Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          


Dubtes

El FMI ha sentenciat que el dèficit públic espanyol es situarà en el 6,8% l’any 2012 enfront del 4,4% establert com a objectiu per a Espanya i que el gobierno manté com a possible. Molts dubtes i molta incertesa.

Commoció per la mort d'Angelopoulos

Aquesta nit, a la xarxa, es reflecteix la commoció per la mort de Theo Angelopoulos. Heus aquí un altre video que s'hi ha penjat:

Θόδωρος Αγγελόπουλος (A tribute to filmography Theo Angelopoulos)

L'home, mal home, que enganya amb l'Estelada. __ EA 1916

L'impur i el porc de l'estelada falsa.
smolins9 | dimecres, 25 de gener de 2012 | 01:45h

Ahir vaig llegir les perles d'aquest fals i porc i impur que va gosar posar una estelada al jardí de casa seva poc abans de les darreres eleccions.

I els babaus votants convergents van caure en el seu fals i traïdor parany.

Sr. Oriol, fill del gran home d'ecspanya, no enganyi als catalans, vosté és un dependentista compulsiu! Potser, vostè, es refia de succeir al delfí del seu propi  pare del qui deu haver après l'art de l'engany als tanoques votants que sempre s'enpasen aquesta falsa catalanitat que a vostè i al seu pare els inspira i els dona tants rendiments i privilegis.

La tristesa que m'inspira el seu soufflè de catalanitat és deguda a que porta al meu país i a la seva gent a la més absoluta misèria material i espiritual, ben lluny de l'excel·lència a que aspirava la riquesa material i espiritual de la llibertat nacional que anhelava i per la qual mai va parar de lluitar Francesc Macià, un President veritablement honorable i mil vegades més digne. Macià llueix amb lletres d'or, vosaltres feu pudor de podrit i de negra suja.

Salvador Molins, BIC-CA

--------------------

"Als homes els coneixereu pels seus actes, per la seva manera de fer"

Ahir, o fa pocs dies, l'Oriol Pujol va ficar la pota dins la galleda i ens va ensenyar la seva mesquinesa, vegem-ho ací:

"Oriol Pujol recepta "til·les" a l'independentisme
Lamenta que "els més purs desitgen que no aconseguim un pacte fiscal perquè baixaria el suflé del sobiranisme"

Oriol Pujol, amb Xavier Trias, votant la consulta sobiranista a Barcelona
Oriol Pujol, amb Xavier Trias, votant la consulta sobiranista a Barcelona
Oriol Pujol, amb Xavier Trias, votant la consulta sobiranista a Barcelona

El president del grup de CiU al Parlament, Oriol Pujol, ha assegurat que "els més purs desitgen que no aconseguim un pacte fiscal com el concert, perquè baixaria el suflé del sobiranisme". Per al fill de l'expresident, el sobiranisme s'ha de tractar "amb til·les: una til·la, una mica de paciència" perquè "els nostres plantejaments no volen massa urgència ni focs artificials. Si no, són un generador de frustracions".


En una entrevista a El País, el diputat de la federació nacionalista ha dit que "l'Estatut és qüestió de diners" i ha reconegut que "es van produir moltíssims errors, perquè no hi havia prou musculatura interior. Perquè, de veritat de veritat, amb l'Estatut de què estàvem parlant? Parlàvem de diners. I li vam ficar no sé quants articles, i un preàmbul, i vinga, i competències exclusives, i competències de gestió... però parlàvem de diners. Doncs diguem-ho sense embuts. Aquest és el principal problema que arrossega Catalunya".


D'altra banda, sobre l'acostament entre el PP i CiU, Pujol expressa que "algú pot creure que cridem, però que ens sotmetrem", però recorda que "a Rajoy no el vam votar en la investidura. El president Mas ho és gràcies als vots del partit socialista i el pacte fiscal l'estem empenyent amb Esquerra Republicana".


Oriol Pujol reconeix que s'ha portat "moltes bronques" del seu pare i admet que "això de fill de és el que em pot fer de veritat mal en les meves ànsies de fer una carrera amb vocació de servei a aquest país". En aquest sentit, afegeix que li "genera un problema" que el seu pare digui que té grans qualitats per presidir la Generalitat perquè "no he optat mai a aquest lloc, i ara per ara no hi optaré, ja que tenim un gran president"."


---------------------------


Final del meu comentari:

Aquest pamplines va posar l'estelada al jardí. Potser hauria valgut més que hi posés l'estanquera amb l'aligot!


Molta gent com ell només saben parlar de pactes fiscals enganyosos i concerts de fireta que traeixen l'endemà.

Els souflés català i espanyols són comunicants, quin vol que baixi Sr. Pujolet?


"Independència: Ho tornarem a intentar!" Santiago Espot __ BIC 2126

SI tornarà a presentar una llei d'independència

Fan una crida a CiU, ERC i ICV per articular plegats la norma

Si no hi ha consens tiraran endavant el projecte tots sols

La iniciativa és un dels puntals de la nova ponència de la formació per al 2012-2014


L'any passat, la formació independentista ja va presentar una llei semblant i va organitzar actes de suport Foto: 0. DURAN / ARXIU.

Solidaritat està disposada a tornar a obrir el meló de la independència al Parlament aquest mateix mandat després que fracassés la tramitació d'una llei sobre la sobirania plena que van presentar la primavera de l'any passat. Els solidaris volen fer aquest pas sols o acompanyats. És per això que proposen als grups que han votat els últims anys a favor de l'autodeterminació, CiU, ERC i ICV, fer un front comú per articular l'anomenada llei de transició nacional a la independència. Si no hi ha consens, Solidaritat articularà en solitari la normativa per tal de tornar a encetar el “debat” sobre l'estat propi.

La iniciativa és el pal de paller de la ponència política que ha de regir l'estratègia de Solidaritat en el bienni 2012-2014 i a la qual ha tingut accés aquest diari. El document, que els simpatitzants poden esmenar, es preveu que s'aprovi a l'assemblea nacional de SI que se celebrarà el 19 de febrer. Els solidaris també desenvolupen els passos que hauria de seguir aquesta norma i que té com a eix principal la negociació del govern català amb la comunitat internacional perquè es reconegui la independència de Catalunya. Mentre durin aquestes converses, l'executiu crearà els ministeris d'Afers Estrangers, Seguretat, Energia, Hisenda i Seguretat Social per anar posant els ciments de l'estat català. La Generalitat també impulsarà una campanya per difondre els beneficis de la sobirania plena per tal que la societat s'hi involucri i es pugui guanyar un referèndum sobiranista, que seria el pas següent. Un cop el legislatiu declari la independència, caldria estendre el procés a la resta de Països Catalans amb una assemblea de representants de la nació catalana i de les majories democràtiques de les institucions de cada territori.

SI troba de vital importància que es pugui bastir aquest acord amb CiU, ERC i ICV, perquè vaticina que el pacte fiscal fracassarà i l'única sortida possible per a Catalunya serà la independència.

Consignes pròpies

La ponència marca el camí que ha de seguir el partit internament per reforçar-se i intentar tornar a tenir representació en les pròximes eleccions. Es determina que han de seguir amb la “coherència” de la seva política netament sobiranista i prioritzar la “unió” per la independència. També especifica que Solidaritat ha ser el grup més “combatiu” amb el PP i amb “l'espanyolisme que voldran imposar” a Catalunya.

Per afrontar la situació límit del país, SI proposa a CiU, ERC i ICV un acord per iniciar la transició a la independència
El pacte fiscal està abocat al fracàs, a xocar contra el mateix mur polític espanyol. Tant el PSOE com el PP s'hi oposen
La subordinació a Espanya ha conduït
a una cruïlla: o assolim la independència o la nació catalana podria desaparèixer
Darrera actualització ( Dilluns, 23 de gener del 2012 02:00 )

Document audiovisual: Conversa a Barcelona de Theo Angelopoulos, Pere Alberó i Àngel Quintana



Coneguda la mort d'Angelopoulos, Àngel Quintana ha difós al Facebook aquest video de la xerrada que van mantenir al CCCB el cineasta, Pere Alberó (la persona del nostre país que més coneixia Angelopoulos) i el mateix Quintana (que, a més de conèixer-ne molt l'obra, hi havia mantingut contacte personal en diverses ocasions, a Girona mateix, però també a Tessalònica, Finlàndia, Canes i Barcelona). Per cert, va tenir lloc el dia que Angelopoulos feia setanta anys.

Pel valor documental que atresora, goso penjar-lo en aquest blog.

La taronja? Ca, home!

Anit, al tanatori de Bétera xerràvem d'això i d'allò, de morts, sobretot, però també de taronges; fins i tot davant la mort, parlem de taronges. Potser per això, divendres organitzem una jornada sobre la crisi de la taronja, a l'Ateneu de Bétera. Havia faltat ma tia Amparín i el meu cosí havia anat a preparar la caseta d'acollida, on reposava el pare feia deu anys: ell volia veure-ho, això, un ritual, que els matrimonis, un colp morts, descansen junts, i per això s'ha de preparar adequadament. Aleshores, Paco, l'enterrador, li diu que ja ho farà ell, obrir la caixa i posar-lo en un sac, que s'aparten si volen, però el meu cosí diu que vol veure son pare, i m'ho conta tranquil, tan seré, que l'admire amb aquella veu greu pausada. Després ja apareixen tot de comentaris més socràtics: òstia, n'hi ha que es mouen, calla!, sí, després d'anys n'hi ha que es mouen, i algú explica com la mare d'un amic es movia després d'anys, com si estigués viva: això ho fan els medicaments, què portava algun tractament de químio?, cortisones?, van apareixen més exemples i jo, què voleu, em sembla que no em sentava bé, la conversa, avui encara em fa mal de panxa, n'hi havia que explicava casos amb tan de detall; amb noms propis, que els cucs pegaven a fugir, de tan carregat de medicaments com l'haviin enterrat, fotre, jo notava això i allò, allà baix, a l'estòmac, però no em veia amb cor de defugir el rogle, collons, hi havia tan de detall escatològic, monyos, mans, ecs, sort que de sobte va aparèixer un tema tan recurrent: la taronja. Salvat! Salvat per la campana, i per la taronja: almenys, enguany, encara m'haurà fet paper. Sí, m'avisen que aquest matí collien sis fanecades de clemenules a euro l'arrova, vaja, deu cèntims el quilo. Un desastre, un autèntic desastre, el camp, però en aquell moment, m'havia salvat la vida, la taronja i la seua crisi, la malaputa!

Compromís denunciarà al Consell per malversació de fons públics si ven els hospitals de Llíria i Gandia

La portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, s’ha pronunciat hui sobre les informacions que apunten que la Conselleria de Sanitat estudia la venda dels hospitals de Llíria i Gandia a la sanitat privada i ha assegurat que “que si açò ocorre des del nostre grup parlamentari presentarem una denúncia davant la fiscalia per la presumpta malversació de fons públics i l’espoli que suposaria esta operació”.

αντίο, Angelopoulos



Aquest vespre s'ha sabut que  el cineasta grec Theo Angelopoulos havia quedat ferit greu després que una moto l'atropellés al Pireu i que l'havien traslladat a un hospital. Hores més tard, la televisió pública grega n'ha anunciat la mort. Per ara, l'única font de la necrològica és aquesta cadena televisiva; però ja se n'ha fet ressó alguna agència de notícies com l'AFP.

Actualització: aquest és el despatx de l'AFP que en confirma la mort, quatre hores després que hagués ingressat al centre hospitalari.

***

En aquest moment, entre perplex i trist, tot escoltant el salm bizantí que sona a La mirada d'Ulises, vaig repassant mentalment les seves pel·lícules, obres d'una creació densa, sentides, belles, profundes, pregonament mediterrànies, d'una gran riquesa intel·lectual i artística, arrelades a la seva terra, centrades en la Història i en l'anomenat fracàs de les ideologies, d'una obertura espiritual encomiable. Obres la visió de les quals recordo com a moments preuats de la meva experiència cinematogràfica. Aquella Paisatge a la boira em va bufetejar al Casablanca barceloní, aquell Pas suspès de la cigonya que em va inquietar íntimament a Canes, no pas menys del que m'hi va trasbalsar la meravellosa Mirada d'Ulises... On anava (on va) aquella (aquesta) Europa? L'eternitat i un dia: plaf! I el capbussament en la Història de la Grècia de mitjan segle XX, entre revolucionaris, dictadura, exilis a les seves primeres cintes, que vaig recuperar amb VHS a casa meva. El gaudi de veure aquell viatge dels comediants... I l'estil, l'ús pletòric del pla seqüència, la textura fotogràfica (de colors somorts, ambients humits, quan no boirosos o nevats), la música d'Eleni Karaindrou... i el recurs dels símbols i les al·legories...

Dies del 36 (Meres tou '36, 1972), El viatge dels comediants (O thiasos, 1975), Els caçadors (Oi kynigoi, 1977), Alexandre el Gran (O Megalexandros, 1980), Viatge a Cythera (Taxidi sta Kythira, 1984), L'apicultor (Ο Μελισσοκόμος, 1986), Paisatge a la boira (Topio stin omichli, 1988), El pas suspès de la cigonya (To meteoro vima tou pelargou, 1991), La mirada d'Ulises (To vlemma tou Odyssea, 1995), L'eternitat i un dia (Mia aioniotita kai mia mera, 1998), Eleni (Τριλογία 1: Το Λιβάδι που δακρύζει | The Weeping Meadow, 2004), La pols dels temps (Η σκόνη του χρόνου, 2008)

Descansi en pau.

Catàleg de veus mortes (2): el polàbic

Cap al segle IV, l'avançada més occidental dels eslaus es va escampar per un bon tros de l'actual Alemanya oriental, seguint si fa no fa el curs de l'Elba. Efectivament, qualsevol mapa de l'Imperi carolingi -ja al segle IX- que mireu us farà veure que l'Alemanya d'aleshores no arribava tan enllà, per llevant, com ho fa avui dia perquè els eslaus l'aturaven. Els pobles eslaus que vivien al llarg de l'Elba s'anomenaven polabis, que justament vol dir això: po Labe "al costat de l'Elba".

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Elisenda Soriguera

Poc-moderna

Elisenda Soriguera

Ja hi som: #LlachCampNou

José Manuel Almerich

almerich

José Manuel Almerich

MADEIRA

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Pagesos emprenyats

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.