Cercador per data
Fer autonomisme perquè sigui menys dolent o fer Independència? __ EA 1917
----------------------
López Tena: 'La independència de Catalunya no la farà un sol partit'
López Tena va parlar de les relacions de Solidaritat amb altres partits sobiranistes i del camí a fer cap a la independència amb els membres de +VilaWeb, dins el cicle 'Implicats'
Notícies
Dimecres 25.01.2012 16:37
López Tena: 'La independència de Catalunya no la farà un sol partit'
Va parlar de les relacions de Solidaritat amb altres partits sobiranistes i del camí a fer cap a la independència amb els membres de +VilaWeb, dins el cicle 'Implicats'
El diputat de Solidaritat Alfons López Tena fou ahir al vespre el protagonista del cicle 'Implicats', que reuneix cada mes els membres de +VilaWeb amb personalitats de l'actualitat política i cultural. Va parlar de les relacions de la seva formació amb altres partits sobiranistes i nacionalistes, especialment amb ERC i CiU, i del camí cap a la independència, per la qual cosa va dir que calia una gran mobilització social. Perquè, segons el seu parer, la independència de Catalunya no la farà un sol partit, sinó una suma de partits' (vídeo).
'De la mateixa manera que els autonomistes tenen diverses cistelles per ficar els seus ouets, i els espanyolistes també, els independentistes han de poder tenir diferents altermatives també, i no entregar-se a un sol partit, i que la independència no sigui patrimoni d'un sol partit, va explicar López Tena.
Per què la majoria independentista no es tradueix al parlament?
I va exposar la seva opinió sobre el fet que la majoria social que les enquestes diuen que hi ha sobre la independència no es trasllada en diputats al parlament. 'Hi ha dues ofertes. Una és la de sempre, des de les Bases de Manresa, que és la que diu voteu-nos per plantar cara, perquè som els de casa, perquè o bé aconseguim coses o aconseguirem la línia d'ara de quedar-me com estic. La crida que fan ara CiU i ERC és la de resistir en front d'un govern del PP, de resistir tots junts, arraulits, per aguantar el xàfec, perquè ja tornarà a sortir el sol. I l'altra opció és dir que ja n'hi ha prou d'aquest color, volem la independència. La gent majoritàriament vota encara la primera opció, perquè la proposta política de la independència immediata encara és molt recent i necessita el seu temps'.
Text extret de Vilaweb.
- Comentaris: 1
Escambell avall: 'don' Manuel Fraga Iribarne
Un cop extingits els plors elegíacs i les valoracions condescendents després de la mort d'un dels dos gallecs que més han contribuït els últims tres quarts de segle a glorificar l'Espanya castellana, feixista, uniforme, radial i radical, intolerant, monolingüe i lingüicida, ampul·losa, fàtua i grandiloqüent, agressiva i incapaç de cap mena d'autocrítica, de la mínima objectivitat i de cap ombra de penediment, crec arribat el moment de portar a aquestes planes unes ratlles de contrapès, per desintoxicar una mica l'ambient de tanta mirada comprensiva envers els mèrits d'aquest personatge tenebrós, el més important dels quals va ser, com deia Lluís Llach a VilaWeb, "transformar la dreta casernària espanyola en una dreta cavernícola espanyola".
Una dreta, efectivament, que pedala amb el mateix pinyó fix que van instal·lar en el seu mecanisme mental aquell parell de gallets sinistres, que no té parió enlloc més d'Europa, que té els nassos d'exportar la seva repressió nacionalista allà on veu un nou país independent que pugui servir de mirall per a bascos i catalans (i gallecs), i que té (sobretot amb Catalunya) la mateixa mania persecutòria i repressora del temps de la Inquisició, però actualitzada dia a dia, dia sí, dia també.
Una de les opinions recollides més contundents, a l'hora de posar les coses a lloc, m'ha semblat la que expressava Lluís Muntada al diari de dissabte passat:
«Arran de la mort de Manuel Fraga Iribarne s'ha tornat a evidenciar l'activitat d'aquells subtils i vells moviments destinats a conservar la paràlisi. Fraga ha estat lloat per la ultradreta. Ha estat acomiadat amb un to lacrimogen per aquell segment que, potser per peresa, encara és designat amb el nom de “dreta civilitzada”. Ha estat legitimat pels que imposen la lectura pietosa de la Transició com un dels moments zen de la nostra història contemporània, cosificació de la tesi leibniziana del “millor dels mons possibles”. Ha estat reivindicat pel patriotisme d'una esquerra incapaç de rebutjar les seves pròpies ics: “Tenía el estado en la cabeza”, diu Felipe González en reconeixement a Fraga. Ha estat ponderat per aquell periodisme falsament tou, que, lluny de subratllar la continuïtat natural entre dos dictadors, va presentar només com una anècdota pintoresca l'abraçada entre Fraga i Fidel Castro. Part de la biografia de Fraga ha estat amputada per aquells sectors que només consignen el seu perfil com a polític de l'era democràtica, com a fundador del PP i com a president de Galícia.
...
- Comentaris: 1
D'arbres i princeses
Això era i no era, una princesa amb sis anyets recent complerts i amb la il·lusió de començar a recitar poemes al col·le. Enjogassada, però, i amb ganes d’abocar-se al temps de lleure que no acaba mai per als menuts, va encomanar-li la recerca d’una bona peça poètica a la cosina de Barcelona, que allà hi deu haver de tot... I, mira com és la intuïció infantil, va resultar que la cosina, amb un temps que sí que acaba i no és mai prou, s’hi va bolcar a l’assumpte i va gaudir de valent. Va ser també princesa per unes hores, i va viatjar a aules de primària, quan la mestra contava la història d’un arbre que se sabia el darrer i els alumnes ens l’escoltàvem amb ànsia de pati i amb un interès difús en saber per què el vegetal de la foto lluïa un esguard tan llastimós…
Temps després, quan els anys van despullar-nos dels vestigis reials de la infància, vaig anar a parar a un llibre de Marc Granell. Fullejant-lo, vaig topar amb uns versos que em parlaven d’aquell arbre de mirada trista… De sobte, una punxada. La punxada d’indignació per haver tingut aquells fets tan a la vora i per no haver-los entès com calia des d’un primer moment.
La justÃcia també és vergonya.
Increïble, subrealista, però possible. I factible, alerta! La justícia espanola és d'aqueix estil, que el feixisme franquista va preparar com havia de ser l'estat, en morir-se el dictador, i les coses, tret de detalls menors, han canviat poc: en la policia, en la política, en l'església, en els militars, en els bancs…, i en la justícia.
A Europa es fan creus de com organitzem tots aquests teatrets ridículs, que ens fa passar per xitxarel·los. Bé, els valencians sabíem que podia passar: els lladres del pp, els polítics com Rita, Camps, Costa, Blasco, Fabra i tota la companyia, que necessitaríem dues coves d'Alibabà, ja saben què és fer d'espavilats i passar de puntetes amb els gots plens. Si els la bufa l'ètica i la moral, i la majoria vol aqueixa ruïna, qui som nosaltres per demanar una justícia que no siga de vergonya.
La lògica mafiosa s'imposa. I el ridícul és internacional. I saber que fins i tot la justícia empara segons els homes, perquè n'hi ha de categories diferents.
- Comentaris: 1
diem prou: insubmissió fiscal a l'estat espanyol
D'allò, que jo conegui, encara no hi ha res articulat, i molt menys de cara a una acció massiva- Però mentrestant hi ha qui comença a fer passos amb compromís personal: (segueix)
Rita Barberà i els quaranta no culpables de la justÃcia espanyola
- Comentaris: 5
ASSEMBLEA D'ASES
Avui una contalla de l'Amades, com moltes, un bon xic faceciosa... O de com els ases, des de temps immemorials, o des del dia que varen voler fer una assemblea davant la poca cura que tothom els tractava, a crits, a colps, a bergassades a granerades, o sigui els tractàvem com a ases complerts..
i ells es revolten, volen posar unes certes bases de com haurien de ser tractats.
De l'assemble n'arriba un acord, i l'acord s'ha de traslladar al Rei....
Però mireu quina en va passar, que l'acord no va arribar al pobre rei, degut a la poca cura dels propis ases.
Quan el missatger arriba a l'assemblea a donar compte als ases de com li havia anat, la resposta va ser tant i tant complexa que els ases, tots a la una van obrir la boca d'astorament i de la seva gola va sortir un crit esfereïdor....
IIIIIIIAAAAAAAAA!
I des d'aquell dia, els crits dels ases, reprodueixen el crit d'astorament davant la fatal notícia que les va donar el missatger.
Apali, si voleu podeu clicar aquí o al dessota.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
