Demà dimecres podreu aprofitar si esteu per allà baix per a anar a escoltar i xarrar amb Mercè Climent i Francesc Mompó en un Diàleg a Tres, dirigit pel poeta Lluís Alpera. Parlaran sobre literatura eròtica, que són els recents guanyadors del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida.
La conversa serà a les 20 h a la FNAC (Av. de l'Estació, 5-7).

Els empresaris catalans, a diferència dels sindicats espanyols hegemònics al nostre país, fan la seva pròpia campanya paral·lela a la dels partits.


Un grup d'estudiants d'Ohio University han fet While We Sleep (Mentre dormim), un interactiu molt ben fet i interessant que ensenya què fa la gent que treballa mentre nosaltres dormim. O hauríem de dormir, que és tot un altre tema...
Segons que expliquen un tres per cent de la gent als Estats Units treballa mentre els altres dormen.
Fran Ferri: “Volem activar els joves amb un altra manera de fer política. El vídeo que presentem és solament un botó de mostra”. En el Lip Dub han participat els diputats de Compromís Enric Morera, Josep Maria Panyella i Mireia Mollà; i Lluís Falcó.

A mesura que s'acosta la data des de Nautilus anem desvetllant aspectes de la 1a Nit del Còmic. Cada any a la Nit premiarem un personatge de rellevància pública que hagi fet alguna aportació al món del còmic malgrat no ser-ne professional. Per a la 1a Nit, que tindrà lloc aquest dijous, dia 28 al Cor de Marina a partir de dos quarts de nou del vespre, la persona seleccionada ha estat Lluís Juste de Nin, dissenyador de moda, conseller delegat d’Armand Basi, activista i també autor de còmic. Lluís Juste de Nin rebrà el premi Nautilus, una escultura obra de l’artista barceloní Oriol Rius, que representa el Nautilus, un mol·lusc que guarda en el seu interior l’anomenada «proporció àuria», associada amb les regles divines que regeixen la configuració de l’univers. El guardó li lliurarà l’alcalde de Badalona, Jordi Serra.
Per saber més de l’activitat de Juste de Nin podeu clicar aquí.

"Sin embargo, para la decisión en orden a la tutela cautelar, junto la necesidad de preservar el efecto útil del acceso a la jurisdicción, también deben valorarse en cada caso todos los intereses en conflicto, tal como el grado de intensidad de la exigencia de ejecución que el interés público presenta en relación los perjuicios que puedan ocasionarse de no proceder a su suspensión, e, incluso, una vez acreditada la existencia de ese perjuicio, la propia bondad del derecho ejercitado a los únicos efectos de la medida provisional, todo esto teniendo en consideración que no resulta procedente en este trámite efectuar el enjuiciamiento que es propio de la Sentencia que finalice el proceso tras la práctica de la prueba pertinente y la completa contradicción de las partes procesales".
No, no és cap diàleg de Groucho Marx. És un fragment de la suspensió cautelar del Reglament d'Ús del Català de l'Ajuntament de Barcelona, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No l'enteneu? Jo us en faig un resum: és un nou pal a les rodes de la normalització del català. El fet de que tot el procediment judicial sigui en castellà constitueix una trista anècdota que revela fins on arriba la misèria i el regateig de determinats poders públics quan es tracta de protegir la nostra dèbil llengua. El 28 de novembre tenim ocasió, amb el nostre vot, de canviar aquest estat de coses i acabar així amb aquest llarg rosari d'agressions a Catalunya i a la seva llengua. Ho volem, sí o no?
AGENDA POLÍTICA
Dimecres, 27 d'octubre. Presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a Llorenç del Penedès. A la sala d'actes de la Casa de Cultura, a les 20,00 h.

Ed Brubaker, Tim Sale, Patrick Zircher, Tommy Castillo, Mark Chiarello
Planeta DeAgostini
Oportunitat d'or la que ens brinda Planeta en publicar en aquest tom recopilatori aquells episodis que Ed Brubaker escrivís per Detective Comics allà per l'any 2000, quan el guionista encara no s'havia convertit en el sòlid escriptor que en aquells dies estàvem a punt de conèixer.
Veure el "millor detectiu del món" fer el seu treball de manera convincent en un còmic ben resolt, és sempre un gust per als aficionats al ratpenat. Brubaker deixa de banda qualsevol tipus de còsmica alteració tonal i ens presenta un Batman genuí, noir, adequadament proper a les fonts que el van veure néixer. Un "misteriós assassinat a Gotham" posa al cavaller fosc sobre la pista d'una trama el recorregut inclou tant la majoria dels seus malvats recurrents com a un deliciosament representat James Gordon. Es podria recordar la definició de l'esquema al sobrevalorat El Largo Halloween de Loeb i Sale, però es fa necessària la puntualització: aquí sí que hi ha un escriptor i no un efectista venedor de fum, aquí sí que hi ha planificació dramàtica i no meres excuses sense rumb pel lluïment d'un il.lustrador tan atractiu com estèril.
Encara que és veritat que aquest llibre tampoc destaca pel seu apartat gràfic. El dibuixant Tommy Castell, amb el seu desangelat traç, no contribueix a la qualitat del conjunt. Fins i tot el resultat del treball del mateix Brubaker queda encara lluny del que donaran els seus Gotham Central, Criminal o Captain Amèrica, i per aquí i per allà sorgeixen lleus costures que el temps ensenyarà a ocultar. Però guanya la moció de l'ofici, del coneixement del mite, i l'acurat equilibri amb què es manegen totes les seves constants.
Gràficament alguna cosa més aprofitable -gràcies al treball de Patrich Zircher- és la segona història del llibre, un crossover entre Batman i el primigeni Green Lantern (Alan Scott). Amb un emotiu aire retro en forma i fons (tots dos investiguen un crim no resolt de l'època d'aquest Llanterna Verda), Brubaker torna aquí a demostrar que combina com ningú el gènere negre i els superherois (amb permís del gairebé sempre magistral Powers de Bendis ). Una cosa que per sort tots hem pogut anar comprovant d'aquell temps a aquesta part.
Article
cedit per H.M.
http://www.imdb.com/title/tt1483386/ 





Tinc que confessar que quan jo era un nen o adolescent vaig ser un “fan” de la sèrie televisiva “Verano azul” d'Antonio Mercero, de la qual gairebé em vaig aprendre els seus capítols de memòria. I la continuo recordant amb afecte, em va semblar millor que una altra sèrie més recent del mateix director, “Farmacia de guardia”, els plans i simples personatges de la qual no podien pas igualar als inoblidables Chanquete, Piraña, Tito, Pancho, Javi, Beatriz, Julia…, a més de la banda sonora de Carmelo Alonso Bernaola amb aquells inoblidables xiulets. Ja que el català Pau Freixas fa el seu particular homenatge a aquella sèrie amb “Herois”, amb un to sincer sempre al caire d’allò que és lacrimogen, com feia l'italià Giuseppe Tornatore a la seva obra mestra “Cinema Paradiso”, però com aquesta, amb una tendresa, humanitat i simpatia innegable, malgrat que caigui en una aparent ingenuïtat i cursileria, que sempre està fregant-les, però mai les sobrepassa. Tot i que en Freixas s'hagi inspirat més en pel·lícules infantils americanes dels anys 1980, com “Els Goonies” o “Compte amb mi”. La banda sonora d’Arnau Bataller recorda tot el temps a aquestes pel·lícules americanes esmentades. L’Albert Espinosa (“Planta cuarta”) va ajudar en el guió al Freixas, cosa que va potenciar més l'aire de “bon rotllo” malgrat tot, ja que gairebé al final hi ha alguna cosa tràgica i inesperada, com a “Verano azul”, però les seves ganes de viure l’ajuden a superar-ho, com el mateix Espinosa va assolir exemplarment en la vida real (li van amputar una cama per un càncer). La crítica no ha estat gaire benèvola amb la pel·lícula, com va passar amb la franc-russa “El concert”, una altra demostració de cinema de bons sentiments amb uns actors meravellosos. La trama és senzilla, no pretén ser el “Ciutadà Kane” del cinema nostàlgic, no li cal. En l'època actual, un publicista (Àlex Brendemühl) recull a una autoestopista (Eva Santolaria, “Companys”), i els passen d’algunes coses que els fan retrocedir als anys
HEROIS: * * * *
http://www.youtube.com/watch?v=VZhGUFrEeAg&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=EbrM3Gbymmo&feature=player_embedded