
Horta d'Alboraia, 2010.
Pel·lícula Ilford HP5 400
Càmera Zenit 122. Lent Zenitar 50mm


Un article de Vicent Partal sobre el concert de Pep Gimeno a les festes de la Mercè d'enguany:
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/307746-una-nit-a-barcelona.html
En el “coaching” polític un pilar bàsic per l´èxit en les comtesses electorals s´obté redreçant la candidatura del tal com és a tal qual hauria de ser.
Ja tenim els premis del 58 Festival de Cinema de Sant Sebastià.
I Agustí Villaronga es veu premiat a través de la seva actriu NOVA NARAS que ha guanyat la Concha de Plata.
I Judit Colell i Jordi Cadena guanyen el premi especial del Jurat per Elisa K, basada en un relat de Lolita Bosch.
N'Agustí és un gran director d'actors, i quan vegem 'Pa negre', estic segur que fruirem molt amb la bellesa de les interpretacions, de la història, de les imatges...
Enhorabona Nova Naras, Agustí, Judit i Jordi i Lolita!
————————————————
Quan tornava del meu passeig capaltardenc m'he trobat de morros amb la lluna plena just damunt l'horitzó d'un garroverar negre tinta xinesa. La llunota era una immensa bolla de foc: una taronja gegantina que no s'aturava d'enviar-me resplandors tremolosos d'uns pigments acarabassats que em tacaven la pell amb un color mai vist. El color taronja de la lluna m'ha deixat embambat amb la banda sonora dels grins i els sebel·lins. Després m'he remullat de bell nou dins la fosca negre.

És un fet, que a hores d'ara en aquestes latituds ja no passa per alt a ningú que estigui mínimament informat, que el suport a l'independentisme a Catalunya (entesa en el sentit actual estricte, és a dir, el territori administrat per la Generalitat de Catalunya i constituït jurídicament com a comunitat autònoma espanyola) ha assolit un màxim històric. Ho mostren totes les enquestes. Això, com tot estat d'opinió en una societat democràtica i avançada, és causat per una mescla complexa de factors.
La Candidatura d'Unitat Popular, força emergent a les municipals de fa tres anys, serà absent per voluntat pròpia a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

No hi ha dubte que a Euskal Herria -i als estats espanyol i francès- avui és un dia històric i ara mateix s'està vivint un moment històric. La iniciativa política que ha endegat l'esquerra abertzale, en una de les èpoques més difícils i dures per a l'acció política, representa una nova mostra de la capacitat, l'arrelament i la dignitat d'un moviment polític que ha estat capaç de fer emergir, malgrat la negació a tots nivells a què els estats "demòcrates" espanyol, francès i la resta d'aliats havien sotmès Euskal Herria. I d'aquesta dificultat, un cop més, l'esquerra abertzale ha sabut trobar el camí per seguir liderant un procés que ha de dur el poble basc a les portes de l'autodeterminació i potser al seu exercici i tot.
Quan es van trencar les darreres converses de pau, que havien assolit nivells molt alts de compromís, l'Estat espanyol va emprendre una de les més dures etapes de pressió amb l'objectiu de situar el moviment independentista al límit de la mort civil per inanició. Tots els passos donats posteriorment, legals, policials, mediàtics, de censura política, d'atemptat a les llibertats, han estat adreçats a aquesta desaparició per evitar el procés d'autodeterminació. Avui, veiem com prenen sentit en aquesta aposta per afeblir fins a nivells límit la capacitat de l'esquerra abertzale, determinades decisions polítiques que han afectat Euskal Herria, com la llei de partits per possibilitar el govern espanyol de la comunitat autònoma basca -PP/PSOE-, com la desaparició del currículum escolar basc en una de les primeres decisions de l'executiu espanyol a la CAV, però també, i molt important, la decisió de no donar el suport del PSOE a Nafarroa Bai en la comunitat autònoma de Nabarra per "ser Navarra raó d'estat", com digué el ministre Blanco en sortir de reunió d'alt nivell a Iruña.
(Continua)

Ferrusola demana no precipitar-se
D'acord. No ens hem de precipitar mai. Hem d’anar tan de pressa com puguem, però no més del que les circumstàncies permetin. Però qui ho determina això? Quins criteris ens permeten discernir el tempo del procés d’independència?
No criticaré
El que ens hauria de fer pensar, tant a la mateixa Ferrusola com a nosaltres, és que tals propòsits a favor de la independència, per aigualits que siguin, no els hagués fet de cap manera fa 10 anys. Consideri, doncs, la senyora Ferrusola que els temps van canviant més ràpid del que mai no hagués pensat. S’han presentat unes circumstàncies que ningú havia previst però que responen al treball de molta gent. Nosaltres no ens precipitem, són les circumstàncies les que s’han precipitat. Unes circumstàncies favorables que ningú havia pogut preveure I, senyora Ferusola, no les podem deixar passar per por a precipitar-nos: les hem de saber aprofitar.
Tresserras atribueix l'augment de l'independentisme al canvi iniciat el 2003