Cercador per data
Immigrant (Bicicletes pel Magrib)
L'Ahmad va arribar de Tetuan a l'edat de disset anys per retrobar el seu pare. No el coneixia gaire. Com a fill petit de la primera de les seves tres dones, no havien viscut mai sota el mateix sostre. Només en recordava algunes estades curtes i esporàdiques a casa. De vegades s'hi estava alguna setmana, sovint unes poques hores. Quan venia el pare, l'Ahmad el sentia com un familiar llunyà més, especialment quan li feia les preguntes habituals de com anava l'escola i el barri. Després dels compliments habituals, agafava per la mà la mare, i es tancaven a l'habitació fins que es feia fosc. I no en tenia cap record concret més.
A l'arribar a Barcelona el retrobament fou fred, però en cap cas rencorós. El pare, tan seriós com afable, semblava comportar-se amb la correcció de qui té una obligació a complir. L'Ahmad, en canvi, el veia com una oportunitat, el camí cap a la nacionalització -ja que la tercera dona amb la que havia estat casat era espanyola-. Fou també l'oportunitat de conèixer alguns dels seus germanastres, i de viure amb ells una de les èpoques més divertides que recordaria mai.
Es pot dir que el pare fou el mestre en la difícil tasca de sobreviure en una ciutat europea. Es tractava de treballar aprofitant qualsevol oportunitat que s'acostés, tant hi feia si era legal com si no ho era tant. Sortir al carrer, i buscar. L'únic límit era el camí de les drogues, -"Diner fàcil, però molts problemes", afirmava el pare amb l'experiència d'un passat tèrbol. Tenia una furgoneta que era la principal font d'ingressos amb la que feien petites feines de transportistes que cobraven en negre. L'Ahmad també ho combinava amb algunes feines legals, especialment en les temporades de rebaixes i Nadal, on havia trobat un filó en els magatzems d'un conegut centre comercial de la ciutat. De matinada s'acostava al mercat de les Glòries i mirava que podia col·locar, per altra banda buscava si podia trobar alguna bona ganga, però no comprava sovint, només observava preus i rumiava com podria vendre la mercaderia seguint els consells del pare. Una de les feines que més el divertia, era la de robar bicicletes, o part d'elles. Havia après a trencar cadenats, i es tractava de pentinar carrers de matinada. Generalment preferien bicicletes quan més velles, millor. O si hi havia la possibilitat d'agafar qualsevol mena de component: seients, rodes, manillars, timbres,... Així anaven acumulant peces que guardaven amuntegades a l'habitació on vivia l'Ahmad. Quan el pare volia anar a passar uns dies de vacances al Marroc, avisava l'Ahmad, i de matinada omplien la furgoneta fins que no hi cabés una agulla més. I així agafaven l'autopista camí d'Algesires. Si algun Guàrdia Civil els aturava camí del ferri, li haurien respost que era un carregament de bicicletes per ajudar els nens del Marroc. Només ells sabien que revenudes en un mercat on no hi ha bicicletes de primera mà, aquella acumulació de ferros vells, valdria una petita fortuna.
- Comentaris: 4
Ara toca Ascó
El debat sobre el model energètic del futur no està sobre la taula. Ni tampoc hi ha cap voluntat política de posar-li. Així la MAT, els Parcs Eòlics, l'energia Nuclear, continuen generant debats i enfrontaments, però només sobre les formes i mai sobre el fons.
Volem energia, pel que necessitem la MAT, els parcs eòlics i les nuclears. I aquí s'acaba el debat institucional. Preguntar-nos, si per.......
- Comentaris: 2
Programari en espanyol a la UB
És a dir, tot el programari en espanyol quan fa anys i panys que està disponible català: Windows XP (paquet de català gratuït), Firefox (descendent del primer programa en català d'àmplia difusió, programa gratuït) o, ja sense fotos, l'Office 2003 (paquet gratuït) i l'Internet Explorer (gratuït en català). I l'espanyol definit al sistema (foto segona), incloent la llengua definida al navegador. Igualito que a la Universidad Complutense de Madrid.
Sort que la universitat catalana és catalanista...
- Comentaris: 8
Anuncis que em posen nerviós (15: el de Marlene)
L'escena.
Una pomera cobra vida i es dedica a oferir pomes a tot passavolant.
El missatge.
Les pomes Marlene, procedents de Tirol del Sud, són el súmmum de la qualitat i l'exquisidesa, si hem de fer cas a l'anunci.
Per què em posa nerviós?
Més que posar-me nerviós, m'indigna. A les terres de Lleida hi ha pomes igual de bones i gustoses, i més bé de preu, però la intensitat de la campanya publicitària de Marlene suggereix que hi ha tot un sector de consumidors catalans que prefereixen productes ben llunyans. Els que triïn comprar aquestes pomes alpines que sàpiguen que, indirectament, hauran de pagar el transport i aquesta costosa campanya publicitària.
- Comentaris: 1
Reunió amb monitores del menjador, dimarts 26 de gener a les 20:00 a la biblioteca
Dimarts 26 de gener a les 20:00 hores hi haurà la reunió periódica amb les monitores del menjador. Com sempre la durada prevista de la reunió és d'una hora.
Podeu llegir el resum de l'anterior reunió, la del 27 d'octubre, en l'article que vam penjar al blog.
En la reunió a part de parlar d'aquelles qüestions que siguin del vostre interès parlarem de l'estat del projecte educatiu d'enguany "El Tomaqui recicla".
Com sempre us esperem a la reunió.
NOTA. Li agraïm al Roger Masquè que ens ha fet l'animació del Tomaqui
Post núm 1040 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
nadal de sempre
Quan jo era petita era costum escriure les postals de Nadal i lliurar-les a mà, entre els companys de classe, al professorat, entre familiars i amics. En déiem "felicitacions de Nadal" i les papereries oferien una àmplia gamma de mides i models amb dibuixos de molts estils - destascàven les il·lustrades per Ferrándiz -, i de preus: des de les més econòmiques a les més luxoses, de doble full, amb relleus i brillantines. A mi les dolces cares del Ferràndiz m'enamoraven, i deixava tots els estalvis en les de mida més petita, per poder fer arribar a tothom els meus desitjos de "Bon Nadal i feliç any nou 1969, 1970, 1971...",I col·leccionava amb cura les rebudes, que sempre - i encara ara! - em costava de llençar un cop passades les festes.
Crec que va ser a 4t o 5è de la llavors E.G.B - com a màxim l'expressió dels desitjos s'havia concretat en "Si Nadal és Pau, Amor i Alegria fem que Nadal sigui cada dia..." - que el meu professor Isidre va respondre al lliurement, al cap d'uns dies, amb una cartolina blanca tacada d'esquitxos vermells - talment sang - i amb les paraules NADAL DE SEMPRE.
(continua)
- Comentaris: 5
No val a dir que el problema ara és si PP o no PP.
Notícia:
CiU en precampanya: entre el sobiranisme i l'ordre
"(...) Però és justament la figura del PP la que fa trontollar tot aquest
esquema. El compromís tàcit de CiU amb la gent d'ordre és que sempre
que hi hagi la oportunitat de governar, ho farà, sigui de la mà que
sigui; i si és de dretes, millor. La possibilitat que aquesta
oportunitat la representin els escons del PP és una de les
possibilitats que més por provoquen entre l'electorat sobiranista. De
manera que CiU, mestres en extreure vots de l'ambigüitat, tindran tot
un repte al llarg d'aquest llarg any de precampanya que ens espera."
Comento:
"Electorat de CiU, no val a dir que el problema ara és si PP o no PP. Hi ha uns detalls previs que deixen aquest tema en un segon ordre, o en tercer. Tot i que sembla hi ha despistada general. Sí, la gent de CiU ha renunciat a encarar els problemes que tenim i al debat per la independència, baixen del tren. Llàstima.
No sé quin xoc li poden trobar els votants sobiranistes en aquest detall del PP, o no deuen ser-ho de veritat, com dic, perquè previ als possibles pactes hi ha un compromís que CiU no assumeix: posar la independència al programa de les eleccions perquè puguem votar una coalició per la independència. A banda que el tema PP depassa la ideologia política i es situa en la indecència directament. Però com dic, és tema menor i prou assumit, encara que dissimulin quan els interessa.
Com recolliu a l'Editorial, hi ha llarga precampanya, i espero que serveixi perquè CiU no pugui mantenir més l'engany sobre els seus plans de futur (si se li pot dir futur a anar cap al pou), sobre el què passa, i sobre el que ens cal. No val venir ara a cantar, ara!, que cal pluja fina quan ja han estat altres que la han propiciat, i molta gent que la hem treballat.
Sap greu que la gent no vegi que és vergonyós políticament i social aquest costum de CiU de recollir els fruits del treball d'altres i mostrar-lo com a propi quan els interessi (i en aquest cas senzillament es podriria, si no és que hi ha altres forces polítiques i civils que espero no permetin aquest joc d'amagar la realitat que pretén la gent de CDC i UDC).
La independència ja està al carrer i al debat polític fa uns anys, malgrat hi ha qui insisteix a despistar-la, amagar-la, oblidar-la, negar-la, matar-la, etc. I després de paciència i molta feina per guanyar les males idees i pràctiques de l'espanyolisme i de la estupidesa política general, trobo desqualificador que una força política amb experiència (vull dir que no és descuit sinó mala fe) es posi a fer com si jugués a nines. Gent de CiU, pel que toca al debat polític, econòmic, i a la nostra independència provoqueu vergonya i fàstic.
I cal afegir que això de que la dreta és "d'ordre" està molt desfasat, si és que mai ha tingut algun sentit no enganyós. La dreta no son gent d'ordre en oposició a desordre, ni ho han estat mai. Simplement perquè ja sabem que hi ha diferents ordres i diferents menes d'ordre."
"A qui subvenciona la PAC?"
El professor del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Múrcia i secretari de l'Associació de Turisme Rural de Múrcia, Francisco Carreño Sandoval, publica el següent article d'opinió referent als destinataris que són subvencionats per la PAC.
Segons el que s'expressa en l'article, l'autor considera que la PAC és un pilar clau de l'estructura del projecte agrícola comunitari. Valorant aquesta idea principal fa un repàs dels objectius principals de la PAC i es qüestiona si realment aquests objectius principals han quedat oblidats ja que existeix, a la seva manera de veure, una certa pressió per a desmontar la Política Agrària Comuna, des de la mateixa Unió Europea ja que alguns països amb poc pes des del seu sector agrari creuen que seria millor destinar aquestes ajudes o els pressupostos comunitaris a altres polítiques.
A banda d'aquestes primeres reflexions sobre l'actuació de la PAC, també, planteja i valora la realitat actual comentant que en el dia d'avuí els agricultors produeixen amb pèrdues i els consumidors no es beneficien d'aquesta caiguda dels preus, bé al contrari. A partir d'aquesta i altres reflexions o valoracions, l'autor és planteja la pregunta clau que dóna cos a tot el seu article d'opinió: la PAC a qui afavoreix?
- Comentaris: 1
Lectures: Proposition Player
Bill Willingham
Paul Guilam
Planeta DeAgostini
Ja ho he dit en altres moments parlant de Fábulas i ho torne a repetir: Bill Willingham és el Neil Gaiman d'aquests dies. Evidentment no estem parlant d'autors semblants doncs el temps tampoc ho són però, sí que comparteixen certs valors. Ambdós han estat capaços de crear universos propis, estils personals, i de donar a Vértigo, el segell adult de DC, un contingut amb sentit. Però, si amb Gaiman calia encara demostrar moltes coses i les referències i maneres de fer eren, per dir-ho així, més cultes, amb Willingham passa tot el contrari i la relaxació i la confiança en el lector marquen la tònica dels seus relats.
Això mateix passa amb aquest Proposition Player, tota una mostra del que hauria de ser una sèrie lleugera d'entreteniment farcida d'humor (intel·ligent i del que no ho és tant). La premisa bàsica és bastant curiosa així com el seu desenvolupament. Es tracta d'un jugador profesional que, sense saber ben bé com, es veu immers en una partida per les ànimes humanes, font de poder dels déus. De tota manera, si coneixeu altres obres d'aquest autor sabreu exactament què trobareu doncs segueix en la seva línia habitual. Per cert, les seves maneres de fer em recorden molt més a les revistes britániques tipus 2000AD que la d'alguns autors d'aquelles terres, cosa que a banda de curiosa em sembla fenomenal. Ho dic per la falta de correcció política quan tal tema religiós, cosa que és d'agrair. Quant a l'apartat gràfic, en aquesta ocasió Willingham es decideix també a dibuixar la seva història amb l'ajuda Paul Guilam. Si tenim en compte que es tracta dels estàndards del còmic-book, el resultat és correcte en tots el àmbits, des de la fluïdesa de la narració gràfica fins els inevitables efectismes.
En definitiva, aquest còmic acompleix amb escreix allò que proposa, que no és sinó una obra d'entreteniment feta amb molt d'ofici i fins i tot amb certs moments inspirats. L'únic inconvenient que li trobe és que, tenint en compte per on va la història, es fa un pèl curta i tot. En tot cas, és del tot recomanable per passar una bona estona.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
