Avui ha mort, als noranta-un anys, Raimon Panikkar Alemany (Barcelona, 3 de novembre del 1918-Tavertet, 26 d'agost del 2010) filòsof català promotor del diàleg interreligiós contemporani.

Ens cal conèixer i entendre la ciutat com a la múltiple dansa dels morts i els vius. Vida contrastada entre la foscúria inimaginable de la mort tendenciosament interrompuda en la seua exhuberant presència habitual, amb llurs formes grotesques, distorsionades, que infonen energia.
Pont: FRAGMENT DE CIUTAT, LLOC DE TRÀNSIT, desitge que sigues, alhora siti on emplaçar-nos, des d'on guaitar la vida de les persones pausadament i viva. El trànsit del dia i la nit, on exposar-s'hi i exposar-nos-en. Pont que enllaça per dalt entre l'antigor de B. i la modernor; i per dessota entre l'Aigüera i el camí actual de la vida. Intentem acoblar-les, tot urbanitzant infrastructures de ciutat.
(+)
Diversos restaurants i productors de Catalunya estan en peu de guerra per una ordre de la Generalitat que prohibeix comercialitzar flors- i plantes diverses, com l stevia- per a l' alimentació. Com si no mengéssim coliflor, flors de carbassera,carxofes, safrà, o no portéssim confitura de roses de Grècia, Bulgària o Turquia, beguessim te o licor de gessamí... I més: pensaments, calèndula, gerani, crisantem, violeta, rosella, espígol, romaní, farigola...

Quan la dificultat en la lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic” de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora perillosa.... en saben.

"Des de la finestra" és el nom del blog que l'alpensina afincada a Torelló, Roser Iborra, manté obert i on parla de coses diverses que mouen el seu interès, la seva consciència i el seu compromís. El darrer apunt entrat -Flors d'acollida- esmenta sensacions de l'arribada i l'estada a Sardenya en el marc del muntatge "Terres germanes", coordinat per Gisella Vacca. Tot esperant d'oferir-vos una crònica més àmplia, us proposem d'accedir-hi i fer una primera aproximació a la trobada.

Els Amics de les Arts actuaran a Figueres dissabte vinent, 4 de setembre, dins el festival Acústica (a la plaça de l’Ajuntament, a les 23h. i de franc: preneu-ne nota!). Han obert una convocatòria per trobar una noia, només una, la millor, que vulgui fer de Marta i pujar a l’escenari amb ells a cantar la part femenina la cançó Bed&Breakfast.

EL MÓN S'HA EMPOBRIT PERQUÈ ELL NO HI ÉS: PERÒ ENS HA DEIXAT LA SEVA OBRA, EL SEU PENSAMENT I LA SEVA FUNDACIÓ VIVÀRIUM!
No sé si a ell li agradaria que em deixàs amarar per la tristesa.
Però no m'ho esperava i m'ha colpit.
Ra¡mon Panikkar és un dels homes més intel·ligents, amables i savis que he conegut.
A través dels seus textos —i d'un dia que vaig passar amb ell i amb Nadal Batle a Tavertet— m'he fet més bo i més humà.
He perdut un germà de l'ànima. Però viurà dins la meva vida.
Al jardí canten uns sebel·lins i passa una moto per la carretera.
Els sebel·lins no s'aturen de cantar un bell rèquiem per a ell.
Em va ensenyar a assaborir el vi i la vida!
Gràcies, mestre!
L'Ajuntament de l'Olleria ha volgut mostrar el seu dol per la mort de dos Guàrdia Civils espanyols i un intèrpret a l'Afganistan, per la qual cosa durant tot el dijous la bandera espanyola que hi ha a la porta de la nova Casa de la Vila ha estat a mig pal. Només l'espanyola. La 'nacional', han explicat. La bandera valenciana (l'oficial) ha seguit al seu lloc, com si la cosa no anara amb els valencians, com si els espanyols foren els altres.
Ja m'agradaria que fóra per això, però com que sé que no són precisament separatistes en Ca la Vila (en realitat els nous inquilins són 'dissolucionistes'), el que dóna a entendre aquesta decisió és el poc valor que donen a la senyera (ni que siga la coronada). ¿Per què el símbol que representa oficialment a tots els valencians, i per tant a tots els ollerians, no es posa també a mig pal? És una bandera de segona, regional? És una pregunta retòrica perquè sé que els és exactament això. I si la bandera ho és, els valencians, com a tals, també: espanyols de segona regional.
Quan fem la nostra lliga pròpia i juguem en primera?
... s'ha quedat la calorada d'aquest dijous.
Al matí hem allargat mitja hora (aleshores sí que picava) per treure-la de la tarda.
Ens hi em posat a les cinc, que, bé, sí que en feia de calor, però no crec que més que altres dies. Abans de les sis s'ha enteranyinat el cel i ha girat marinada. I s'ha acabat la calorada, si més no per aquí el Pla. Demà, diuen, que hi tornarà, a fer calor.
El sostrac l'hem tingut, però, amb l'accident de la Isabel... i ja en portem uns quants de disgustos d'aquesta mena... deunidó quin estiu.

Ha desaparegut un gran pensador català, el de més projecció internacional. M'interessava d'ell, i em seguirà interessant encara més, el seu missatge conciliador i relativista quan abordava les relacions entre religions, matèria del qual era un expert. Aquest missatge se'ns fa especialment necessari en aquesta època de dogmatismes, ortodòxies i recels entre creences.
Queda l'extensa obra d'un enamorat del diàleg, però també del silenci. Dos valors de cap manera antitètics que trobo a faltar al món d'avui. Diàleg per resoldre els petits i grans conflictes, silenci per fer-se preguntes i respostes.
Del seu comiat de la vida pública, n'extrec aquest paràgraf: "Estic agraït també a tots aquells que, de manera personal o associada, continuaran actuant, fins i tot sense mi, per la difusió del meu pensament bo i compartint els meus ideals".