Cercador per data
EL DESPRESTIGI DEL PAÍS VALENCIÀ
El País Valencià anomenat quasi sempre Comunidad Valenciana ha perdut l'aurèola democràtica que denotava el nom de País Valencià. I no és casual.
Avui mateix corre per la Xarxa un acudit gràfic on la infanta Elena diu a Urdangarín que el rei procurarà que jutgin a Iñaki al País Valencià perquè és un "coladero".
No puc evitar pensar que si el judici s'hagués fet en un altre lloc, el resultat hauria estat diferent.
Anchorage
Hem caminat insegurs entre la fosca
de les llargues nits d'aquest hivern
que ja fa temps que dura...
Després del llarg viatge,
es perfila l'horitzó d'un nou temps
carregat de promeses.
Només tu i jo coneixem els somnis
que hem escrit en el comfort de les nits més fredes.
El observatorio (Michael Connelly)
El policia Harry Bosch, rep l’encàrrec d’esbrinar sobre la mort violenta de Stanley Kent. El seu cadàver apareix als pujols que envolten Hollywood, a tocar de la presa i l’embassament de Mulholland. La cosa no pinta pas bé: el fet és particularment hermètic; sense pistes; ni testimonis. En Kent és un químic reconegut (...)
ut pictura poesis
Filar una tela d’aranya per atrapar extravangàncies: curolles d’uns instants passats, perduts ben enfora dins zones d’oblit, que xifren alguns dels moments amb més dimensions d’una vida.
Anava amb un vestit entallat que no m’afavoria gens però que tu em regalares en un dels darrers viatges a Barcelona.
- Comentaris: 1
26 de gener
- Comentaris: 1
EL PREU DE L’ORADURA
o escrit amb sang ensalivada
en clatells acabats de néixer,
es deixa dit que la clau mestra
de tot plegat és la mirada.
I el desllorigador, la rella
en què es torna en tocar marines
humanes, o les obertures
que practica en els panorames.
Sempre aviciar el mirar àvid,
vet ací el preu de l’oradura.
Las reformas empobrecen y traen más recesión
De hecho, la experiencia histórica demuestra que hay otras maneras de salir de las crisis. En España seguimos el mismo camino fracasado que en Grecia y Portugal. Lo que están consiguiendo es reducir el Estado del bienestar y privatizar empresas. Hay medidas alternativas y, sobre todo, una filosofía: hacer de la economía una esclava de la sociedad, y no al revés. Quieren que nos parezcamos a China, pero hay otra forma de entender la economía; sólo hace falta voluntad política (...)
Extrema dreta a la “Ciutat del Sants” . (públicat al diari L'Accent)
La pujada de l’extrema dreta a Vic i arreu és un fet consumat. Això preocupa, sobretot quan a Vic s’ha creat un embrió, que en les últimes eleccions municipals va créixer, encara que després en les catalanes i espanyoles va baixar considerablement. Com s’han de combatre aquest tipus de partits? A Vic s’han fet manifestacions, denuncies, concentracions, s’han escrit llibres... però amb tot sembla que quan més se’n parla més en surten beneficiats i reforçats.
Hem renunciat a Cabdet?
Després de l'estira-i-arronsa territorial amb Castella que va caracteritzar la història del sud valencià i de Múrcia en temps de Jaume I i els seus descendents immediats, el 1305 Cabdet va restar definitivament integrat al Regne de València, del qual constituïa un enclavament envoltat de terra castellana. Avui, en canvi, Cabdet forma part de la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. En algun moment de la història, doncs, va passar alguna cosa.
Camps i qui pugi
La meva experiència de tocar la realitat valenciana, m'ha deixat sempre una perplexitat de la que no em refaig, i no es perquè els catalans del sud de l'Ebre i els valencians del nord d'Alcanar siguem radicalment diferents, - que ho som- sinó per que l'ánima valenciana, mes propera al salerós temperament andalús, ofega les penes amb una paelleta gustosa amb rampoines de peix, mentre els principatins (com ells ens diuen) seriosos i formals, ens alimentem de fel i la trobem bona, talment com els suecs mengen peix podrit i els hi agrada.
Però fora de les formes el fons es molt paregut, i tan catalans com valencians no cuinem millor els nostres desitjos més íntims, i mengem del que ens donen per manca de decisió d'on comprarem la identitat.
La qüestió no és ser independents, sinó la dependència de qui te els recursos i no els amolla, la qüestió és viure fent la viu-viu i anar tirant.
El “miracle econòmic” del Reino de Valencia, amb els seus fastos PPlònics representats per el model Marina d'Or, Terra Mitica de la destrucció especulativa, ha avançat un munt d'anys de forma imparable estenent malla a malla la xarxa de corrupció fins als mes diminuts branquiols del pulmó econòmic.
Quan vaig intentar, cap a finals de 2008, establir un cap de pont a Xativa per estendre la meva feina empresarial també al País Valencià, aviat vaig ser conscient que allà hi havia unes altres regles de joc i que hom seria benvingut i ajudat sempre i quant acceptes aquelles regles.
Tot estava empudegat, farcit pel clientelisme, i a Xativa, l'inefable Rus, a canvi de guarnir una ciutat “bonica”, organitzar festes desmesurades per a portar turisme i negoci per els comerciants, a l'adminsitració local, connectada amb l'autonómica a traves dels cacics, exigia la seva llesca ben untada a qualsevol transacció o negoci que passés per el taulell de les oficines municipals i eixamplava la seva taca d'oli per untar-se els dits d'encaixada a encaixada. Vaig viure alguns episodis inoblidables d'espoli “per la patilla” que em varen deixar garratibat.
“De aquellos polvos, estos lodos”, com diu el veïnat, i no eren només polvos, eren violacions en tota regla (o en tota excepció de la ídem).
No conec el que ha passat a les Illes on Matas, com Camps, en la seva euforia d'impunitats devien confiar en que Deu-Nostre-Senyor els havia ungit com a Sátrapes Majors del Regne a perpetuïtat
Peró aquest dos Faraons de Pega no devien escoltar, cas que tinguessin a ma algun Josep que els previngués del anys a venir de vaques magres, i varen tirar de beta “Au but de sufflé” per acabar com els personatges de “La gran bouffe”.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
