
La Mercè
és l'adéu a l'estiu
les tardes s'escurcen
al sol fa calor
però l'aire és cada cop més fresc
no sabem què posar-nos
i només ens queda esperar
que l'hivern
no sigui massa fred
ni massa llarg

Perquè crec que vàren ser esbroncats l'Iniesta i en Xavi.

El 13 de desembre de 2008 va veure la llum aquest humil bloc, amb un article titulat la tempesta perfecta. Una tempesta que està a punt de descarregar tota la seva fúria sobre els que ens han estat governant aquests darrers anys, a Catalunya, Barcelona i Espanya. El d'avui és l'apunt número 200, quan manquen tres mesos pel segon aniversari del bloc. Una xifra modesta, però que vol esdevenir el preàmbul d'una llarga activitat a la xarxa, compromesa amb els valors del catalanisme polític i crítica amb una ideologia -el socialisme- i amb un model de govern -el Tripartit-. I per celebrar aquest petit esdeveniment, el diari El País www.elpais.com, en la seva edició d'avui, ens obsequia amb una enquesta que ratifica la sentència de mort pel Tripartit 2.0. en l'horitzó de les eleccions al Parlament de Catalunya del 28-N.

No hauria dit mai que em veuria subhastat, però segurament és el que et pot passar quan no t'estàs quiet. O això dedueixo d'aquest correu que rebo de Màrius Serra, i que corro a difondre: [...]

Divendres, la meva filla em va explicar que la seva amiga S., amb qui ha compartit classe des de P-5, ja porta mocador al cap. "Als dotze anys s'ha de portar", era l'argument exhibit per justificar una peça, que reconeix, es treu a la que pot. "És el que diue a la mesquita", reforça la justificació en veure la cara d'incredulitat. No amaga la sensació d'incomoditat, perquè en el cercle de les relacions amb gent del país, aquest gest de suposada voluntarietat, crea un cordó sanitari que l'allunya inexorablement de la relació amb els seus semblants (és a dir, les criatures de la seva edat, els companys d'institut, la botiguera del carrer,...) per recloure-la al gueto. Pel que anava explicant mesos enrere, ja es veia venir...
Ahir, la meva sogra, que viu al Baix Llobregat, em va explicar que la veïna de l'àtic està reclosa a casa sense sortir mai. Tret que el seu marit barbut l'acompanyi al carrer. Bé, és una manera de dir-ho, perquè la variant de Nicab, o roba que la tapa de dalt a baix, impedeix un contacte directe amb el fi vent humit de tardor. La sogra va reflexionar millor que qualsevol analista sociològic. "Això ha de ser pitjor que ser a la presó, perquè almenys allà pots tenir contacte amb la gent".

ABSTRACT BY ISABEL2 CRUZ
Dolç, dolçament,
els clacats de l'alba es recolzen
en els ulls de la primera llum.
Entre el llit celeste
que abandonen els núvols inquiets,
el matí descobrix el seu secret:
res existix si no pot sentir-se.

Anar ponent,
anar produint,
anar fent,
anar-hi anant...
Narinan, narinan, narinan...
que la dreta fa baixada
i la banca sempre guanya
i mai no en té prou.