Cercador per data

Cercador per data

« Abril 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930    

Holanda ha decidit

Això s'ha acabat. Holanda ha decidit. Més d'un centenar d'holandesos s'han acostat a votar avui a Àmsterdam. 106 persones han dit que volen que Catalunya sigui un estat i una sola persona ha dit que no, que ja li va bé com estan les coses. Com que el món és petit, al pati del museu d'història hi he anat a trobar una arenyenca, l'Helena Bosch, que teniu a la foto.

Gràcies a tots



Fent la recerca per la xarxa de la tercera onada de consultes, hom es queda amb sentiments contradictoris, amb tot des de la consulta a Artesa de Segre el 13-D en la qual vaig col·laborar i en vaig ser portaveu.

Per la xarxa he seguit amb cert interès la feina feta a Alt Urgell Decideix, Pla d'Urgell Decideix, Seròs Decideix. i vaig anar a donar un petit cop de mà a Balaguer Decideix. Ahir també vaig anar a donar suport a altres meses de Balaguer Decideix -quan em van deixar marxar a les 11:00- i a Preixens Decideix que em van explicar l'anècdota d'un miserables que els va posar silicona al pany del col·legi, jo vaig aprofitar per explicar-los les amenaces anònimes que vaig rebre.

A Balaguer vaig parlar un minutet amb el delegat de EA un noi de Iruña, casat amb una catalana, el noi parlava català.

Deixant de banda els resultats, he vist un gruix de gent que encara té l'esperança de viure en un món més digne, gent de diferents edats, catalans, treballadors de classe mitja, com funcionaris, botiguers, professors, pagesos, ramaders, transportistes, administratius, empleats de banca, etcètera.

Gent d'ordre, educada, cívica, seriosa, treballadora, que han posat temps i diners de la seva butxaca, una minoria si, però una minoria qualificada, la mateixa que participa en bona part de teixit associatiu, aquesta gent aniran a treballar amb el cap ben alt, miraran als ulls dels seus fills, dels seus pares, o dels seus avis i se sentiran satisfets, i tindran un sentiment de què el país encara batega

Als que ho han menyspreat, als que posen silicona als panys, als que amenacen, als ganduls, als menfotistes, als antidemocràtics, només els demano una cosa, que es mirin els país que volen i després que es mirin al mirall.

Als altres, als treballadors, això només ha fet que començar, ens queda un llarg camí, ens queda Ítaca.

Badalona (17) - "Dia de L'Esperança"

25 d'Abril 2010

Avui s'ha celebrat la Festa de la Solidaritat - Un Dia per l''Esperança, organitzat per Intermón Oxfam, a càrreg dels voluntaris d'aquesta ONG de la nostra ciutat que s'entreguen dia a dia i any rere any a aquesta noble causa d'ajut humanitari.

El lema d'enguany : " DAVANT LA POBRESA, REACCIONA" , amb el qual han volgut incidir en reclamar als nostres polítics respostes concretes al problema, però sobretot, l'acompliment dels seus propis compromisos o promeses d'ajut, fetes sempre amb gran cerimònia i amb paraules majúscules, però quasi sempre amb resultats ben minúsculs.

http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=3753

Caminant...

Si la participació d'avui a les consultes sobre la independència de Catalunya ha estat discreta, visca la discreció!

25 d'Abril... Clavells per la independència.




          

             25 d'Abril...  des del sud cap al nord

                Clavells per a la independència




Companys, si enyoreu les primaveres lliures...

Això no serveix per a res!!


Translation (traducción):

[En Cataluña, siempre tan originales con sus cosillas, unos iluminados montan un referendun o similar para que cuatro ilusos voten a la hora del vermú, más o menos, y pasen asín el domingo entretenidos y engañados]

—Estas consultas soberanistas de aficionados... ¡¡no sirven para nada!!

—Ya lo creo que sirven: entre otras cosas, para que salgas tú retratado...




Guió i dibus: Min

Benaguasil: 25 d'abril a Consolat de Mar

El concert avui commemoratiu del 25 d'abril, també lligat a Sant Jordi i els llibres, ha acabat amb una sorpresa per engrandir l'esperit i l'emoció: els últims romàntics amb una part del cor Amalthea han oferit una versió especial i emotiva de Grandola Vila Morena que, com explicava un dels músics, també era un cant a favor de les revolucions diferents. Ves que a València ens caldria també un entusiasme com hem viscut aquesta nit a Benaguasil, contra els dictadors i politicastres que tenen segrestada la ciutat i la seua voluntat.
David Gàlvez, director del cor, es mostrava content i feliç d'haver pogut oferir-nos el concert en una data tan assenyalada, deixeble de Matilde Salvador, no s'ha estat d'interpretar Convocatòria, un cant d'assalt a l'avorriment i la rutina dels jorns, a la concentració entusiasta pel cant. Enmig d'una de les peces, els romàntics també han narrat aquella breu història d'un lleó, Història ciutadana, en homentage a Jaume Vidal Alcover, que va escriure un altre gran, Vicent Andrés Estellés. Quina llàstima que la banda Primitiva de Llíria desestimés de tocar plegats, amb el cor, perquè la festa hagués sigut extraordinàriament lluïda.
Però els valencians, malgrat això d'ahir a València, o justament per això d'ahir a València, no som una terra de fraternitat, malgrat que Amalthea, en paraules de Matlde Salvador, ho cantava: canteu, germans!
De nou l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, malgrat la deslleialtat d'alguns ajuntaments que ens la tenen jurada, continua treballant amb sentit comú, cada dia a favor d'aquelles frases que ahir uns milers de valencians passejaven per València. Per València, germans.

"A Dios rogando, y con el mazo dando"


No es tracta de discutir si el que diu el darrer pamflet de proganda electoral del Partit Popular és veritat o no. Perquè és obvi que, més enllà d'algunes promeses inconcretes o impossibles de fer complir tipus "cuando sea alcalde, podreis salir a la calle sin miedo a ser atracados", o "todos viviran segun nuestras costumbres", el que diu el pamflet és el que pensa la immensa majoria de la gent, voti el que voti, o no voti a ningú. 

Molts gitanos romanesos, com les bandes llatines (que no els llatinoamericans en general), els "quinquis"de tota la vida o els petits grupets de joves, d'aquí i d'allà, que no tenen feina i no poden o volen estudiar,  són un problema per a la convivència. De gitanos romanesos, no en conec gairebé cap cas que visqui de res que no sigui la xarxa organitzada de mendicitat, el petit furt, el robatori de coure, o el robatori en establiments. N'hi ha, també, que viuen de la ferralla. Però no són la majoria. O si ho són, queden en segon pla per la intensitat amb què la resta fan la seva "feina".

 
Això no és cap descobriment, i dir-ho com ho diu el PP no aporta res de nou. Sobretot, perquè tampoc se'ns proposen solucions a la qüestió. Tanmateix, s'aprofundeix a dir que són "immigrants" quan, en realitat, són ciutadans europeus -Romania- i no se'ls pot "expulsar"...tal i com demana tanta i tanta gent que no sap encara de què va el dau.

 
El col·lectiu gitano-romanès és europeu, és nòmada, i marxarà igual que ha vingut, com la marea. Els va portar la bonança, i possiblement se'ls endurà la crisi. Mentrestant, què podem fer? De primer, no ser tant estúpids com per continuar creient que no cal actuar-hi. Desfer-nos de bonismes i de prejudicis.

 
I què fem? Doncs escolaritzar les criatures. Procurar que visquin en habitatges el més nets possibles, i quanta menys gent millor. Examinar els seus permisos de conduir, i si han passat la inspecció tècnica dels vehicles. Fer seguiment dels caps més conflictius, i mirar d'enxampar-los. Saber quants en són, on viuen, de què viuen, i si canvien de residència. 

 
El PP no pot dir que no s'hagi fet. S'ha fet. Molt. De manera constant. Prova d'això són la reducció de pisos pastera, i la detenció i empresonament de pares que -pressumptament- obligaven les criatures a delinquir, i de majors d'edat que havien -pressumptament- rebentat seixanta bars a la zona de Llefià i La Salut. Una detenció que va comptar amb una decisió judicial sense precedents, en acordar que no podien, si sortien de la presó, tornar a Badalona.

 
Què aporta, què proposa, què faria el PP si arribés a governar? Si té alguna proposta, nova, diferent, que la faci. Que m'expliqui com ho farà per fer que els gitanos visquin "segun nuestras costumbres". Perquè aquí ja em perdo. Els farem regalar un llibre i una rosa? Anar a missa? Jugar a bàsquet? Demanaran "turnemis"? Se'ls posarà al costat, el senyor del PP, i cantaran "el meu avi"?

 
I pel que fa a la promesa de "se podrà salir a la calle sin miedo a ser atracado"... Mirin, això de la "por" és molt relatiu. Suposo que la qüestió de fons està en contractar més policia. I jo ja hi estic d'acord. Per això hem incrementat els efectius de policia local, i hem recuperat vint agents dels Mossos que en els darrers anys havien marxat a reforçar altres ciutats. Hem de seguir treballant en aquesta línia. Però això no resoldrà fets indiscutibles. Els gitanos romanesos són europeus, la justícia i l'aplicació de la llei ens fa passar a tots pel mateix raser, i per això no podem obligar ningú que no hagi traspassat la llei a marxar de la ciutat, o a no sortir de casa per no "molestar" la resta de ciutadans. No podem saltar-nos les lleis que el PP ha aprovat a Madrid. 

 
Dir el que la gent vol sentir és fàcil, com també ha fet la direcció estatal del PP desvinculant-se del pamflet. Quatre paraules fàcils d'entendre són la clau per a fer una campanya electoral eficaç. El problema és el dia després, si s'arriba a guanyar. Aleshores, es topa amb la realitat, es frustren expectatives, i s'acaba fent realitat allò de que tots els qui fem política som iguals. Jo miraré de seguir passant de la paraula a l'acció, incrementant la dotació de seguretat pública, buscant l'eficàcia del treball conjunt, alegrant-me que la justícia ens doni alenades de suport, influint als meus per collar més als reincidents. L'alcalde diu que el pamflet li fa pena. A mi m'entristeix que la gent continuï creient els populistes, encara que això ja ho veurem, en obrir les urnes, d'aquí a un any.

 
El PP, tant catòlic a les "manis" del Rouco Varela, ens demostra el fariseisme dels qui van "a Dios rogando, y con el mazo dando". Nosaltres, continuarem fent el que toca, amb les eines que tenim i sense aixecar les baixes passions que han causat, i causen arreu del Món, tant i tant de mal.

 

25A - una nova lliçó democràtica.

Independentment del percentatge final de participació, moltissims ciutadans anònims han donat una nova llicó als professionals de la política. Ja voldrien totes les formacions polítiques obtindre els resultats que avui el sobiranisme ha tret, com també en les darreres onades de consultes.

Amb escassos mitjans i moltes ganes el futur nacional de Catalunya s'obre pas. Felicitats a tots els que ho fan possible.

Els Premis Sant Jordi a Sarrià de Ter.

Dissabte al matí va tenir lloc el lliurament de guardons dels Premis Literaris Sant Jordi 2010, convocats per l’Ajuntament de Sarrià de Ter, que celebren aquest any la 30ena edició. Un matí assolellat, radiant, ens va permetre gaudir d’una jornada literària celebrada en el renovat àmbit del pati del Patronat, que també s’inaugurava de manera oficial.

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Elisenda Soriguera

Poc-moderna

Elisenda Soriguera

Ja hi som: #LlachCampNou

José Manuel Almerich

almerich

José Manuel Almerich

MADEIRA

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Pagesos emprenyats

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.