
Na Carme Laura ens va regalar la bella declinació llatina com a rosa de sant Jordi. Prenent la suggerència em va venir al cap en Brel, és clar, a més de les classes de llatí.

Dissabte vam estrenar Anna al teatre del Círcol i diumenge vam fer la segona funció, que en realitat va ser la tercera perquè divendres havíem fet un assaig general (prèvia) amb públic. Ara s'ha acabat fins que trobem algún altre lloc per fer-la i diners per produïr-la.
Boys don't cry - The Cure

Anant a Vull llegir la resta de l'article, veurem el tràiler de Draquila: La Itàlia que tremola, amb què podem fer-nos cabal de per on va el documental militant de Sabina Guzzanti, que ha estat programat al Festival de Canes en sessió especial.
El fil argumental és que la desgràcia del terratrèmol de l'Aquila va ser vista i aprofitada com una oportunitat per Berlusconi i la mena d'Itàlia que està construint. Els dos espots televisius no poden ser més explícits... Per a Guzzanti, l'escàndol del que s'està fent a l'Aquila revela la Itàlia paral·lela que s'està bastint, des de la censura informativa que els permet anar fent la seva.
FOTO © BIM Draquila: La Itàlia que tremola, de Sabina Guzzanti

Draquila: la Itàlia que tremola (Draquila: L'Italia che trema / Draquila: L'Italie que tremble)
Director Sabina Guzzanti. Producció Secol Superbo e Sciocco Prod (Roma, Itàlia), Gruppo Ambra (Itàlia), Alba Prod (Itàlia), BIM Dist (Itàlia) . Durada 1h30.
Sinopsi 6 d'abril de 2009, a les 03.32h. L'Aquila. En qüestió de minuts, la runa va cobrir la història i les vides de centenars de persones. El president Kennedy durant un discurs a Indianapolis, havia dit que en xinès la paraula crisi es compon de dos caràcters: un representa "perill" i l'altre representa "una oportunitat". Una vegada més el que per a tots nosaltres va ser vist com una amenaça, una desestabilització, per algú pot haver representat una oportunitat.
Nota Sabina Guzzanti, víctima de Berlusconi que li censurà un programa a la RAI, es donà a conèixer internacionalment amb el documental Viva Zapatero! (2005) i s'ha convertit en una militant activa per la llibertat d'expressió i contrària a la política del Cavaliere i a òn està duent el país. Ara, torna amb el documental Draquila..., nascut de la trobada amb supervivents de l'Aquila, en què l'agraïment d'aquella gent cap als bombers i voluntaris que els van ajudar es barrejava amb un sentiment fins i tot de pànic envers els dirigents de Protecció Civil. explica Guzzanti que ho va començar a investigar i de mica en mica va anar trobant aquella construcció d'una Itàlia paral·lela, emparada en la censura informativa... I sosté que Berlusconi va convertir aquella desgràcia del terratrèmol de l'Aquila en una oportunitat...
Festival de Canes 2010 [Sessions Especials: "Draquila: La Itàlia que tremola" (fr / ang /esp)]
Articles en aquest blog [Des de Canes, dia 13] [Tot Canes 2010] [Tràiler i espots televisius] Notícia prèvia al Festival de Canes [El govern de Berlusconi boicoteja el Festival de Canes per "Draquila: la Itàlia que tremola"]
Webs oficials [draquila-ilfilm (it)]
Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Vendes internacionals [Wild Bunch] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [BIM]
***
Crònica [Diari de Girona, dia 14] Comentari [Vull llegir la resta de l'article]
FOTO © BIM Cartell original italià de Draquila: La Itàlia que tremola, de Sabina Guzzanti

A continuació us presentem un reportatge interessant sobre com construir una economia verda. L'autor de l'article de reflexió, Paul Krugman, premi Nobel de Economia 2008, ens permet reflexionar i valorar com construir una política que permeti millorar les condicions medioambientals del nostre planeta. Tot i que l'article no estigui directament encarat amb el món rural, evidentment, el canvi climàtic és un tema que afecta a diferents àmbits del nostre dia a dia i que per tant, també, implica unes conseqüències per al nostre món rural.
D'aquesta manera, ens presenta una idea clau referent a la necessitat de puntualitzar i fomentar una política medioambiental i, també, la valoració d'una economia climàtica, una economia bàsica de la protecció medioambiental.
Veure reportatge
Una de les amanides més originals de tota la Mediterrània.

Ho diu avui Llamazares al diari Público: L'esquerra ha de ser honesta i reconèixer que ha perdut l'hegemonia. Diu també que ha renunciat a l'alternativa econòmica, i per tant, a l'Alternativa ara, en un moment en què la crisi provocada per la dreta econòmica és curada pels mateixos que l'han provocada. Com és possible-diu-que una crisi de dretes no es transformi en un reforçament de l'esquerra? Les seves paraules sintetitzen molt bé el que fa temps que penso i el que fa temps que diuen molts pensadors reconeguts, però també el que és una percepció generalitzada en moltes persones d'esquerres. En perdre l'hegemonia, l'esquerra ha perdut la capacitat combativa, la de ser un referent social compartit àmpliament (això és l'hegemonia) i s'ha manifestat incapaç d'aprofitar el moment més feble del capitalisme modern per reforçar-se i posar en escac el sistema. Són necessàries reflexions com la de Llamazares per, almenys, iniciar un camí nou de resultat encara incert.

Nostàlgia de la llum (Nostalgia de la luz / Nostalgia for the Light / Nostalgie de la lumière)
Director Patrício Guzmán. Guió Patrício Guzmán. Producció Atacama Productions (França), Blinkenlichten Produktionen (Alemanya), Cronomedia (Txecoslovàquia), Pyramide International (França), Westdeutscher Rundfunk -WDR-. Durada 1h30.
Nota Nou documental de l'autor de La batalla de Chile, El cas Pinochet, Salvador Allende
Sinopsi A Xile, a tres mil metres d'altura, astrònoms d'arreu del món s'apleguen al desert d'Atacama per mirar els estels, perquè allà el cel és tan transparent que permet observar-hi fins als confins de l'univers. També és un indret en què el sòl és tan sec que s'hi conserven intactes les restes humanes: les de les mòmies, les d'exploradors i les de miners. Però també l'ossamenta dels presos polítics de la dictadura. Mentre els astrònoms escruten les galàxies més llunyanes a la recerca de vida extraterrestre, al peu de l'observatori, un grup de dones remou les pedres, buscant els familiars desapareguts...
Festival de Canes 2010 [Sessions Especials: "Nostàlgia de la llum" (fr / ang /esp)]
Articles en aquest blog [Tot Canes 2010]
Webs oficials [x]
Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Vendes internacionals [Pyramide] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Pyramide] Dist. it. [x]
***
FOTO © Pyramide Nostàlgia de la llum, de Patrício Guzmán