Als més joves, aquest nom no els dirà res. És el Pinochet d’Amèrica Central. El personatge va ser president de Guatemala en els anys 1982 i 1983, després del corresponent cop d’estat amb el suport de la CIA. Un genocida de cap a peus.

Els que viviu segurs

A les vostres cases escalfades

Els que trobeu en tornar al vespre

El sopar calent i cares amigues:

Considereu si això és un home,

Qui treballa en el fang

Qui no coneix la pau

Qui lluita per un tros de pa

Qui mor per un sí o per un no

Considereu si això és una dona,

Sense cabells i sense nom

Sense forces per recordar

Els ulls buits i el ventre fred

Com una granota a l’hivern

Penseu que això ha passat:

Us confio aquestes paraules.

Graveu-les al vostre cor

Quan sigueu a casa o aneu pel vostre carrer,

Quan us fiqueu al llit o us lleveu;

Repetiu-les als vostres infants.

O que se us ensorri la casa,

La malaltia us impossibiliti,

Els vostres fills us girin la cara.


Primo Levi, Si això és un home (trad. Francesc Miravitlles) 

 

Davant l'enorme impacte que ha tingut la pregunta relativa a l'afer de la no actuació del comitè de competició en els fets de la trepitjada de Pepe, voldria reiterar que l'única intenció d'aquesta era abordar, a partir d'un cas concret, la qüestió de quin és el paper que han de tenir les institucions en relació a la violència en els terrenys de joc, i sobre com i quan cal actuar per tal d'aturar a temps escalades que puguin arribar a tenir algun dia conseqüències greus, sigui en un terreny de joc o fora.

És evident que el debat s'ha suscitat, però no en els termes desitjats.

Constato també que molta gent, fins i tot la que coincideix amb el fons de la qüestió, s'ha sentit incòmoda i disgustada pel lloc, el moment i la forma de plantejar-la.

En tant que representant públic assumeixo que he comès un error en l'exercici de les meves funcions i que he ofès a algunes persones, indiferentment de si en el seu moment em van fer confiança amb el seu vot o no.

Com que ofendre no ha estat mai la meva intenció, demano disculpes sinceres, i rectifico: acabo de demanar que retirin el meu nom de la pregunta esmentada.

Considero en qualsevol cas que aquesta qüestió, la de com gestionar situacions similars, mereix una reflexió per evitar conseqüències no desitjades davant de determinades accions i reaccions, però entenc també que això es pot fer en altres contextos i formats.

Finalment, reitero un cop més, per a qui tingui dubtes sobre quina és la meva feina al Parlament, que aquesta es pot fiscalitzar a través d'aquest bloc, o bé dels llocs web http://www.mepranking.eu o http://www.votewatch.eu , i que l'afer esmentat no és en cap cas representatiu de les meves principals ocupacions i preocupacions, molt més enfocades a treballar en favor de la defensa de drets i llibertats, a la sortida de la crisi en clau verda i social, o a la construcció d'una UE creïble, responsable i democràtica, també institucionalment.

Atentament,
Raül Romeva i Rueda

Per què anar aquest dissabte al Casal d'Europa de Berga? Per què posar l'estelada al balcó?

Per continuar treballant amb èxit per la Independència ens cal anar units i coordinats.

Això és i significa la naixent nova Assemblea de Catalunya: L'Assemblea Nacional Catalana.

MANIFEST de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Per tal d’arribar a la independència de la nostra nació, sobretot, amb la implicació creixent dels ciutadans i ciutadanes.
S’ha creat un moviment per la independència realment transversal i unitari amb el nom d’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
El Moviment per la Independència (MxI) és format per les persones que, arreu dels països de nació catalana, coincideixen en la necessitat d’arribar a la majoria social necessària per a fer possible la independència política i que s’organitzen d’acord amb el que s’estableix en el Full de Ruta de L’Assemblea Nacional Catalana.