Cercador per data
Conservadors i independentistes ?
Al llarg del procés de consultes van apareixent polítics conservadors que donen suport al fet que se celebrin, el darrer cas a Riudoms.
- Comentaris: 15
El Parlament colonial
Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha complert 30 anys, des de la restauració borbònica ençà clar, de Parlament ja en teníem molt abans.
Hi hagut grans discursos, i molta retòrica, hipocresia en estat pur, alguns sectors del nostre país el titllen com un parlament de fireta, a mi em costa dir-ho, potser pel meu estricte sentit d'estat, cosa que escasseja molt a Catalunya.
Però per mi, és un Parlament colonial, on més enllà de l'aprovació d'algun reglament o alguna llei de segona, que de vegades ni tant sols es compleix, poca cosa més.
Un Parlament, al qual ni molts dels seus parlamentaris, ni ni tant sols el seu president el respecten, l'utilitzen pels seus interessos privats i fins i tot en alguns casos hi acudeixen per dinamitar-lo des de dintre, com en el cas del filldeputisme dels “Ciudadanos”.
Un Parlament on el principal partit del govern (PSOE) vota resolucions, mocions i lleis que llavors al congrés de diputats de Madrid (on valen de debò), voten en sentit contrari, lo qual demostra la manca de respecte que li tenen. Una actitud com aquesta, en un país normal seria motiu d'una crisi d'estat, però aquí tot si val.
El mateix cas en els ajuntaments, principals fonts de corrupció de tot el sistema, organismes polítics on personatges foscos els han utilitzat per benefici, i lluïment personal.
Després de 30 anys estem en un atzucac, el Parlament ens ha demostrat la seva inutilitat, més enllà de servir de repartidora de les menjadores (que no és poc), on no es pot fer política, perquè no hi ha política, tot és cartró pedra, les colònies no tenen política, tenen administradors i súbdits.
Però no ens enganyem, diuen que el Parlament representa la societat, la nostra societat tampoc dóna per a més, és molt i molt justeta, ho és tant que ni tant sols sap per a què serveix el Parlament, ni de quines competències disposa.
El meu pronòstic, és que no durarà 30 anys més, és impossible, o serà el Parlament d'un estat lliure, o passarà a ser un mena de “Cabildo” o “Consejo Provincial” que servirà de menjadora de la casta botiflera dominant.
- Comentaris: 5
Presentacions i aniversaris
Al migdia ens esperen a Terrassa, serem a la plaça Creu gran a partir de les 16h en motiu de l’aniversari del El Kasalet, un projecte autogestionat que porta cinc anys dinamitzant activitats i construint alternatives.
A la nit serem a Tarragona, a l’Ateneu Popular l’Espina a partir de les 22h, on tindrà lloc la presentació del col•lectiu juvenil La Clau, un projecte molt engrescador que sorgeix de la necessitat d’organitzar i materialitzar les inquietud i motivacions del jovent.
Le petit Nicolas: "No sabei adónde sus habei metío...!"
Translation (traducción):
[El presidente Nicolás I de Francia se muestra firme ante todo posible conato de terrorismo de importación]
—Prometo mano dura contra los terroristas españoles...
—Vascos, Nicolás, vascos...
—... y lo juro solemnemente, con la mano derecha levantada!
—Mejor asina, Nico, que de mano izquierda tú no vas muy sobrado, precisamente...
Guió i dibus: Min
Deixeu que els nens s'acostin a mi
Els escàndols sexuals a l'Església Catòlica estan prenent protagonisme als darrers temps. Sembla que allò que va dir Jesús de "deixeu que els nens s'acostin a mi" no ha estat ben entès per alguns influents membres de la institució (això de membres, sense ironies). Cada dia que passa, es descobreixen nous casos d'algun tipus d'abús a menors, actuals o llunyans en el temps. La implicació, per acció o omissió, està esquitxant les més altes jerarquies.
Són el que no hi ha. Que l'Església Catòlica sempre ha estat molt hipòcrita, això ja ho sabíem, però amb el tema que ens ocupa, de plena actualitat, es supera a si mateixa. La darrera notícia és per emmarcar: el fundador de Legionarios de Cristo, un grup ultraconservador en tots sentits, va practicar abusos a seminaristes i va tenir un fill fruit d'una relació "estable i prolongada" (paraules d'un comunicat oficial de l'organització). O sigui, tota la vida fregint-nos dient el que es pot fer i el que no, declarant pecat casi totes les formes de desig o de relació sexual (quan no prohibint-les, si poden), i resulta que, d'amagatotis fan el que volen, fins i tot el que la majoria de la població considerem reprobable.
En favor de l'Església, però, s'ha de dir que els mitjans de comunicació estan carregant molt les tintes. He llegit algunes coses que no m'han agradat gaire, des de confondre pederàstia amb pedofília (dos conceptes completament diferents) fins a posar en el mateix sac tocaments i violacions, sota l'etiqueta "abusos sexuals". El poble vol carnassa, jo ja ho entenc, però una mica més de professionalitat periodística no faria mal a ningú.
- Comentaris: 1
Valls decideix
Us deixem amb el vídeo que han fet els companys de Valls decideix!!
Feina ben feta !!!
MOTS AFERRATS A L'ESPERIT
no podria viure sense llegir
encara duc per tot el cos el cansament gustós de la presentació de Percaceries de l'amic Sebastià Perelló em visiten imatges, mots, sons (aquest dematí he dit fort «Natura morta I» a una amiga i he sentit la calfredada al clotell, a l'espleni)
he caminat cantant una cançó que em feia el ritme dels meus passos
voldria viure l'accesi del despullament i habit el renou i la fúria
ahir vaig alenar molt, vaig riure fins a l'ofeg
em bany en la bellesa del vol lent, Gelman dixit, de la fotografia d'un home, Rodolfo Walsh
vull devorar Esa mujer, un conte de Walsh considerat com el millor conte del segle XX a Argentina (Editorial VeintiSieteletras)
quina cosa la respiració dels textos!
no acaben mai les obres, em sé en obres, en l'obrador
som lent, molt lent
copii: Els camins de l'amor són llargs i breus, per tal com l'amor és clara, pura, neta, veritable, subtil, simple, forta, diligent, resplendent i abundosa de nous pensaments i de vells records
em mir les mans plenes de taques: quadres tatuats pel temps
m'entotsol
Quinzena dels Realitzadors: el filmet
Des de fa temps, la Quinzena dels Realitzadors, de Canes, es presenta amb un filmet que sempre m'ha semblat deliciosament cinèfil. Cada any el retoquen un pèl, per a afegir-hi alguna imatge fugissera, algun títol o nom d'autor de l'edició anterior... Ara, ran de la renovació del web de la Quinzena, ofereixen la possibilitat de difondre'l i no m'ho he pensat pas ni un segon.
Amics lectors, amigues lectores, el filmet de la Quinzena:
Al piano, Frederic Fortuny....
FOTO © SRF Nou logotip de Quinzena dels Realitzadors
L'ARROGÀNCIA DEL SOCIALISME BARCELONÍ
El govern bipartit municipal de l'Ajuntament de Barcelona, liderat per un Jordi Hereu cada dia més feble i allunyat de les demandes socials que dia rera dia li arriben de tots els indrets de la ciutat, ha demostrat, una vegada més, la seva manca de projecte, un preocupant autisme polític i una arrogància impròpia d'un alcalde democràtic.
L'ETA I ELS CAPELLANS PEDERASTES
L’ETA ha fet el que fins ara no hi havia aconseguit: matar fora de l'Estat espanyol. S'ha apuntat la seva primera víctima francesa, i al país veí no es dobleguen pas davant una cosa així, van per ells.
És veritat que abans sembla que allà l’ETA s’hi veia millor, és més, hi pensaven que podia fer allò que els espanyols no els van deixar fer a ells mateixos dos segles enrere, és a dir, “civilitzar” Espanya, adaptar-la a la manera de veure la civilització que es té allà. Però, després, van veure que de “moviment d'alliberament”, res.
No entraré en el lamentable error de confondre d’aquells bombers catalans amb etarres, va ser una confusió, agreujada amb que aquell etarra detingut va voler confondre als gendarmes “delatant” a d’altres per protegir als seus companys de la colla.
Però la qüestió és que la banda ja no podrà estar tranquil•la, la seva actitud ja no serveix per res, en aquest segle XXI que ha après a odiar les guerres i els assassinats d'uns contra els altres com una forma d'aconseguir alguna cosa. En això no hi ha més cera que la que crema, no cal allargar-se. L’ETA és tant d’irracional en la seva actitud com l’Al-Qaeda. L'organització catalana Terra Lliure va comprendre que allò que feia no servia gens, i es va dissoldre, per reivindicar allò que reivindiquen per mitjans pacífics, que van quallant millor. Van ser més intel•ligents.
Però hi ha un grup de gent que sempre han fet de la decència i la virtut la seva bandera, fins i tot per mirar amb aires de superioritat a una altra gent: l'Església Catòlica. Dic superioritat, ja que els sermons d'alguns dels seus membres sembla que fan aquesta impressió.
Per sort, hi ha molts dels seus membres que, sense voler cridar l'atenció, amb absoluta modèstia i discreció, han fet grans coses, des del Sant Francesc d'Asís a la Santa Teresa de Jesús. Virtut i decència de debò van demostrar, cosa de la qual no tenen els capellans pederastes que ara per fi surten a la llum.
L'Església Catòlica ha fet molt mal en amagar-ho, al contrari, ha reaccionat amb paranoia, amb por i fins i tot ha mobilitzat als seus mitjans de comunicació per inventar-se presumptes campanyes de persecució. Els va costar demanar perdó per la Inquisició, encara que sembla que alguns dels seus caps hi esperen que la gent s'oblidi d'allò per pujar als altars a qui van fer allò.
Però amb això dels capellans pederastes… en alguns països on el catolicisme no és majoria, tenen por de perdre els seus adeptes perquè els protestants, amb mitjans de comunicació encara més poderosos, poden deixar-los sense res. Tenen que arreglar això tot seguit. La Inquisició, com he dit, va provocar una antipatia tal contra l'Església Catòlica que el Papa Joan XXIII, sàviament, va haver de convocar el Concili Vaticà II i posar-la al dia.
En països com Espanya va assolir un poder paral•lel tal que en Napoleó Bonaparte la va veure com un pretext noble per envair el país, igual que en George W. Bush el va trobar en el tirà Saddam Hussein per envair l’Iraq. I en el fons, cal agrair al Napoleó que fora l'únic amb coratge per acabar amb tan sanguinària institució, que molt religiosa que fóra, tant se val, ja que ningú no s'atrevia, ni tan sols el Papa.
En Sant Francesc d'Asís i d’altres sants nobles amb una veritable categoria humana exigiria que de l'Església Catòlica s'extirpessin tots aquests mals: la Inquisició, els pederastes… i sobretot, la doble moral amb què se’n miren tot.
En Ferreras, al seu acudit diari a la Premsa, hi treia uns nens parlant del tema, i un d'ells es picava que a Espanya no sortissin gaire de capellans pederastes. Un d'ells deia: “Si aquí arriba a sortir una cosa així, exigiran que siguin els nens els que demanin perdó”.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
