
Vinc d’inaugurar aquesta tarda, conjuntament amb l’alcalde i govern municipal de Llanars, la plaça de l’Om d’aquest municipi de

Parlar d'emprenedors està de moda. Tothom ho voldria ser però pocs compleixen els requisits personals que ho fan possible. Tampoc hi fa cap contribució l'actual sistema educatiu on s'empolla més que s'aprèn. Un supera els exàmens, aprova i així successivament fins que l'estudiant es treu la carrera o acaba els estudis. Però això no és cap garantia d'intel·ligència o de tenir sort a la vida. Tots tenim en el nostre entorn exemples de persones que han tingut èxit sense haver passat per la universitat. El món ha canviat molt, l'evolució està essent una revolució en tots els àmbits però el sistema educatiu transmet els mateixos valors de sempre.
Els estudiants no tenen cap interès en convertir-se en empresaris i no se senten emprenedors, busquen l'estabilitat i la comoditat. Una seguretat que actualment tots som conscients que no existeix ni a la vida ni a la feina però tot i ser-ne conscients, el sistema ens empeny a buscar-la. És prou exemplificant el resultat d’estudis que conclouen que l’aspiració de la major part dels universitaris és la de treballar per l’administració, ser funcionaris. Evitar això no es pot fer si no ataquem el problema d’arrel.
Sobreprotegim els fills de ben petits, no deixem que es desenvolupin aprenent dels seus errors perquè impedim que s’equivoquin per si mateixos. No coneixen la incertesa i aquest és el valor que hauria de primar en la seva educació. L’emprenedor és el que arrisca, és que el s’ha de buscar la vida, el que sap que aquesta setmana pot ingressar cent i la següent res. Aprendre a conviure amb la incertesa és el que caldria ensenyar a la nostra societat. Però vivim en un país on hem creat una comunitat educativa molt poderosa fruit de la importància que té en el desenvolupament de la societat però molt poc receptiva als canvis. Un obstacle que cal superar si volem recuperar la iniciativa dels nostres pares que en el seu dia es van haver d’espavilar i van tirar endavant. La necessitat fa virtud.

Ahir a la nit vaig estar al Fòrum com a voluntària en un xiringo de Barcelona Decideix. M'ho vaig passar molt bé, tot i que em sentia una mica fòra de lloc entre tant jovent. Veig que poc a poc vaig prenent consciència de l'edat que tinc.
Feia una bona nit de setembre i passaven riuades de jov@s cap als concerts de La Pegatina i Obrint Pas. Com que el material d'informació que tenim escasseja, primer els preguntava si eren de bcn, molta gent venia de fòra i molts s'exclamàven de que al Cap i Casal encara no s'hagués fet la consulta. També molt@s afirmaven haver votat a les seves poblacions. Gràcies a alguns voluntàris joves i guapots de Sant Andreu vam aconseguir un bon nombre de voluntari@s. Jo "atacava" més a la gent gran, sobretot pares i mares esforçats que acompanyaven els fill@s als concerts.....

La incidència de la vaga cal que sigui present arreu, el proper dia 29-S. Per això, jo faré vaga de blog de les 12 de la nit del dimarts a les 12 de la nit del dimecres, i penjaré al blog una imatge convocant la vaga general i algun text convidant a promoure-la activament. Us convido a seguir aquesta iniciativa.
Pels país i per la seva gent, el 29-S vaga general, també als blogs!

El dimarts dia 9 de novembre de
A la tarda el mar estava gris i molt esvalotat, un fort temporal del sud anunciava desgràcies. Al port de Barcelona els vaixells topaven entre si, trencaven amarres i provocaven esvorancs als seus cascs. Al moll de Sant Bertran van obrir-se grosses esberles de més d’un metre de profunditat.
A litoral penedesenc no s’havia vist mai la mar tan esvalotada. A Sitges les onades arribaven fins al carrer de Sant Pere i Sant Pau i al passeig de la Ribera. L’aigua va inundar moltes cases.
A Vilanova el Mensajero escriu que el migjorn semblava un huracà. A la platja de Vilanova “habia un movimiento inusitado. Algunos hombres estaban atracando y sacando fuera de peligro alguna de las quarenta y ocho barcas que habian salido por la mañana a la pesca del bou. Lo grave y lo doloroso era que se veian unas cuantas barcas que llevadas por la fuerte y impetuosa corriente iban a estrellarse contra las rocas de san Cristobal”. “Una de las barcas está casi sumergida y asidos al palo tres pescadores”. La narració segueix plena de patiment, actes d’heroisme i solidaritat. A Vilanova tan sols 15 barques van tornar sanes a port, 10 es van enfonsar, van morir 22 pescadors.
Algunes barques vilanovines es refugiaren a Sitges, d’altres a Barcelona. Els cadàvers van quedar escampats al llarg de la costa. A Vilanova va ser un dia de plor i de dol, la majoria dels morts eren joves. El mes gran era en Joan Lluis Colomé de 37 anys, casat amb dos fills. El més jove en Josep L. Avern de 12 anys.
A Sitges es van enfonsar diverses barques i van morir alguns mariners. A Torredembarra es va afonar una barca de bou, en van desaparèixer quatre i van morir dos pescadors. A Calafell van desaparèixer dues barques.
A les 8 de la tarda un fort terratrèmol va sacsejar Vilafranca, els Monjos, Sitges, Castelldefels i el pla del Llobregat. No va produir víctimes i l’únic dany material documentat va ser l’enfonsament d’una casa deshabitada als Monjos. Les repliques del sisme es van succeir a les 12 i a 2/4 1 de la matinada.
A les deu de la nit continuava el mal temps. El dimecres dia 10 va bufar mestral i amainar el temporal.
El dia 15 de novembre l’ajuntament de Sitges va obrir una subscripció popular per ajudar les famílies dels mariners vilanovins. La primera aportació la va fer el consistori amb 100 pessetes, en dos dies les cases del poble ja n’havien recollit 650.

Acabo de tornar d'un viatge a Flandes. Faré un mínim de tres apunts sobre temes diferents a propòsit de tot allò que hi he vist i que es pot comparar d'alguna manera amb la situació sociopoliticolingüística de casa nostra. Pel que fa a la llengua, si es vol, hom pot dir que en sóc una maniàtica en general, i en particular, del català. Cada vegada que viatjo en un país estranger m'adono i em lamento del fet que el català no pot gaudir a Catalunya de l'estatus que tenen el noruec a Noruega o el neerlandès als Països Baixos, per exemple.

Enguany homenatja Enric Valor i comptarà amb la participació, de moment, de 120.000 estudiants Des del 1995, amb motiu del 9 d’Octubre, Acció Cultural del País Valencià organitza durant els mesos de setembre i octubre el Correllengua, una de les iniciatives no institucionals més multitudinària a favor de la llengua catalana al País Valencià. El Correllengua té una base senzilla a partir de la qual es poden articular activitats molt diverses: el pas de