Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          


L'Azagra, imprescindible, d'"El Jueves"

Sembla una mica absurd demanar públicament que el Carlos Azagra torni a dibuixar a la revista "El Jueves", perquè per a mi " El Jueves" és el Carlos Azagra i altres, bons i bonets però altres. Però es veu que l'han fet fora i com que no entenc ni com ni per què, i si ho entengués no compartiria la decisió de no sé qui que hi deu manar, li demano públicament que torni a comptar amb el Carlos. I ja ho he dit.
Algunes i alguns vam fer cap a les lluites socials agafats de la mà dels seus personatges de còmic, mentre escoltàvem Kortatu i La Polla i intentàvem entendre un món que ens semblava hostil però del qual sovint gaudíem, això sí, de formes i maneres no massa ortodoxes per a les ments benpensants. Els dibuixos de Carlos, Pedro Piko, Piko Vena, Ovidio, etc., continuen essent testimoni d'una època, però pensar en només aquests seria no entendre el dibuixant en tota al seva plenitud, perquè els seus dibuixos, còmics i il·lustracions han estat i són encara avui mateix en cada una de les nostres festes, manifestacions, assemblees... sempre deixant anar sensibilitat on molta gent només hi trobava patiment, donant color amb la Revuelta arreu i de quina manera. Informant de mons minoritaris i dissidents, cronista social, Opisso dels Països Catalans de finals del segle XX i XXI, Carlos era i espero que "serà" una de les raons per la qual compri la revista que sempre he identificat amb ell, ja ho he dit abans, "El Jueves". Sincerament, jo no l'entendria sense ell.

EL MEU EL MEU EL MEU EL MEU ARDOR

Em trob a l’spà del Paradís. Per a un convalescent d’una malaltia amorosa forta no hi ha res millor que unes fregues pel cos donades per mans que, a més  a més d’uns coneixements tècnics, saben trobar i guarir les contractures de l’ànima. Qui em telefonava des d’una ombra luxosa de pins de l’hotel Palau del Mar, era Jordi Savater, un amic coral del CIDE, col·legi magnífic i modern de don Guillem Estarellas on férem el batxiller plegats des del 66 del segle passat, amb qui havia guardat unes complicitats antigues que apareixien, quasi automàticament, just en el moment de posar-nos a parlar. J

El pacte social necessari

L’acord en temes salarials entre els sindicats UGT i CCOO, i les patronals CEOE i CEPYME, constitueix, a parer meu, un pacte necessari, profitós, i en concordança plena amb els requeriments per acarar la crisi econòmica vigent. Mesures d’austeritat, de contenció salarial, en època de vaques ben magres, constitueixen una formula raonable per facilitar l’estabilitat i continuïtat d’empreses i plantilles. En document annex, hi teniu el document signat per les parts (...)

Justícia espanyola

Diu el flamant ministre Gallardón que a Espanya la justícia només parla en espanyol. Perquè és justícia espanyola. La justícia espanyola és la que ha absolt Camps i Costa d’haver participat en la trama corrupta Gürtel. Per això Alfonso Rus diu que creu en la justícia espanyola. Nosaltres no. Els qui hem patit el saqueig dels nostres diners públics per part d’aquesta banda de lladres que és el PP (Terra Mítica, Brugal, Gürtel, Emarsa…), no creguem en la justícia espanyola. Dir justícia espanyola és com dir merda saborosa o perfum de pet.

Que s’ho confiten tot plegat, la justícia espanyola i l’espanyol. Als Països Catalans, així parla la corrupció i la delinqüència política organitzada: en espanyol.

Compromís fa propostes per donar treball a famílies més necessitades de Llíria

COMPROMIS PROPOSA FER UN PLA D’OCUPACIÓ LOCAL FINANÇAT AMB L’AUGMENT DE L’IBI DECRETAT PEL GOVERN

 

García: “Volem que este pla s’adrece a les famílies de Llíria més desfavorides social i econòmicament, a més de servir per reforçar els serveis públics municipals”.

 

A principi d’any el Consell de Ministres va aprovar el Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic. Este Decret-Llei aporta en el capítol IV sobre normes tributàries l’augment de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) de manera graduada, depenent de si els municipis han sigut objecte d’un procediment de revisió cadastral abans o després de 2002.

 

Segons el portaveu de Compromís per Llíria, Paco García Latorre, este augment impositiu va a suposar uns ingressos extraordinaris que, a hores d’ara, no tenien previstes les administracions locals i que van a suposar una nova càrrega als ciutadans que ha de tindre una finalitat concreta. En el cas de Llíria, suposarà un gravamen que reportarà uns 500.000 euros més a les arques municipals. + info

Independència per Escòcia (acceptem el repte!)

El referèndum més important de la història d’Escòcia, sobre si ens quedem o no a la Unió dominada per la dreta, un estat que va envair l’Iraq, que imposa la presència d’armes al riu Clyde, que va destruir la base industrial d’Escòcia, o si passem a ser una nació independent amb el poder de canviar Escòcia fonamentalment a millor i que reflecteixi la realitat de la base política a l’esquerra en comptes de ser dominada pels Tories del sud-est d’Anglaterra (...)

De les presons als hospitals

Aquest vespre, conferència "Les addiccions, vici o malaltia?", al CaixaFòrum de Tarragona, impartida per Marta Torrens, del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir de la pregunta del títol, ha parlat de la falta de voluntat o de motivació de les persones drogodependents (les darreres innovacions en la investigació del cervell humà així ho demostren), de la influència dels diferents factors en el perill de les drogoaddiccions (des de la predisposició genètica fins a l'entorn social i des de la legalitat o no de les substàncies fins a la seva acceptació social), de les conseqüències de les addiccions (un llarg etcètera que inclou problemes familiars, socials, escolars, laborals, de salut, de mortandat...) i de les estratègies per minimitzar tot plegat (informació, teràpies, fàrmacs...).

Fascinant el problema de les drogues, que mereix ser tractat amb més calma en altres apunts. Per cert, en el capítol de preguntes a la conferenciant ha sorgit la qüestió de si internet pot ser considerada una addicció, al costat de la ludopatia, la bulímia o el sexe. Marta Torrens ha respost, molt atinadament, que cal ser prudent amb aquesta moda d'etiquetar-ho tot com una "addicció", perquè correm el perill de banalitzar-ne el concepte. Tot i això, ha citat casos d'adolescents japonesos tancats durant anys a les seves habitacions sense altra ocupació que fer anar el teclat i el ratolí. Espero no arribar mai a aquest extrem...

La resposta a la qüestió clau sobre la possible legalització o despenalització de les drogues encara ha estat més interessant. Tot depèn des de quin prisma ho volguem veure. Des del punt de vista penal, buidaria les presons, però des del punt de vista sanitari, ompliria els hospitals. Tal com estan les coses, no sembla que avui per avui sigui oportú despenalitzar la mandanga, la farlopa, el cavall i la resta de substàncies proscrites. El debat, però, és sempre obert i així ha de ser.

Els vigatans de l'ANC no tenen por de convidar polítics independentistes de pes! __ BIC 2127

Veniu a la Presentació de l'ANC a Berga, al Casal d'Europa, dissabte dia 28 de gener del 2012, a les 8,30 hores del vespre.
Duració aproximada de l'acte: una hora i escaig.

L'Assemblea Nacional de Catalunya és filla de l'Assemblea de Catalunya i de les Consultes per a la Independència.

Totes les berguedanes i berguedans que vàreu votar en aquella Consulta del dia 13 de desembre hauríeu de ser presents en aquest acte senzill però històric.

L'Assemblea Nacional de Catalunya "ANC" té la qualitat d'unir tots els catalans sigui quina sigui la seva ideologia. De nou caminem tots junts.

L'objectiu és assolir un país lliure que sigui amo de si mateix per fer les polítiques que li siguin justament favorables en tot ordre: Jurídic, econòmic, social, d'immigració, de promoció i relació exterior, de transports, laboral, ecològic ...

Fins ara, com tots sabeu, un poble aliè legisla per nosaltres i en contra nostra, això ho hem d'aturar, això s'ha d'acabar! Hem d'esdevenir capaços d'auto governar-nos, i ells, i nosaltres no fem el pas, no ens deixen i nosaltres ho consentim.

La Independència no és una cosa que es pugui donar o vendre, la independència és un estat de maduració personal i col·lectiva, tal com diu i ha escrit devades Mossèn Climent Forner "ja és hora que abandonem la perpètua adolescència en que ens trobem.

Berguedanes i berguedans, només de nosaltres depèn la maduració d'aquest Poble, nosaltres i totes les demés assembles locals que el proper març es coordinaran constituint la gran Assemblea Nacional de Catalunya "ANC".

Queda clara la nostra responsabilitat que no és pas la responsabilitat de l'actual President de la Generalitat de Catalunya, que no la vol ni té nassos per prendre-la! però sí que és la meva i la teva responsabilitat!

De veritat que assolirem la plenitud nacional i serà gràcies a la nostra ferma determinació.

Visqui Catalunya Lliure, visquin amb dignitat totes les catalanes i tots els catalans!


Salvador Molins Escudé, membre de Berguedans x la Independència.

Això no es pot acatar

És el que ha escrit en Vicent Partal i m'adhereixo.
Vivim en un pou ple de merda.

Això no es pot acatar
Vicent Partal

La reacció habitual i tòpica és sempre que una sentència judicial ha d'acatar-se. Però la sentència a Camps no es pot acatar. No ens ho poden demanar, això. 

La sentència que absol Camps no es pot acatar, tenint en compte que tot el país ha seguit el judici, ha sentit amb les seues orelles què s'hi ha dit i ha vist com es comportaven els acusats. Cinc homes han decidit que ell no era culpable. Però tots sabem que aquests jurats s'han negat a veure totes les proves presentades, ben contundents per cert. I això no es pot acatar. 

La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè clama al cel. El PP es va deseixir de l'ex-president de la Generalitat perquè sabia que era culpable --quina altra explicació hi ha, si no? Dos dels quatre encausats es van declarar culpables i Camps mateix fou a punt de declarar-se culpable, com és ben conegut. Com es pot declarar no culpable un home que per uns minuts no es va declarar culpable a si mateix? Això no es pot acatar. 

La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè, acatar-la, significaria acceptar que el País Valencià és un paradís per als corruptes i un país que no passa factura als culpables del desori que ara vivim. Que cinc ciutadans s'hagen negat a veure les proves no pot salvar Camps. Això no es pot acatar.

I demà, al carrer, cal que la dignitat del País Valencià es manifeste amb fermesa. Camps ha salvat el seu primer judici d'una manera que, simplement, desacredita el tribunal i, encara més, la justícia espanyola, ja completament desacreditada. I això és una riota que no ens poden demanar que acatem, que no es pot acatar.
 

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Experiments casolans

Toni Cucarella

Toni Cucarella

L'altra ràdio

L'Altra Ràdio

L'altra ràdio

Participa al Concurs de microrelats CAS TIC 2012

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.