La setmana passada vaig prometre un darrer post modernista en aquest mes tan saturat de sana reivindicació del pop i el ie-ié català dels anys seixanta [vegeu aquí i aquí]. Ara que el Goear ja torna a rutllar, ha arribat el moment de fer-lo: es tracta d'una reivindicació en tota regla de la tasca de Mauné i els seus Dinàmics, grup empordanès pioner en el camp de la sardana-fusió. Aquest apunt té també una vocació de 'fe d'errades' per esmentar alguna que altra imprecisió que se'ns va 'colar' durant l'elaboració de l'especial modern de l'Enderrock 173. La figuerenca Montserrat Mauné, filla del ja traspassat Florenci Mauné, líder d'aquest particular combo empordanès, m'ha fet arribar una sèrie d'apreciacions –juntament amb un entranyable CD on ha digitalitzat l'obra del seu pare i hi ha inclòs una petita biografia– que tot seguit esmento. [Més]