripartit. Es manté la tensió en el terreny comú nacionalisme-independentisme [Xarxa de blocs sobiranistes]. Les eleccions i els pactes posteriors tenen tothom a l'expectativa.

¿S'aprofundirà la ferida o cicatritzarà?

Vaig a fer un tallat al bar, abans de marxar cap a Barcelona. Quan surto em trobo un destacat dirigent local de CDC. ¿Què passarà?, em pregunta. Li responc que no ho sap ningú. I si ho sap algú només són dues persones: Artur Mas i Rodríguez Zapatero. Estaven solets aquell famós dissabte a La Moncloa.

Opció a) Si Zapatero deixa fer a Montilla, és probable que sigui President amb un govern d'esquerres canviat, sobre les bases d'un programa diferent i uns plantejaments de pragmatisme i cohesió interna. Montilla generaria estabilitat, i els tres anys traumàtics del tripartit de Pasqual Maragall s'oblidarien de la memòria al final de la legislatura. Sempre se li podrà carregar el mort a les maragallades i la reforma de l'Estatut.

Opció b) Si Zapatero imposa a Montilla que faciliti l'accés de Mas a la Presidència de la Generalitat, CiU governarà en solitari, amb acords puntuals, fins que se celebrin les eleccions espanyoles, el 2008 o abans si s'avancen i es fan coincidir amb les municipals de la primavera del 2007. Llavors la sociovergència es concretaria a Madrid, amb un Zapatero sense majoria absoluta i un Josep Antoni Duran Lleida que necessita enfilar un camí d'èxit en la seva trajectòria política. ¿Què tal un ministeri, Josep Antoni? En justa correspondència, al Principat es concretaria el convergelisme, amb fórmules diverses per explorar, però totes elles amb un idèntic resultat final: Mas President, i el PSC afavorint la governabilitat. ¿Conselleria primera per al PSC? Això, al costat del manteniment de l'status quo vigent des del 1979 en aquest país, és pura anècdota. "Ajuntament de Barcelona i diputació per a tu, Generalitat i les altres diputacions per a mi, i tots dos juntets i estimant-nos a Madrid." Aquí pau i després glòria.

Com que no parem d'especular i de rebre informació de campanya per totes bandes, a Barcelona dino amb dos companys de professió. Política de primer, política de segon, i política a les postres i el cafè. Comencem l'àpat donant per fet que hi haurà sociovergència. "Tots els poders ho volen: la Caixa, La Vanguardia..." [Diari republicà: El Conde fa el penúltim favor a la sociovergència] Sonen noms, però pocs, per a un hipotètic executiu nacionalista. Vicenç Villatoro com a conseller de Cultura. N'és un.

A mesura que evoluciona el dinar torna a guanyar cos l'opció del tripartit. Un nou govern que prendria nota dels errors d'aquesta legislatura postpujolista, i apostaria per la reducció de conselleries, amb un Montilla molt presidencialista, un Carod-Rovira [bloc] de conseller primer a l'estil Joan Saura (sense tocar gaire coses) i un Puigcercós fent una mica de Carretero i una mica d'interlocutor amb el PSC, i en Saura fent de Saura, que no li ha anat tant malament.

Aquest dinar sí que és un Dragon Khan. Mai saps com pot acabar tot plegat, però m'ho he passat molt bé amb la conversa d'aquests amics.

Els candidats demanen la lluna en un cove.

Mentre vaig cap al diari, em truca un altre company per dir-me això. Ja ho sabia. En Manuel Cuyàs m'ho va explicar amb calma una tarda al seu despatx de la redacció. [Les memòries de Jordi Pujol] Estic molt content, per en Cuyàs.

La campanya sembla que enfoca la recta final, amb una federació nacionalista que ha afluixat. La distensió que transmeten certs dirigents i responsables de campanya nacionalistes, m'explica un altre company, demostrarien que tenen sospites fonamentades que les coses pinten bé per a CiU, i no caldria això. ¿Enquestes que els atorguen fins a 60 escons? Qui ho sap...

José Montilla ha tornat a desmarcar-se del tripartit. Ho fa amb una clara intenció: capitalitzar al màxim el vot d'esquerres, cridant a l'anomenat vot útil contra la dreta, a veure si pot esgarrapar als exultants dirigents d'ICV-EUiA. De passada, reclama el llegat de Maragall, que li llença floretes; recorda que Zapatero no hauria estat investit president espanyol sense els diputats catalans del PSOE; i repeteix que no vol governar a qualsevol preu. Montilla, la calma.

Parlo per telèfon amb un dirigent territorial socialista, que es mostra esperançat i defuig el nerviosisme que diuen que pateixen els responsables de la campanya del PSC. Aquí tothom està content i satisfet. Mai saps fins a quin punt és comèdia o sinceritat.

A tocar la mitjanit rebo un sms d'un amic militant d'ERC. Lògicament no penso fer cap trucada, però agraeixo que m'enviïn aquest material de campanya. Per correu electrònic me n'arriba un munt. De totes bandes. Des d'enllaços a webs fins a documents en powerpoint, passant per vídeos [que segeuixen sent notícia, com aquest Nocilla-Montilla] i ara, a mesura que Tots Sants són aquí mateix, la pluja d'sms. Precisament el dia anterior m'havia arribat un altre de republicà:"5 amics teus votarien Esquerra pero potser s'abstindran. Fes 5 trucades i garanteix-ho. El teu vot val un diputat. Estem remuntant gracies a tu. Acaba la feina!" "Estas segur que les persones que coneixes votants d Esquerra aniran a votar? Nomes tu pots garantir-ho. El seu vot pot ser decisiu. Parla-hi ara i confirma-ho"

Els blocs no són cap excepció, de la fal·lera que es viu aquests dies.

[Carlos Guadián: Crecemos y nos enredamos]

[Eivissa Confidencial: Ha arribat ja el boom dels blogs polítics?]

La xarxa t'enganxa. Malgrat haver estat tot el dia amb sobredosi política, de matinada no hi ha manera d'evitar visitar els blocs.

Aquests dies m'agraden especialment L'Estrany, Fent la viu viu, La trappola, El badiu dels Micacos, Sí ministre, i Esquerroscopi, d'entre els blocs que són d'autoria no pública.

Els periodistes d'El Punt Antoni Dalmau [bloc] i Eduard Batlle [bloc], i Lluís Foix, de La Vanguardia [bloc] actualitzen diàriament. El director de Vilaweb, Vicent Partal, està molest amb l'indiscret conseller Joaquim Nadal i ho escriu a El llibre del Quim Nadal. [Llibre rebut: "Dietari 2003. Apunts d'un any electoral"]. El gerent de Cultura03, Oriol Soler, apunta al bloc les idees que ja té per al proper conseller de Cultura de la Generalitat.

El filòsof Josep Maria Terricabras, nascut a Calella com jo, és autor d'un bloc ineludible. Aliances postelectorals, és l'últim apunt que li he llegit. L'escriptor Víctor Alexandre està més combatiu que mai en el seu bloc. I el blocaire de l'Alguer, el professor universitari Gustau Navarro.

El secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, que el dia abans ha fet campanya per Montilla, escriu Nivell C de català (C de Cornellà). A l'altre sindicat majoritari, CCOO, el militant d'ICV-EUiA i sindicalista Andrés Querol també dinamitza el seu bloc.

L'economista mataroní Francesc Amat explica Història d'un vot. El publicista Marc Vidal és un blocaire d'anàlisi política catalana i internacional a tenir en compe.

A la bloquesfera de CiU, Ferran Falcó, de Badalona, [bloc] ha irromput amb perseverància [Arrogància]. Paguen molt la pena Josep Martorell, del comitè de govern d'Unió, [bloc] que no estalvia duresa, arribat el cas [Mariano Rajoy, l'imbècil]; el regidor convergent de Barcelona Jaume Ciurana [bloc]; i el president de CDC a Gràcia i portaveu nacionalista al districte Carles Agustí [bloc]. Aquests tres són els més dinàmics, en aquesta campanya (també multimèdia) de CiU.

A la bloquesfera republicana [Blocs d'Esquerra], hi ha més tradició d'actualització i militància virtual. Però destacaria el secretari d'Organització d'ERC a Barcelona, Carles Macián, [bloc]; el reaparegut i marxós Dani Casanovas, dirigent de les JERC, [bloc]; el prolífic i generador de missatges transversals Lluís Pérez, també de les JERC [bloc]; el blocaire republicà gironí Narcís Sastre, que replica Puigdemont [La carta de Carles Puigdemont]; el regidor de Viladecavalls Lluís Soler [bloc], i el tinent d'alcalde de Lleida Xavier Sàez [bloc].

Entre els ecosocialistes, destaquen especialment l'eurodiputat Raül Romeva [bloc], a qui agraeixo l'apunt Entrevista de Saül Gordillo; el secretari d'Organització d'ICV, Màrius Garcia [bloc], que es despatxa amb raó a Homofòbica Nebrera; l'ecologista Antoni Garcia [bloc]; a part de la candidata al Parlament Dolors Camats [bloc], que és de les d'Iniciativa que encara actualitza la bitàcola.

La bloquesfera socialista és inacabable, amb prop de 200 bitàcoles, la majoria molt actives i d'altres, cal dir-ho, gairebé fantasmagòriques. El militant d'Horta-Guinardó José Rodríguez [bloc] es pregunta ¿Para qué sirven las campañas electorales? No és l'únic, que s'ho pregunta. La diputada del PSC al Congrés Lourdes Muñoz [bloc] és incansable. Li agraeixo la referència al seu apunt Els blocs com una eina política, i que participi del debat al meu Per què no hi ha dones a la bloquesfera política? Al fenomen blocaire mataroní, el tinent d'alcalde Ramon Bassas [bloc] és com el pal de paller. Al seu entorn, el regidor Oriol Batista [bloc] s'anima amb un diari de campanya, igual com l'alcalde, Joan Antoni Baron [bloc], que també entra en el debat de la Generació bloc amb Entorn de la generació blocs. També segueixo la regidora socialista de Sant Cugat del Vallès Aintzane Conesa [bloc] i el diputat al Congrés i dirigent del partit a Girona, l'advocat Àlex Sàez [bloc].

Per entre els blocs socialistes descobreixo que ja no sóc l'únic Saül amb diari a la internet catalana. El militant de Sant Andreu de la Barca Saül Caballero s'afegeix amb un bloc que incorporo al meujs llistat d'enllaços. Una gran alegria me la proporciona Josep Maria Juhé, regidor de Medi Ambient del meu poble, Calella, que acaba d'obrir bloc. Amb en Josep Maria vam coincidir estudiant Geografia a la Universitat de Girona. Ha estat vuit anys de regidor (els primers com a independent) i l'any que ve es presentarà com a candidat a l'alcaldia pel PSC.

Per cert, aquesta nit, la Mònica Terribas ha muntat en el seu programa de TV3 un debat entre els dirigents dels partits juvenils, entre els quals hi eren els blocaires Pere Aragonès [bloc], el portaveu nacional i candidat 12 per Barcelona; el primer secretari de la JSC i regidor de Santa Coloma de Gramenet, Raül Moreno [bloc]; i la coordinadora i candidata de Joves d'Esquerra Verda a la llista ecosocialista al Parlament Laia Ortiz [bloc].

________________________________

Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006