Bon Nadal a tothom (2)

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• divendres, 25 de desembre de 2009 | 21:14h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

EL MILLOR I EL PITJOR DEL 2009

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• divendres, 25 de desembre de 2009 | 21:09h

Destacaré el millor i el pitjor de l'any que s'acaba, 2009, en dues notícies.

EL MILLOR: F. C. BARCELONA I EL SEU TRIPLET. Com a culer de tota la vida, m'enorgulleixo de l'exemplar trajectòria del Barça, que amb un geni com a jugador i ara com entrenador, en Josep Guardiola, un bon alumne del seu mestre, en Johan Cruyff, que ha sabut formar un gran conjunt, de qualitat, amant del futbol bonic i eficaç alhora, que ha guanyat la Copa del Rei, la Lliga i la Champions europea, a més de les Supercopes d'Espanya i Europa i la Copa del Món de clubs. Aquest últim títol era l'únic que faltava en les seves vitrines, ja que els altres ja els tenia des de fa anys. Malgrat la campanya poc elegant de certs mitjans de comunicació, cecs davant la complexitat del Barça, obcecats a veure només un equip “polititzat”, no pas polititzat com els agradaria, sinó com ells en volen, el Barça ha donat lliçons a tothom sense prepotència, amb la humilitat que en Guardiola sempre ha defensat, però amb fermesa i elegància davant calúmnies dolentes difoses. I aquesta humilitat ha estat també per al Real Madrid, el “nou” President del qual hi torna amb la seva megalomania i prepotència d'enguany, encara incapaç de reconèixer el seu error quan el 2003 va donar la baixa, tot just l’endemà de guanyar la Lliga, al Vicente Del Bosque i al Fernando Hierro perquè segons ell no tenien pas força “glamur” per a l'equip. Si la seva visió del “glamur” consisteix a tenir jugadors semblants a models de “prêt-à-porter”, tipus Beckham o Cristiano Ronaldo, que es dediqui a fer desfilades de models.

EL MÉS PITJOR: HONDURES. Podria haver tocat també al nefast Primer Ministre d'Itàlia, en Silvio Berlusconi, amb les seves orgies amb “velinas”, que han motivat, entre d’altres coses, l'imminent divorci de la seva dona, però m’aturaré a l’afer Hondures. El país germà centreamericà ha patit la més gran infàmia de l'any. Els que encara continuen donant suport i justificant el cop d'Estat que va deposar al Manuel Zelaya com a President, no tenen pas moral ni decència de debò. L’Ecuador, fa anys, va voler destituir al seu Presidente, l’Abdala Bucaram, per corrupció i bogeria, segons els mecanismes constitucionals per això, allò que als EUA es diu “impeachment”, és a dir, allò que va enderrocar en Richard Nixon pel escàndol Watergate. Però a Hondures van fer un cop d'Estat més propi d'un còmic de Mortadel·lo i Filemón que no pas una altra cosa. ¿Que no hi havia a Hondures de mitjans constitucionals per deposar al President si aquest feia alguna cosa delictiva? Amb allò que van fer, que tothom coneix bé, li han convertit en un màrtir, al seu pesar. I ell té raó en queixar-se. ¿Que no s'atrevien a empresonar-li, com es va fer en altres cops d'Estat, o a executar-li? Si és en el primer, ¿que tindrien por que amb ell a la presó, s'amotinessin tots els presos del país? I en el segon, ¿que tindrien por a un màrtir? La Unió Europea va reaccionar exemplarment, trencant tot seguit les seves relacions diplomàtiques amb Tegucigalpa. I que el nefast Roberto Micheletti, que sempre va de religiós amb el roser a la mà i d'“exercicis espirituals”, no ens doni lliçons morals. Em recorda d’aquests “decents” que després es descobreix que tenien d’amants o eren coneguts a tots els prostíbuls locals.

BON NADAL I ANY NOU 2009.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article