Lluís Companys encara és un símbol de la Catalunya nacional (més enllà de la seva trajectòria política) inadmissible per l'ordre espanyol establert, incapaç també de trencar totalment amb el franquisme. La negativa d'ahir de la junta de fiscals del Tribunal Suprem espanyol n'és una prova més.

Amb l´eufemisme que suposa la denominació territorial de la "Ribagorça Romànica", deu municipis de la Franja de Ponent d'administració aragonesa (Areny de Noguera, Bonansa, Isàbena, Les Paüls, Montanui, Pont de Montanyana, Sopeira, Tor de La Ribera, La Vall de Lierp i Beranui), i quatre municipis de la mateixa comarca natural però del principat ( Pont de Suert, Vilaller, Vall de Boí y la Terreta de Tremp), organitzaran durant l'any 2012 els anomenats "Sky Games". La darrera edició, es va celebrar a "Les Dolomites" (Alps Italians), havent estat el cerdà Kilian Jornet el guanyador de la competició més important. Aquests "jocs olímpics" de muntanya reuneixen cada quatre anys, els millors especialistes mundials, amb un programa de competició que compren cinc curses: la "Skyrace", una carrera de resistència de 21 a 42 kilòmetres de recorregut amb un mínim de 2.000 metres de pujada acumulada; el kilòmetre vertical, carrera en ascens de 1.000 metres de desnivell; la "Skybike", duathlon d'alta montaña; la "Sky speed", carrera de velocitat per equips de quatre corredors amb eliminatòries i la Skyraid", carrera de relleus en diferentes modalitats. A part de la promoció que per l'Alt Pirineu pot suposar l'esdeveniment esportiu i muntanyenc, és un bon exemple de com es pot treballar des de camps ben diversos, en aquest cas l' esportiu, per a fer possible una col·laboració entre municipis que tenen la mateixa cultura i formen part de la mateixa realitat nacional, amb independència de quina sigui l' administració territorial superior que depenen. Com que hi han mitjans informatius que ho posen com exemple de col·laboració entre municipis de diferents comunitats autònomes "espanyoles", amagant la cultura, tradició i llengua que les agermana, val la pena posar les coses al seu lloc, per afirmar que allò que mostren i confirmen és tota una altre cosa.

DONES: RECONSTRUÏM
Les Illes 1880-1936
A l’anomenat sexenni democràtic( 1868-1874) es creen escoles de nines i adultes per pal·liar la situació d’analfabetisme femení que a 1880 era del 80% ( a l’estat espanyol era del 70% ). A 1931 encara era del 58% i a 1936 del 39,4%. Fins a 1910 no s’aprovà l’accés a ple dret de les dones a la universitat. A 1914 Margalida Segura Segura fou la primera metgessa mallorquina doctorada a Barcelona.

L'entrenador del Barcelona, Josep Guardiola, ha apadrinat el llibre solidari escrit per 37 periodistes esportius i amb el qual es pretén recaptar fons per l'ONG Pallassos sense Fronteres, segons ha informat l'Agència EFE.
Guardiola apareix amb el nas de pallasso a la portada del llibre, titulat Relats del Mundial, al costat de Tortell Poltrona, fundador de Pallassos Sense Fronteres, i escriu també el pròleg d'aquesta obra solidària. A la imatge, portada del llibre que es pot adquirir als centres de El Corte Anglès, Hipercor i Opencor a un preu de 10 euros.

La mina Berta del Papiol és un dels llocs més clàssics de la geologia de Catalunya, especialment pel que fa a les més de noranta espècies minerals que s’hi poden trobar. Recordo que de ben petit anava fins les escombreres de la mina per anar a recol.lectar minerals, especialment la fluorita verda amb perfectes octaedres que és el mineral insignia de la localitat. Més tard, ja com a geòleg, vaig participar en un programa de recerca amb la hipòtesi que les cristal.litzacions de fluorita del Papiol i la calcita espàtica del Garraf, representaven incrustacions en fissures relacionades amb la circulació de fluids dins del context del rifting miocè del sistema de fosses de la serralada litoral catalana.
La mina que seguia un jaciment filonià encaixat en granodiorites va haver d’acabar la seva activitat per la inundació per aigües subterrànies, més tard es van reempendre els treballs d’extracció en superfície, mitjançant una pedrera que explotava la granodiorita i que ara, amb l’excusa dela seva rehabilitació paisatgística vol ser convertida en un contenidor/dipòsit de residus procedents dels ecoparcs. Tot això en un context de gran permeabilitat per fracturació, amb un aqüífer i amb hidrotermalisme immediatament a sota, en un emplaçament proper al parc de Collserola i amb la categoria del lloc com a geotop, pel seu interès geològic a protegir i digne d’estudi.
La cosa s’havia aturat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però ara el Tribunal Suprem ha fet una altra sentència que dóna llum verda als interessos de l’empresa Jaime Franquesa, ben relacionada amb CiU i l’ajuntament de Sant Cugat, on s’ubica part de la pedrera , mentre que l’altre municipi implicat, El Papiol amb l’alcalde republicà Albert Vilà al davant s’ha oposat i ha demanat al conseller de Medi Ambient de la Generalitat que deixi d’inhibir-se del cas. Ja fa més de vint anys que vàrem lluitar contra un altre abocador de residus especials ( tòxics) al Papiol, ho haurem de tornar a fer i haurem de tornar a guanyar.

Amb pocs dies de diferència, han arribat a les meves butxaques dues monedes singulars.
La primera és una vulgar moneda de deu cèntims, però que du un petit missatge personal pintat en vermell: és un cor i la llegenda "Clara" repetida. És una versió numismàtica d'aquells cors amb fletxa gravats al tronc d'un arbre. I recorda també allò de "Pujol-Catalunya" dels anys seixanta, només que les intencions ja no són polítiques sinó amoroses. Qui deu ser la Clara? Qui l'estima? Cada un és ben lliure de fer volar la imaginació fins l'infinit.
L'altra moneda és més prosaica. La vaig cullir de terra i ha resultat ser una de cinc pessetes molt i molt gastada, però que s'hi distingeix perfectament la llegenda "Murcia". Sabia de l'existència dels falsos "duros sevillans". El que no sabia és que també existissin duros murcians.

El
passat divendres 19 de març al museu arqueològic del Camp de les Lloses de
Tona, és va dur a terme l’acte de presentació del llibre de X. R. Trigo El Somni de Tàrraco (Edicions 62).
Un
acte on hi van participar una trentena de persones i que va estar compost de
dues parts, una primera on l’autor juntament amb l’arqueòloga Imma Mestres van
contextualitzar dins de la història el moment on està ambientada l’obra. Una
novel·la històrica que transcorre entre les muntanyes d’Ausa i la capital
Tàrraco i on en un moment concret el protagonista principal passa pels entorns
de Tona.
La
segona part de l’acte organitzat per la llibreria Cal Poquet, juntament amb el
centre d’interpretació arqueològica del Camp de les Lloses, va conduir als
assistents fins a les runes arqueològiques, on l’actriu del film Ventre Blanc (que s’està rodant a Vic),
Coia Valls, esperava els assistents
sota la llum dels estels per realitzar una lectura dramatitzada d’alguns dels
fragments de l´obra.
En
finalitzar l’acte tant l’autor com la actriu van poder signar alguns exemplars
del llibre entre els assistents a l’acte.
Aquest
acte s’emmarca dins d’un seguit d’actes culturals que la llibreria Cal Poquet
està organitzant per aquest 2010 amb l’assessorament de l’empresa de
serveis Lleurem.
Font: La Revistona


Menú ben completet el que us oferim a partir de demà divendres i fins el diumenge. Des de cada activitat podeu enllaçar cap a la informació completa dels actes que tindran lloc a Bétera, Llíria, Olocau i Vilamarxant. Un llibre, una exposició, una passejada o una obra de teatre vos estan esperant. El Casal Jaume I, l’Institut d’Estudis del Camp de Túria, l’Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil i l’Associació Cultural 9 d'Octubre de Vilamarxant són els amfitrions. Anem-hi!
Com sabeu, els Oscar s'anunciaven tradicionalemnt per Carnestoltes (més o menys) i es lliuraven cap a Setmana Santa; de manera que les nominacions solien coincidir amb el Festival de Berlín i el lliurament rondava la Setmana Santa. El 2004, però, l'acadèmia de Hollywood va decidir avançar la gala a final de febrer, amb la qual cosa les nominacions queien cap a final de gener. Enguany, per evitar que la cerimònia coincidís amb els Jocs Olímpics d'Hivern, van endarrerir-la fins al 7 de març... I no els ha acabat de fer el pes. Pel que es veu, la temporada de premis se'ls ha fet "massa llarga" i arriben a parlar de "fatiga"... I potser sí que s'ha fet inacabable aquestes gairebé 15 setmanes de premi (entre la darreria de novembre i l'arrancada de març).
No patíssim, però, que el 2011, la cerimònia serà el darrer diumenge de febrer; és a dir, el dia 27.