22/12/2009 PONT TEATRAL | LA CARTELLERA DE LA CAPITAL

Els teatres de Madrid s’omplen de muntatges importats de Catalunya

• Directors i actors catalans consideren que el transvasament entre les dues ciutats «va a més»

• ‘Sexos’, ‘Grease’, ‘Spamalot’ i ‘Sonrisas y magia’ triomfen a la capital procedents de Barcelona

No només de diputats, senadors i executius viu l’AVE Barcelona-Madrid. Els actors i directors de ­teatre també tenen un peu a cada ciutat. Només cal fer un cop d’ull als teatres madrilenys per comprovar que la cartellera està inundada de muntatges importats de Catalunya: Sexos, Grease, Spamalot, el Mag Lari... Que comenci la funció.
No és una cosa nova. El transva­sament d’obres de teatre s’ha anat produint «els últims anys», segons explica Pep Anton Gómez, director i guionista de Sexos, obra que fa tres mesos que omple de públic el teatre La Latina de Madrid després d’haver estat tres mesos més a Catalunya. «Afortunadament, el transvasament entre les dues ciutats va a més, però sense que s’alteri el tradicional ­desequilibri entre la principal importadora, Madrid, i la principal exportadora, Barcelona», afegeix Jordi Boixaderas, protagonista de Mort d’un viatjant. La coproducció entre el Lliure i l’Español, amb un elenc bilingüe, va tancar temporada a l’agost a Madrid amb un «ple total» a la mateixa sala que, a partir del 21 de gener, importarà una altra producció catalana, Me huele a cuerno quemado.
Els prejudicis estan fora de lloc. Això no és el futbol ni la política, així que als amants del teatre els re­sulta indiferent d’on vingui una obra. «A la gent tant li fa. L’únic que volen és disfrutar de l’experiència. ¿Que el muntatge ve de Barcelona? Doncs fantàstic», afirma l’actor Jordi Bosch, que fa mesos que viu a Madrid per Spamalot, el ­muntatge de Tricicle inspirat en l’humor absurd de Monty Python que va ­aterrar a la Gran Vía madrilenya al setembre procedent de Barcelona. «El públic
–afegeix– és igual a les dues ciutats. Per destacar alguna diferència, potser el madrileny és més ­extravertit».

DIFERÈNCIES / Boixaderas puntualitza, no obstant, que sí que es perceben algunes diferències entre les dues ­ciutats, però no en el públic general sinó ­entre el «més o menys ­entès». «Hi ha un cert sentit de ­l’humor cos­tu­mista molt espanyol que a Catalunya cansa i un sarcasme àcid semblant a l’anglès o al jueu que als catalans ens encanta i als madrilenys els rellisca. També es diu que Madrid mira més l’estrella i Catalunya, el treball ­conjunt. I que a Catalunya li agrada més la sobrietat, mentre que Madrid es diverteix amb l’artifici. Hi ha –conclou– dotzenes d’exemples que desmenteixen aquestes teories, com Buenafuente i Eugenio, i dot­zenes que les corroboren, com Rubianes i Joan Pera», manifesta.
El showman Mag Lari i el polifacètic director Ricard Reguant són dos noms més de l’escena catalana presents aquests dies a Madrid. El primer oferirà Sonrisas y magia fins al 10 de gener al teatre Lara de Madrid. El segon viu pletòric l’èxit de Grease, musical que ja ha estat vist per 400.000 espectadors al Nuevo Teatro Alcalá. «Cap obra s’omple pel director. El secret de l’èxit és que el públic s’ho passi bé», conclou Reguant, que ja fa 17 anys que viu amb un peu a Madrid i l’altre a Barcelona.