#votaindependencia, una iniciativa que exclou CiU (falten 34 dies)

• xaviermir
• enllaç permanent
• CiU (segon front)
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 23:55h

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Compra tractora “d’indústria nacional” des de Governació pels ajuntaments

• carlesbassaganya
• enllaç permanent
• 946 governs locals
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 23:38h

Aquest dissabte amb el Conseller Ausàs, així com amb els directors dels serveis territorials de Governació i Administracions Públiques, vam presentar la resolució i vehicles Pick Up de Nissan, del programa destinat a municipis de fins a 5.000 habitants.  A la convocatòria de vehicles d’aquest any, Governació ha invertit un total de 3,1 milions d’euros per a l’adquisició de quatre tipologies de vehicles de diferents marques (vehicles elèctrics intercanviables, vehicles escombradora, vehicles polivalents, i el pick up de Nissan). Els municipis podien escollir quina tipologia de vehicle prioritzaven a la seva demanda. ////seguiu////

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

EUMO

• onomatopeia
• enllaç permanent
• Cultura
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 23:14h

Va néixer el 1979, dos anys després de la fundació de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona i va aprofitar-ne l’acrònim -tot i que se’ls hi prohibí posar el nom en català i es va haver de fundar com a Escuela Universitaria Jaime Balmes, coses d’espanyols-. Lligada des dels seus inicis a la Universitat de Vic on hi ha tanta boira com a la de Cambridge.

Ha publicat més de 1200 títols agrupats en una trentena de col·leccions, entre les que destaquen, fa de mal dir, “Llengua i Text”, “Textos Pedagògics” i “Biblioteca de Traducció i Interpretació”.

Edita, sobretot, manuals universitaris, assaigs, llibres de text i monografies d'interès local, comarcal o corporatiu. Enguany ha publicat la joia “Shakespeare en català. Traduir l’imperialisme” d’Helena Buffery i el “Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions” -clap, clap, clap!- de Manel Riera-Eures i Margarida Sanjaume que millora el “Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva” -uau!- publicat pels mateixos autors a can 62, que no can seixanta.

Ens trauríem tres barrets si els portéssim només pel fet d’haver editat l’OC de Jacint Verdaguer, sex symbol de la nostra cultura singular i universal, per editar “Reduccions”, dirigida pel Lluís Solà és la millor revista de poesia, de llarg, dels Països Catalans, figura al catàleg de la Library of Congress dels EEUU i al portal scientificcommons.org. El tercer barret ens el trauríem per la col·lecció de poesia “Jardins de Samarcanda” que coedita amb “Cafè Central” i que acaba d’editar noves traduccions dels “Sonets” de Shakespeare.

Sense barrets i per arrodonir-ho destacar la feina d’Eumogràfic, fundada el 1984 hi fa de cap de colla l’Anton Granero, empresa també vinculada a la Universitat de Vic; només cal posar una al costat de l’altre les gairebé 100 portades de “Reduccions” per declamar, com escrigué l’ínclit poeta, “m’exalta el nou i m’enamora el vell”.

http://www.eumoeditorial.com

[Publicat al número d’octubre del 2010 de la revista LITERATA]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Més nanorelats.

• jmsansalvador
• enllaç permanent
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 23:11h

Els reptes a escriure Nanorelats a can Relatsencatalà engaxen fort. L'altre dia se'n convocà un sota el tema Tardor i a aquesta bona gent sembla que els va agradar prou el meu. Gràcies, amics!

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

NOVA ENQUESTA DEL RACOMETRE (FEED BACK).

• descatllar
• enllaç permanent
• POLÍTICA
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 23:04h

La nova enquesta del Racometre, feta a primers d' octubre, mitjançat entrevistes telefòniques a mil ciutadans, confirma novament  la possible victòria de Convergència i Unió, que es preveu s'acostarà a  la majoria absoluta aconseguint entre  65 i 66 diputats. Els tres partits que formen el govern de la Generalitat, segons la mostra, patiran una caiguda important. El PSC baixarà dels 37 actuals als 27 o 28. ERC aconseguirà entre 11 i 12 escons dels 21 actuals. El PP no veurà confirmada la seva tendència a l'alça detectada en anteriors enquestes i podria perdre un dels seus 14 escons. ICV baixarà del 12 als 9 o 11 diputats. Ciutadans mantindrà els 3 escons de Barcelona i fins i tot  pot augmentar-ne  un i finalment Solidaritat per la Independència, es quedarà  just al límit del tres per cent, amb una forquilla entre 0 i  4 escons, un dels quals i en els millors dels casos, seria a Tarragona. L'enquesta no detecta l'entrada de Reagrupament ni d'altres forces al Parlament. Un fet ben  singular és l' augment del vot blanc, que es mouria a l'entorn del 6%, amb una  participació pronosticada d'un 54%, dos punts per sota de les darreres eleccions catalanes. De l' estudi es dedueix que encara hi ha marge per modificar alguns resultats -encara que no la tendència general -,  si s'esmenen certes estratègies partidàries, ja que hi ha un gruix important d'electors (entorn del vint-i-dos per cent) que encara es mostra indecís a l'hora d'escollir el vot. En els possibles resultats  de Solidaritat no es detecten les repercussions electorals dels acords de  l'Assemblea de compromissaris del Barça ( posterior a l'estudi)  i per tant és desconeix com tot plegat pot haver afectat les expectatives de Jan Laporta, tant si li fossin favorables com clarament negatives. El fet es que el conjunt d'enquestes publicades en els darrers quatre mesos confirmen, per total coincidència de pronòstics, el següent: A) Que pot haver un clar enfonsament dels partits que durant set anys han format el govern  tripartit. B) Que el desig de canvi el capitalitza CiU que fins i tot aconsegueix  un nombre molt important de vots independentistes. C) Que aquests vots  no aconsegueix atreurel's  les dues noves forces independentistes que paguen amb escreix la seva poca cintura política al no haver forjat una coalició unitària, si bé només Solidaritat , por treure el cap al Parlament, amb una representació molt minsa i gràcies a una participació electoral  baixa, que només canviaria si el vot en blanc canviés d'opinió afavorint-los i si un  percentatge relativament important dels  ciutadans que ens mostren  indecisos els hi fés costat. Això darrer, és el que pot acabar per definir-se, o no, durant els propers trenta-tres dies.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/320219-intuicions-arriscades.html

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

OKTOBERFEST A MUNIC

• montsevives
• enllaç permanent
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 21:59h

QUE COMENÇA EL SETEMBRE

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El descobriment d’Al-Qsr

• lluis
• enllaç permanent
• 02a. Excursions i senders
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 21:50h

A uns 20 quilòmetres de Barastro, una variant de la carretera que mena a Huesca ens deixa, ja de fosc, en un poble de carrers estrets i cases de pedra vella.


Al capdamunt d’un roc immens, la Colegiata de Santa Maria rivalitza amb la lluna que, trista potser com en Boabdil de Garnata, visita els seus antics dominis des d’una prudent distància.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Els "bons" i els dolents

• latrappola
• enllaç permanent
• Apolítica
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 21:44h

Esgota i avorreix molt el discurs de les dretes i les esquerres, del neoliberalisme agressiu, dels especuladors incontrolats, i de què la crisi l'han de pagar els rics que són els que l'han generat. Escoltes el discurs i després compares: La Generalitat pagarà una comissió del 3% als bancs i caixes que ofereixin els bons. Això significa una donació encoberta de 75 milions a les entitats financeres, als anomenats poderosos. Un veritable regal sense pràcticament risc. Després es callen que els bons no tenen perquè anar a caure en mans de particulars, i les mateixes entitats financeres en podran comprar fent un magnífic negoci rodó del 4,75% + 3% = 7,75%. La Generalitat comercialitzarà fins a un total de 2.500 milions, xifra que contrasta amb els 1.968 milions que les entitats caixes catalanes van rebre del FROB. En aquest cas, però, les caixes hauran de tornar els diners a un interès entre el 7,75% i el 8,25%, a més d'haver estat forçades a fer unes fusions que n'han augmentat el control per part dels dos partits nacionalistes espanyols.

Resumint, el negoci ha estat que l'Estat, via el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), ha deixat diners a les caixes d'estalvi a un 7,75% (8,25% a partir del segon any), i aquestes hauran comprat -amb particulars o sense- deute a la Generalitat a un 7,75%. El resultat final és que la reestructuració bancària haurà estat finançada per la Generalitat -en definitiva, pel pobre menjaire-, al mateix temps que l'Estat Central n'haurà fet un bon negoci. El conseller Castells podem dir que el que haurà estat fent és allò tan rusiñolià de vendre duros a quatre pessetes. Espero que algun dia se li reconeixerà que haurà estat el pitjor conseller d'economia i finances que hem tingut mai, i que mai arribarem a tenir, i el responsable de l'inici de la centralització de les caixes d'estalvis a la capital de l'Estat. Això sí, haurà fet un servei impagable a les finances del seu partit.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

ICV-EUiA, preneu partit sense embuts, seria bo ambientalment. #votaindependencia

• smartinez
• enllaç permanent
• INTOXICACIÓ
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 21:40h

En mig de les embolicades i embolics sobre creences, credibilitats, ocultismes, auscultismes(em sembla), etc, trobem la notícia de que Herrera declara que "reconeix que el tripartit es reeditarà si torna a sumar". Ho reconeix, quin sentit tindria aquí? bf. I fixe-ho-vos qui canta a cor aquestes declaracions, els hi podem demanar el mateix. Què vol dir aquí "reconèixer"?



Notícia:

Herrera reconeix que el tripartit es reeditarà si torna a sumar

"El secretari general d'ICV i cap de llista d'ICV-EUiA a les eleccions al Parlament, Joan Herrera, ha restat aquest dilluns credibilitat a l'anunci fet pel primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, de donar per acabada l'etapa del tripartit. De fet, Herrera ha recordat que 'el candidat Montilla' ja va dir el mateix fa quatre anys per després fer el pacte de Govern amb ERC i ICV-EUiA. 'Els partits de l'esquerra tothom diu que ningú pactarà amb ningú per després acabar pactant perquè l'aritmètica parlamentària mana', ha apuntat per afegir que ells no enganyaran a ningú. Ha insistit en la seva aposta per una majoria d'esquerres per aplicar polítiques d'esquerres.(...)"


Comento:

"I, si és així com dieu, que treballeu per a majories d'esquerres, com és que no us sumeu amb ERC, us cal només respectar uns punts que qualssevol demòcrata hauria d'acceptar d'ofici. I, com és que no pressioneu el PSC, donat que aquest partit sembla que s'estigui suïcidant per a La Indissoluble? Amb una postura vostra clara seria bon inici de pressió a favor de la democràcia i la esquerra política.

Es fa realment complicat seguir uns arguments tant recargolats que presenteu per a la vostra previsió, per altra banda. Es pot solucionar una mica, però, si demanem en general als polítics que deixin de creure's que els ciutadans som babaus, per començar, per exemple, ICV-EUiA, veiem que les situacions són diferents, els plantejaments electorals són diferents, de manera que no treu cap la vostra suposada deducció. La situació sociopolítica és diferent, ha hagut un 13S i successius dies de consulta popular sobre la independència i tot el que això ha implicat, també va haver una marxa a Brussel·les, Acte de Sobirania, unes quantes manifestacions clarificadores, ..., una sentència del TC, posicionaments particulars, i un 10J que per molt que els renegueu, és un punt d'inflexió. És, fou, un altre punt d'inflexió a sumar, i que va de la mà de les exigències bàsiques a una democràcia.

A Barcelona el 10 del juliol de 2010

L'alternativa a acceptar els canvis, el gir de consciència i democràcia seriosa, funciona només a preu de robar consciències i/o enteniments (enganyar, disfressar, dominar prescrivint comportaments, dogmatismes inacceptables, abusos varis, ...), preneu partit sense embuts, seria bo ambientalment."


Recordem el 10J, i la sentència, i la Indissoluble.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

OCTUBRE 2010

• Llibre
• enllaç permanent
• dilluns, 25 d'octubre de 2010 | 21:26h

PONS, Pere Antoni: La felicitat dels dies tristos. Editorial Empúries. Premi Documenta 2009

(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article