
Aquesta és la pregunta que plantejava dilluns a l'anotació Generació bloc. Vaig demanar a Carme Porta [bloc], diputada d'ERC en aquesta legislatura acabada, si podia reflexionar-hi. No m'ha decebut, i aquesta nit mateix ha respost. A l'anotació Les dones a la blogosfera, Porta escriu: "De fet, l’absència de les dones a l’espai dels blogs no deixa de ser la mateixa absència que, de forma endèmica, durant segles hem tingut les dones de l’esfera pública. El sistema patriarcal divideix el món en dos à mbits: el públic i el privat. Segons els parà metres patriarcals l’à mbit públic és masculÃ, agressiu, vital i prohibit a les dones; l’à mbit privat és el domèstic, reproductiu, el natural de les dones. Aquesta ha estat la dicotomia fins que les dones no vam començar a reclamar, exigir i ocupar l’espai públic i sortir de la invisibilitat." Â
Aniré afegint els enllaços relacionats a Generació bloc.
Si no l'heu llegit, feu-ho, si-us-plau. Participem del dià leg.
Continuïtat lògica (o no): Observatori internauta
Militants i simpatitzants republicans fan córrer per correu electrònic fins a tres documents en powerpoint. Què diuen els números, Experiència de Govern i ConfidencialES. [No em deixa adjuntar-los.]
La federació d'ERC d'Osona ha creat el bloc Els 13 punts d'Esquerra per Osona.
Aprofito per anunciar la incorporació del bloc de Joan Hornos, militant de les Joventuts d'Esquerra Republicana del PaÃs Valencià , que, per cert, hi penja l'anunci electoral d'ERC.

Els socialistes posen en circulació el tercer exemplar d'Escà nner. També han creat una aplicació perquè la gent es generi el seu propi material de campanya i el difongui per e-correu o sms, aprofitant també aquests continguts participatius.
També s'hi han posat, finalment, amb els vÃdeos al YouTube:
-Montilla, allò que Catalunya necessita
-El que diu Artur Mas... enfront del que realment pensa
-L'aliança entre Artur Mas i Josep Piqué
-Presentació de Montilla
-Enlairament total!
-La carrera cap a la Generalitat
-Mas-romeu i Raj-ulieta: una gens romà ntica història d'amor
Per cert, militants de la JSC han creat Historias del toner, un bloc amb vÃdeos muntats per ells amb una cà rrega polÃtica i de campanya electoral.
I el socialista català afincat a GalÃcia Enrique Castro escriu Me gustarÃa estar allÃ...

Els nacionalistes, abocats al multimèdia, reclamen la participació per captar idees per a un anunci contra el tripartit.
Per cert, incorporo el bloc d'Eduard DÃaz, militant de CDC del Gironès, i el bloc d'Enric I. Canela, secretari de la sectorial d'Universitats i Recerca de CDC. L'alcalde de Viladecavalls, Sebastià Homs (CDC), ha dinamitzat en molt poc temps el seu bloc, amb vÃdeos inclosos.Â

TÃtol: Dietari 2003. Apunts d'un any electoral
Autor:  Joaquim Nadal. Historiador i polÃtic. Alcalde de Girona (1979-2002), president de la Federació de Municipis de Catalunya (1981-1995), diputat al Parlament de Catalunya (1984-2006), candidat pel PSC a la Presidència de la Generalitat (1995), conseller de PolÃtica Territorial i Obres Públiques i portaveu del Govern (2003-2006) i conseller de la Presidència (2006).
Editorial: Fundació Rafael Campalans
Apunt: "Aquest és un text contingut personal i de connotacions polÃtiques fruit directe de la meva pròpia peripècia vital i del seu encaix en el compromÃs i la representació polÃtica, primer en el camp municipal i més endavant en el terreny autonòmic, i sempre en l'espai polÃtic del PSC.
Més enllà dels testimonis personals, de les aportacions inevitablement subjectives, tinc el convenciment que aquestes pà gines destil·len sinceritat, tendresa, afecte, claredat, simplicitat, i que aporten elements variats per al coneixement d'un any trascendent de la nostra història contemporà nia. Sense cap pretensió. Amb el carà cter sintètic d'una anotació quotidiana. Fets de la vida, recollits dia a dia. (Joaquim Nadal i Farreras)"

Intento fer un esforç per entendre la campanya de José Montilla, però no me'n surto del tot. Aquest dimarts l'exministre i aspirant a President rebia la visita, la tercera ja, del president espanyol i secretari general del PSOE, José Luis RodrÃguez Zapatero. Montilla sap perfectament que el PSC no aconseguirà majoria absoluta, i que la possibilitat de formar un govern estable sumant amb ICV-EUiA també sembla improbable. (Inclús a l'enquesta d'El Periódico, cuinada o no.) ¿Llavors, per què aquesta proclama?
Montilla i el seu (nerviós?) equip necessiten mobilitzar l'electorat socialista davant d'una federació nacionalista que ofereix imatge i la moral de victòria. Tot el contrari que el PSC, vaja. ¿L'estratègia dels socialistes és despertar el seu votant més espanyolista, potser? El ganxo per aconseguir-ho semblaria que fos distanciar-se d'ERC i renega del tripartit com a model a seguir en el futur. Però això provoca, irremediablement, la reaparició del fantasma de la sociovergència, o el convergelisme, que no sé si és encara pitjor per al votant espanyolista del PSC.
¿Què prefereix, senyor Montilla, ser President amb Josep-LluÃs Carod-Rovira de conseller primer o ser el conseller primer d'Artur Mas i, en el pitjor dels seus casos, haver de dimitir perquè el conseller primer de Mas sigui Antoni Castells? De la mateixa manera que es pressiona Esquerra perquè aclareixi les seves preferències de pacte postelectoral, estaria bé que el votant socialista sabés abans de Tots Sants si el seu suport a Montilla servirà per continuar l'obra iniciada per Pasqual Maragall o, si tot el contrari, permetrà el retorn de CiU a la Generalitat.
De moment, l'únic que juga net és Joan Saura, que aposta per un govern d'esquerres, amb Esquerra inclosa. I també és clar Josep Piqué, però la diferència és que ningú no vol pactar amb ell, amb notari per entremig inclòs.
La resta de candidats, és a dir, Carod, Mas i Montilla mantenen el misteri, o l'equidistà ncia o el tacticisme, diguem-li com vulguem. Tant equidistant és Carod [Esquerra serà decisiva, segons l'enquesta d'El Periódico] com Mas i Montilla. El convergent no desvetlla si, en cas de no poder governar en solitari, prefereix el convergelisme o el pacte nacional. El socialista fuig d'estudi dient que vol governar solet, quan no s'ho creu ni ell, per evitar mullar-se en el dilema: fer emprenyar Zapatero i reeditar el tripartit o sotmetre's definitivament al PSOE i cedir la Presidència de la Generalitat a Mas, tot i disposar de possibilitats per conservar-la via pacte rotllo Tinell 2.0.
Montilla juga la carta de Zapatero, com no podia ser de cap altra manera. Una altra cosa és que, al final, se li acabi girant en contra, i esdevingui vÃctima no només de les urnes sinó del guió escrit a La Moncloa entre Mas i Zapatero aquell famós dissabte, 21 de gener de 2006. Irònicament, Zapatero ha promès lleialtat (1 i 2) al nou Govern de Catalunya. Només faltaria!
L'única manera d'acabar amb totes aquestes especulacions, i maquinacions secretes, la mateixa nit electoral seria amb un resultat incontestable. ¿Si CiU s'acosta a la majoria absoluta i supera els socialistes escandalosament, qui gosarà parlar de tripartit la nit de Difunts?
Flaixos informatius de campanya:

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras