Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Setembre 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30

CONCHA DE PLATA A NOVA NARAS, ACTRIU DE 'PA NEGRE'

bielmamengual
enllaç permanent
dissabte, 25 de setembre de 2010 | 22:17h

Ja tenim els premis del 58 Festival de Cinema de Sant Sebastià.
I Agustí Villaronga es veu premiat a través de la seva actriu NOVA NARAS que ha guanyat la Concha de Plata.
I Judit Colell i Jordi Cadena guanyen el premi especial del Jurat per Elisa K, basada en un relat de Lolita Bosch.
N'Agustí és un gran director d'actors, i quan vegem 'Pa negre', estic segur que fruirem molt amb la bellesa de les interpretacions, de la història, de les imatges...
Enhorabona Nova Naras, Agustí, Judit i Jordi i Lolita!
————————————————
Quan tornava del meu passeig capaltardenc m'he trobat de morros amb la lluna plena just damunt l'horitzó d'un garroverar negre tinta xinesa. La llunota era una immensa bolla de foc: una taronja gegantina que no s'aturava d'enviar-me resplandors tremolosos d'uns pigments acarabassats que em tacaven la pell amb un color mai vist. El color taronja de la lluna m'ha deixat embambat amb la banda sonora dels grins i els sebel·lins. Després m'he remullat de bell nou dins la fosca negre.

JOURNAL DE DÉSIR (XV)

bielmamengual
enllaç permanent
dissabte, 25 de setembre de 2010 | 14:10h

ESCRIC AL GALOP

Amb la boca dins les galtes del cul d'aquest foravila tan estimat, avui, dissabte de tardor faig passes pel caminal dels caquiers. Enguany no toca. No toquen caquis. Només qualque arbre en duu sis o set ben verdosos, els altres cap. És l'esterilitat que saben fer els arbres per produir amb els ritmes de la terra. M'ajec damunt el banc de pedra pintat de líquens grogosesos i negrencs. La fredor humida em travessa com una benedicció. el sol és fort, pica. Tanc els ulls una bona estona i escolt la respiració del meu món: la fregadissa de les fulles dels ailants, el refilar eixut de les paones amb els piulos dels menuts, una moto que amolla gas a la carretera local, els meus batecs compassats als polsos...
Quan m'aixec top d'ull amb un cobricel de núvols blancs, ben esponjats, adormits damunt la serralada de Tramuntana. Pens en Baudelaire i la Sagan —Les merveilleux nuages— i badoc fins que els ulls em fan mil amb les bellumes de les parets d'esquena d'ase, amb un garrover ferit per un llamp forcat, amb el crit d'un falcó que deu tenir fam.
Camín per entremig d'herbes grisoses de sequera i també en formes d'onades per la pluja intermitent de les darreres nits. Les flors de card, orgulloses i espinoses, em fan anar viu si no vull qu em deixin fet un ecce homo en el meu avenç cap a les dues figueres velles. Tampoc no hi ha figues, només quatre figons verdosos que no es menjarien ni els porcs.
Tot foravila es converteix dins aquest passeig matiner en matèria de meditació solitària. La bona.